Anar al contingut

Tjeker

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Els tjeker i els sherden lluitant contra les tropes de Ramsés III durant la batalla de Djahy, c. 1178 a. C.

Els tjeker, tjekel o tjekker eren una de les ètnias que englobaven els denominats pobles de la mar.

Són coneguts principalment per la Història de Unamón, encara que els tjeker també estan documentats anteriorment, en Medinet Habu, com a assaltants que varen ser derrotats pel faraó Ramsés III d'Egipte en els anys 5, 8 i 12 del seu regnat. Es creu que són el poble que varen desenrollar el port de Dor, als peus del Mont Carmelo, en Canaán durant el XII, convertint una chicoteta ciutat de l'Edat del Bronze en una gran ciutat portuària.

Orígens

Com ocorre en atres pobles de la mar, els orígens dels tjeker són incerts. El seu nom és un exònim egipcíac, generalment romanizado com tkr i ampliat com tjekru o dyekker. L'egipcíac també pot romanizarse com skl, és dir, sikil o sical.[1][2]

No existix consens sobre la forma original o etimologia del nom, ni tampoc sobre l'orige del poble. A voltes se'ls ha identificat en els sículos de Sicília, que també són vinculats als shekelesh: un atre exònim atribuït a un grup diferent entre els pobles del mar. Una atra teoria, presentada per Flinders Petrie, vincula l'etnónimo a Zakros, en l'est de Creta.[3] Alguns atres acadèmics han acceptat l'associació.[4] S'ha sugerit una possible identitat en els teucros, una tribu descrita en les fonts antigues com a habitants del noroest d'Anatolia al sur de Troya.[5][6] No obstant, Trevor Bryce ha descartat esta identificació, tachant-la de 'pura especulació'.[7]

Assentament en Dor

Els pobles que segons els texts de Medinet Habu varen ser derrotats per Ramsés III varen ser els peleset, els tjeker, els shekelsh, els denyen i els weshesh. En el Papir Harris I també es menciona als sherden:

Vaig estendre totes les fronteres d'Egipte i vaig derrocar als que les havien atacat des de les seues terres. Vaig donar mort als denyen en les seues illes, mentres que els tjeker i els filisteos varen ser fets cendres. Els sherden i els weshesh de la Mar varen ser fets inexistents, capturats tots junts i duts en captivitat a Egipte com les arenes de la costa...


Els tjeker varen poder haver conquistat la ciutat de Dor, en la costa de Canaán prop de la moderna Haifa, i la varen convertir en una gran ciutat portuària ben fortificada (classificada com 'Dor XII', fl. c. 1150-1050 a. C.). Va ser el centre d'un regne dels tjeker que està confirmat arqueológicament, al nort de la planura de Sharón. No obstant, la ciutat seria violentament destruïda a mitan de el XI, i la conflagraació va ser tal que va fer que els rajoles de fanc es tornaren rojos i es depositara una enorme capa de cendras i enrunes. Ephraim Stern conecta la destrucció en l'expansió contemporànea dels fenicios, que seria frenada pels filisteos, més al sur i els israelitas.

Els tjeker són un dels pocs pobles de la mar dels que es dispon el registre d'un dels seus governant. En el relat del papir de el XI en la Història de Unamón, un sacerdot egipcíac, es dona el nom de 'Beder' al governant de Dor.


Segons Edward Lipinski,[2] els sículos (tjekker) de Dor eren mariners o mercenaris, i b3-dỉ-r (Beder) era el títul del governador local, un representant del rei de Tir.

No es coneix cap atra menció dels tjeker despuix de la Història de Unamón.

Referències

  1. ↑ Grabbe, Lester L., Israel in Transition T. & T. Clark Ltd (1 d'agost de 2008) ISBN 978-0-567-02726-9 p.97
  2. ↑ 2,0 2,1 Lipinski, 2006, p. 96.
  3. ↑ James Baikie els menciona en les pàgines 166 i 187 del seu llibre: The Siga-Kings of Crete, 2ª ed. (Adam and Charles Black, Londres, 1913).
  4. ↑ Redford, 1992, p. 252.
  5. ↑ L'identificació dels tjeker i els grecs teukroi, latinizados com teucri va ser realisada per primera volta per Lauth en 1867, i va ser seguit per François Chabas en els seus Études sur l'Antiquité Historique d'après els sources égyptiennes et els monuments réputés préhistoriques de 1872, segons la dissertació de Woudhuizen.
  6. ↑ Sandars, "The Tjeker", 1987, p. 170.
  7. ↑ Bryce, Trevor R., The Kingdom of the Hittites. Oxford University Press, 1998 & 2005. ISBN 978-0-19-924010-4 p. 339.

Bibliografia


Referències