Soc

Soc

Soc en Marrakech, Marroc.

Soc d'Esna, Egipte

Un soc (del àrap سوق sūq) és la denominació que es dona en castellà als mercadillos tradicionals dels països àraps, especialment els que se celebren a l'aire lliure i que, en freqüència, tenen lloc en un determinat dia de la semana o en una determinada época de l'any, encara que la paraula es pot fer extensiva a tot tipo de mercat tradicional. El significat de la paraula «soc» en castellà és restringit respecte del terme original àrap «___protected_title_2___», que significa ‘mercat’.

El soc generalment s'ubica en una plaça en el centre de la ciutat, ya que entorn a ell giren moltes atres activitats i, com és un lloc molt concorregut per a tot tipo de compravenda d'artículs variats, també sorgixen a la parell activitats secundàries de servicis per a els qui ho visiten, com lo són el transport, peluqueria, guarderies, etc.

En alguns llocs la seua activitat pot ser semanal o diària, depenent de la població i els llocs en els que conte. Moltes poblacions reben el seu nom del mercat estacional que en elles se celebra; per eixemple, la marroquina Suq al-Arbaa («mercat del dimecres») o l'espanyola Zocodover (de سوق الدواب suq al-dawabb, «mercat de les bésties de càrrega»). Aixina mateix, el carrer Azoque de Saragossa rep el seu nom per estar allí localisat en una atra época el soc de la ciutat. En al-Ándalus, i més vesprada en els regnes cristians hispans, es va establir un sistema d'administració del mercat, al front del qual estava un funcionari cridat zabazoque, del que depenien els restants, entre ells els almotacenes.

Els socs, tradicionalment, no han segut sol llocs de compra i venda, sino espais centrals de la vida social. Per esta raó apareixen profusament en tota la lliteratura tradicional com a escenari a on es desenrollen les trames o part d'elles. En Les mil i una nits, per citar solament un eixemple, tenim el història de Gra de bellea, en a on el pare del protagoniste, Chamseddin, és síndico del soc d'El Caire.

Vore també

• Fez (roba)

Bibliografia

• E. Lévi-Provençal, "L'urbanisme musulmà», in: Mélanges d’histoire et d’archéologie de l’Occident musulman, Hommage à G. Marçais, Algeri, 1957, I, pp. 219-231.
• A. ‘Abd ar-Rāziq, "La hisba et li muhtasib en Égypte au temps dones Mamlūks", in Annales Islamologiques, XIII (1977), pp. 115-178