Antioquía
Antioquía (en turc: Antakya) és una ciutat que està localisada en la regió del Mediterràneu de Turquia i en el seu moment va ser la capital del imperi seléucida. Hui és la capital de la província de Hatay i conta en 360 652 habitants.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Antioquía del Orontes.
Antiguetat clàssica
[editar | editar còdic]Situada en el marge oriental del riu Orontes, va ser fundada a finals de el IV per Seleuco I Nicátor com a capital del seu imperi en Síria. Seleuco I havia servit com a general en Alejandro Magne, i el nom del seu pare Antíoco, el qual va otorgar a setze ciutats per ell fundades, va ser freqüent entre membres de la seua família. La seua privilegiada posició geogràfica, en el creuament entre les rutes comercials de l'Llevant mediterràneu i de l'interior d'Àsia, pronte varen fer que la ciutat alcançara rellevància comercial. Per la seua peculiar morfologia, flanquejada pels màrgens del riu Orontes i, al nort del mateix, la seua situació sobre el mont Silpio (a 330 m d'altura),[1] es va convertir en una important plaça forta, favorida naturalment per les dificultats que presentava per a ser cercada. Factor que va ajudar el ràpit desenroll de la urbs.
El traçat urbà inicial es va realisar seguint el pla de l'arquitecte Xenario, açò és, una planta reticular típica de les ciutats helenísticas, possiblement inspirat en el traçat d'Aleixandria. Dos grans avingudes porticadas recorrien la ciutat en direccions perpendiculars, creuant-se en l'àgora o centre urbà. La gran afluència d'habitants pronte va fer necessària l'expansió de la ciutat a l'est del barri original, que va constituir el cridat barri siri que, en contraposició a la ciutat primigènia, poblada per colon grecs, estava habitat per gents d'orige siri. Una tercera expansió de la ciutat va ser portada a terme durant el regnat d'Antíoco III sobre una gran illa situada en el curs del Orontes. La quarta i última gran expansió va ser promoguda per Antíoco IV Epífanes (175-164 a. C.), raó per la qual Antioquía seria malnomenada a voltes "Tetrápolis" (quatre ciutats). Aixina, l'urbs tindria uns 6 km d'est a oest, i uns atres tants de nort a sur.
La nova ciutat estava habitada per colon grecs originaris d'Antigonia, macedonios i judeus (els quals varen tindre drets de ciutadania des del moment de la fundació). La població lliure total de Antioquía en el moment de la seua fundació s'estima entre 17 000 i 25 000 persones sense contar esclaus ni natius. Durant el periodo helenístic i l'Alt Imperi romà, Antioquía aplegaria a tindre uns 500 000 habitants, convertint-la en la tercera ciutat del Imperi romà despuix de la pròpia Roma i d'Aleixandria.
Tal desenroll urbà es relaciona en l'immensa rellevància comercial de la ciutat i el seu caràcter multicultural com a confluència de les influències helenístiques i llevantines. L'aument de la població va ser acompanyat d'una gran opulencia. Aixina, els epítets de "Reina d'Orient" o "Dorada Antioquía", en els que va ser coneguda, sugerixen que l'apariència externa de Antioquía era impressionant, si be la ciutat necessitava contínues reparacions pels danys causats pels numerosos sismes als que estava subjecta. El primer gran terremot del que es té notícia va ocórrer en el 148 a. C., i va causar trements danys. No obstant, durant el periodo que va des de la seua fundació fins a el IV, Antioquía es mantindria com una de les principals ciutats del món greco-romà.
La política interna de la ciutat era molt turbulenta. Com a sèu de la cort del Imperi seléucida, el poble solia dividir-se en faccions que recolzaven als diferents monarques i advenedizos de la cort Seléucida, i molt freqüentment esclataven tumults i tumults, com, per eixemple, va ocórrer contra Alejandro Beles en 147 a. C. i contra Demetrio II en 129 a. C. Este últim va acabar per saquejar la ciutat. En els últims estertors de l'imperi seléucida, Antioquía es va rebelar contra els seus dèbils governants i va invitar al rei Tigranes d'Armènia a que ocupara la ciutat en 83 a. C.; posteriorment, tractaria de derrocar a Antíoco XIII en 65 a. C., i a l'any següent va demanar a Roma que fora anexionada a l'Imperi romà. Aixina, en 64 a. C. Antioquía, aixina com el restant de Síria, passaria a formar part de la República romana com a capital de la província de Síria.
En esta ciutat Pablo, va predicar el seu primer sermón cristià en una sinagoga i a on els seguidors de Jesús varen ser cridats cristians per primera volta (Fets dels Apòstols 11,26),[2] al voltant de l'any 80-90. Antioquía ocupa un important lloc en l'història del cristianisme, ya que en expandir-se el cristianisme, Antioquía va ser una de les sèus dels cinc patriarcats originals, junt en Roma, Constantinopla, Aleixandria i Jerusalem.
Va ser la tercera ciutat més gran de l'Imperi Romà i un centre comercial pròsper en eixa época, per lo que es pot estimar inferir que tenia una població molt significativa, que s'estima poguera ser 1 o 2 centenars de mils d'habitants, no obstant va perdre importància política, encara que va mantindre la seua importància com a plaça comercial i militar fins a el IV. De fet, el seu opulencia i riquea alcançarien gran fama, aixina com la llarguea dels seus ciutadans i el seu "frivolitat". La [[crisis del sigle III|crisis de el III]] va sacsar a tot l'Imperi romà, i Antioquía perdria població encara que no importància, ya que es va erigir com la clau i principal plaça forta de Síria. L'emperador Aureliano va erigir vàries estructures públiques monumentals, Diocleciano va alçar un nou i fabulós palau i Constancio II va construir una catedral octogonal, que va ser destruïda en un terremot a finals de maig de l'any 526.
Edat Mija
[editar | editar còdic]
Despuix de la partició de l'Imperi romà, Antioquía, en una població estimada d'uns 200 000 habitants en el VI, passaria a ser una de les grans ciutats del Imperi bizantí, junt en Aleixandria i Constantinopla. Es diu que l'emperatriu Teodora era originària d'esta ciutat, i que es guanyava la vida com a ballarina i prostituta. Justiniano va establir en Antioquía la principal manufactura de seda de l'hemisferi occidental, pero pese als seus esforços per desenrollar-la la ciutat es trobava ya en plena decadència.
Durant les guerres pèrsic-bizantines de el VI, els perses varen conquistar la ciutat en 540. Els bizantino varen recuperar Antioquía, pero finalment va sucumbir davant els musulmans en 636. La ciutat (انتاكيّة, Antākiyyah en àrap) va permanéixer baix domini àrap fins a 969, quan va ser recuperada per l'emperador bizantí Nicéforo II Foques. La ciutat va caure novament en 1085, esta volta a mans dels turcs selyúcidas. Durant tot este periodo, la ciutat va estar habitada per una població greco-siríaca, de confessió cristiana. No obstant, l'importància comercial d'antany s'hi havia vist desplaçada cap a les rutes interiors que passaven per Alep i Damasc, i només es va mantindre com una plaça forta de cert nivell.
En 1098 va ser conquistada pels creuats durant la Primera Creuada i es va convertir en capital del Principat de Antioquía. La major part dels sigles XII i XIII va estar en possessió dels creuats, fins que va ser presa pel sultà mameluco Baibars en 1268, qui va destruir la ciutat a tal punt que mai més va tornar a ser una ciutat important.
Edat Moderna
[editar | editar còdic]En 1517 va ser conquistada pels otomans i va passar a formar part del Imperi otomà fins al final de la Primera Guerra Mundial, quan va ser posada baix un mandat francés. En 1936, despuix de les eleccions que varen indicar la preferència per l'independència síria sobre França, Turquia va fer saber que no acceptaria que la ciutat i el seu territori formara part d'un estat siri independent, al mateix temps que va fomentar l'instalació de turcs en la regió.
Les eleccions de maig de 1937 varen donar un 47% de vots a les opcions turques. Es varen produir incidents entre turcs i àraps, que varen dur a l'intervenció de la Societat de les Nacions, aplegant-se (juny-novembre de 1937) a l'acort de conformar una entitat territorial autònoma "distinta pero no separada de Síria" i lligada a França i a Turquia per a assunts de defensa.
El 5 de juliol de 1938 les tropes turques varen ocupar militarment la ciutat, despuix de lo que va ser desplaçada part de la població àrap i armènia.[3][4] El 22 de juliol següent, es va realisar un plebiscit, el resultat del qual va dur, el 2 de setembre següent, a la proclamació de la República de Hatay, que despuix del referèndum convocat pel parlament per al 22 de juny de 1939, va decidir unir-se en la República de Turquia. Des de 1939, Antakya va tornar a ser part de l'Estat turc, com a capital de la província de Hatay.
Demografia
[editar | editar còdic]| Demografia de la ciutat de Antioquía en 1935 d'acort al cens francés[5][6] | |||||||
| Grup religiós i ètnic | Població | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Suní (turcs i àraps) | 19 720 (58 %)[6] | ||||||
| Alauitas (àraps) | 8670 (25,5 %)[6] | ||||||
| Cristians (àraps i armenis) | 4930 (14,5 %)[6] | ||||||
| Atres | 680 (2 %) | ||||||
| Total¹ | 34.000 (100 %)[6] | ||||||
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]- Aalen (Alemània)
Vore també
[editar | editar còdic]- Pren de Antioquía
- Imperi seléucida
- Seleucia del Tigris
- Escola de Antioquía
- Iglésia ortodoxa de Antioquía
- Museu Arqueològic de Hatay
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://books.google.es/books?aneu=bSCaSfh-oK8C&pg=PA89&lpg=PA89&dq=monte+silpio&source=bl&ots=7kbxDM8BnP&sig=d2V6Iv6ZEslWQgjrD2uIyCLHQUo&hl=és&sa=X&ei=Cn9GUtHEE7CV7AaxyYG4Cg&vore=0CGkQ6AEwCQ#v=onepage&q=monte%20silpio&f=false
- ↑ «El llibre del Poble de Deu - IntraText». www.vatican.va. Consultat el 2025-09-10.
- ↑ (2004) Identity, Conflict and Cooperation in International River Systems, Ashgate Publishing, p. 130. ISBN 0-7546-3338-1.
- ↑ (2007) The Great War for Civilisation: The Conquest of the Middle East, Vintage, p. 335. ISBN 1-4000-7517-3.
- ↑ Dumper, Michael (2007). Cities of the Middle East and North Africa: A Historical Encyclopedia, ABC-CLIO, p. 40. ISBN 9781576079195.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Go, Julian (2013). Decentering Social Theory, Emerald Group Publishing, p. 31. ISBN 9781781907276.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Antioquía.- Sempad el Condestable (Սմբատ Սպարապետ) o Sempad Esparapeto (Սմբատ Գունդստաբլ, ca. 1208 - 1276): Sessions d'Antioquía.
- Text francés, en introducció i anotacions en este idioma, en el lloc de Philippe Remacle (1944 - 2011): l'introducció és un artícul de Louis de Mas-Latrie (1815 - 1897) publicat per la Bibliothèque de l'École dones Chartes.[1] [2] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antioquía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.