Alasiya

Archiu:Amarnamap.png

Mapa de l'Orient Pròxim en el Periodo de Amarna, a on apareix Alasiya.

Archiu:Anatolie hittite-es.svg

Mapa de l'Anatolia hitita a on apareix Alasiya.

Alasiya o Alashiya va ser un regne del Mediterràneu Oriental durant el segon mileni  a. C., casi en seguritat ubicat en l'illa de Chipre, que va destacar per la seua importància comercial i com a font de valioses matèries primeres. Va desaparéixer de l'història despuix dels tumults dels "pobles de la mar", quan va ser invadit i ocupat per invasores l'identitat del qual encara no ha segut resolta.

Localisació

Dels documents egipcíacs i d'atres regnes de la regió, és possible deduir que Alasiya va ser un important suministrador de coure, situat en alguna zona del mediterràneu oriental; aixina, encara que alguns historiadors han sugerit que Alasiya podria estar en lo que hui és Turquia o Síria, l'opinió majoritària s'inclina per situar Alasiya en Chipre. Esta relació sembla confirmada per un estudi de l'any 2003 que relaciona químicament l'argila de taules de Alasiya trobades en l'Alce en argila que es troba en Chipre pero no en el Llevant.

A pesar de que situar Alasiya en Chipre sembla acceptat per la majoria dels experts, encara no és possible determinar si Alasiya cap a referència a tota l'illa o solament a una part d'esta; en qualsevol cas, la capital d'este regne s'ha situat tradicionalment en Enkomi, encara que l'estudi anteriorment citat sembla mostrar que l'argila usada és pròpia d'atres regions chipranes, lo que pot significar que Enkomi no era realment la capital de Alasiya o que esta va canviar durant el història del regne.

Història

Existixen referències a Alasiya en multitut d'archius dels regnes d'Orient Pròxim en l'antiguetat, per eixemple, en Egipte, l'Imperi hitita, Micenas o Ugarit. Estos texts tracten principalment dels enviaments de coure i d'atres mercaderies (com a vaques) per part de Alasiya a canvi de rebre or i argent. Ademés, és possible constatar en ells la fortalea política dels reis de Alasiya, que cridaven als faraons germans, alguna cosa que solament es permetien les potències del mateix ranc que Egipte.

En temps del rei hitita Arnuwanda I (c. 1370 a. C.), Madduwatta rei d'Arzawa, es va aliar en Attarsiya, rei d'Ahhiyawa i junts varen invadir Alasiya. A les protestes hititas Madduwatta va respondre que oficialment mai se li va comunicar que aquella fora terra hitita.

El text de Madduwatta posa al tant de les pretensions hititas sobre Alasiya. S'han trobat també fragments d'un tractat sobre este assunt, que entre atres coses, obligava als contrayentes a vigilar als fugitius i exiliats polítics. En això es confirmen les notícies disperses sobre exilis en Alasiya, trobades en les fonts arqueològiques de Boğazköy i Ugarit.

Sembla ser que en la seua etapa final el regne va ser somés definitiva i inexorablement al domini hitita, si els informes sobre el regnat de Tudhaliya IV són fiables. Li va ser impost el pagament d'un tribut d'or i coure. Com a responsable del compliment de les obligacions contretes es nomenava, junt al rei de Alasiya, a un comandant de la ciutat, com a autoritat administrativa. A partir de llavors el país es va tornar un vassall de l'Imperi hitita, estretament depenent dels seus dictàmens.

Pocs anys despuix de la conquista hitita, es varen produir els moviments migratoris dels cridats "Pobles de la mar", i va anar llavors quan varen aplegar a Alasiya certs invasores navals d'identitat desconeguda. Encara que sembla que el regne va contar en ajuda dels hititas i de Ugarit per a rebujar-los, tots els intents varen ser en va.

En sucumbir davant eixa ofensiva (c. 1200 a. C.), Alasiya desapareix de l'història.

Bibliografia

• Bryce, Trevor (2001). El regne dels hititas, Edicions Càtedra. ISBN 978-84-376-1918-1.

• Collins, Billie Jean (2007). The hittites and their world (en anglés), Society of Biblical Literature Atlanta. ISBN 978-1-58983-296-1.