Anar al contingut

Farcidura (gastronomia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Stuffing a turkey.jpg
Reblint un pavo.

En gastronomia es diu farcidura a la substància o mescla comestible usada per a omplir una cavitat en un atre aliment. Es reblixen molts aliments, incloent carns, verdures i frutes.

Història

[editar | editar còdic]

No se sap quàn es varen usar farcidures per primera volta. L'evidència documental més antiga és el llibre de receptes romà De re coquinaria, obra d'Apicio, que conté receptes de pollet, llebre, porc i lirón farcidures. La majoria de les farcidures descrites consistixen en verduras, herbas i espècias, fruts secs i espelta, i en freqüència conté fege, sesos i unes atres vísceres picades, Picadillo.[1]

Aliments farcidures

[editar | editar còdic]
Archiu:Stuffed orange pepper.jpg
Pimentó reblixc.
Archiu:Smažené bedly, plněné masem A.jpg
Foncs farcidures de carn.

Ademés de reblir la cavitat corporal de diversos animals, incloent mamífers, aus i peixos, poden reblir-se diverses peces de carn despuix de deshuesarlas o obrir un brot en elles. Entre les receptes populars es conten les cuixes de pollet farcidures i pit de vedella farcidura, aixina com el tradicional oca o pavo farcidura nadalenc. També es reblixen ous amprant diferents receptes.

Molts tipos de verdures també són adequats per a reblir-los despuix de retirar-los les llavors o la polpa. Tomatas, pimentós carabassetes i cebes poden preparar-se d'esta forma. Els repollos i atres verdures similars també poden reblir-se o envoldre en elles una farcidura. Solen escaldarse primer, per a fer més flexibles els seus fulls. Llavors l'interior pot reemplaçar-se per una farcidura, o be insertar-se menudes cantitats de farcidura entre els diferents fulls. La farcidura pot cuinar-se separadament i servir-se com a acompanyament.

Ocasionalment s'afirma que en l'Antiga Roma, aixina com en l'Edat Mija, es reblien animals en atres animals. Un llibre de receptes anònim andalusí de el III inclou una recepta d'un moltó farcidura en pajaritos.[2] Una recepta pareguda d'un camello farcidura en una ovella, reblix a la seua volta en avutardas, reblixes en carpas, a la seua volta reblix en ous es menciona en el llibre Water Music de T.C. Boyle.

Una creació més recent és el turducken, un pavo farcidura en un ànet farcidura en un pollet.

El famós cuiner britànic Hugh Fearnley-Whittingstall ha defés el torrat de dèu pardals, calificant-ho de «un dels torrats més espectaculars i deliciosos que pots degustar junt als teus sers volguts en la Festa de Yule». Un pavo gran es reblix en una oca, un ànet, un ánade real, una pintada, un pollet, un faisà, una perdiu, una coloma torcaz i una becada. El torrat és per a uns 30 comensals i ademés dels 10 pardals inclou farcidura elaborada en salchichas i panceta, adreçat en sàlvia, oporto i vino tinto.[3]


Referències

[editar | editar còdic]