Anar al contingut

Pati

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Pati (desambiguació).

El pati o patí (en anglés, patty) és una empanada reboçada o horneada, reblix de carn, papes o atres ingredients, generalment picante. Són molt consumits en Jamaica, d'a on són originaris, i d'ahí s'ha difòs a atres zones del Carib com les àrees costeres de Panamà, Costa Rica i Nicaragua. Abans de cuinar-se, a sovint els patis es pinten d'una mescla de yema i cúrcuma per a obtindre el seu característic color groc anaranjado. En Llima, els patis, junt en el bon]] i el bamí (tortilles de yuca), són els més populars «bocaditos», és dir, menjars galliponters.[1][2]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Patty vol dir hamburguesa. És en el dialecte jamaicà o patois en el que es referix a esta empanada. Per açò per a diferenciar-se, se sol parlar del Jamaican patty, a pesar de que en Jamaica se li crida simplement patty. Esta paraula prové del córnico pasti, mateix orige etimològic que el paste mexicà. A la seua volta, provablement provinga de la paraula francesa pâté.

Història

[editar | editar còdic]
Patty entre pans de coco

Els patties tenen una gran tradició en Jamaica. Varen ser introduïts per immigrants de Cornualles, en Gran Bretanya, els qui varen combinar el patty en comino, curry i cayena duts pels treballadors indis i esclaus africans que també varen aplegar massivament a l'illa.[3]

En Jamaica, el patty es reblix tradicionalment en carn de res mòlta i sazonada, encara que també poden incloure pollet, porc, corder, verdures, camarones, langosta, peix, soya, akí o formage. Se servix com a plat únic, especialment si es menja en coco bread. També es preparen patties d'un sol mòs cridats cocktail patties.

Costa Rica

[editar | editar còdic]

Molta de l'ètnia afrocaribeña en les costes orientals de Costa Rica tenen el seu orige en Jamaica. Va ser en la construcció del ferrocarril a l'Atlàntic (1890-1895), durant l'administració del president Tomás Guàrdia Gutiérrez, que famílies de treballadors jamaiquinos migraren a la província de Llima, a on finalment es varen assentar. la cuina jamaicana ha deixat una notable impronta en la gastronomia limonense: el rondón, l'akí, el bon, el calú o el pati són alguns eixemples.[4] El pati limonense es diferencia que inclou el chile panameny autòcton.

Lloc d'honor ocupa el patí, paraula que associem de colp i repent en el vell ferrocarril a l'Atlàntic, al que aplegaven les senyores jamaiquinas en les seues canastres en torcaboques de colors caramullades dels deliciosos pastelitos. El patí és un pastelito farcidura en carn, aromatizado en chile picante (Panama pepper), que es hornea i adquirix un to dorat molt apetitós.
La màgia de la cuina limonense (1991), Marjorie Ross[5]

El pati, aliment de producció casera relativament barat i fàcil d'elaborar, era consumit diàriament pels limonenses en reunions familiars, festes i activitats socials. D'igual manera, el consum d'este producte es va tornar també una manera de sobreviure, ya que les mares limonenses ho cuinaven i ho venien als treballadors del ferrocarril, de les companyies bananero i en general, als no familiarizados en el pati, com una forma de permetre la subsistència econòmica de la família. Este comerç del pati es va vore àmpliament potenciat en l'inici del funcionament del ferrocarril, de modo que les dònes limonenses s'establien en les estacions a lo llarc de la via férrea per a vendre el producte. Açò també va servir per a crear una estampa tradicional del Carib costarricense que alguns pintors i fotógrafs varen retratar en les seues obres especialment durant els anys 1930: el de la dòna limonense en les seues canastres de vímen i les seues torcaboques de colors venent pati als passagers del tren. Per a abans de 1949, el comerç del pati s'havia establit en fermea en la ciutat de Llima, de modo que es comerciava en chicotets restaurants, forns i sodas (fondes), o be, es venia en el carrer. Després de la Guerra Civil de Costa Rica en 1948, la província de Llima es va integrar més al restant del país, permetent l'extensió del comerç del pati fòra de la regió caribenya. L'obertura de la ruta 32 cap a Sant Josep en 1987 va permetre l'aument de visitants a la província de Llima i també l'immigració de limonenses cap al Entanque Central, lo que va popularisar elements de la cultura afrocaribeña, entre ells el pati. En l'actualitat, el pati és un dels platillo més apreciats pel costarricense i potser el més representatiu de la cuina limonense. Ha passat a convertir-se en aliment de venda comuna en sodas, carrers, aceres, gimnasis, estacions d'autobús i, sobretot, en estadis de fútbol (deport predilecte del costarricense), a on és particularment apreciat per la fanaticada, sent comuna observar venedors ambulants (afrodescendientes o no) en les seues canastres de vímen venent pati.

Regne Unit, Estats Units, Canadà

[editar | editar còdic]

La gran diàspora jamaicana té molta presència en les grans ciutats dels països anglófonos, principalment en Canadà, els Estats Units i el Regne Unit. En este últim, els pattys es troben sobretot en Birmingham, Mánchester, Londres, etc. Els jamaicans britànics tendixen a preparar el patty en una massa que s'assembla més a la suet pastry anglesa, i a sovint es fa en margarina o manteca, que proporciona la massa hojaldrada, i curry en pols mesclada en cúrcuma, per a donar-li el color groc. En les décades de 1960 i 1970 molts jamaicans varen emigrar també a Toronto, Montreal, Washington D. C. i moltes atres ciutats en Norteamérica, de manera que hui en dia és fàcil vore patties en zones perifèriques de Nova York, en alta població antillana.

Filipines

[editar | editar còdic]

Es varen llançar al mercat filipí al voltant de l'any 2000 i s'han tornat molt populars. Les farcidures de patty més venuts en Filipines inclouen carn de res, porc, pollet i, posteriorment tonyina.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ramos (1965). Goig i pena del recorde, Editorial Costa Rica, p. google. es/books? id=GiZnAAAAMAAJ&q=pati+lim%C3%B3n&dq=pati+lim%C3%B3n&hl=es-419&sa=X&ved=2ahUKEwi12pvQj_zyAhWfQ_EDHe0GD-A4ChDoAXoECAIQAg421.
  2. Herzfeld, Anita (2002). Mekaytelyuw : la llengua criolla, 1. ed edició, Editorial de l'Universitat de Costa Rica, p. google. es/books? id=vibj5OoyGboC&pg=PA2222. OCLC 53003082. ISBN 9977-67-711-5.
  3. «[1]». Consultat el 2021-09-13 (en en).
  4. Würzburg University Press (2020). Black Costa Rica: Pluricentrical Belonging in Afra-Costa Rican Poetry (en en), BoD – Books on Demand, p. google. es/books? id=Bw75DwAAQBAJ&pg=PA109109. OCLC 1193304969. ISBN 978-3-95826-140-2.
  5. Ross, Marjorie (1991). [2], [1. ed.] edició, Editorial de l'Universitat de Costa Rica, p. google. es/books? id=f5qxy950KswC&pg=PA102102. OCLC 27112012. ISBN 9977-67-175-3.