Jeroglífic cretense
El jeroglífic cretense és un sistema d'escritura silàbic que es va utilisar en Creta en época minoica, possiblement de 1900 a. C. al 1650 a. C. Encara no ha segut dessifrat.
El seu corpus ho formen uns 350 documents que contenen un total d'aproximadament 3000 signes. Hi ha 96 signes diferents pero alguns d'ells solament es troben una volta i potser hi haja una part d'ells que siguen formes distintes d'atres signes o no pertanyguen al sistema d'escritura.
Quan Arthur Evans va trobar vestigis de tres escritures en Creta per a l'Edat de Bronze, Llineal A, Llineal B i un atre més antic, va considerar este últim com a anterior en el temps als que ell va denominar llineals, ho va cridar jeroglífic per la seua semblança, a primera vista, en els jeroglífics egipcíacs.
Intents de dessiframent
[editar | editar còdic]Benito Gaya Nuño, un llingüiste espanyol, va propondre un gràfic de l'evolució de l'escritura cretense dels jeroglífics a través Llineal A fins a Llineal B.[1] Des de que el Llineal B va ser dessifrat en 1950, actualment és possible hipotetizar sobre els valors fonètics o pictogràfics de certs signes.[2]
No és un sistema d'escritura pictòric, sino que, jujant pel número de símbols que es coneixen (uns cent), és un silabario. No obstant, és tan poc el material que es conserva i el seu contingut és tan breu i recurrent que és pràcticament impossible dessifrar-ho de moment. Es desconeix, per tant, la llengua que s'amaga darrere d'esta escritura.
Restants arqueològics i epigràfics
[editar | editar còdic]La majoria de les inscripcions en este "jeroglífic" les trobem en sagells i, en menor mida, sobre argila. Els restants han segut trobats en:
el barri Mu de Malia (MM II) el depòsit de jeroglífic en el palau de Malia (MM III) el depòsit de jeroglífic en Cnosos (MM II o III) el depòsit de Petra (MM IIB).
El corpus ho formen:
documentació en argila en inscripcions incisas (CHIC H: 1-122) impressions en sagells(CHIC I: 123-179) sagells (CHIC S: 180-314) l'altar de pedra de Malia.
Atres restants, com el disc de Festo, s'intenten relacionar en esta escritura, encara sense resultat.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gaya Nuño, Benito. Estudis d'escritura i llengua cretenses. Minoiká. Introducció a la epigrafia cretense, Madrit 1952
- ↑ https://www.academia.edu/1557780/alcuni_appunti_sulla_scrittura_geroglifica_cretese
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jeroglífico cretense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.