Anar al contingut

Mitani

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Mitani va ser el nom d'un antic regne ubicat en el nort de l'actual Síria, també conegut com Naharina. Es pot considerar que el regne Mitani existix des d'abans del 1500 a. C.

Com a concepte geogràfic, este nom es va utilisar més alvance per a designar també a la regió compresa entre el riu Jabur i el riu Éufrates en l'época neoasiria. El nom Mitani s'hauria conservat entre els kurdo (la tribu Motikan) que habiten just els mateixos territoris que l'antic regne. Mitani va ser un Estat dirigit per una aristocràcia militar que va aplegar a la zona cap a 1800 a. C. o 1700 a. C. i que va adquirir una gran importància entorn a el XVII, per la seua privilegiada situació a la vora del riu Orontes i entre els imperis assiri, egipcíac i hitita. Este regne hauria segut conquistat per Asiria, quedant anexionado en 1270 a. C. i convertit en el virreinado o província d'Hanigalbat.

Mitani s'estenia des de Nuzi, prop de Kirkuk, i el riu Tigris en l'est, fins a Alep i Síria en l'oest. El seu centre estava en la vall del Jabur, en dos capitals: Taidu o Taite i Wassugani (denominada en les fonts asirias Ushshukana), que encara no ha segut localisada en total seguritat,[1] i per lo tant no ha segut excavada. Tota la seua superfície permetia l'agricultura sense necessitat de irrigaació artificial. El seu clima era molt semblat a l'assiri i estava poblat per indígenes hurritas i atres gents que parlaven el llenguage dels amorreos (Amurru).

Els hurritas es trobaven en la regió a partir de finals de el III mileni a. C.[2] Un rei de Urkesh en nom hurrita, Tupkish, va ser trobat en un sagell d'argila datat en c. 2300 a. C. en Tell Mozan.[3][4] La primera inscripció registrada de la seua llengua és de Tish-atal (Circa de el XXI a. C), rei d'Urkesh.[5] Més vesprada, els hurritas varen constituir la principal població de Mitanni, que va ser coneguda per primera volta com Ḫabigalbat, en Babilonia, en dos texts de finals del Periodo antic de Babilonia,[6] durant el regnat d'Ammi-Saduqa, (c. 1646-1626 a. C.), en cronologia mija.


Segons pareix, l'astrònom i relojero oficial egipcíac Amenemhet (Amen-hemet) va ordenar escriure en la seua tomba que retornava de el "país estranger cridat Mtn (El meu-tu-ni),"[7][8] pero Alexandra von Lieven (2016) i Eva von Dassow (2022) consideren que l'expedició a Mitanni va poder tindre lloc en el regnat del faraó Ahmose I (c. 1550-1525 a. C.), en realitat pel pare de Amenemhet.[9][10] Durant el regnat del faraó Tutmosis I (1506-1493 a. C.), els noms Mitanni i Naharin es troben entre les reminiscència de varis dels oficials del faraó. Un d'ells, Ahmose si-Abina, va escriure: "...El seu Majestad va aplegar a Naharin...". Un atre, Ahmose pa-Nekhbit, va escriure: "...quan vaig capturar per a ell en la terra de Naharin...".[11]


Despuix de la Batalla de Megido, un oficial del faraó Tutmosis III (1479-1425 a. C.), en l'any regio 22 del faraó, va informar: "Eixe [desgraciat] enemic de Cades ha vingut i ha entrat en Meguido. Està [allí] en este moment. Ha reunit en ell als príncips de [tots] els països estrangers [que havien segut] lleals a Egipte, aixina com (aquells) fins a Naharin i M[itanni], els de Hurru, els de Kode, els seus cavalls, els seus eixèrcits."[12] En vàries campanyes militars posteriors els Anals de Tutmosis III mencionen a Naharin, en particular les dels seus anys de regència 33, 35 i 42.[13] Despuix d'eixa época, es dispon de més registres de fonts locals fins al final de l'imperi a mitan de el XIII.[14]

L'Imperi Mitanni era una forta potència regional llimitada pels hititas al nort, els egipcíacs a l'oest, els casitas al sur, i més vesprada pels assiris a l'est. En la seua màxima extensió Mitanni s'estenia tan a l'oest com Kizzuwatna pels Montes Tauro, Tunip en el sur, Arraphe en l'est, i al nort fins al llac Van.> La seua esfera d'influència es mostra en els topònims hurritas, noms personals i la difusió a través de Síria i l'Alce d'un tipo de ceràmica distinta, escurada Nuzi.[15]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Mitani va ser provablement un terme natiu del país. Els hititas cridaven al país Hurri o Jurri i en un text de Mursili I (XVI) se cita a un "rei dels hurritas". Els assiri-acadios ho citen com Hanigalbat (Janigalbat) i els assiris no varen usar el nom de Mitani fins a una época en la que el regne ya no existia (indicant llavors un terme geogràfic i no polític). Els egipcíacs ho citen com Naharina (en assiri-acadio vol dir "riu"). Mitani és mencionat per primera volta en les fonts egipcíaques cap a 1480 a. C. en les memòries d'un oficial egipcíac cridat Amememhet, que va servir a Amenhotep I (entorn al 1525-1504 a. C.) i tal volta als seus dos successors.

Història

[editar | editar còdic]

Orígens

[editar | editar còdic]

L'ètnia o orige dels mitanianos és difícil de discernir. Un tractat sobre l'entrenament de cavalls de carros de guerra de Kikkuli conté un bon número de glosses d'orige indoario.[16] Kammenhuber (1968) conjeturó que este vocabulari derivaria d'una llengua propenca al protoindoiranio[17] encara que Mayrhofer (1974) va demostrar que presentava característiques específicament indoarias.[18]


Els noms de l'aristocràcia de Mitani freqüentment són d'orige indoario, pero són els noms dels seus deidades els que traslucen raïls lèxiques indoarias (asocidas a noms com Mitra, Varuna, Indra, Nasatya), encara que alguns pensen que estos noms podrien estar relacionats en l'influència dels casitas (kašku).[19] La llengua comuna del poble era l'idioma hurrita, que no és una llengua indoeuropea ni semítica pero que mostra característiques tipològiques de les llengües caucásicas nororiental. De fet alguns llingüistes han conjeturado un parentesc en estes llengües (vore hipòtesis alarodiana). Lo únic segur és que el hurrita està filogenéticament emparentat en el urartiano, formant la família hurrito-urartiana.[20] Un passage en hurrita en les cartes de Amarna —que usualment estan escrites en acadio, la lingua franca d'eixe temps— senyala que la família real de Mitani també solia parlar hurrita.

Primeres mencions

[editar | editar còdic]

Des de temps dels acadios, els hurritas vivien a l'est del riu Tigris, en la zona septentrional de Mesopotamia i en la vall del Jabur. Li'ls menciona en els texts trobats en Nuzi, en Ugarit i en els archius hititas d'Hattusa. Texts cuneïformes de Mari mencionen governants de ciutats-estat del nort de Mesopotamia en noms en amorita (amurru) i hurrita.

Es creu que les tribus enemigues hurritas i les ciutats-estat es varen unir baix una sola dinastia, governada per una èlit indoeuropea, despuix del colapse de Babilonia pel saqueig hitita de Mursili I en 1595 a. C. i l'invasió dels casitas. La conquista hitita d'Alep, la debilitat dels reis assiris del moment i les lluites internes dels hititas varen crear un buit de poder en el nort de Mesopotamia. Açò va dur a la creació del regne de Mitani. Els noms indoarios es reflectixen sobretot en l'onomàstica dels reis i dels deus mitanios. Per una atra part, el component hurrita va ser el transmissor de la vella cultura sumerio.

La primera menció escrita de Mitani o Janigalbat figura en la versió acadia dels texts hititas de Bogazköy, corresponents al regnat d'Hattusili I. Khanigalbat i Mitani s'usen indistintament, encara que el primer terme és més antic. Aixina mateix, Jurri i Mitani són térmens estretament relacionats, puix corresponen a territoris veïns de la mateixa comunitat llingüística, habitualment governats pel mateix monarca. No obstant, geogràficament, Hurri es correspon en l'Alta Síria, entre el Caucas i el llac Van, mentres que Janigalbat està en l'Alta Mesopotamia, al sur i surest de l'anterior, entre els rius Tigris i Éufrates.

Organisació de l'Estat

[editar | editar còdic]
Mapa del Propenc Oriente ca. 1400 a. C. mostrant el regne de Mitani en el seu apogeu, repartit en les modernes Síria i Turquia

L'idea que es té de l'història de Mitani és forçosament vaga, perque es dispon de poques senyes, i ademés procedixen de l'exterior, principalment les cartes de Amarna i les introduccions històriques de varis tractats hititas trobats en Bogazköy. L'Estat de Mitani va aplegar a adquirir una importància capital entorn al 1600 a. C. per la seua privilegiada situació entre els imperis assiri, egipcíac i hitita. Va alcançar el seu màxim poder en el XV expandint-se al suroest cap a Síria, a on va conseguir contindre a Egipte, fins a ser substituït per Hatti com a potència dominant en el XIV

Contant en un eixèrcit que va introduir millores determinants com els carros de guerra i una potent cavalleria, la maquinària bèlica de Mitani infligió vàries dures derrotes a l'immens Egipte faraònic i va aplegar a invadir Asiria (fet que encara els historiadors no s'expliquen donat el potencial bèlic de l'imperi semita).

Mitani no conseguiria mantindre el seu territori a resguart de conquistes. Per un costat, el territori entre l'alt Éufrates i el Tigris havia segut objectiu de l'expansió hitita des dels temps d'Hattusili I. Per un atre costat, despuix de les derrotes dels hicsos, els faraons egipcíacs varen tractar de reconquistar els territoris de Retenu que una volta varen posseir en el nort de Síria. L'auge hitita i els conflictes dinàstics de Mitani varen debilitar el regne, sent finalment subyugado per una resorgida i de nou poderosa Asiria, tan sol 230 anys despuix del seu sorgiment. Varen deixar un valiós llegat, destacant la seua innovadora organisació administrativa i un refinat art en Influències diverses, tant asirias com semitas i egipcíaques.

Vore també

[editar | editar còdic]

Commons

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Liverani, Mario. L'antic Orient: història, societat i economia en Google Books, consultat el 20 de juny de 2011.
  2. ↑ Buccellati, Giorgio, i Marilyn Kelly-Buccellati, (1997). "Urkesh: The First Hurrian Capital", The Biblical Archaeologist, vol. 60, nº 2, 1997, pp. 77-96. Resum: "...els sagells varen proporcionar proves satisfactòries de que Tell Mozan va ser l'emplaçament de la capital hurrita del tercer mileni, Urkesh..."
  3. ↑ Salvini, Mirjo. "Les primeres evidències dels hurritas abans de la formació del regne de Mittanni". Urkesh and the Hurrians Studies in Honor of Lloyd Cotsen. Urkesh/Mozan Studies Bibliotheca Mesopotamica. Malibu: Undena Publications (1998): 99-115
  4. ↑ Lawler, Andrew. "¿Quí eren els hurritas?". Archaeology, vol. 61, no. 4, 2008, pp. 46-52
  5. ↑ Yakubovich, I. (2011). [Resenya de Einführung in die hurritsche Sprache, de I. Wegner]. Journal of Near Eastern Studies, 70(2), 337-339
  6. ↑ von Dassow, Eva, (2022). "Mittani and Its Empire", en Karen Radner, Nadine Moeller, D. T. Potts (eds.), The Oxford History of the Ancient Near East, Volume III: From the Hyksos to the Clapix Second Millennium BC, Oxford University Press, pp. 467, 469.
  7. ↑ La memòria de Amenemhet va ser publicada en: Borchardt, L., (1930). "Altägyptische Zeitmessung", en E. von Basserman-Jordan, Die Geschichte der Zeitmessung und der Ühre, vol. I., 1930, Berlín/Leipzig, pp 60 i ss. (Mencionat en Astour 1972:104, notes 25,26) transliterando Mtn com Em-ta-ni, encara que Alexandra von Lieven (2016: 219) ho menciona com El meu-tu-ni.
  8. ↑ De Martino, Stefano, (2018). "Relacions polítiques i culturals entre el regne de Mittani i els seus pols subordinats en Síria i el surest de Anatolia", en: Els rostres canviants de la realea en Síria-Palestina 1500-500 a. C., Alter Orient und Testament 459, Ugarit Verlag, p. 37: "La primera atestació del topònim Mittani procedix d'una font egipcíaca, una inscripció de Tebas en la tomba d'un funcionari estatal cridat Amen-hemet. L'inscripció fa referència a l'expedició militar síria en la que havia participat este funcionari, que va alvançar fins al país de Mtn (Mittani)...suponem que esta expedició va ser la dirigida per Tuthmosis I.... "
  9. ↑ von Lieven, Alexandra, (2016). "El moviment del temps. Notícies del 'Relojero' Amenemhet", en: RICO i GRANDE: Estudis en honor d'Anthony J. Spalinger, Facultat d'Art de l'Universitat Carolina de Praga, p. 220: "L'explicació més provable de l'història precedent sobre Mitanni és que forma part dels antecedents de l'orador. Açò podria implicar que tal volta el pare de Amenemhet havia ascendit de ranc per algun ardit important conseguit durant la campanya militar de Ahmose allí."
  10. ↑ von Dassow, Eva, (2022). "Mittani i el seu imperi", en: Karen Radner, Nadine Moeller, D. T. Potts (eds.), The Oxford History of the Ancient Near East, Volume III: From the Hyksos to the Clapix Second Millennium BC, Oxford University Press, p. 466: "...Devem la primera menció existent de Mittani a l'autobiografia de la tomba de Amenemhat, l'astrònom i relojero que es referix a una campanya que pot haver tingut lloc ya en el regnat de Ahmose a finals del sigle XVI a.C..."
  11. ↑ Redford, Donald B., (1979). "A Gate Inscription from Karnak and Egyptian Involvement in Western Àsia during the Early 18th Dynasty", en: Journal of the American Oriental Society, vol. 99, nº 2, p. 275.
  12. ↑ Wilson, John A.. "VII. Texts històrics egipcíacs". The Ancient Near East: An Anthology of Texts and Pictures, editat per James B. Pritchard, Princeton: Princeton University Press, 2021, pp. 226-245
  13. ↑ Spalinger, Anthony. "Un anàlisis crític dels 'Anals' de Tutmosis III (Stücke V-VI)". Journal of the American Research Center in Egypt, vol. 14, 1977, pp. 41-54
  14. ↑ Leonard, Albert. "Fonts arqueològiques per a el història de Palestina: The Clapix Bronze Age". The Biblical Archaeologist, vol. 52, nº 1, 1989, pp. 4-39
  15. ↑ Diana L. Stein: Khabur Ware and Nuzi Ware: Their Origin, Relationship, and Significance. Malibu 1984
  16. ↑ Robert Drews, "The Coming of the Greeks: Indo-European Conquests in the Aegean and the Near East", Princeton University Press, Chariot Warfare. pg 61
  17. ↑ Annelies Kammenhuber, "Die Arier im vorderen Orient" (Heidelberg: Carl Winter Universistätsverlag, 1968. pg 238. On pg 238 she indicates they spoke a "noch ungeteiltes Indo-Iranisch".
  18. ↑ M. Mayrhofer, Die Arier im Vorderen Orient – ein Mythos? Sitzungsberichte der Oesterreichischen Akademie der Wissenschaften 294,3, Vienna 1974; M. Mayrhofer, Etymologisches Wörterbuch dones Altindoarischen, Heidelberg 1986–2000, vol. IV
  19. ↑ Georges Roux, Ancient Iraq, p. 229. Penguin Books, 1966.
  20. ↑ E. A. Speiser, Introduction to Hurrian, p. 10. American Schools of Oriental Research, New Haven. Annual of the American Schools of Oriental Research, Vol. 20. 1941.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mitani&oldid=866630»