Anar al contingut

Tutmosis III

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tutmosis III

Tutmosis III (en egipcíac: 𓅝𓄟𓄤𓆣, ḏḥwty-ms nfr-ḫprw) és el sext faraó de la dinastia XVIII d'Egipte; va governar de c. 1479 a 1425 a. C., (1504 a. C. al 1450 a. C. -segons la High Chronology-)[1][2] sent un dels monarques més importants i poderosos dels tres mil anys de civilisació faraònica. En el transcurs del seu regnat, el Imperi Egipcíac va alcançar la seua màxima extensió territorial.

Biografia

Tutmosis III era fill del rei Tutmosis II i d'una concubina real de nom Isis. Esta dòna ni tan sols ostentava el títul d'esposa secundària, per lo que les possibilitats del príncip d'aplegar a rei haurien segut nules de no haver mort el seu pare sense descendència masculina de la Gran Esposa Real Hatshepsut. La tradició real durant la Dinastia XVIII, estipulava que la successió seria privilegi del varó pero dit príncip devia ser frut de l'unió del Faraó gobernant i la Gran Esposa Real, quí ostentava el càrrec de Dadora d'Hereus i successora de la mítica reina Ahmose-Nefertari.[3]

Tutmosis III va ser coronat, pero era massa jove per a assumir el govern de l'estat. Per això, la reina viuda Hatshepsut (qui era descendent de reines i reis per abdós parts) es va encarregar de la regència, alluntant definitivament al visir Ineni, l'influent cortesano que potser va estar darrere de l'encumbramiento de Tutmosis II i Tutmosis III en detriment de la reina.

Estàtua oferent del faraó Thutmose III. Museu d'El Caire.

Esta gran dòna no es va conformar en ser regente i en el segon any de regnat de Tutmosis III es autoproclamó faraó d'Egipte baix el nom de Maatkara Hatshepsut. A la mort d'Hatshepsut, Tutmosis III va ser per fi rei únic d'Egipte, sense cap lligaça. Podria pensar-se que va ser ell qui va lliberar el seu còlera sobre la figura de la difunta regna, aniquilant la seua memòria i usurpant els seus numerosos monuments. Pero esta primera teoria serà rebatuda pels egiptòlecs moderns. Esta nova tesis va sorgir davant el fet de que per qué hauria permés Hatshepsut el control de l'eixèrcit a un hereu resentit, lo que se sap que va fer, a lo que s'unix que la destrucció de la memòria de la reina es va iniciar a lo manco vinticinc anys despuix de la seua mort. El fet d'esperar este temps pot deure's a que tenia que acabar el regnat de Tutmosis III i produir-se la mort d'alts funcionaris de la sobirana com Senenmut els qui, de lo contrari, no ho hagueren permés. Una atra senya que recolza esta teoria és que el temple funerari de Tutmosis III va ser alçat junt al d'Hatshepsut, un emplaçament inverosímil per a algú que volguera distanciar-se de tot lo que representava la seua tia-madrastra. Una nova teoria sobre esta estranya corregencia és que mentres la reina governava Egipte, el faraó Tutmosis III preferia la vida militar i expandir les fronteres del país més allà de lo que ho va fer el seu yayo Tutmosis I. Investigacions d'acadèmics com Charles Nim i Peter Dorman, reexaminaron els borrats de noms i imàgens i varen trobar que tals actes solament varen començar en algun moment cap a l'any 46 o 47 del regnat de Tutmosis III. Actualment, la damnatio memoriae contra Hatshepsut es considera una mida dissenyada per a facilitar la successió al fill de Tutmosis, el futur Amenhotep II, en detriment de qualsevol familiar sobreviviente de la reina que tenien un dret igual o millor al tro.[4]

Família

Tutmosis III va tindre a lo manco dos grans esposes reals: Satiah i Hatshepsut Meritra (considerada la segona filla d'Hatshepsut, encara que en molts dubtes). També s'ha pensat que va estar casat en Neferura, la primogènita i potser filla única d'Hatshepsut, pero açò no està comprovat. Va tindre numeroses esposes secundàries, i vàries d'elles per primera volta estrangeres que ho varen anar en virtut d'aliances internacionals en príncips siris o cananeos (vejau, Menhet, Menwi i Merti). Dels molts fills naixcuts d'este rei, destaquen Amenemhat (que havia tingut en Satiah) i dos d'Hatshepsut Meritra: Meritamón i Amenhotep II. En les inscripcions jeroglífiques del Aj-menu de Karnak (el Temple Mortuorio de Tutmosis III), es diu que Satiah era la mare del major dels fills del faraó. Eixe chiquet es dia [?]-em-hat. Per desgràcia la primera part del nom s'ha perdut, encara que alguns autors han propost el nom d'Amenemhat. Per una atra part, ya que el nom de la mare del chiquet rendix cult al deu Iah, la Lluna, i que el nom del pare rendix cult al deu Djehuty (o Thot), de marcat caràcter llunar, resultaria molt més pertinent que el nom del fill seguira eixa norma i fora Thutemhat, i no Amenemhat. El fill major del rei Amen/Thutemhat va ser nomenat “... com a Supervisor del Ganado”. Esta inscripció apareix en la Sala del festival de Karnak, datada en l'any 24 de Tutmosis III, en l'época del quala Gran Esposa del rei era Satiah.[5]

Política interior

No obstant, el faraó va tindre que anar en cautela en els influents sacerdots. Hatshepsut hi havia conseguit, en grans donacions, que el clero d'Amón recolzara la seua candidatura al tro, i ara els sacerdots eren massa poderosos. Tutmosis III es va encarregar d'acontentar-els ampliant els seus dominis, pero al mateix temps va llimitar la seua influència nomenant sums sacerdots a amics seus.

Genètica

D'acort a l'anàlisis paleogenético de la mòmia de la seua biznieto Amenofis III,[6][7][8] el seu linaje patern (ADN-I) deu ser el caucasoide-europeoide R1b-M343.

Política exterior

Bajorrelieve de Tutmosis III dominant als seus enemics. Pilono del temple de Karnak.

En els 34 anys que Tutmosis III va governar completament solament va mamprendre numeroses campanyes, tant en el Próximo Oriente com en Nubia i emulant al seu yayo, el gran Tutmosis I, va realisar numeroses conquistes. Quan va morir Hatsepsut, Tutmosis III va pujar definitivament al tro, iniciant-se un regnat que anava a posar les bases autèntiques de l'Imperi egipcíac. Va castigar a tots els hòmens de govern que havien ajudat al govern anterior. Els dominis en Síria s'havien perdut durant els regnats anteriors, els príncips siris s'havien confederado i ya no es pagaven els tributs imposts per Tutmosis I. En la seua campanya, el faraó Tutmosis III va sitiar als confederados i els va véncer en Megido. D'allí Tutmosis III va alvançar cap al Líban i va sometre gran número de ciutats. Va nomenar com a príncips de les ciutats vençudes a amics dels egipcíacs i ademés va prendre com a rehens (garantia) als fills dels nous governadors. En tres expedicions consecutives va consolidar el poder egipcíac en estes terres. En la següent campanya va conquistar Hamah, Homs i Alep i va derrotar als seus enemics en Karkemish, en lo que va aplegar al Éufrates. En les últimes campanyes va sometre Chipre i la costa de Cilicia. Els obeliscs de Karnak recorden estos fets. En els últims anys del regnat, va procurar organisar el poder egipcíac en Nubia i va aplegar fins a més allà de la tercera catarata del Nilo. Va morir en 1450 a. C. i el seu recort no es Borró mai, puix havia conseguit reunir un Imperi que s'estenia des de Napata, en Nubia, fins al Éufrates.[9]

Va conduir a lo manco 17 campanyes militars a Palestina i Síria, i va alcançar el Éufrates. baix el seu regnat Egipte va alcançar la seua màxima extensió, en dominis en Síria, Canaán, el Sinaí i tota Nubia, ademés d'efectius contactes comercials en els regnes veïns. Tal volta la batalla més lluenta lliurada pel faraó fora la batalla de Megido (Meggido), a on el faraó i el seu eixèrcit varen tindre que travessar un angost coll, per a aixina sorprendre allavors príncip de Kadesh, el qual esperava l'atac per una atra zona més accessible i per la qual pensava que atacaria el faraó. Esta batalla està registrada en els cridats Anals del temple d'Amon de Karnak.

Últims anys

Els dos últims anys de regnat de Tutmosis III els va compartir en el seu fill, el jove Amenhotep II, en una corregencia en la que li va adestrar en el maneig del poder, encara que segurament de forma més cordial a la que va tindre Hatshepsut en ell. Va ser enterrat en el Valle dels Reis en la tomba KV34, a on es troba la versió més completa de Llibre del Amduat, i el seu mòmia va ser una de les trobades en la taibola de Deir el-Bahari, encara que en mal estat de conservació.

Construccions

Erro al crear miniatura:
Obelisc de Tutmosis III en Estambul.

L'activitat constructora va ser molt notable en esta época, en la que la riquea entrava a raudals en el país del Nilo. Varen ser construïts, ampliats i restaurats molts temples en Egipte i Nubia. Va ordenar ampliar el temple d'Amón en Karnak, afegint un passage cridat aj-menu, deixant gravades llargues inscripcions que estan entre les millor preservades, divulgant les seues campanyes militars i les donacions que va fer al temple. També va manar erigir sèt grans obeliscs en Karnak, que molt posteriorment varen ser traslladats a les ciutats de Roma, Estambul, Londres i Nova York.

Mencions

És mencionat en la biografia d'Ahmose Paennejeb (El Kab), i en innumerables inscripcions en murs de temples, esteles i estàtues, erigits en el seu honor per tot Egipte i Nubia (Karnak, Abidos, Hieracómpolis, Nubt, Deir El-Bahari, Elefantina, Asuan, Sehel, Semna, Kumma, Tell Halfa, Gebel Barkal, Armant, Faras).

La seua tomba

Pintures en la tomba de Tutmosis III; observe's el esquematisme de les figures.

La tomba d'este faraó va ser descoberta pels treballadors de Victor Loret en 1898; despuix de netejar-la en esment, es va fer un pla d'on havia segut trobat cada objecte. La tomba havia segut furtada en l'antiguetat; la mòmia del rei ya havia segut trobada (en 1881) en la taibola cridada DB320. Els objectes trobats en la tomba es trobaven molt deteriorats. Els lladres de tombes havien segut poc cuidadosos en la seua busca i el sarcòfec havia segut danyat en retirar la tapa; les figures de fusta trobades en la tomba havien segut llançades en força contra les parets per a arrancar-els el dorat. La tomba és diferent a atres sepultures més primerenques del Valle dels Reis, tant en tamany com en decoració. Posseïx tres passadiços, un pou (el primer pou verdader en qualsevol tomba del Valle dels Reis; el seu possible us no va deure ser tant el repelir als lladres de tombes sino el contindre les inundacions), una antecámara decorada en els deus del Amduat, i una cámara mortuoria decorada en les escenes del Amduat; els pilars varen ser decorats en la Lletania de Ra i mostren al rei protegit per Isis. Per volta primera apareix una decoració parietal que utilisa el enyesado i posterior pintura (les tombes més primerenques tenien les escenes pintades en blocs de calcàrea incrustades en les parets; per eixemple, en la tomba d'Hatshepsut). Quan es va netejar la tomba, es va vore que les dos habitacions l'esquerra de la cambra sepulcral havien segut despullades del seu contingut original; açò també havia passat en la tomba d'Amenhotep II. És possible que la tomba de Tuthmosis III fora usada durant un temps pels sacerdots de la XXI dinastia abans de ser abandonada. L'entrada a la tomba es localisa damunt d'una paret rocosa. Despuix de la terminació de la tomba, l'escala d'accés va ser tallada per a dissuadir als saquejadors. La antecámara es recolza en dos pilars, i les parets apareixen pintades en la llista dels 741 deus del Amduat. La cámara mortuoria presenta una inusual forma de cartuig real i apareix decorada en la representació de tres registres del Amduat, desenrollant-se les escenes d'un modo un tant estrany, ya que les figures apareixen completament esquematisades o abocetades; açò conduïx a l'egiptòlec John Romer a pensar que este espai va ser pintat a tota pressa despuix de la mort de Tutmosis III, consideració estranya donada la llarga duració del seu regnat. En realitat, imita el tipo d'escritura i dibuix dels papirs i este curiós estil pictòric serà també amprat en la tomba del seu fill i successor Amenofis II.

Titulatura

Vore també

Notes i referències

  1. ↑ Cronologia segons von Beckerath, Shaw, Kitchen, Grimal, Málek, Arnold i Murnane.
  2. ↑ D'acort en la Low Chronology of Ancient Egypt, Tutmosis III va regnar de 1479 a. C. a 1425 a. C. Esta ha segut la cronologia convencional d'Egipte en els círculs acadèmics des de la década de 1960, encara que en alguns círculs les antigues dates del 1504 a. C. al 1450 a. C. són preferides per la High Chronology.
  3. ↑ Ciril Aldred: Akhenaten, King of Egytp. Cap. The XVIII Dinasty.
  4. ↑ Ian Shaw (2000). org/details/oxfordhistoryofa00shaw The Oxford History of Ancient Egypt, Oxford University Press, p. org/details/oxfordhistoryofa00shaw/page/241 241. ISBN 0-19-280458-8.
  5. ↑ Les dònes en la vida de Tutmosis III –Alexandre Herrero Pardo- (www. inicia. es)
  6. ↑ Ancestry and pathology in King Tutankhamun's family'. Zahi Hawass, Yehia Z Gad, Somaia Ismail, Rabab Khairat, Dina Fathalla, Naglaa Hasan, Amal Ahmed, Hisham Elleithy, Markus Ball, Fawzi Gaballah, Sally Wasef, Mohamed Fateen, Hany Amer, Paul Gostner, Ashraf Selim, Albert Zink, Carsten M Pusch. PMID: 20159872. DOI: 10.1001/jama.2010.121 https://pubmed. ncbi. nlm. nih. gov/20159872/
  7. ↑ Gad, Yehia Z; Hassan, Naglaa Abu-Mandil; Mousa, Dalia M; Fouad, Fayrouz A; El-Sayed, Safaa G; Abdelazeem, Marwa A; Mahdy, Samah M; Othman, Hend I; Ibrahim, Dina W; Khairat, Rabab; Ismail, Somaia (2020-10-15). "Insights from ancient DNA analysis of Egyptian human mummies: clues to disease and kinship". Human Molecular Genetics. 30 (R1): R24–R28. doi: https://doi. org/10.1093%2Fhmg%2Fddaa2233. ISSN https://www. worldcat. org/issn/0964-6906. PMID https://pubmed. ncbi. nlm. nih. gov/33059357.
  8. ↑ "An investigative study was carried out on the familial relationships of a number of clapix 18th dynasty mummies (ca. 1550–1295 b. c.), including that of Tutankhamen. The study was based on the analysis of the autosomal and I-chromosome STR markers in addition to mitochondrial hypervariable region 1 sequences. A 4-generation pedigree of Tutankhamun’s immediate lineage and the identity of his ancestors were established. The Royal male lineage was the I-chromosome haplogroup R1b that was passed from the grandparent (Amenhotep III) to the father (KV55, Akhenaten) to the grandchild (Tutankhamen). The maternalineage, the mitochondrial haplogroup K, estendre from the great-grandmother (Thuya) to the grandmother (KV35 Elder lady, Queen Tiye) to the yet historically unidentified mother (KV35 Younger lady) to Tutankhamen." (Insights from ancient DNA analysis of Egyptian human mummies: clues to disease and kinship. Yehia Z Gad, Naglaa Abu-Mandil Hassan, Dalia M Mousa, Fayrouz A Fouad, Safaa G El-Sayed, Marwa A Abdelazeem, Samah M Mahdy, Hend I Othman, Dina W Ibrahim, Rabab Khairat. Human Molecular Genetics, Volume 30, Issue R1, 1 March 2021, Pages R24–R28, https://doi. org/10.1093/hmg/ddaa223. Published: 15 October 2020. https://academic. oup. com/hmg/artícul/30/R1/R24/5924364)
  9. ↑ Egipte (misr). Història Antiga; Enciclopèdia GER

Enllaços externs

Commons

Predecessor:
Hatshepsut 		Faraó
Dinastia XVIII 		Successor:
Amenofis II

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tutmosis_III&oldid=1500849»