Batalla de Djahy

La Batalla de Djahy va ser una gran batalla terrestre entre les forces del faraó Ramsés III i els Pobles de la Mar que intentaven invadir i conquistar Egipte. El conflicte es va produir en algun lloc de la frontera oriental del Imperi Egipcíac Antic en Djahy o en l'actual Líban meridional, en l'octau any del faraó Ramsés III o al voltant de c. 1178 a. C.

Batalla de Djahy

En esta batalla, els egipcíacs, liderats personalment per Ramsés III, varen derrotar als Pobles de la Mar que intentaven invadir l'Antic Egipte per terra i mar. Casi tot lo que sabem sobre la batalla prové del temple mortuorio de Ramsés III en Medinet Habu. La descripció de la batalla i els presoners està ben documentada en les parets del temple a on també trobem l'inscripció jeroglífica més llarga que coneixem. Els relleus dels temples conten en molts presoners nugats derrotats en la batalla.

Antecedents històrics

En Egipte, Ramsés III lluitava per salvar al seu país i a l'Imperi en mig del colapse de l'Edat del Bronze, un periodo prolongat de sequies en tota la regió, males collites, despoblació i colapse dels centres urbans. És provable que les terres irrigadas del Nilo seguiren sent fructíferes i hagueren segut molt desijables per als veïns d'Egipte. Durant este temps caòtic, un nou grup guerrer del nort, el Poble de la Mar, va atacar i va saquejar repetidament vàries potències del Propenc Oriente.

Ramsés III havia derrotat prèviament un atac dels libios en la frontera occidental del Imperi egipcíac, en el seu quint any. Una amenaça major va ser presentada per un grup de pobles migratoris cridats Pobles de la Mar. Estos varen ser temps de crisis en el Mediterràneu, ya que moltes civilisacions de el XII varen ser destruïdes pels Pobles de la Mar i atres nacions migratòries. Va caure el gran Imperi hitita, de la mateixa manera que la civilisació micénica, el regne de Chipre i Ugarit i atres grans cultures.

Qualssevol que siguen els seus orígens, els Pobles de la Mar es varen moure al voltant del Mediterràneu oriental, atacant les costes d'Anatolia, Chipre, Síria i Canaán, abans d'intentar una invasió d'Egipte en la década de 1180 a. C. Sabem que els Pobles de la Mar eren grans guerrers, i algunes proves sugerixen que tenien un alt nivell d'organisació i estratègia militar. Egipte estava particularment en perill perque els invasores no solament volien el botí i els bens de la terra, sino la terra mateixa; i no hi havia un país en millors sols i accés al or que Egipte. Els egipcíacs diuen que cap atre país havia resistit els seus atacs, com atesten estes inscripcions del temple mortuorio de Ramsés III en Medinet Habu:

Els països estrangers (és dir, els Pobles de la Mar) varen fer una conspiració en les seues illes. De sobte, les terres varen ser remogudes i disperses en la refrega. Cap terra podia parar-se front als seus braços: des d'Hatti, Qadesh, Carchemish, Arzawa i Alashiya en avant, sent tallades (és dir, destruïdes) al mateix temps. Un campament va ser creat en Amurru. Varen desolar a la seua gent, i la seua terra va ser com la que mai ha existit. Alvançaven cap a Egipte, mentres la flama estava preparada davant d'ells. La seua confederació era Peleset, Tjeker, Shekelesh, Denyen i Weshesh, terres unides. Varen posar les seues mans sobre la terra fins al circuit de la terra, els seus cors confiats i confiats: '¡Els nostres plans tindran èxit!

Batalla

Abans de la batalla, els Pobles de la Mar havien saquejat l'estat vassall hitita d'Amurru, que estava ubicat prop de la frontera del Imperi egipcíac. Açò li va donar temps al faraó per a fer preparatius per a l'envestida esperada pels invasores. Com senyala Ramsés III en una inscripció de la seua temple mortuorio en Medinet Habu: "vaig equipar la meua frontera en Zahi (Djahy) preparada abans que ells". Les forces terrestres dels Pobles de la Mar es movien cap al sur a lo llarc de la costa del Llevant mediterràneu i Palestina quan varen ser confrontats i detinguts per les forces de Ramsés en la frontera egipcíaca en Djahy, en la regió de la posterior Fenicia", escriu el hittitólogo Trevor Bryce.

Ramsés III es referix a la seua batalla en els Pobles de la Mar en térmens estrictes i intransigents:

Els aurigas [egipcíacs] eren guerrers [...] i tots els bons oficials estaven llests. Els seus cavalls tremolaven en les seues extremitats, llests per a esclafar als països [estrangers] baix els seus peus ... Els que varen aplegar al meu llímit, la seua llavor no ho està; el seu cor i la seua ànima estan terminats pels sigles dels sigles.