Província de Hatay

Archiu:Hatay (tr).svg

Província de Hatay

La província de Hatay és una de les 81 províncies de Turquia, situada en el sur del país, en la costa del mar Mediterrànea. Despuix de la Primera Guerra Mundial i en la partició de l'Imperi otomà, la regió va ser ocupada per França i fins a 1938 va formar part del mandat francés de Síria i el Líban. Des de 1938, i durant un any, va existir com a entitat semiindependiente en el nom d'Estat de Hatay. Síria la reclama com a part del seu territori. A efectes estadístics, forma part de la regió del Mediterràneu.

Geografia

La seua capital és Antioquía. Una atra ciutat famosa de la província és Alejandreta. Té una superfície de 5524 km² i una població, en l'any 2000, de 1 575 226 habitants, lo que dona una densitat de població de 261 hab/km².

Història

Archiu:French Mandate for Syria and the Lebanon map es.svg

Mapa dels estats baix mandat francés en 1921-22 (dalt esquerra el sanjacado de Alejandreta).

Abans de la Primera Guerra Mundial, les qadaas (districtes) de Alejandreta i Antioquía pertanyien a la província d'Alep, del Imperi otomà, i la partix nort, que corresponen als districtes d'Erzin, Dörtyol, i Hassa, a la província de Adana.

Despuix de 1918, el territori va ser incorporat al Mandat francés de Síria pel Tractat de Sèvres, encara que en l'acort franc-turc del 20 d'octubre de 1921, confirmat pel Tractat de Lausana, la partix nort va quedar en Turquia. Com la seua població incloïa aproximadament un terç de turcófonos (el restant arabófonos en minories armènies, gregues i unes atres), d'acort en l'artícul 7 de l'acort es va organisar un règim administratiu especial: el sanjacado de Alejandreta en autonomia administrativa i financera i reconeiximent de la llengua turca, lligat a l'estat d'Alep.

En 1936 Turquia va fer saber que no acceptaria que eixe territori, a on vivia una important minoria turca, passara a un estat siri independent; mentres fomentava l'instalació de turcs en la regió. Les eleccions de maig de 1937 varen donar un 47% de vots a les opcions turques. Es varen produir incidents entre les dos parts que varen dur a l'intervenció de la Societat de Nacions, aplegant-se (juny-novembre de 1937) a l'acort de fer del sanjacado autònom "una entitat distinta pero no separada de Síria" lligada a França i Turquia per a assunts de defensa.

Archiu:TurkishArmyAlexandretta.jpeg

Forces turques entrant en Alejandreta el 5 de juliol de 1938.

En setembre de 1938, en un Govern francés que buscava l'acostament de Turquia, es va transformar en la República de Hatay. El 23 de juny de 1939 es va realisar un referèndum a on els habitants varen votar la seua incorporació a Turquia, qui va guanyar aixina un territori de prop de 4700 km², poblat per uns 200 000 habitants. En conseqüència, 15 000 armenis (llevat el poble de Vakıflı, Samandağ) aixina com atres cristians àraps es varen exiliar.

Posteriorment, Turquia va incorporar a la província, en el seu costat nort, els districtes de Erzin, Dörtyol i Hassa, reforçant aixina el seu caràcter turc.

Vore també

• Anex:Districtes de Turquia
• Bilad al-Sham («país de Sham»)