Homs

Homs

Homs (àrap حمص, Ḥimṣ) anteriorment coneguda com Emesa (en griego: Ἔμεσα, Émesa), és la tercera ciutat més important i poblada de Síria despuix de Damasc i Alep. Tenia (fins a abans de la guerra) una població d'uns 900 500 habitants i és la capital de la governació d'Homs, localisada a l'oest del país. Ciutat industrial situada a 501 metros sobre el nivell de la mar, junt al riu Orontes, a 140 km al nort de Damasc, és també un important centre carreter i ferroviari. Les indústrias de la ciutat comprenen refinament de petròleu, processament de remolacha azucarera, textils, joyeria i obras metalúrgicas. És sèu de l'arquidiócesis metropolitana d'Homs del Patriarcat d'Antioquía. En l'actualitat, Homs es troba totalment devastada per les batalles i bombardejos que l'aguaiten durant la guerra civil síria. Des del 2011 en avant, el govern i els rebels siris han lluitat en violència desmesurada pel control de la ciutat, provocant un dany total i més de 13 000 morts. La seua població ha disminuït a menys d'un terç de lo que era i hui no alcança els 300 000, lo que es deu a la massiva emigració de ciutadans que volen salvar-se de la guerra. La ciutat d'Homs, s'ha convertit en la localitat més danyada pel conflicte, en la majoria de les seues edificacions i barris destruïts.

Etimologia

"Emesa" és una composició de "Ham-És", en el És representant un acort dels ciutadans locals fent una reverència al Deu del Sol (El-Gabal) en els temps de l'antiguetat. El nom "Emesa" o "Hemesa" és també atribuït a "Emesenoi", el nom de la tribu àrap que va habitar la zona abans de la seua incorporació al Imperi romà. Que el nom de la tribu estiguera vinculat a la ciutat és indiscutible, pero també es creu que els romans varen usar este nom en el seu temps.

Émesa va ser abreviat com Homs o Hims pels seus habitants àraps, molts dels quals es varen assentar allí abans de la conquista musulmana de Síria. Este nom ha segut preservat en el temps. És també coneguda com "la Chamelle" pels Creuats, encara que ells mai varen governar la ciutat. Una segona possibilitat sobre l'orige del nom modern de la ciutat és que es tracte de la forma àrap del nom en llatí de la ciutat "Emesus", derivat del grec "Emesa" o "Emesos".

Història

Durant aproximadament dos mil anys, Homs ha actuat com un mercat agrícola clau, lloc de producció i centre de comerç per als llauradors del nort de Síria. Ha proporcionat igualment servicis de seguritat a l'interior de Síria, protegint-ho de les forces invasoras. Les excavacions en la Ciutadella d'Homs indiquen que l'assentament més primitiu en elloc es remonta a al voltant de l'any 2300 a. C. Els erudits bíblics han identificat a la ciutat en Hamath-zobah de Zobah mencionada en la Bíblia. En l'any 1274 a. C., va tindre lloc una batalla entre les forces del Imperi egipcíac baix Ramsés II i l'Imperi hitita baix Muwatalli II en la ciutat de Qadesh en el riu Orontes prop d'Homs. Va ser possiblement la major batalla de carros que jamai s'haja lluitat, involucrant potser a 5.000-6.000 carros.

Dinastia emésida i el govern romà

El temple d'Emesa al deu del sol El-Gabal, en la pedra sagrada, en el revers d'esta moneda de bronze falcada pel usurpador romà Urani

Vore també: El-Gabal

En temps antics Homs (llavors cridada Emesa) va ser famosa pel cult a Baal, deu del sol. Estrabón solament menciona Aretusa en el seu Geografia, com un «lloc molt fort» de Sampsigeramos i del seu fill Iamblikhos, «filarcas» d'Emesene, els qui s'havien aliat en Quint Cecilio Base contra César en 47 a. C.; els traductors abans citats creïen estrany que Estrabón no mencionara Emesa. S'ha pretés que Emesa va ser fundada per Seleuco I Nicátor qui va establir l'imperi seléucida a la mort d'Alejandro Magne. No obstant, segons Henri Seyrig, Emesa no sembla haver rebut cap colónia grega i el complet silenci dels autors fa pensar que no va incrementar la seua visibilitat baix els reis seléucidas. Segons Henri Seyrig, sembla inclús que Posidonio, a qui Estrabón provablement es va referir en relació en l'aliança dels filarcas d'Emesenes en Quint Cecilio Base, considerava als emesenes com una simple tribu, governada pels seus xeics, i encara buida de cap existència urbana real; Segons J. L. Whitaker, «Estrabón sembla considerar a estos emesanos com una de les tribus dels habitants de les tendes (skénitai) els qui habitaven en la regió al sur d'Apamea". segons Maamoun Abdulkarim, l'ocupació del tossal de la ciutadella no confirma l'existència d'un autèntic centre urbà en la planura abans del periodo romà i excavacions recents han rebujat l'existència de vestigis precedents al periodo romà baix el perímetro de l'actual ciutat, i l'existència d'una dinastia emesana en la regió, provablement ubicada en Aretusa, atesta la naturalea secundària d'esta zona durant el periodo helenístico. En l'incorporació que va fer Pompeyo de l'estat seléucida de Síria al imperi romà en l'any 64 a. C., la dinastia emesana va ser confirmada en el seu govern com reis clients dels romans per a ajudar a les seues tropes en vàries guerres. En cu extensió més àmplia, els llímits del regne s'estenien des del vall de la Bekaa en l'oest fins a la frontera en Palmira en l'est, i des de Yabrud en el sur fins a Rastán (Aretusa) en el nort. El regne de Sampsiceramo I, va anar el primer dels clients àraps de Roma en els llímits del desert.

el Crac dels Cavallers, un lloc Patrimoni de la Humanitat de l'UNESCO prop d'Homs.

La ciutat d'Emesa va alcançar la prominència despuix de la riquea recent trobada de la dinastia emesana, governada primer per un dels fills de Sampsiceramo I, Yámblico I qui la va convertir en la capital del regne. Els emesanos varen demostrar la seua llealtat a Roma una volta més quan varen ajudar a Cayo Juliol César en el seu sege d'Aleixandria en 48 a. C., enviant-li destacaments de l'eixèrcit. Posteriorment, es varen vore implicats en la guerra civil romana entre el rebel Marco Antonio i Octaviano. Yámblico I es va posar de part d'Octaviano, aixina que animat per Antonio, el germà de Yámblico Alexio I va usurpar el tro i va matar a Yámblico I en l'any 31 a. C. Les forces d'Octaviano varen guanyar la guerra, no obstant, i com a resultat d'això, el tro del regne va ser tornat a Yámblico II (el fill de Yámblico I) en acabant de que Alexio I fora eixecutat per traïció. baix l'estable govern de Yámblico II, va emergir una nova era de pau des de l'any 20 a. C. fins al 14, conegut com la «Edat d'or» d'Emesa.^{cita requerida} En 32, Heliópolis i el vall de la Bekaa varen passar al control del regne.

Les relacions en el govern romà es varen fer més estretes quan el rei Soemio va heretar el regne. baix ell, Emesa va enviar als militars romans una leva regular d'arqueros i els va ajudar en la seua lloc de Jerusalem en 70. Soemio havia mort en l'any 73 i li va succeir el seu fill, Alexio II. A pesar del fet de que la dinastia emesana va ser una lleal aliada de Roma, per raons que es desconeixen l'estat romà va reduir el govern autònom de la dinastia emesana. Alexio II i els seus sucedores, els reis sacerdots, solament varen tindre autoritat ceremonial. No queda clar per qué va ocórrer açò a la dinastia emesana. Alexio II va morir en 78 i li va succeir el seu fill Sampsiceramo III. Les generacions posteriors a Alexio II, no estan suficientment documentades per a presentar una genealogia precisa. L'integració dels estats clients va ser perseguida de manera activa baix els flavios. Potser ya tan pronte com en 72, pero certament abans de 78, Sampsigeramo d'Emesa va ser depost i el seu principat incorporat a la província. baix els romans, Emesa va començar a mostrar atributs d'una ciutat estat grega i traces d'un planejament urbanístic romà que encara perduren. La seua transformació en una gran ciutat es va completar baix el regnat de l'emperador Antonino Pío (138–161) quan Emesa va escomençar a falcar monedes. Per a el III, va créixer pròspera i ben integrada en l'Orient romà. Açò es va deure en part al matrimoni de l'emperador Lucio Septimio Sever en Julia Domna, una dòna d'una família de notables resident en Emesa. Segons un text d'Ulpiano (Digesto 50.15.1.4) i un atre de Paulo (Digesto 50.15.8.6), Caracalla i Heliogábalo cada u d'ells va promoure Emesa al ranc d'una colónia i se li va otorgar el ius Italicum; Eugène Albertini ha formulat una hipòtesis sobre la revocació per Macrino dels privilegis otorgats per Caracalla i un restabliment d'aquells d'Heliogábalo. Ací va nàixer l'Emperador romà Heliogábalo en el 204 d. C.; va servir com el sum sacerdot en el temple d'El-Gabal, el deu local del sol. Va dur l'image del seu deu, una pedra negra cònica, al Elagabalium de Roma.

Frescs en l'interior de l'Iglésia de Sant Elián (d'el VI).

• Emesa també va créixer en riquea degut a que es va aliar en el comerç oriental que passava per Palmira, no obstant, esta dependència també varen causar la caiguda de la ciutat quan Palmira va perdre importància en el IV. A pesar de tot, Emesa en esta época havia guanyat en ranc en les importants ciutats de Tir, Sidón, Beirut, i Damasc. També va seguir tenint importància local, perque era el centre comercial per als pobles de les afores. La ciutat va seguir sent un centre fort de paganisme, pel temple del-Gabal. Despuix d'una de les seues victòries sobre Zenobia, l'emperador Aureliano va visitar la ciutat per a donar les gràcies a la deidad.

Per la fortalea del cult pagà al sol en Emesa, els cristians des del principi varen sofrir persecució en la ciutat. Eusebio escriu que Silvano, el primer bisbe de la ciutat, no tenia jurisdicció sobre la ciutat, sino sobre els pobles que la rodejaven. Allí va ser eixecutat per l'emperador Juliano i li va succeir el bisbe Antonio—el primer bisbe que es va assentar en Emesa. Per a el V, el cristianisme estava ben establit baix l'Imperi bizantí; i moltes inscripcions cristianes antigues existixen hui en Homs. l'Iglésia de Sant Elián commemora al fill d'un governador romà d'Emesa que va aplegar a ser màrtir cristià. Actualment hi ha numeroses iglésies per a la comunitat cristiana, i en 1957 es varen descobrir vàries catacumbes (antigues cámara mortuoria subterrànees dels cristians) algunes d'elles dels sigles I i II. baix els bizantino, la ciutat es va convertir en un important centre de la Cristiandad oriental. Inicialment una diòcesis, a Homs se li va donar l'estatus de província eclesiàstica despuix del descobriment del cap de Juan el Batiste en una zona propenca en 452.

Durant la guerra bizantí-sasánida (602-628), Emesa va caure en 613 en mans de Shahrbaraz i va estar baix domini sasánica fins a casi el final de la guerra.

Dinastia i califatos àraps

Abans de la conquista musulmana de Síria, les tribus àraps, particularment els Banu Kalb es varen assentar en les afores d'Emesa, assegurant la seua posició com un important centre yamaní. L'emperador bizantino Heraclio va abandonar la ciutat—que va servir com a quarter general—despuix de la derrota del seu eixèrcit pels musulmans de Rashidun baix el califa Umar ibn al-Khattab durant la batalla de Yarmuk en la Síria meridional. En l'any 637, l'eixèrcit rashidun liderat per Jalid ibn al-Walid va capturar Emesa pacíficament perque els seus habitants varen estar d'acort en pagar un sustancioso rescat de 71.000 a 170.000 dinaress. El califa Umar va elegir Homs com la capital de Jund Hims, un districte de la província de Bilad al-Sham, comprenent les ciutats de Latakia, Jableh, i Tartus a lo llarc de la costa, Palmira en el desert siri i el territori en mig, incloent la ciutat d'Hama. Homs va anar provablement la primera ciutat en Síria que va tindre una significativa població musulmana.

Els musulmans varen transformar la mitat de l'iglésia de Sant Joan en la mesquita dels divendres de la ciutat (Gran mesquita del-Nuri) i Homs pronte es va convertir en el centre de la pietat islàmica des de que uns 500 companyers de Mahoma es varen assentar ací despuix de la seua conquista. El monument més interessant de la ciutat és la tomba de Jálid ibn al-Walid, el guerrer que va introduir la religió islàmica en Síria en 636 d. C. També estan ací les tombes del seu fill Abd al-Rahman, i Ubaid Allah, el fill del califa Umar. Durant el conflicte entre els omeyas i Alí, els habitants d'Homs es varen aliar en Alí i quan més vesprada va ser derrotat, el califa omeya Muawiya ibn Abi Sufyán va separar la mitat nort de Jund Hims per a formar un districte separat, Jund Qinnasrin, aparentment com a castic. El oratorio d'Alí (mash-had 'Ali) estava en la ciutat, i la tradició islàmica pretén que les seues huella dactilar estan gravades en ell. A pesar de la repressió dels omeyas, Homs va seguir sent el centre del chiisme durant una miqueta de temps més. Com una plaça forta dels Banu Kalb, la ciutat es va vore involucrada en els conflictes d'estos últims en la facció tribal dels Qays. L'últim califa omeya, Marwan II, va gojar del respal dels Qais i posteriorment va derribar les muralles de la ciutat en resposta a una rebelió dels Banu Kalb.

L'interior de la Gran mesquita del-Nuri

En 750 els abásidas varen arrebatar el control de Síria, inclosa Homs, als omeyas, i les tribus àraps es varen rebelar. A pesar de la prosperitat que Homs va experimentar en esta época, el govern abásica no va ser, en general, benvingut, a pesar de tot. Durant i despuix del regnat del califa Harun al-Rashid (796–809), les autoritats abásidas varen enviar numeroses expedicions punitives contra Homs. baix el regnat del califa al-Mutawakkil, en octubre de 855, la població cristiana es va rebelar en resposta a la fiscalitat adicional. El califa va esclafar el tumult expulsant als cristians de la ciutat, cremant les seues iglésies i eixecutant als seus dirigents.

Quan el govern abásida del califato es va debilitar a mitan d'el IX, Homs va ser desijada per les dinasties rebels que combatien pel control de Síria, per l'estratègica posició de la ciutat. Inicialment, els tuluníes basats en Egipte varen passar a controlar-la, pero es varen vore obligats a anar-se pels hamdánidas en base en Alep, els qui varen anar breument succeït pels cármata, en acabant de que l'aliat rebel turc dels últims Aftakin va invadir el nort de Síria i va prendre Homs com la seua base. En 891 el geógrafo musulmà Ya'qubi va anotar que Homs se situava a lo llarc d'un ample riu que servia com a font d'aigua potable per als seus habitants. Era llavors una de les ciutats més grandesde Síria i tenia varis districtes menors que la rodejaven. En 944 els hamdánidas varen prendre control definitiu de la ciutat, dominant-la fins a 1016. El geógrafo àrap Al-Masudi afirma que a principis d'el X Homs «destacava per la bellea personal dels seus habitants». En 985 al-Muqaddasi va escriure que Homs era la ciutat més gran de tota Síria, pero que havia sofrit «grans desgràcies» i que estava «amenaçada de ruïna». Va afirmar que quan la ciutat va ser conquistada pels musulmans varen convertir la mitat de la seua iglésia en mesquita.

Durant uns trenta anys durant el X, Homs va ser saquejada pels bizantino i els seus habitants es varen vore somesos una matança i al saqueig mentres que la ciutat de la mesquita va ser breument restaurada com a iglésia. A lo llarc de la major part d'el XI, les razias bizantines varen retrocedir en gran mida i els mirdásidas de la tribu Banu Kilab varen governar Homs, reemplaçant als hamdánidas. Inclinats cap a l'islam chií, no es va opondre al califato fatimí chiíta d'Egipte que pretenia estendre el seu govern fins al nort de Síria i Iraq llavors. Açò va precipitar una reacció suní liderada pels turcs selyúcidas els qui varen ocupar Homs baix eliderage d'Aq Sunqur al-Hajib en 1090.

Selyúcidas, ayúbidas i mamelucos

Ilustració romàntica d'Homs per Louis-François Cassas. L'artiste en primer pla apareix fent un apunt de la Ciutadella d'Homs, rodejat dels seus guàrdies i els curiosos habitants locals

la Primera Creuada es va llançar en 1096, i en 1098, els creuats varen prendre Antioquía al noroest, varen saquejar Maarat an-Numan, i finalment varen sitiar la pròpia Homs. Encara que varen conseguir separar a la ciutat del seu principal port, Tartus, varen fracassar en la pren de la ciutat. Poc despuix, Homs va passar al control del gobernant selyúcida de Damasc qui la va transformar en un campament gran i fortificado en lo que va impedir eficaçment que els creuats s'adinsaren més en territori musulmà. Immune als atacs, Homs es va convertir en un punt en el que els musulmans podien reunir les tropes i llançar atacs contra els territoris creuats a lo llarc de la costa mediterrànea. A principis d'el XII, els selyúcidas es varen vore involucrats en lucas internes, durant les quals Homs era a sovint un trofeu desijat. En 1149 els zanguíes, en sèu en Mossul, baix Nur al-Din varen capturar la ciutat.

El geógrafo musulmà Al-Idrisi va anotar en 1154 que Homs estava poblat, tenia carrers pavimentades, posseïa una de les mesquites més grans de Síria, contenia mercats oberts i estava freqüentat per viagers atrets pels seus «productes i rarea de tot tipo». També va senyalar que els seus residents eren «agradables; viure en ells és fàcil, i les seues maneres baix agradables. Les dònes són belles, i célebres per la seua bella pell». Una série de terremots en 1157 infligieron greus danys a Homs i la seua fortalea, llavors en 1170, un sisme menor va acabar en l'última. No obstant, per la seua importància estratègica, front al creuat comtat de Trípoli, la ciutat i les seues fortificacions es varen restaurar pronte. En 1164 Nur al-Din va concedir Homs a Shirku com un feu, pero ho va reclamar cinc anys despuix despuix de la mort de Shirkuh. El nebot d'este últim, Saladino, va obtindre el control de la ciutat en 1175 i en 1179, despuix de reorganisar els seus territoris en el nort de Síria, resturó el feu al seu dinastia ayubí. Els descendents de Shirkuh varen conservar Homs durant casi un sigle fins a 1262 en la mort d'al-Ashraf Musa. En 1225 el geógrafo àrap Yaqut al-Hamawi va mencionar que Homs era gran, célebre i amurallada, tenint un castell fortament fortificado en el seu tossal meridional.

Cap al final del govern ayubí, Homs va seguir sent una peça central de les guerres entre ells i els creuats, aixina com conflictes interns en l'Imperi mongol i els mamelucos. la primera batalla entre els mongoles i els mamelucos va tindre lloc el 10 de decembre de 1260, i va acabar en una decisiva victòria mameluca. Una segona batalla es va combatre el 29 d'octubre de 1281, acabant igualment en una victòria mameluca. Els mamelucos varen ser finalment derrotats en la Wadi al-Jazandar, també coneguda com la «tercera batalla d'Homs», en 1299.

Homs va declinar políticament despuix de caure baix els mamelucos a les órdens de Baibars perque les seues campanyes efectivament varen expulsar als creuats i als mongoles de tota Síria. Al començament d'el XIV, la ciutat va ser simplement la capital de la més chicoteta província de Síria i a sovint va estar unida a la província de Damasc. Ibn Batuta va visitar Homs en 1355, escrivint que tenia bells arbres, bons mercats i una «bona mesquita dels divendres», apuntant que tots els seus habitants eren àraps. Tamerlán va capturar la ciutat en 1400. A pesar d'això, no la va saquejar, cosa que sí va fer en Alep, Hama i més tarde Damasc, per un home cridat «‘Amr bin al-Rawas» qui es va conciliar en ell oferint-li preciosos regals per a salvar la ciutat. Més vesprada en el XV conforme la debilitat mameluca va dur l'inseguritat al camp, Homs va ser devastada per razias beduinas. En 1510 una poderosa tribu, liderada per al-Fadl bin Nu'ayr va ser enviada en una expedició pel governador de Damasc per a saquejar els mercats de la ciutat puix Homs no havia pagat compensació pels seus «servicis»."

Govern otomà

Mesquita de Jalid ibn al-Walid, un eixemple d'arquitectura otomana en Homs

Vore també: Síria otomana

En 1516 Homs va ser incorporada al Imperi otomà i en conseqüència va sofrir una gran eclipse polític, pero va continuar vital com a centre econòmic, processant els productes agrícoles i pastorals que fluïen a ella des dels districtes que la rodejaven. Homs va anar particularment ben coneguda pels teixits de llana i seda, especialment la alaja, que era una muselina motejada travessada per fils d'or i usada en trages femenins. Esta seda s'exportava fins a la capital otomana, Estambul. Ademés de les indústries tejedoras, hi havia prenses d'oli d'oliva i molins d'aigua per al blat i el sésam, mentres que les vinyes i l'arròs, creixien en les marismas de les afores des d'el XVI, es trobaven en abundància en els mercats de la ciutat. Més encara, els mercats d'Homs eren el centre d'un comerç de ganado, a on raberes d'ovelles i cabres que procedien d'Alep es trobaven en camellos i ganado que es movia cap al nort des de Damasc.

L'arribada dels otomans va dur a canvis administratius a Homs, puix es va convertir en la ciutat capital del sanjak («districte») d'Homs, unit al eyalet («província») de Trípoli—la seua antiga rival. En esta época, un visitant francés va anotar que les muralles de la ciutat i la ciutadella es trobaven en bon estat, pero que dins tot estava deteriorat i solament els seus mercats coberts «conservaven la seua bellea». En 1785 el viager francés, Volney va escriure sobre la gran importància que havia tingut la ciutat i la seua actual condició «miserable». La va descriure com una localitat gran, pero arruïnada, administrativamente depenent de Damasc. Els otomans varen fer poc per revitalisar Homs o assegurar-la contra els atacs dels beduinos. L'agitació tribal a lo llarc dels sigles XVII i XVIII varen donar com resultat el saqueig dels seus mercats en vàries ocasions. La seguritat es va vore encara més dificultada quan en el XVIII, els otomans varen derribar les portes dels murs de la ciutat.

El camp d'Homs va vore un increment dels atacs beduinos en la primera mitat d'el XIX, interromputs per la seua ocupació per l'Egipte de Muhammad Ali liderat per Ibrahim bajá entre 1832 i 1840. La ciutat es va rebelar contra el govern egipcíac i en conseqüència, la ciutadella va ser destruïda quan els egipcíacs varen esclafar el tumult. El govern otomà es va restaurar pronte i fins a la década de 1860, Homs era suficientment gran per a formar una discrta unitat econòmica del comerç i el processament dels productes agrícoles dels seus pobles satèlits i les tribus beduinas veïnes.

L'economia local es va vore estimulada quan el govern otomà va estendre la seguritat la ciutat i les seues àrees circumdants; es varen establir nous llogarets i les antigues varen ser repoblades. No obstant, Homs es va trobar enfrontada en la competició econòmica europea des de que es va restaurar el govern otomà. L'importància econòmica d'Homs va ser impulsada de nou durant la depressió dels anys 1870, conforme la seua indústria del cotó va prosperar pel decliu de la producció textil europea. La calitat i el disseny dels productes de cotó d'Homs satisfeen tant a les classes altes com a baixes dels mercats local, otomà i estrangers. Hi ha al voltant de 5.000 telers en Homs i la propenca Hama, i un cònsul britànic es va referir a Homs com la «Manchester de Síria».

Era moderna

A lo llarc d'el XX la ciutat va tindre gran importància política en el país i va ser la residència de varis caps d'Estat i atres alts funcionaris del govern. Durant el mandat francés, Homs va formar part del Estat de Damasc. En autumne de 1925, la ciutat es va unir a Damasc i als cacics drusos del sur en un tumult en tota regla contra el domini francés. En 1932, els francesos varen traslladar el seu acadèmia militar de Damasc a Homs per a ser establida en 1933, més vesprada coneguda com l'Acadèmia Militar d'Homs, i esta es va mantindre com l'única en Síria fins a 1967. Les autoritats franceses varen crear una força militar reclutada localment com les Tropes especials de Llevant, en la que els alauitas varen ocupar una posició privilegiada. L'acadèmia militar d'Homs va formar als oficials indígenes d'estes Troupes Specials du Levant. Dita acadèmia militar va jugar un paper important en els anys posteriors a l'independència de Síria, ya que molts dels seus graduats varen passar a convertir-se en oficials d'alt ranc en l'eixèrcit siri i molts d'ells varen participar en la série de colps d'estat que varen tindre lloc despuix. Un eixemple important va ser Hafez Al-Assad, qui es va convertir en el president de Síria des de 1971 fins a la seua mort en 2000.

A principis dels anys trenta va ser construït un oleoducte entre Kirkuk i Trípoli que va passar per Homs seguint una antiga ruta de caravanes entre Palmira i el Mediterràneu. En 1949 es va construir al costat de l'Universitat al-Baath un campament de refugiats palestins per a donar covil als palestins que varen ser expulsats o varen fugir de les seues llars (en el cas del campament d'Homs, d'Haifa, Tiberíades i Acre) durant la guerra àrap-israelita de 1948. En 1959 va ser construïda una refineria per a processar part d'este oli per al consum intern. Dita refineria va ser bombardejat per la Força Aérea Israelita (IAF) en 1973, durant la guerra de Yom Kipur.

Guerra civil síria: Batalla d'Homs

Vejau: Guerra civil síria i Lloc d'Homs

Vore també: Ofensiva d'Homs (2012)

Edifici en flames despuix d'un bombardeig de l'eixèrcit siri.

Erro al crear miniatura:

La ciutat d'Homs destruïda per la guerra.

Després de que en 2011 esclatara una revolució en Síria, la ciutat d'Homs va ser convertint-se en un polèmic punt de trobada de tots els opositors del règim. Diàriament hi havia manifestacions en contra del govern, moltes d'elles en una forta repressió i violència. Despuix de la força desmesurada usada pel govern, que va causar vàries morts, bona part de la població civil es va començar a armar i va iniciar una lluita armada en contra de l'eixèrcit governamental. A partir d'el 6 de maig de 2011, la ciutat ha estat sitiada per les forces de seguritat i l'eixèrcit siri. El govern siri afirma que el seu objectiu són «bandes armades» i «terroristes» en la zona. Segons l'oposició síria, Homs s'ha convertit des de llavors una «ciutat deprimida», a on les autoritats regularment bloquegen les entregues de medicines, aliments i combustible per als habitants de determinats districtes. Per a juny, hi havia enfrontaments casi diàries entre els residents que protestaven i les forces síries. Com a resultat de tot això, hi ha hagut més morts en Homs i les seues afores que en atres zones de Síria. Homs va ser la primera ciutat síria a on imàgens al-Assad i la seua família són rutinariamente arrancades o borrades les cares a on les forces síries varen usar artilleria durant l'alçament. El Centre per a Documentar les Violacions en Síria afirma que més d'1.770 persones han mort en Homs des de que va començar l'alçament. Els combats s'havien propagat per tota Síria, i per a fins de 2011 el conflicte s'havia convertit en una guerra civil. Els opositors armats, junt a desertors de l'Eixèrcit, havien format distints grups «rebels» que lluitaven per la llibertat del seu país i el derrocament del govern.

Homs es va convertir ràpidament en la ciutat més conflictiva i polèmica de la crisis. Els rebels varen entrar en la ciutat i varen començar a invadir-la per a tindre el seu control. Açò va provocar que el govern sitiara la ciutat i començara una batalla contra els seus enemics, coneguda actualment com lloc d'Homs, enfrontament que seguix vigent. Després de mesos de lluita i davant l'efectiu alvanç dels rebels, l'eixèrcit del president Bashar Al-Assad va iniciar el 3 de febrer de 2012 un desapiadat bombardeig que va causar la mort de més de 1000 persones en dos mesos. Posterior a això, l'eixèrcit va iniciar un atac terrestre en a on varen aumentar encara més la violència de la guerra. Per tot 2012, la ciutat va començar a vore's devastada pels combats que es vivien dins d'ella. Ya per a l'any 2013, la batalla per Homs ha anat en un aument incontrolat i els combats es tornen cada volta més feroços. Per un atre costat, el govern ha mantingut sistemàticament els seus bombardejos en zones residencials, causant mils de morts i un dany enorme; barris sancers han segut danyats i molts d'ells completament destruïts, prop de 650 000 persones han abandonat la ciutat i atres 13 000 han mort producte del conflicte. Homs s'ha convertit en la ciutat més devastada de tota la guerra civil síria.

El 9 de decembre de 2015, baix un acort negociat per les Nacions Unides, els restants de les forces antigubernamentals i les seues famílies, que havien estat sitiades en el districte del-Wair durant tres anys, varen escomençar a evacuar la ciutat.

l'Observatori Siri de Drets Humans va informar en decembre de 2024 que habitants d'Homs "fugen en massa" davant alvanços dels islamistes d'Hayat Tahrir al Sham (HTS) en l'ofensiva en el noroest de Síria de 2024

Geografia

La governació d'Homs és la més gran de Síria. Homs, capital de la província, està situada en el centre oest de Síria, a lo llarc de la vora oriental del riu Orontes en una zona especialment fèrtil. La ciutat es troba entre els valors extrems meridionals de la Cordillera del-Ansariyah i el Mont Líban, en vistes a la Brecha d'Homs. Per la distància, l'àrea al voltant d'Homs rep moltes més precipitacions que les regions de l'interior, al nort i al sur. A l'est d'Homs, està el desert de Síria. Ellac Homs, és un llac artificial, creat per una gran represa d'orige romà. Ellac Homs està al suroest d'Homs, situat uns 125 quilómetros (78 milles) al sur d'Alep i 34 quilómetros (21 milles) al sur d'Hama, a mig camí en la carretera entre la capital Damasc i Alep. el riu Orontes dividix a la ciutat en dos seccions principals: Cap a l'est, en un terreny pla es troba el centre de la ciutat i els principals barris; a l'oest, es troba el barri més recent i modern del-Waer. La ciutat s'estén per una superfície de 4800 hectàrees (19 milles quadrades). Homs es troba a 162 quilómetros (101 milles) al nort de Damasc, a 193 km (120 milles) al sur d'Alep, a 47 km (29 milles) al sur d'Hama i a 186 km (116 milles) al surest de Latakia, en la costa mediterrànea. Les ciutats i pobles propencs inclouen Al-Qusayr al suroest, Fairouzeh en el surest, Zaidal a l'est, Shin, Marmarita i Zweitina a l'oest, Mashrafah al noreste, Al-Ghantoo, Talbiseh i Al-Rastan al nort i Hula cap al noroest.

Demografia

Homs va ser una de les ciutats de la Síria islàmica més grans en el XII, en una població de 7000 habitants. En l'any 1785, els habitants d'Homs rondaven els 2000 i la població estava dividida casi per igual entre musulmans i cristians ortodoxos grecs. Durant la década de 1860 es va registrar un aument en la població fins a alcançar entre 15 000 o 20 000 persones. En 1907, Homs tenia uns 65 000 habitants, dels quals dos terceres parts eren musulmans i els restants cristians. En el cens 1981, la població ascendia a 346 871, aplegant a sumar 540 133 en 1994. D'acort en el cens realisat en 2004 per l'Oficina Central d'Estadística de Síria, Homs tenia una població de 652 609 dels quals el 51,5 % eren varons i el 48,5 % dònes. En una estimació independent de 2005 la ciutat tenia 750 000 habitants, i en 2008 la població s'estimava en uns 823 000.

Població d'Homs des de 1932.

Clima

Donada l'ubicació d'Homs rep suaus oragets del Mediterràneu. Com a resultat, la ciutat té un clima molt més suau que la propenca ciutat d'Hama, en unes precipitacions miges de 460 mm en lloc 360 mm, pero també experimenta majors vents.

Educació

Facultat de Medicina en l'Universitat Al-Baath.

Homs alberga l'Universitat Al-Baath, una de les quatre majors universitats en Síria que va ser fundada en 1979. En la fundació d'ingenieria especialista, l'universitat té un dels majors cossos estudiantils. Alberga diverses facultats incloent les de medicina, ingenieria, belles arts, i ciències i un ampli número d'institucions de carreres de dos anys (vocacionals). És l'única universitat del país que té departaments d'ingenieria petrolera i medicina veterinària.

l'universitat alemana en Wadi al-Nasarah va obrir en 2004 i està ubicada a a l'oest de la ciutat. En 2005, l'Escola Internacional de Choueifat va obrir una escola a les afores de la ciutat. l'Universitat Al-Ándalus per a les Ciències Mèdiques va ser fundada en 2005 prop d'Homs, i va construir un de la seua hospitals universitaris en la ciutat.

Hi ha 1727 coleges i 15 000 guarderies en la gobernatura d'Homs, la majoria de les quals són instalacions públiques. En 2007, 375 000 estudiants estaven cursant educació elemental (6–15 anys), 36 000 en instituts (15–18 anys), i entorn a 12 000 en escoles de formació professional.

Cultura

Cuina

Encara que la gent en Homs sol menjar aliments comuns en tota la cuina valenciana, la ciutat és coneguda en tota Síria per la seua pròpia cuina. Un plat destacat és el batarsh, una espècie de bava ganush feta en yogurt i all en lloc de tahina. D'Homs és també típica una gran varietat de kibbeh mishwiyyeh o "kibbeh a la barbacoa", que està compost per dos crepes de kibbeh farcidures en carn mòlta de corder, cuinats en greix de corder i espècies vàries. Batata mahshi ("papes reblixes") és el plat natiu en Homs i està fet de creïlles baby reblixes en carn mòlta de corder, piñones, i melaça de granada. La ciutat s'especialisa en la cuina en un tipo de farina d'okra, conegut com bamya bi-l zayt ("okra en oli d'oliva").

Pati d'un restaurant de la ciutat.

Homs té una gran varietat de restaurants, alguns dels més aclamats són els que estan dins de l'Hotel Safir: Mamma Mia i Mersia. El primer està especialisat en cuina italiana, mentres que el segon servix menjar àrap. Per a la població local, els restaurants populars inclouen el Prince, que funciona com un tipo de restaurant de menjar ràpit local, servint shawarma de pollet a la barbacoa i atres aliments siris comuns, aixina com els sucs fets en casa. En la Ciutat Vella, s'agrupen restaurants de baix cost a lo llarc del carrer Shoukri al-Quwatly i venen aliments tradicionals similars, com l'hummus, faláfel, ensalades variades (mezze), kebabs i plats de pollet. Restaurants i cafens solen oferir narguiles i són un lloc comú en el que els hòmens es reunixen a fumar.

De la mateixa manera que en Damasc i Alep, moltes cases en la ciutat vella d'Homs s'han renovat i convertit en restaurants especialisats en cuina valenciana. La més notable d'elles és la Beit al-Arbush, situada en un antic palau reformat que data de mitan d'el XIX d'arquitectura àrap, i aixina com el restaurant Julia Dumna, que ha segut descrit com el millor eixemple de les cases tradicionals d'Homs, en les seues pedres blanques i negres.

Museus

Hi ha tres museus principals en Homs, abdós situats en la part central de la ciutat. Azze Hrawe Palace, un antic palau de l'época mameluca pertanyents a Ali ibn Abi al-Fadl al-Azzhari, un subordinat de Baibars, el sultà mameluco, que és ara el Museu del Folore Nacional. Fòra de l'edifici hi ha un pati, ocupat en un costat per un liwan en un gran terrat en una semi-cúpula en forma de closca. En la paret d'enfront, hi ha una escultura de dos lleons, símbol de Baibars. El primer museu construït en la ciutat es troba a lo llarc del carrer Shoukri al-Quwatly i conté una selecció d'objectes de la regió d'Homs, que comprén el periodo entre les eres prehistòrica i islàmica. I el tercer, Donar Arbush, un antiquíssim palau anterior a l'época mameluca.

Infraestructura local

Transports

Homs és considerada com una base de transports en Síria, per la seua ubicació virtualment centrada entre les ciutats costeres i l'interior. La terminal de busos principal és Karnak, situada a lo llarc del Carrer Hama, al nort del centre ciutadà, a les afores. La terminal oferix conexions a la majoria de ciutats síries i també a Beirut, Líban. També té conexions internacionals a Líban, Jordània, Aràbia Saudita i Turquia. Una segona i "luxosa" estació d'autobusos es troba una miqueta més al nort. Minibusos operen des de l'estació de Karnak en destins a Tartus, Palmira i Hama en el nort de Síria, aixina com a Baalbek, Trípoli, i Beirut en elíban. Microbusos moderns també tenen la seua base en Karnak per a viajar a Hama i són usats principalment per a desplaçaments ràpits. Homs té una llarga estació de ferrocarril, en dos Chemins de Fer Syriens operant diàriament eixides a Damasc i Alep. Els aeroports més pròxims són l'Aeroport Internacional Basel al-Ásad en Latakia a l'oest, l'Aeroport Internacional de Damasc al sur, l'Aeroport Internacional d'Aleppo al nort, i l'Aeroport de Palmyra en el desert siri, a l'est. El carrer Hama escomença en la plaça de l'antic rellonge en el centre de la ciutat i creua Homs de sur a nort, a on continua junt al barri al-Khaldiyah en l'estació de Karnak, i gira cap a l'autovia Homs-Hama-Alep. la carrer Quwatli, batejada aixina en honor a l'antic president Shukri al-Quwatli, és un carrer curt pero fonamental, que conecta la plaça de l'antic rellonge i la plaça de Quwatli en el centre d'Homs. Es dividix en varis carrers més chicotets en el seu terme occidental, una de les quals és el carrer al-Dablan que és la zona comercial principal de la ciutat, i continua cap a l'oest fins a conectar en l'autovia Homs-Trípoli. En la terminació oriental, el carrer al-Quwatli contínua com a carrer al-Hamidiyah que creua l'antiga zona cristiana i continua fins al final oriental de la ciutat. L'autovia Homs-Damasc creua la ciutat des del sur, i té el seu final en la plaça de Quwatli.

Elements destacats

La nova Torre del Rellonge en Homs.

La ciutat és famosa per sí mateixa, per les seues històriques mesquitas i iglésies. És aixina mateix fàcilment reconeixible per les seues dos torres del rellonge. L'antiga torre, encarada al carrer al-Hamidiya, va ser construïda pels francesos al començament dels trenta, i la nova torre en la plaça del-Quwatli està encarada al carrer al-Dablan. Homs és també coneguda pels seus socs. Açò comprén un conjunt de carrers estrets i cobertes de llocs comercials que s'estenen des del sur i l'est des de la Gran Mesquita cap a la ciutat antiga. Els socs —dotats de tendes de verdures i robes, i tallers per a carpinteros, artesans, tapiceros, ferrers i afiladores— estan plens de gent per les vesprades.

Homs i els terrenys de les afores alberguen molts monuments, incloent un emplaçament patrimoni de la humanitat, el Krak dels Cavallers i la Ciutadella de Saladino. Atres llocs destacats són la Gran Mesquita del-Nuri. Originalment un temple pagà dedicat al-Gabal, va ser consagrada com l'Iglésia de Sant Joan Batista baix domini bizantí. Més vesprada, va ser establida com una mesquita de Divendres durant la llei Àrap Islàmica d'Homs. la Mesquita Khalid ibn al-Walid ha segut considerada "l'únic edifici en un verdader interés" en Homs i va ser construïda en els últims anys d'ocupació otomana en Síria durant la década de 1900. La mesquita rep el seu nom del general àrap Khalid Ibn Al Walid, la tomba del qual està localisada dins de l'edifici.

l'Iglésia Um al-Zennar ("Iglésia de l'Aparició de la Verge") va ser construïda en 1852 sobre les bases d'una iglésia prèvia que datava d'el IV, i potser del 59 d. C. L'atra iglésia destacada en Homs és l'Iglésia de Sant Elián d'el V, construïda en honor del màrtir cristià Sant Elián, la tomba del qual està localisada en la cripta.

La ciutadella d'Homs està ubicada en un dels majors terrenys en restants històrics de Síria. L'investigació arqueològica va estar detinguda fins a fa uns anys per l'ocupació militar de la zona. Els reptes daten a lo manco de l'Edat de bronze. Els amplis murs d'estil islàmic varen ser construïts durant el periodo ayubí i en el sultà mameluco Baibars es varen portar a terme les restauracions. Tots estos treballs estan testificats per les inscripcions en la pedra, no obstant, algunes inscripcions s'han perdut. En 1994, un equip conjunt de siris i britànics varen estudiar la ciutadella d'Homs, gravant els restants dels murs i torres.

Deports

l'Estadi Khalid ibn al-Walid, major recint deportiu de la ciutat.

De la mateixa manera que en el restant del país el fútbol és molt popular en Homs, que és sèu de dos dels més importants clubs de fútbol a nivell nacional. l'Al Karamah FC va ser fundat en 1928 i és un dels més clubs deportius més antics de Síria. És àmpliament reconegut a nivell regional i nacional, despuix d'haver guanyat huit títuls de la Lliga Premier de Síria i sengles de títuls de la Copa de Síria, ademés dit equip va ser subcampeó en la Lliga de Campeons de la AFC 2006. El segon club deportiu de la ciutat és l'Al-Wathba SC, que va ser fundat en 1937. L'estadi d'abdós equips és el Khalid ibn al-Walid, que té una capacitat per a 35 000 espectadors. En esta localitat ha naixcut una série de coneguts deportistes, entre els que es troben els futbolistes Firas Al-Khatib i Jehad Al-Hussain.

Ciutats hermanades

• Erro al crear miniatura: Belo Horizonte, Brasil.
• Erro al crear miniatura: Kayseri, Turquia.
• Erro al crear miniatura: Yazd, Iran.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Homs.
• [4] – Lloc oficial d'Homs (en àrap).
• Online – Breu informació sobre la ciutat d'Homs (en anglés).
• [5] (en àrap).
• Executive Branch of Homs (en àrap).