Batalla de la Delta

La batalla de la delta del riu Nil és la primera batalla naval registrada de l'història. Va ser un cruel enfrontament entre els Pobles de la Mar i la flota egipcíaca al mando de Ramsés III , ocorreguda en l'any 1178 a. C. o 1175 a. C.[1] Estos pobles ya havien destruït als micénicos, a l'imperi hitita i havien sumit tota l'actual costa turca en el caos més absolut i pretenien assentar-se en Egipte.
El conflicte es va produir en algun lloc front a les costes de la regió oriental del Delta del Nilo i en part en les fronteres de l'Imperi egipcíac en Síria, encara que la seua ubicació exacta es desconeix. La batalla està registrada en els murs exteriors del temple funerari del faraó Ramsés III en Medinet Habu.
Antecedents històrics
Els Pobles de la Mar eren una amalgama formada tjeker, peleset, sherdan i uns atres. En el XII varen invadir l'Orient Mig, varen arrasar l'Imperi hitita i varen destruir i varen saquejar la seua capital, Hattusa. També varen atacar Síria i Canaán, a on moltes ciutats varen ser incendiades, aixina com Chipre i la seua capital, saquejada. És evident que el seu objectiu final era trobar una terra rica, i Egipte semblava una elecció perfecta. L'atac dels Pobles de la Mar va ser provablement la major amenaça a que l'Antic Egipte es va enfrontar mai, ya havien destruït a l'imperi hitita quan ho varen atacar; Els relleus de Medinet Habu representen a decenes de famílies dels Pobles de la Mar en les fronteres de l'Imperi egipcíac en Síria, a on Ramsés III els va fer front en terra en la Batalla de Djahy l'any 8 del seu regnat per a posar fi a la marea de gent que arremetia contra la regió oriental del seu imperi. Ilustra el fet de que el conflicte estava en part produït per una gran migració per a conquistar i colonisar Egipte i el seu imperi asiàtic l'opinió del hititólogo Trevor Bryce:
La gravetat de la crisis a que s'enfronten els Estats del Propenc Oriente la resumix Ammurapi, l'últim rei d'Ugarit, que va escriure vàries cartes demanant l'ajuda de Eshuwara, el rei d'Alasiya. Amurapi posa de relleu la desesperada situació a que s'enfronta en la carta Ugarit RS 18.147:
- "El meu pare [Eshuwara], he ací, que els barcos de l'enemic varen vindre (ací); les meues ciutats (?) Varen ser cremades, i varen fer coses males en el meu país. ¿No sap el meu pare que totes les meues tropes i carros (?) estan en la terra d'Hati, i tots els meus barcos estan en la terra de Luka? ... Aixina el país està abandonat a sí mateixa. El meu pare deu saber-ho: els sèt barcos de l'enemic que varen aplegar ací nos han causat molt dany".[3]
Ramsés III descriu un gran moviment de gents en l'est del Mediterràneu, que va causar una destrucció massiva de les antigues potències de l'Llevant, Chipre i Anatòlia:
- "Els països estrangers es varen conjurar en les seues illes. Varen ser desestajats i dispersats en batalla tots els països al mateix temps, i cap país podia resistir davant les seues armes, escomençant per Hatti, Kode, Karkemisch i Alasiya (...) Es va organisar un campament en un lloc de Amurru, i varen assolar al seu poble com si jamai hagueren existit. Varen vindre, la flama preparada davant d'ells, cap a Egipte. La seua confederació consistia en Peleset, Tjekker, Schakalesch, Danu i Ueschesch, països units (...) (KRI V, 39-40)".
Totes les civilisacions del Mediterràneu varen ser destruïdes per l'atac dels Pobles de la Mar, i solament els egipcíacs varen ser capaços de resistir el seu atac. No obstant, va resultar ser una victòria pírrica, perque Egipte va quedar tan debilitat que mai va tornar a ser tan poderós com abans de l'invasió. El conflicte en els Pobles de la Mar també va agotar la seua economia, per això els egipcíacs solien dir que la mort ve des de l'atre costat de les mars.
La batalla


Despuix de derrotar als Pobles de la Mar en Síria, Ramsés es va afanyar a retornar a Egipte, a on els preparatius per a l'assalt als invasores ya s'havien ultimat. Les inscripcions de Ramsés III en el seu temple mortuorio registren este acontenyiment épico en gran detall. Quan Ramsés va mirar la mar va vore una força formidable, mils d'enemics, i el final de l'imperi egipcíac. Est va ser un moment important per al faraó, en particular per l'idea de tindre que fer front a una batalla naval: els egipcíacs mai havia tingut que fer-ho abans. Ramsés va reaccionar en gran lluentor tàctica, va alinear en les costes de la Delta files de arquers preparats per a llançar onades de fleches si les naus enemigues intentaven fondejar. A sabiendas de que seria derrotat en una batalla marítima, Ramsés va atraure la sura enemiga a la desembocadura del Nilo, a on va preparar una emboscada, ya que havia reunit una flota específica per a esta ocasió. En una inspirada maniobra tàctica, va atraure la flota dels Pobles de la Mar cap a la vora a on els arquers egipcíacs, des de terra, els llançaven cotinuament fleches, lo mateix que uns atres situats sobre les cobertes dels barcos egipcíacs. Varen afonar els barcos enemics i va fer molts morts i presoners, alguns inclús arrastrats a la vora per a ser eixecutats. Aixina l'invasió va ser rebujada ans que posara peu en terra egipcíaca. La batalla va quedar reflectida en els següents térmens:
- "Vaig traçar la meua frontera en Dyahi (territoris siri-palestins controlats per Egipte), vaig preparar front a ells als príncips locals, comandants de guarnició i mariannu (guerrers asiàtics). Vaig fer preparar les boques del riu com un fort mur en barcos de guerra, transports i esquifes. Estaven totalment equipats, tant a proa com a popa, en valents soldats i en l'infanteria més triada d'Egipte (...)".
Ramsés relata la sòrt dels Pobles de la Mar, que es varen atrevir a atacar Egipte:
- "Per a aquells que varen alvançar junts sobre la mar, la flama ardia davant d'ells en les boques del riu i una empalizada de llances els rodejava en la vora (...) Es va preparar una ret per a atrapar-los; aquells que varen entrar en les boques del riu varen quedar tancats i varen caure dins d'ella, clavats en els seus llocs, morts i dilacerats. Varen ser arrastrats, anulats, yacer sobre la plaja; morts i amontonats de popa a proa de les seues naus mentres totes les seues coses eren tirades a l'aigua".[5]
Vore també
Referències
Notes
- ↑ Gary Beckman: Hittite Chronology, Akkadica, 120 (2000). pág. 23 La data exacta de la batalla es desconeix, depén de si Amenmeses va regnar de forma independent o si el seu regnat va ser assumit per Seti II.
- ↑ Trevor Bryce: The Kingdom of the Hittites. Oxford University Press, 1998. pág. 371
- ↑ Jean Nougaryol i uns atres: Ugaritica V: 87-90 no.24v(1968)
- ↑ Dothan, Trude i Moshe, People of the Siga: The search for the Philistines. Ed. Scribner, (New York, 1992). pág. 23
- ↑ Javier Martínez Babon, op. cit., L'Imperi Nou (1570-1070 a. C.)
Enllaços externs
- Artehistoria (Junta de Castella i Lleó): Ramsés III
- Martínez Babon, Javier : Consideracions sobre la Marina i la Guerra durant l'Egipte Faraònic
- Món errante.com: La primera batalla naval de l'història
Bibliografia
- Salvat, Juan: Diccionari Enciclopèdic Salvat Universal pág. 418. Ed. Salvat (1970) ISBN 84-345-3221-2
- Reis, Alfonso: Obres completes pág, 522. Ed. Fondo de Cultura Econòmica (1956)
- Gómez-Tabanera, José Manuel: Breviario d'història antiga, pág. 329. Ed. Istme (1973)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Batalla del Delta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.