Qatna
Qatna (àrap قطنا, modern Tel el-Mishrife, àrap المشرفة) és un lloc arqueològic en el wadi il-Aswad, un tributari del riu Orontes, 18 km al noreste d'Homs, en Síria. Comprén un tell de 1 km² en un dels pobles més extensos de l'Edat de Bronze en Síria Occidental. El tel es troba en la vora de la planicie del desert siri cap a la conca fèrtil de Homs.
Qatna va ser una important metròpolis comercial en el segon mileni A.C. Controlava els camins més importants de la regió, davant tot entre l'Antic Egipte i Mesopotamia, aixina com en el regne dels Hititas. Estos varen destruir Qatna en 1340 A.C.. En l'Edat de Ferro existia ací una chicoteta comunitat que va existir fins a temps bizantins.[1]
Història
Els restants més antics en Qatna es remonten a la mitat i segona mitat del tercer mileni abans de Crist, encara que hi ha pocs traços d'este periodo.[2]
La ciutat és potser la mateixa que texts antics cridaven Ga-dona-nu/niKi dels Mari. La casa reinante era provablement amorrita. Al final del tercer mileni A.C. solament existia una població de temps de l'Edat de Bronze sense muralles. En el nort de l'actual Síria ya existien els centres d'Ebla i Emar. En la segona mitat de el XVIII A.C. esta regió septentrional es va constituir en l'estat Yamjad en capital en Alep. En l'orient es trobava la ciutat estat de Mari. Qatna, Palmira i Biblos es varen convertir en el sur de l'actual Síria en un atre estat important. Mari es trobava baix l'influència de Šamši-Adad I, del Regne Assiri i Qatna estava en estat permanent d'animositat. Una campanya que Qatna va portar a terme en Shamshadad de Asur va fracassar. Com a símbol de l'unió el rei assiri va deixar que el seu fill Išem-Dagan I d'Ekallatum es casara en una princesa de Qatna.
Les fonts egipcíaques mencionen a Qatna per primera volta en l'any 33 del regnat de Tutmosis III (aprox. 1446 a. C.).
Una esfinge de la XII Dinastia Egipta de la princesa Ita, filla d'Amenemhat II (1875–1840 a. C.) mostra una influència egipcíaca primerenca, encara que no està clar quàn va aplegar dita esfinge a Qatna (l'esfinge es va trobar en els restants del palau del Bronze Tardà).
L'imperi de Mitanni en Alta Mesopotamia va terminar per incorporar a Qatna, pero esta va quedar en territori en disputa entre Mitanni i Egipte. Les inscripcions del temple Nin-Egal (part del palau real, sala C) mostra que hi havia mittanni que vivien en Qatna. Les campanyes dels faraons Amenhotep I (1515–1494 a. C.) i Tutmosis I (1494–1482 a. C.) en Síria varen poder haver alcançat Qatna, pero no hi ha evidència concloent. En el sèptim pilón del temple de Amón en Karnak, Tutmosis III (1479–1425 a. C.) menciona que va estar en la terra de Qatna en el ORD any del seu regne. Amenhotep II (1427–1401 a. C.) va ser atacat per les forces de Qatna quan creuava el riu Orontes, pero va resultar victoriós i va adquirir un botó, entre els que es contava l'equip d'un carreter mittani. Qatna és mencionada en llistes topogràfiques egipcíaques fins als temps de Ramsés III (1180 a. C.). Hi ha tablillas cuneïformes descobertes baix el Palau Real en Qatna que mencionen un rei Idanda, prèviament desconegut, que hauria regnat aprox. en 14000 a. C.
Història de l'exploració
Les primeres excavacions en els anys 1920 varen tindre lloc baix la direcció de Du Mesnil du Buisson.[3] Varen produir pocs descobriments de l'Edat de Bronze. En una cambra mortuaria es varen trobar junt a 40 esquelets armes de coure i bronze i gran cantitat de ceràmiques. La ciutat estava rodejada per un mur en torres en l'est i l'oest. Entre les troballes es va trobar l'esfinge egipcíaca ya mencionada. També es va localisar un palau de el XIV
Ciutat
L'àrea d'unes 110 hectàrees estava rodejada per muralles en una llongitut de mil metros i una altura de 15 a 20 metros. En la mitat de cada costat hi havia una porta.
L'ala occidental del palau va ser posada al descobert en 2008 i va resultar estar en molt bones condicions. D'una construcció de tres pisos hui en dia es conserven els murs d'atobó dels dos pisos inferiors en una altura de fins a 5,30 metros. És el primer edifici de varis pisos d'Àsia Occidental que s'haja descobert fins a este moment. Hi ha quatre portes en arcs de rajoles d'atobó ordenats en llínea de vol. Es conten entre les construccions d'arcs millor conservades de l'Edat de Bronze en el Mig Orient.
En el pou del palau es varen conservar grans cantitats de fusta gràcies a l'humitat. Els trams de fusta dels sostres i les cobertes de fusta que varen caure en el pou quan el palau va resultar destruït en 1340 a. C. mostren la tècnica exacta de fusteria d'aquells temps.[4]
Les tombes reals
El descobriment de tombes reals baix el Palau de Qatna per l'equip d'exploradors alemans és un dels més importants de l'arqueologia del Propenc Orient en les últimes décades.
Al costat de la sala del tro situada en el sector noreste del palau corria un llarc corredor de quaranta metros que s'afonava en el sol fins a una profunditat de sèt metros per a aplegar a una obertura a cinc metros de profunditat que donava accés a un complex funerari subterràneu. Es varen trobar unes 75 taules cuneïformes en el corredor, taules que havien caigut en eixe lloc quan es va derribar la part superior en el moment en que l'edifici va ser destruït. Les tablillas són del regne del rei de Idanda. Una part de les tablillas està escrita en acadio, mentres que una atra està en hurrita.
L'entrada al conjunt funerari era guardada per dos estàtues en basalt que representaven personages masculins assentats sobre un tro, en la mà dreta sobre una vaixell i l'esquerra posada sobre la pancha, segons un estil típicament siri. Es remonten al periodo que va entre el sigle díhuit a dèsset. El conjunt arquitectònic està organisat al voltant d'una sala central que medix 9 a 7 metros i que s'obri a atres sales de dimensions més modestes.
Ossos d'elefants
En dos cambres del palau real es varen trobar ossos d'elefants que varen tindre que haver vixcut en els pantans de la vall d'Orontes a l'oest de Qatna. Es tracta d'una espècie hui en dia extinta, el elefant siri (Elephas maximus asurus). Els informes dels faraons egipcíacs Tutmosis I i Tutmosis III es referixen a caces d'elefants en la regió de l'actual Síria Occidental.
Referències
- ↑ Richter: Quatna. en: Reallexikon der Assyriologie und vorderasiatischen Archäologie (RLA). Bd. 11, 1/2. de Gruyter, Berlin 2006, 159-170.
- ↑ Akkermans and Schwartz 2003:245, Du Mesnil du Buisson 1935
- ↑ Du Mesnil du Buisson, Compte rendu de la quatrième campagne de fouilles a Mishrifé-Qatna. en: Syria. Beyruth 11.1930, 2, 146-163. ISSN 0039-7946
- ↑ Nous Descobriments en el Palau Real de Qatna (alemà).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Qatna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.