Nuzi
Nuzi (o Nuzu; en acadio: Gasur; hui, Yorghan Tepe) era una ciutat de Mesopotamia situada al suroest de Kirkuk en l'actual Iraq, prop del riu Tigris.
Història
[editar | editar còdic]Primers anys
[editar | editar còdic]Les primeres mencions d'esta ciutat, es troben en texts cuneïformes provinents de Mesopotamia, corresponents al periodo Acadio. En estes inscripcions, és mencionada com Gasur (Ga Sur).
Domini hurrita-mitanio
[editar | editar còdic]En 1500 a. C., va ser ocupada pels hurritas, els qui li varen donar a la ciutat el nom de Nuzu, d'a on deriva el terme Nuzi. Des de el XV i fins a 1350 a. C. aproximadament, va passar al domini del regne hurrita de Mitani, constituint el punt extrem este i llímit sudoriental del regne.
Dominació asiria
[editar | editar còdic]Cap a 1365 a. C., en el començ del regnat d'Ashur-uballit I, Asiria veu el començ de l'anomenada expansió Mesoasiria, que comença quan esta es llibera de la dominació dels seus veïns, els mitanios. Despuix de la caiguda del Imperi Mitanita davant les forces de l'eixèrcit assiri, Nuzi, pansa al domini de Asiria.
Història arqueològica
[editar | editar còdic]
El jaciment consta d'un tell de múltiples periodos de tamany mig i dos menuts montículs d'un únic periodo.
Les excavacions portades a terme en 1920 desenterraron no solament la ciutat, sino també millers de tablillas escrites en cuneïforme. Són al voltant de 5000 tablillas, moltes d'elles, de tipo llegal i comercial, i aproximadament una quarta part es referixen a transaccions comercials d'una sola família.[1] La gran majoria d'estes troballes són del periodo hurrita durant el II mileni a. C. i el restant es remonta a la fundació de la ciutat durant l'Imperi acadio. Un archiu contemporàneu a l'archiu hurrita en Nuzi ha segut excavat en el 'Palau Vert' en el lloc de Tell en Faixar, 35 quilómetros al suroest de Nuzi.[2]
Açò va donar una llum inestimable als investigadors sobre les activitats llegals, comercials i militars de la ciutat. També va ajudar a comprendre la cultura del Antic Orient Pròxim, incloent versions primitives de les històries de personages bíblics com Labán o Jacob.
Es varen trobar múltiples objectes de l'Edat del Bronze Final i es va identificar per primera volta un tipo de ceràmica comuna en el nort de Mesopotamia durant el periodo del regne de Mitanni, la denominada “ceràmica de Nuzi”, caracterisada per una decoració pintada en blanc sobre un fondo obscur.[3] Els motius solen ser geomètrics (triànguls, bandes), curvilíneos (rosetas, volutes) o florals. També s'han trobat objectes que mostren el desenroll de la tècnica de vidriado-esmaltado, marcant l'inici de la producció d'objectes de vidre: rajoles esmaltados, fregidas, 'fayenzas' (de vidre coloreat). I atres objectes com armes de metal, estatuillas de terracota i representacions d'edificis.
Potser l'objecte més famós trobat fins al moment és el mapa de Nuzi, considerat el mapa descobert més antic conegut.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Cassin, Elena; Bottéro, Joean; Vercoeur, Joan. Els Imperis de l'Antic Oriente del Paleolític a la mitat del segon mileni. 1a ed., 1970, ISBN 84-323-0118-3.
- Maidman, Maynard Paul (2010), Nuzi Texts and Their Uses as Historical Evidence, Leiden i Boston.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nuzi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.