Tel Dor
Tel Dor (hebreu: דוֹר o דאר, que significa 'generació', 'habitació') o Tell el-Burj, i també Jirbet el-Burj en àrap (lit. tell, o ruïna, de la torre), és un jaciment arqueològic ubicat en la costa mediterrànea d'Israel junt al modern moshav de Dor, a uns 30 quilómetros al sur de Haifa i a 2,5 quilómetros a l'oest d'Hadera. Situada en un chicotet promontori en el costat nort d'una ensenar protegida, s'identifica en el D-jr de fonts egipcíaques, el Dor bíblic i en Dor/Dora de fonts gregues i romanes.[1]
El història documentada del lloc comença en l'Edat del Bronze Final (encara que la ciutat en sí va ser fundada en l'Edat del Bronze Mig, c. 2000 a. C.) i termina en el periodo de les Creuades.[2] El seu port va dominar la fortuna de la ciutat a lo llarc de les seues 3000 anys de història. Dor va ser governat successivament, des dels cananeos fins als romans, passant, pels pobles de la mar, israelitas, fenicios, assiris, perses o grecs. El seu paper principal en totes els temps antics i en les diferents cultures va ser el de ser un important port i centre comercial, porta d'intercanvi entre Orient i Occident.[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]Dor (en hebreu: דוֹר o דאר, que significa 'generació', 'habitació'), era conegut com '___protected_title_6___' (en grec: τὰ Δῶρα)[3] pels grecs i romans, i com '___protected_title_7___' en l'egipcíac tardà de la ___protected_title_8___.[4]
Ubicació i identificació
[editar | editar còdic]A la Dora del periodo clàssic li el ha situat a 14,5 km de Cesarea Marítima, en el camí a Ptolemais (Acre). En eixe punt estava el chicotet poble de Tantura, provablement una corrupció àrap de 'Dora'.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gibson, S., Kingsley, S. i J. Clarke. 1999. "Town and Country in the Southern Carmel: Report on the Landscape Archaeology Project at Dor," Levant 31:71-121.
- ↑ 2,0 2,1 Tel Dor Excavation Project. The Hebrew University of Jerusalem (ed.): «Tel Dor» (en en). Consultat el 5 de giner de 2022.
- ↑ Josefo, La guerra dels judeus (1:52).
- ↑ Schipper, Bernd (2005). Die Erzählung dones Wenamun: ein Literaturwerk im Spannungsfeld von Politik, Geschichte und Religion, Göttingen: Academic Press Fribourg. ISBN 3525530676.
- ↑ Stern, E., 1994. Dor — Ruler of the Sigues. Jerusalem: Israel Exploration Society.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Olami, Y., Sender, S. i Oren, E., Map of Dor (30) (Jerusalem, Israel Antiquities Authority, 2005).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tel Dor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.