En este artículo Plantilla:Temas PAErro en l'expressió:: Caràcter de puntuació no reconegut "[".Por favor, edítalo y/o discute Erro en l'expressió:: Caràcter de puntuació no reconegut "[" en la discusión para mejorarlo:Erro en l'expressió:: Caràcter de puntuació no reconegut "["
Sitía (En grec: Σητεία) és una ciutat costera de l'unitat perifèrica de Lasithi, la qual és part de Creta (Grècia). La ciutat està situada al este d'Ágios Nikolaos i al noreste d'Ierápetra. El port de Sitía està situat en el mar Egeo i la ciutat conta en 8.900 habitants. La Ruta Europea, que termina en Vardø, comença en Sitía. La ciutat conta en un aeroport: L'Aeroport Públic de Sitía. Encara no ha sofrit els efectes del turisme de masses a pesar de tindre una llarga plaja que aplega fins a Vai i varis llocs d'interés històric; inclús aixina, la ciutat és visitada per pocs turistes.
El municipi de Sitía es va formar en 2011 en la reforma del Pla Calícrates, la qual estipula que el municipi de Sitía es constituiria de l'unió dels quatre següents municipis, que passarien a ser unitats municipals:[1]
Els primers indicis d'assentaments en la zona daten d'abans dels minoicos. Excavació en les rodalies varen descobrir restants arquitectònics que daten del final del Neolític (3000 a. C.) i de l'Edat del Bronze (3000 a.C - 1050 a. C.). Ademés, en l'àrea que comprén el municipi, s'han trobat varis assentaments minoicos, com en Itano o Mochlos. Segons Diógenes Laercio, Sitía era la ciutat natal de Misón de Quene, un dels sèt sabio de Grècia.
La ciutat va ser expandida i fortificada pels veneciano, que la varen usar com a base d'operacions en el Mediterràneu Oriental. Durant l'ocupació veneciano, la ciutat es va destruir tres voltes: Per un terremot en 1508, per un atac per part de piratas en 1538 i finalment pels mateix venecians en 1651. Més vesprada, la ciutat va passar baix domini otomà.
Despuix de la marcha dels venecians de Creta, la ciutat es va abandonar durant dos sigles fins que va ser repoblada per grangers en 1869. El llegat veneciano més important de la ciutat és el "Kazarma" (Procedent del italià, Casa Vaig donar Arma), una fortalea situada en lo alt des d'a on es vigilava el port.
El municipi de Sitía conta en un aeroport que rep vols de cabotaje. El primer aterrisage en un vol en l'aeroport va ser el 7 de juny de 1984 i dos dies més vesprada, l'aeroport es va obrir al públic. En maig de 1993 es varen completar les obres de nous edificis en l'aeroport, ademés d'una torre de control i en 2003 es varen terminar les obres d'extensió de les pistes. Recentment, les autoritats locals han aplegat a acorts en distintes agències de viages internacionals per a organisar vols chàrter regulars a l'aeroport i estan en procés de negociacions en la companyia low-cost Ryanair.
L'Hospital General de Sitía va ser fundat en 1947 com un centre de salut per a més vesprada, en 1994, va ser relocalizado a un edifici de 7500m² en capacitat per a 110 malalts i es va comprar material nou per a satisfer les necessitats mèdiques de la zona.
La ciutat conta en sis jardins d'infància, aixina com quatre escoles de primària. També hi ha dos instituts i un liceu. El bachillerat pot cursar-se en la IEK de Sitía, que conta en un Departament de Dietètica - Nutrició de Creta.[2]
Hi ha certs llocs del municipi de Sitía protegits pel govern grec com a parcs nacionals o refugis baix les lleis nacionals i internacionals. Alguns eixemples són:
Les Illes Dionysades: estes illes tenen un gran número d'espècies de plantes i animals en perill d'extinció com són el falcó o el falcó de Eleonor.
El museu conta en peces des de l'any 3500 a. C. fins al 500 a. C. Està dividit en cinc sales ordenades cronològicament i conté una àmplia colecció de vasijas, tablillas d'argila en inscripcions en llineal A trobades en Zakro, figurillas i un molí. La peça més important de la colecció és una figurilla d'un home feta d'or i marfil trobada en Rusólakos, prop de Palaikastro.[4]
El Museu de la Cultura de Sitía conta en peces dels sigles XIX i XX. En la colecció hi ha, entre uns atres, fustes tallades, trages locals i decoració. El museu està ubicat en una casa tradicional cretense. Hi ha un atre Museu de la Cultura en Hamezi, també en una casa tradicional cretense que té objectes relacionats en el vi i prensadoras, ademés d'objectes de ferro.[5]
El Monasteri de Kapsa està situat al peu d'una montanya prop del canó Pervolaki, en vistes al Mar de Líbia, a 9 quilómetros del poble de Makriyialos.[6]
Ya en 1704, el Monasteri de Toplos gojava de privilegis ya que no tenia que pagar imposts. En 1798, el patriarca de Constantinopla va declarar al monasteri i a les seues afores com "incultivables" i no es podia accedir a ell llevat si tenies un permís.
El monasteri està dedicat a Sant Jorge (Agios Georgios) i actualment està regit per l'abad Filotheos Spanoudakis, el que ha restaurat el monasteri i ha fundat un Museu d'Icons, que conté una colecció d'icons, bíblies, hàbits i creus d'or i argent. El menjador del monasteri ha segut recentment restaurat pel pintor Manolis Betinakis en pintures a la fresca.[7]
La Kornaria és un festival que comença a principis de juliol i dura fins a mediats d'agost. Hi ha concerts, balls i teatre, ademés de pintura, fotografia i events deportius com la Carrera de Kornarios o la Competició de Voleibol. Les competicions a l'aire lliure es fan prop de la Kazarma i les que són interiors es realisen en el "Polikendro".[8]
Ademés de la Kornaria, en el municipi de Sitía hi ha moltes atres festes com la "Kazanemata" (festival del Rakí) i el Klionas. L'ajuntament de Sitía organisa estes festes per a que els turistes coneguen les tradicions de Sitía.[8]
