Anar al contingut

Retenu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Jeroglífic Retenu, o Rechenu, era el nom egipcíac de l'actual regió de Palestina i Síria, que s'estenia des de Tyaru a Mitani, és dir, des del nort del desert de Néguev fins al riu Orontes. Era un d'Els Nou Arcs, els enemics tradicionals d'Egipte.

Encara que les fronteres de Retenu varen variar en el temps, constava de tres regions: Dyahi al sur, que ocupava pràcticament els mateixos llímits que Canaán; Líban, localisat en el centre, entre el Mediterràneu i el riu Orontes; i Amurru, al nort del Líban.[1] La primera volta que es menciona a Retenu és en la Història de Sinuhé, en una ostraca de el XIV

Segons Velikovsky, Retenu és la transcripció egipcíaca del terme hebreu arzenu, que significa «la nostra terra».[2]

Història

[editar | editar còdic]

Amenhotep II (circa 1450 a. C.) va realisar una campanya de castic l'any nou del seu regnat, i també va haver campanyes militars en el regnat de Tutmosis I. La causa era el control sobre el suministrament dels cedres del Líban, de la fusta del qual depenia l'expansió de la flota egipcíaca.

Despuix de la mort d'Hatshepsut, Tutmosis III va dur la seua primera campanya a Retenu, a on, despuix de véncer en la batalla de Megido en 1457 a. C., Tutmosis va prendre com a rehens als fills de cada u dels reis derrotats. Despuix de ser educats en la cort egipcíaca, varen ser tornats als seus llocs d'orige a on varen governar en el consentiment d'Egipte.

En el regnat de Ramsés II l'amenaça varen ser els hititas. En l'estiu del quart any del seu regnat (1276 a. C.), l'eixèrcit hitita va alvançar contra Retenu i va reprendre Amurru. Ramsés va decidir guerrear per la supremacia en Síria, i es va traslladar en 1274 a. C. en un eixèrcit d'uns 20.000 soldats a la zona. A 16 quilómetros de la ciutat de Kadesh es va trobar en el hitita Muwatalli II, que es va retirar immediatament despuix de la batalla.

En l'octau any del seu regnat, Ramsés III va sofrir els atacs dels Pobles de la Mar. Despuix d'una batalla naval ocorreguda en el Delta del Nilo i descrita en detalle, Ramsés va conseguir expulsar-los d'Egipte, pero va perdre la batalla de l'influència política sobre Retenu, per l'assentament de varis d'eixos pobles i a l'agotament de la facenda Pública.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Steindorff: op. cit., pág. 47.
  2. Velikovsky: ip. cit., pág. 173.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Ramond O. Faulkner (1962). Middle Egyptian, Ed. Griffith Institute.
  • George Steindorff (1942). When Egypt Ruled the East, University of Chicago Press.
  • Immanuel Velikovsky (1952). Ages In Chaos, The Exodus To King Akhnaton, Ed. Doubleday.
  • Thomas Schneider (1997). Lexikon der Pharaonen, Ed. RM-Buch- und Medien-Vertrieb. ISBN 3-7608-1102-7.
  • Hermann A. Schlögl (1993). Ramses II.: mit Selbstzeugnissen und Bilddokumenten, Ed. Rowohlt. ISBN 3499504251.
  • Wolfgang Helck (1972). Dones Datum der Schlacht von Megiddo, Ed. Verlag Philipp von Zabern.


Referències

[editar | editar còdic]