Llineal A
El llineal A és una escritura de la civilisació minoica de Creta. Es va amprar de el XIX a el XV per a escriure l'idioma minoico. Pertany a un conjunt de llengües escrites que els llingüistes varen identificar com a escritures silàbiques emparentades que varen ser usades durant l'Edat del Bronze en la Mar Egeo i atres àrees de la Mar Mediterrànea. Esta escritura es denomina «llineal» perque es compon de signes que, encara que derivats de ideogramas, ya no són reconeixibles com a representacions d'objectes, sino que consistixen en llínees agrupades en formacions abstractes. L'escritura solament ha pogut ser dessifrada en una chicoteta part.[1]
Cronologia
[editar | editar còdic]L'inscripció més antiga que s'ha trobat de llineal A pertany al periodo minoico mig IIA i va ser trobada en el palau de Cnosos. S'han trobat també algunes del minoico mig IIB en el palau de Festo. En estos periodos va coexistir en un atre tipo d'escritura: el jeroglífic cretense. En el minoico mig III, potser per algun tipo de canvi polític en l'illa, es va deixar d'amprar el jeroglífic cretense i el llineal A va passar a ser l'única escritura de l'illa fins al periodo minoico tardà IB, moment en el que, en l'arribada dels micénicos a l'illa, va escomençar a amprar-se el llineal B.[2]
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]Durant l'Edat del Bronze, els minoicos varen expandir la seua cultura i escritura a través d'elements i accions com el comerç en el Mediterràneu, a on s'han trobat inscripcions en Llineal A fòra de Creta. Els descobriments de ceràmica i objectes locals en inscripcions indiquen que l'escritura va poder haver-se adoptat directament en estos llocs, no solament com a objectes importats des de Creta. Mentres varen coexistir el llineal A i el jeroglífic cretense, el primer es va usar principalment en el sur de Creta, mentres el segon es troba principalment en la partix nort de Creta central i en la Creta nort-oriental. Açò ha dut a sugerir que en esta época hi havia una divisió política en l'illa que va propiciar l'escissió en dos tipos d'escritures d'una escritura anterior comuna. No obstant, es donen casos de l'aparició d'abdós escritures en els mateixos periodos en alguns llocs.
Després, en el minoico tardà IB, el llineal A ya apareix en tota l'illa de Creta ademés d'en atres llocs fòra de l'illa, com Samotracia, Tera, Ceos, Milos o Mileto. El lloc a on s'han trobat més documents en llineal A és Hagia Triada.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «El llingüiste i arqueòlec que està a punt de dessifrar l'escritura Llineal A de la civilisació minoica» (en és-és). La Brúixola Verda. Consultat el 21 de novembre de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 (2018).Arqueologia i història.Desperta Ferro Edicions.Madrit:(17)
- 46-49.ISSN 2387-1237.Consultat el 17 de decembre de 2018.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Mosterín, Jesús (1993). Teoria de l'escritura (en és), Icària Editorial. ISBN 978-84-7426-199-8.
- Cross (1992). L'invenció del desenroll de l'alfabet, en W. SENNER (ed.) Els orígens de l'escritura, Sigle XXI, Madrit 1992, pp. 76-88.
- Agustí Torres, Rafael (2015). Llineal A: l'antiga escritura de la Creta minoica. Barcelona: Bellaterra.
- Cartwright, Mark (2023). “Escritura llineal A”. World History Encyclopedia. https://www.worldhistory.org/trans/es/1-15514/escritura-llineal-a/ (consultat el 19 de giner de 2026).
- Valério, Miguel (2022). “L'escritura llineal A: alvanços en els estudis de dessiframent”. Cracking lost scripts*. https://lostscripts.hypotheses.org/984 (consultat el 19 de giner de 2026). :contentReference[oaicite:1]{index=1}
- Sadurní, J. M. (24 de març de 2025). «Un ceptre de marfil trobat en Cnosos conté l'inscripció en Llineal A més llarga jamai descoberta». Història National Geographic*. https://història.nationalgeographic.com.és/a/ceptre-marfil-trobat-cnosos-conté-inscripció-llineal-mes-llarga-jamas-descoberta_23325 (consultat el 19 de giner de 2026).
- Carvajal, Guillermo (19 de novembre de 2019). «El llingüiste i arqueòlec que està a punt de dessifrar l'escritura Llineal A de la civilisació minoica». Cultura Clàssica*. https://culturaclasica.com/el-linguista-i-arqueologo-que-esta-a-punt-de-dessifrar-la-escritura-llineal-a-de-la-civilizació-minoica/ (consultat el 19 de giner de 2026). :contentReference[oaicite:1]{index=1}
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lineal A» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.