Zakros
Zakros (en griego: Ζάκρος; en Llineal B 𐀼𐀒𐀫/zakoro)[1] o Kato Zakros és un lloc arqueològic que es troba en la costa este de l'illa de Creta, en Grècia. Es creu que va poder haver segut un dels quatre centres administratius principals de la civilisació minoica. El seu protegit port i la localisació li proporcionen un lloc estratègic molt important per al comerç a l'est. En 2025 va ser nomenat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO, junt a atres llocs de la cultura minoica.[2]
Ubicació
[editar | editar còdic]En l'est de Creta, dins del municipi de Sitía i de l'unitat municipal d'Itano, es troben dos pobles en el nom de Zakros: Ano Zakros (o Epano Zakros, Zakros Alta), situat a varis quilómetros de la costa, i Kato Zakros (o Zakros Baixa), situat en la costa. Els restants del palau de Zakros es troben en les proximitats d'este últim lloc. Entre abdós pobles es troba la gola o canó de Zakros, també coneguda com a Gola de la Mort, a on també s'han trobat restants del periodo minoico.
Restants arqueològics
[editar | editar còdic]El palau de Zakros va ser construït originalment al voltant del 1900 a. C., reconstruït entorn 1600 a. C. i va ser destruït entorn 1450 a. C. junt en els atres centres principals de la civilisació de minoica.[3] En l'actualitat és un lloc molt visitat pels turistes.
Va ser l'arqueòlec grec Nikolaos Platón, en 1961, qui va descobrir per complet esta ciutat minoica; anteriorment també havien estat excavant en les proximitats arqueòlecs anglesos com el afamado arqueòlec Evans pero este no va trobar res. L'estructura és molt semblada a la dels atres palaus minoicos: pati central rodejat pels edificis que acollien les habitacions privades i els almagasens. L'entrada principal se situa en l'ala este, reservada per als aposentos reals i estava conectada al port. L'ala oest estava ocupada pels edificis religiosos, en l'ala nort els almagasenes i en la zona sur els artesans.
Entre els restants trobats en el palau destaquen ademés numeroses pintures al fresca a on a sovint es representen dònes de fina cintura, grans pits i exagerat escot similars a atres pintures i escultures trobats en el palau de Cnosos. Se supon, per les troballes en les excavacions, que quan es varen derrocar els edificis per un incendi, molts objectes varen quedar enterrats i no ha segut fins a l'arribada dels arqueòlecs helens quan s'han trobat. També s'han trobat més de cinquanta gots de pedra tallats. A tot açò cal sumar una gran cantitat de tablillas en inscripcions en llineal A i és important resenyar que no s'ha trobat cap text en llineal B.[4]
Per la situació de Zakros i els restants trobats, es demostra que era un important centre en el comerç en l'Àsia Menor i Egipte.
La vila minoica de Zakros és un edifici que s'ha excavat en les proximitats d'Ano Zakro que tenia a lo manco tres nivells o terrats i possiblement habitacions superiors decorades en fresca. Tenia una prensa de vi i almagasens. En ella es varen trobar vàries pithoi, una de les quals contenia una inscripció en llineal A.[5]
-
Menut rhyton de cristal trobat en Zakros
-
Ánfora ritual de Zakros
-
Lingot de coure de Zakros
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Richard Vallance Janke, The Rôle of Supersyllabograms in Mycenaean Linear B, Presentation at the Pultusk Academy of Humanities, Poland, June 30 - July 2, 2015, p. 4.
- ↑ «Centres palatiaux minoens» (en francés). whc.unesco.org.
- ↑ Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: el jaciment arqueològic de Zakros (en grec)
- ↑ Martín Almagro Basch (1965): El nou palau minoico de Zakros i les escritures llineals A i B.
- ↑ Epano Zakros en la pàgina minoancrete.com (en anglés)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Zakros.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zakros» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Wikipedia:Artículos con texto en otros idiomas
- Ciutats de l'antiga Creta
- Assentaments minoicos
- Jaciments arqueològics de Creta
- Palaus de Grècia
- Pintura de l'Antiga Grècia
- Arquitectura de l'Antiga Grècia
- Arquitectura de Grècia del sigle XIX a. C.
- Arquitectura de Grècia del sigle XVI a. C.
- Patrimoni de la Humanitat en Grècia
- Descobriments arqueològics de 1961
- Grècia en 1961
- Patrimoni de l'Humanitat