Recint de Amón-Ra
.svg)
El Recint de Amón-Ra és un dels quatre recints principals de l'immens complex de temples de Karnak, en Luxor, Egipte. Este recint és el més gran en diferència i és l'únic que està obert al públic general. Estava dedicat al deu principal de la tríade tebana, Amón, en la seua forma de Amón-Ra.
El jaciment ocupa unes 25 hectàrees i alberga numeroses estructures i monuments. Algunes zones del complex estan tancades o parcialment tancades, incloent grans parts de l'Eix nort-sur (els pilonos 8, 9 i 10), que es troba en estat d'excavació o restauració. El cantó suroriental es troba parcialment tancada. En el cantó nort-occidental està el Museu a l'aire lliure que requerix una entrada adicional per a la seua visita.
La major part de la zona suroccidental és un àrea a l'aire lliure que conté millons de fragments pétreos, disposts en grans files, esperant ser reubicats en els seus respectius monuments. Esta zona està oberta, ya que els temples de Jonsu i del Opet es troben en este cantó i estan oberts al públic, encara que la majoria dels visitants no solen visitar-los. En esta zona està el Proyecte del Temple d'Akenatón en un edifici tancat que alberga els restants conservats del desmantellat temple de Amenhotep IV (Akenatón).
Història
[editar | editar còdic]
El història del complex de Karnak està lligada a el història de Tebas. Els centres religiosos variaven per regió i, quan es va establir la nova capital de la cultura unificada, els centres religiosos en eixa zona varen guanyar prominència. La ciutat de Tebas no va tindre gran rellevància abans de la Dinastia XI i els temples anteriors haurien segut relativament menuts, en santuaris dedicats a les primeres deidades de Tebas, la deesa Mut i Montu. Els primers edificis varen ser destruïts durant invasions. El primer vestigi en la zona és una chicoteta columna de huit cares de la Dinastia XI que menciona a Amón-Ra. Amón era la deidad local de Tebas i la seua traducció és el deu "amagat".[1] La tomba d'Intef II menciona una "casa de Amón", lo que implica alguna estructura desconeguda. L'antic nom de Karnak, Ipet-Sut, "el més selecte dels llocs", únicament es referix a les estructures centrals del Recint de Amón-Ra, que estava en us tan primerenc com en la Dinastia XI, de nou sugerint la presència d'algun temple abans de l'ampliació del Imperi Mig.[2]
Eix principal este-oest
[editar | editar còdic]El temple principal està dispost en un eix este-oest, entrant per un moll actualment sec i a centenars de metros del Nilo.
Terrat de cult
[editar | editar còdic]L'entrada moderna es troba sobre el llímit d'un antic terrat o tribuna de cult, lo que provoca que els visitants no perceben esta zona. Inscrites en el terrat, encara que algunes s'han erosionat, es troben els nivells de les inundacions de varis reis durant el Tercer periodo intermig, conegut com a Texts del Nivell del Nilo. El terrat de cult és confosa a sovint en un moll, pero existixen atres eixemples, com la del temple de Hathor en Deir el-Medina, que tampoc té accés al riu. Era a on es presentaven les imàgens de cult.
Avinguda de esfinges
[editar | editar còdic]
Originalment el moll duya cap a una avinguda de esfinges fins a l'entrada del segon pilono, encara que es va traslladar en la construcció del primer pilono.
Primer pilono
[editar | editar còdic]La construcció del primer pilono es va produir en la Dinastia XXX, pero mai es va completar totalment. Medix 113 metros de llarc i 15 d'ample. Hi ha grans blocs d'atobó apilats contra l'interior del pilono, que donen una idea de cóm va ser construït.
Pati davanter
[editar | editar còdic]La construcció del primer pilono original i el seu pati davanter en la Dinastia XXII va cercar vàries estructures antigues i va comportar el trasllat de l'avinguda de esfinges original. Ací es troben els santuaris de barco, construïts en el regnat de Seti II, i estan dedicats a Amón, Mut i Jonsu. Ademés, es va construir el quiosc de Taharqo, per lo que varen tindre que traslladar-se algunes esfinges i es varen traslladar als llímits del pati. Solament una columna continua en el seu lloc, en inscripcions de Taharqo, Psamético II i Ptolomeo IV.
Temple de Ramsés III
[editar | editar còdic]
En el zona sur del pati existix un chicotet temple construït per Ramsés III. Les inscripcions de l'interior mostren al rei matant a captius, mentres que Amón-Ra ho observa.
Porta bubástida
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Porta bubástida.
Este accés permet eixir des del primer pati cap a la zona al sur del temple de Ramsés III. Relata les conquistes i campanyes militars en Síria-Palestina de Sheshonq I, de les Dinastia XXII.
Segon pilono
[editar | editar còdic].JPG){kind=link}
Este pilono va ser construït per Horemheb al final del seu regnat, per lo que va ser decorat parcialment per ell. Ramsés I va usurpar els relleus i inscripcions de Horemheb en el pilono i va afegir el seu propi nom. Més alvance Ramsés II faria lo mateix. La cara este del pilono, per darrere, es va convertir en el mur occidental de la recent construïda Gran Sala Hipóstila de Seti I, qui va afegir algunes imàgens en honor de Ramsés I per a compensar que tinguera que eliminar les imàgens del seu pare quan va construir la Sala.
Horemheb va omplir l'interior de les torres del pilono en mils de blocs reutilisats de monuments desmantellats dels seus predecessors, especialment blocs de Talatat de monuments d'Akenatón, ademés d'un temple de Tutankamón i Ai. La techumbre del segon pilono va colapsar en temps antics i va ser restaurada pels ptolemaicos.
Gran Sala Hipóstila
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Gran Sala Hipóstila.
Esta sala va ser iniciada per Seti I i completada per Ramsés II. El costat nort de la sala està decorat en relleus, obra de Seti I. Va començar a decorar el costat sur poc abans de morir, pero esta secció va ser pràcticament completada pel seu fill, Ramsés II. La decoració de Ramsés va ser inicialment en relleu, pero ràpidament la va canviar a bajorrelieve i posteriorment va convertir la decoració en relleu de la partix sur de la sala, junt en els pocs relleus de Seti que es trobaven allí, a bajorrelieve. Va deixar els relleus de Seti I en l'ala nort com a relleus. Ramsés també va canviar els noms de Seti pels seus propis a lo llarc de l'eix principal este-oest de la sala i a lo llarc de la partix nort de la ruta procesional nort-sur, respectant la majoria dels relleus del seu pare en el restant de la sala.
Els murs exteriors representen escenes de batalla: Seti I al nort i Ramsés II al sur. Estes escenes poden que no representen un combat real, sino que també podrien tindre una finalitat ritual. Junt al mur sur de Ramsés II hi ha un atre mur que conté el text del tractat de pau que va firmar en els hititas en l'any 21 del seu regnat.
Tercer pilono
[editar | editar còdic]A través dels murs de la Gran Sala Hipóstila està la Sala Tranversal en ruïnes junt al reconstruït tercer pilono d'Amenofis III. A pesar del seu estat, en l'antiguetat era esplèndit i hi havia zones dorades pel faraó Amenofis III. Un vestíbul es va afegir més vesprada per este faraó i despuix va anar parcialment decorat en escenes triumfals incompletes per Amenofis IV (Akenatón) ans que el nou faraó abandonara el proyecte pel seu revolució religiosa, renegant del cult a Amón-Ra.[3]
La construcció del tercer pilono va dur a Amenofis a desmantellar monuments anteriors, com una chicoteta porta que va construir ell mateixa. Va depositar centenars de blocs de pedra d'estos monuments en l'interior de les torres del pilono com a farcidura.[3] Estos blocs varen ser recuperats per egiptòlecs en el sigle XX i varen permetre reconstruir monuments antics perduts, com la Capella Blanca de Sesostris I i la Capella Roja de la reina Hatshepsut, que estan en el museu a l'aire lliure de Karnak. Amenofis III va dorar el pilono i ho va cobrir en joyes precioses, tal i com es relata en una estela del Museu Egipcíac:[4]
El rei va realisar un monument a Amón, creant una gran porta davant Amón-Ra del tro de les dos terres, revestit enterament d'or, una image divina destinada al respecte, en turquesa, or i numeroses pedres com jaspi. Mai s'havia fet res igual... El seu paviment era d'argent pura, la seua porta frontal en esteles de lapislázuli, una a cada costat. Les seues torres bessones tocaven el paraís, com els quatre pilars del cel. Els seus màstils lluïxen en el cel revestits en electro.
Els relleus del pilono varen ser restaurats per Tutankamón, qui també va insertar imàgens d'ell mateixa; encara que més vesprada varen ser eliminades per Horemheb. Les imàgens eliminades de Tutankamón es varen pensar que eren de Akenatón, evidenciat supostament per una corregencia entre Akenatón i Amenofis III, encara que la majoria d'experts ho rebugen.[5]
Obeliscs de Tutmosis I i Hatshepsut
[editar | editar còdic]En un estret pati hi ha varis obeliscs que daten del regnat de Tutmosis I, en 21,2 metros d'altura i en un pes de 150 tonellades. Més allà es troba l'obelisc de Hatshepsut, de 30 metros d'altura. Reis posteriors varen bloquejar esta vista des de la planta inferior i varen construir murs al seu entorn. El seu bessó està trencat en la zona del llac sagrat.
Quarto i quint pilono
[editar | editar còdic]També varen ser construïts pel faraó Tutmosis I.
Sext pilono
[editar | editar còdic]El sext pilono va ser construït per Tutmosis III i conduïx cap a la Sala de Registres a on el rei mostrava els seus homenages. El pilono també mostra algunes imàgens del deu Amón que varen ser restaurades per Tutankamón despuix de ser vandalizadas per Akenatón. Estes imàgens varen ser despuix retalladas per Horemheb que també va usurpar les imàgens de Tutankamón.[5]
Santuari de Filipo III de Macedònia
[editar | editar còdic]El santuari va ser construït en temps de Filipo III de Macedònia, a on abans estava el santuari de Tutmosis III. Este santuari conté blocs de temples anteriors i encara es poden observar inscripcions antigues.
Estructures del Regne Mig
[editar | editar còdic]A principis de la década de 1980 es va descobrir un pilar en l'inscripció del nom d'Intef II, faraó de la Dinastia XI.[6]
El cridat "pati del Regne Mig", en el centre del complex de Karnak, s'ha investigat des de el XIX.[6] S'hi havia teorizado que ací s'ubicava un santuari de Amón, fins que la temporada inaugural de 2002 del Centre Franc-Egipcíac d'Estudis dels Temples de Karnak (CFEETK)[7] va revelar fonaments simètrics de rajola vist de més de 33 m d'ample en el pati del sext pilono, a uns trenta metros a l'oest del pati del Regne Mig.[8] Cinc anys de treball han descobert un complex religiós d'aproximadament 70 m d'ample per més de 100 m de llarc, provablement compost per recints concèntrics i murs períbolos que rodegen almagasens, una plataforma d'accés frontal i la morada del deu. Este complex sembla haver-se fundat sobre una àmplia zona desenrollada per mig de la construcció de murs de terra, sense rastres de restants arquitectònics més antics.[9]
Sala de Festivals de Tutmosis III
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ajmenu.
Es troba a l'est del complex principal del temple. Entre el santuari i la sala de festivals hi ha un espai obert, i es creu que ací s'ubicaven els santuaris i temples originals de l'Imperi Mig, abans del seu posterior desmantellament.
La Sala de Festivals (o Ajmenu, «el més gloriós dels monuments») té el seu eix perpendicular a l'eix principal este-oest del temple. Originalment es va construir per a celebrar el jubileu (Heb Sigau) de Tutmosis III i posteriorment es va utilisar com a part de la Festa de Opet anual. En este temple, la llista de reis de Karnak mostra a Tutmosis III en alguns dels reis anteriors que varen construir parts del complex del temple. Alberga el Jardí Botànic de Tutmosis III.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Stewert, Desmond and editors of the Newsweek Book Division "The Pyramids and Sphinx" 1971 pp. 60–62
- ↑ Blyth, Elizabeth. Karnak: Evolution of a Temple. Routledge, Abingdon and New York, 2006. ISBN 978-0-203-96837-6.
- ↑ 3,0 3,1 William J. Murnane, 'The Bark of Amun on the Third Pylon at Karnak.' Journal of the American Research Center in Egypt 16 (1979) 11-27
- ↑ Arielle P. Kozloff: Amenhotep III, Egypt's radiant pharaoh, Cambridge University Press 2012.
- ↑ 5,0 5,1 Brand, Peter J. 'Secondary Restorations in the Post-Amarna Period.' Journal of the American Research Center in Egypt 36 (1999)
- ↑ 6,0 6,1 «Temple d'Amon». gdclt.club.fr. Archivat des d'el original, el 2008-10-15. Consultat el 2025-12-04.
- ↑ «Egypte». gdclt.club.fr. Archivat des d'el original, el 2008-05-02. Consultat el 2025-12-04.
- ↑ G. Charloux, J.-Fr. Jet, E. Lanoë, « Karnak. Au cœur du temple d’Amon-Rê », Archéologia 411, mai 2004, p. 42-49 ; et G. Charloux, J.-Fr. Jet, E. Lanoë, « Nouveaux vestiges dones sanctuaires du Moyen Empire à Karnak. Els fouilles récentes dones cours du VIe pylône », Bulletin de la Société Française d’Egyptologie 160, 2004, p. 26-46.
- ↑ G. Charloux, « The Middle Kingdom Temple of Amun at Karnak », Egyptian Archaeology 27, 2005, p. 20-24 ; Charloux G. « Karnak au Moyen Empire : l’enceinte et els fondations dones magasins du Grand Temple d’Amon-Rê ». Cahiers de Karnak XII, 2007, sous presse.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Recinto de Amón-Ra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.