Idioma hurrita
Hurrita és el nom que s'usa per lo general per a l'idioma dels hurritas, un poble que va aplegar al nort de Mesopotamia al voltant del 2300 a. C. i que pràcticament havia desaparegut cap al 1000 a. C. El hurrita va ser l'idioma del regne Mitanni en Mesopotamia Septentrional i provablement es va parlar a lo manco al començ dels assentaments hurritas en Síria. Es creu que els parlants d'este idioma varen aplegar de les montanyes d'Armènia i es varen expandir pel surest de Anatolia i el nort de Mesopotamia al començament del segon mileni abans de Crist. [1]
Els centres més importants a on es parlava era la capital Wassukanni i les ciutats Taite, Nuzi, Qatna i Alalach, aixina com la capital del regne hitita, Hattuša.
Aspectes històrics, socials i culturals
[editar | editar còdic]Dialectes
[editar | editar còdic]El hurrita de la carta de Mitani es diferencia clarament dels texts de Hattuša. Mentres que en Mitani es diferencien i i i aixina com o i o, en el hurrita de Hattuša abdós es fonen en i i o. També hi ha diferències en la morfologia. Aixina i tot, s'assumix que els diferents dialectes pertanyien a la mateixa llengua. Se sap d'una llengua mesclada entre el hurrita i el acadio en Nuzi, una ciutat en la província de Mitani d'Arrapha i en Qatna en Síria.[2]
Història de l'idioma
[editar | editar còdic]Els texts més antics que es té del hurrita són noms de persones i topònims del final del tercer mileni abans de Crist. Els primers texts són del temps del rei Tishatal d'Urkesh (començos del segon mileni a. C.). Els arqueòlecs varen trobar numeroses èpiques, jurament, texts de prediccions i cartes en Hattuša, Mari, Tuttul, Babilonia, Ugarit i atres llocs. No obstant, el text més important per a entendre l'idioma ha segut una llarga carta (la carta de Mitani) que es va trobar en Amarna, Egipte. El rei hurrita Tushratta el havia escrit al faraó Amenhotep III.
A partir de el XIV comencen a penetrar al territori hurrita des del nort i oest els hititas i alguna cosa despuix des de l'est i el sur els assiris fins que abdós potències varen terminar per dividir-se per complet el territori hurrita. Les invasions dels pobles de la mar en el XII varen dur a més canvis polítics. Atres idiomes escrits com l'hitita i l'ugarítico es varen extinguir. A partir d'eixe temps solament hi ha indicis del hurrita en noms de persones i topònims que es troben en texts en acadio o en urarteo. És per açò que no se sap si el hurrita encara va existir un temps més com a idioma parlat.
Descripció llingüística
[editar | editar còdic]Relacions en atres idiomes
[editar | editar còdic]L'únic idioma del que es coneix una conexió clara en el hurrita és l'antic urartiano, un idioma que es va parlar a començos i mitat del primer mileni abans de Crist en un territori que anava del llac de Sewan, al llac de Van i al llac de Urmia.
S'han sugerit relacions en atres idiomes com l'eteochipriota,[3] sobre el chipriominoico[4] aixina com sobre el casita.[5] També es considera possible una relació en els idiomes del noreste del Caucas,[6] encara que açò no s'ha pogut provar. La raó estreba en la gran varietat d'esta família, lo que dificulta la reconstrucció de l'idioma mare. Ademés, és difícil comparar una família llingüística extinta fa uns 2500 anys en una de la que no hi ha registres tan antics.
Numerals
[editar | editar còdic]Aparte del numeral indeterminat šūi (cada u) es coneixen els cardinals de l'1 al 10 aixina com alguns atres números majors. Els números ordinals es construïxen en el sufix -(š)ši o -ši que es convertix despuix de /n/ en -ze i -zi. La següent taula dona una impressió dels números bàsics:
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 13 o 30 | 17 o 70 | 18 o 80 | 10000 | 30000 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Cardinal | šukko, šuki |
šini | kike | tumni | nariya | šiši | šinti | kiri, kira |
tamri | ēmani | kikmani | šintimani | kirmani | nupi | kike nupi |
| Ordinal | ? | šinzi | kiški | tumnušši | narišši | ? | šintišši | ? | ? | ēmanze | ? | ? | kirmanze | ? | ? |
Aquelles caselles en ? es referixen a paraules que es desconeixen. Els números distributivos tenen el sufix -nugue o kikate (cada tres), tumnate (cada quatre). El sufix -āmḫa produïx números múltiples com šināmḫa (dos voltes), ēmanāmḫa (dèu voltes). Totes les paraules de número cardinal terminen en una vocal que desapareix quan apareixen determinades terminacions.
Vocabulari
[editar | editar còdic]El vocabulari conegut del hurrita és molt homogéneu, és dir, conté pocs préstams (p.i. tuppi (tablilla d'argila), Mizri (Egipte) abdós del acadio). Els dialectes acadios veïns varen prendre numeroses paraules del hurrita com ḫāpiru (nómada) del hurrita ḫāpiri, d'a on procediria el terme: 'hebreus'; el vocable del hurrita: 'Ugri', en el significat de: 'peu', estaria vinculat al sánskrit: 'Ugra', i al francés: 'Ogre', d'a on prové l'espanyol: 'Ogre', una variant de: 'Bigfoot'. És possible que hi haja préstams en idiomes caucásicos, pero no es pot provar ya que no hi ha escrits en idiomes caucásicos que es remonten als temps hurritas. Per això no es pot determinar quin és l'idioma que va originar estes paraules paregudes.
Morfologia verbal
[editar | editar còdic]La morfologia dels verps hurritas és molt complexa, encara que solament s'usen sufixos (dividits ací en "-") i clíticos (diferenciats per un "="). Les formes transitivas i intransitivas es mostren en claritat. Solament els verps transitivos requerixen la congruència en el subjecte en persona i número. L'objecte directe i el subjecte intransitivo s'expressen, si no apareixen en forma de substantivo, com a pronoms personals clíticos. Alguns sufixos són: -an(n) (causativo), -ant (provablement aplicatiu) i -ukar (reciprocitat).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hurrian language - Britannica Online Encyclopedia
- ↑ Thomas Richter: Dones "Archiv dones Idanda". Berichte über Inschriftenfunde der Grabungskampagne 2002 in El meušrife/Qatna. En: Mitteilungen der Deutschen Orient-Gesellschaft. Tom 135, 2003, Págs. 164-188.
- ↑ Th. Petit, La langue étéochypriote ou l"amathousien", en el Archiv für Orientforschung 44/45, 1997/8, p. 244-271
- ↑ Emilia Masson: Cyprominoica - Repertoires, Documents de Ras Shamra, Essais d'Interpretation. Studies in Mediterranean Archaeology. Bd 31,2. Studies in the Cypro-Minoan Scripts 2. Åström, Gotemburgo 1974. ISBN 91-85058-41-6, ISBN 91-85058-43-2, S. 47-53
- ↑ Th. Schneider, Kassitisch und Hurro-Urartäisch: Ein Diskussionsbeitrag zu möglichen lexikalischen Isoglossen, in Altorientalische Forschungen 30, 2003, p. 372-381
- ↑ Diakonoff i Starostin 1986
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma hurrita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.