Menhet, Menwi i Merti varen ser tres esposes secundàries estrangeres del faraó Tutmosis III que varen ser enterrades en una tomba excavada en la roca, ricament equipades, en Wady Gabbanat el-Qurud. Dos dels seus noms, en original Manhata, Manuwai i Maruta, són d'orige semita oriental, encara que cap és hurrita.[1] Cada una portava el títul de 'Esposa del Rei', i provablement varen ser sol membres menors del harem real.[2] No se sap si les dònes estaven relacionades, ya que les cares de les tapes de les seues gots canopes són totes diferents.[3]

La tomba de les esposes estrangeres de Thutmose III

 
Un dels collars de la tomba de les tres esposes de Thutmose III.

La seua tomba va ser descoberta en agost de 1916 en els tallats de les montanyes del desert en la vall suroest propenc a Luxor i ràpidament saquejada pelllogarencs de Qurna.[4] Quan les autoritats d'antiguetats egipcíaques varen rastrejar el sepeli en setembre d'aquell any, tot lo que quedava en el lloc eren alguns objectes rebujats pels lladres. Originalment hi havia tres sepelis intactes en el lloc. Solament l'or i objectes de pedra havien sobrevixcut, mentres el material orgànic: ofrenes alimentícies, la tela, la fusta i les mòmies s'havien desintegrat per l'humitat "que es filtrava a través dels tallats superiors".[5] No obstant, la major part del aixovar funerari supervivent va ser localisat i adquirit en el mercat d'antiguetats en poc temps i molts dels artículs ara residixen en el Museu Metropolità d'Art de Nova York.[6]

Alguns dels tesors trobats dins de la tomba inclouen diademes, cubrededos i sandalias d'or, collars i polseres d'or, cornalina i vidre, ademés dels gots canopes. Cada u dels braçalets està inscrit en el cartuig de Thutmose III (en grec, Tutmosis III). Atres objectes trobats en la tomba són els espills d'Hathor decorats en or, argent i vidre. Encara que la colecció és impressionant, cap dels tocats i joyes ampra el motiu del buitre, reservat per a les reines principals.[2]

De la mateixa manera que la tomba del penya-segat d'Hatshepsut que Howard Carter va trobar en Uady A, la tomba de les esposes estrangeres de Thutmose també va ser tallada en un clavill.[7] La seua entrada, no obstant, "va ser tallada en una plataforma a uns 10 metros del sol, com la tomba de Tutmosis III en el Valle dels Reis".[5] La tomba de Menhet, Menwi i Merti consistia "en una única cambra sense decorar, d'uns 5 x 7,5 metros, en 1,5 a més de 2 metros d'altura".

Referències

  1. ↑ ed. C.J. Eyre, Uitgeberij Peeters, Leuven, 1998 (1998). Christine Lilyquist, The Tomb of Thutmosis III's foreign wives: A survey of Architectural Type, Contents and Foreign Connections, Proceedings of the Seventh International Congress of Egyptologists, pp. 679-680.
  2. ↑ 2,0 2,1 Buzby, Russell, "Imperialism in Early New Kingdom Egypt", Kaleidoscope Eyes, p.16 October 2002 «Archived copy». Archivat des de l'original, el 21 de juliol de 2008. Consultat el 19 d'octubre de 2008.
  3. ↑ Lilyquist, Proceedings, p.679
  4. ↑ Lilyquist, Proceedings, p.677
  5. ↑ 5,0 5,1 Lilyquist, Proceedings, p.678
  6. ↑ Tyldesley, Joyce. Chronicle of the Queens of Egypt. p.111. Thames & Hudson. 2006. ISBN 0-500-05145-3
  7. ↑ H.E. Winlock, The Treasure of Three Egyptian Princesses, Publication of the Metropolitan Museum of Art Department of Egyptian Art, 10 (New York, 1948), pl.1

Bibliografia

  • Aidan Dodson & Dyan Hilton, The Complete Royal Families of Ancient Egypt, Thames & Hudson, 2004, pp. 138–139.
  • Christine Lilyquist, The Tomb of Tuthmosis III's Foreign Wives, Nova York 2004.   


Referències