La Geografia (en grec Γεωγραφικὴ ὑφήγησις), també coneguda com Cosmografia durant el XV,[1] és una obra de Claudio Ptolomeu, geógraf grec del II. Consta de tres parts, dividides en huit llibres.

Geografia (Ptolomeu)
Mapa "modern" de Hispania afegit als 26 mapes de la Geographia original de Claudio Ptolomeu.

La primera part, el primer llibre, és introductòria, a on establix la seua metodologia per a realisar treballs cartogràfics i proyeccions. En la segona part, del segon a sèptim llibre, cataloga aproximadament 8000 llocs de l'ecúmene o món conegut, als que assigna un parell de coordenades llongitut i latitut. Mentres que les latitut són relativament exactes, Ptolomeu comet errors en la llongitut ya que utilisa unes dimensions del globo terrestre inferiors a les reals, basant-se en les estimacions de Posidonio i Marí de Tir en lloc de les d'Eratóstenes, molt més propenques a la realitat. En l'última part, que es correspon en l'últim llibre, aporta vintisset mapes del món conegut.

Mapes

Pese a que mai es varen trobar mapes confeccionats pel geógraf grec, la Geographia conté aproximadament 8000 topònims del món conegut o ecúmene (oikoumene, en grec) en les seues respectives coordenades, llongitut i latitut, lo que va permetre que els cartògrafs reconstruïren la visió del món de Ptolomeu quan el manuscrit va ser redescubierto prop de l'any 1300.

El mapa diferencia dos grans mars tancats: el primer és la mar Mediterrànea i el segon és l'oceà Índic (Indicum Pelagus), que s'estén fins al mar de China (Magnus Sinus), a l'est. Els principals llocs geogràfics són Europa, Orient Mig, Índia, i una Sri Lanka (Taprobana) massa gran, aixina com la península del Surest Asiàtic (Aurea Chersonesus o «península dorada»), i la China (Sinae).[2]

Reconstrucció

El historiador danés Gudmund Schütte va intentar reconstruir la secció corresponent a Dinamarca del mapamundi de Ptolomeu. Dit treball derivat inclou els noms de varis llocs i tribus que poden traduir-se als seus equivalents contemporàneus. La traça més destacada del mapa és Jutlandia, ubicada al nort del riu Albis Trêva, a l'oest del Saxonôn Nesôi (archipèlac) i a l'est del Skandiai Nêsoi, que a la seua volta es troba a l'oest d'una gran illa, Skandia. Al nort de Jutlandia es troba un tercer archipèlac: Alokiai Nêsoi. Al sur del Albis es troben assentats els Lakkobardoi i, al nort, els Saxones. La costa occidental de Jutlandia alberga als Sigulônes, els Sabaliggio, els Kobandoi, els Eundusioi i els Kimbroi (possiblement, els cimbros). L'àrea central i oriental està ocupada pels Kimbrikê (possiblement els cimbros), els Chersonêsos, i els Charoudes.[3]

Referències

  1. ↑ Pàgina de la Biblioteca Nacional d'Espanya: Cosmographia de Claudio Ptolomeu
  2. ↑ Thrower, Norman Joseph William (1999). Maps & Civilization: Cartography in Culture and Society, University of Chicago Press. ISBN 0226799735.
  3. ↑ (1961) Bure, Kristjan (ed.). Jernalderen, Turistforeningen for Danmark (en danés), Årbog.