Anar al contingut

Al-Idrisi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Al-Idrisi

Abū Abd Allāh Muhammad al-Idrīsī (1100-1165 o 1166; en àrap: أبو عبد اللّه محمد الإدريسي), al-Idrisi o el-Edrisi Sebti (també conegut com l'Àrap de Nubia),[1] va ser un cartógrafo, geógrafo i viager. Va nàixer en Ceuta en l'Imperi almorávide del sigle XII, va viure i va desenrollar la major part de la seua obra en la cort normanda de Roger II de Sicília, establida en Palermo.

Biografia

Naixcut en Ceuta (en àrap مضيق جبل طارق, Mḍīq Ŷabal Ṭāriq), quan este port del estret de Gibraltar pertanyia al Imperi almorávide, de família noble d'hammudíes de Màlaga i el rei Idris II. La seua família va abandonar Màlaga en caure esta en mans del regne de Granada en 1057. Educat en Ceuta, es va traslladar despuix a Còrdova, ciutat que descriu en minuciositat en la seua obra de geografia. En data indeterminada va ser invitat per Roger II de Sicília, rei normando establit en l'illa de Sicília, per al que se supon que va cartografiar una esfera celest i un disc representant el món conegut del seu temps, abdós en argent. En 1154, al-Idrisi va confeccionar un gran mapamundi orientat en sentit invers a l'utilisat actualment (el nort avall i el sur dalt), conegut com la Tabula Rogeriana, acompanyat per un llibre, denominat Geografia. El rei sicilià va donar a estes obres el nom conjunt de Nuzhat al-Mushtak, encara que en l'obra del-Idrisi apareixen mencionades com Kitab Ruyar ("Ellibre de Roger"). Se li atribuïx també l'elaboració d'una segona edició ampliada, realisada en 1161, en el títul de Els jardins de la humanitat i l'entreteniment de l'ànima, pero totes les seues còpies es varen perdre. Una versió abreviada d'esta edició, cridada Jardí dels Gojos, encara que més coneguda com a chicotet Idrisi, es va publicar en 1192. No obstant, no es tenen proves fefaents de la seua autoria. Ademés d'estes dos obres geogràfiques, al-Idrisi va redactar una enciclopèdia de farmacologia, cridada Kitāb al-ğāel meu’ li-ṣifāt aštāt an-nabāt wa-ḍurūb anwā’ al-mufradāt ("Llibre compendio de la descripció de diferents plantes i les diverses espècies de simples medicinals"). Frut del seu viage per Espanya va ser l'obra Descripcion d'Espanya de Xerif Aledris, conegut pel Nubiense, impresa en 1799.[2]

Llibre de Roger

Mapamundi pertanyent a la Tabula Rogeriana. Note's que el sur apareix en la part superior del mapa.

El Llibre de Roger o Kitab Ruyar, que mostra el món dividit en sèt regions climàtiques, facilita les distàncies entre les ciutats principals i descriu les costums, les persones, productes i clima del món conegut. No és una font històrica perfecta, ya que al-Idrisi seguia la costum d'aquella época i de sigles posteriors i es va basar en atres fonts. Per eixemple, va combinar la descripció de Polònia en la del territori de la República Checa, com "un país rodejat per montanyes". La principal inspiració del-Idrisi varen ser dos geógrafos de l'era preislámica: Paulo Orosio, un hispà l'història popular del qual, escrita en el sigle V, incloïa un volum de geografia descriptiva, i Claudio Ptolomeo, el major dels geógrafos clàssics, que la seua Geographia, escrita en el sigle II, s'havia perdut totalment per a Europa, pero s'havia conservat en el món musulmà en una traducció àrap. Després es donaria a conéixer novament despuix de la traducció allatí per Jacobus Angelus entre 1405 i 1410. El seu método de treball, a banda de la visita directa als llocs descrits, va anar despuix de l'examen en detalle de la distribució geogràfica de les obres reunides pel rei de Sicília. Esta illa del mar Mediterrànea central, enclavament comercial per excelència, constituïa un excelent punt de partida per a l'investigació. Durant anys cada volta que un buc atracava en Palermo, Mesina, Catania o Siracusa s'interrogava a la seua tripulació i passagers sobre els llocs que havien visitat: ¿Quin és el clima del país, els seus rius i llac, les montanyes, les configuracions de les zones costeres i el sol? ¿Quin de les seues carreteres, edificis, monuments, els cultius, l'artesania, les importacions, les exportacions i les maravelles? ¿Quins són, finalment, la seua cultura, la religió, les costums i l'idioma? Ademés d'això es varen enviar expedicions científiques a les zones en que es caria d'informació.[3]

Esta és la raó per la que l'obra d'Idrisi té varis fallos en qüestió de medicions i distàncies, cada viager dia una cosa a Idrisi i per lo tant l'obra pot presentar desviacions típiques d'este moment històric.

Rellevància

Mapamundi pertanyent a la Tabula Rogeriana

S'ha considerat a A el-Idrisi com un dels més importants geógrafos migevals, donada la cantitat d'informació geogràfica recopilada. Aixina mateix, va sostindre la teoria de la esfericidad de la Terra i, encara que els seus mapes tenien forma circular, explicava que el disc solament simbolisava la forma del món: "La terra és redona com una esfera, i les aigües s'adherixen a ella i es mantenen en ella a través d'un equilibri natural que no sofrix variació". No va ser l'únic sabio migeval, documentant-se la tesis de la esfericidad de la Terra ya des d'el V (contràriament a la llegenda de que fins a Colón tot lo món creïa que la Terra era plana). El seu relat de la travessia de la Maghrurin o "Hòmens enganyats" de Lisboa en l'Atlàntic (un viage en el que provablement varen visitar Madeira i Canàries) va influir provablement en les travessies posteriors d'espanyols i portuguesos cap a Amèrica i al voltant d'Àfrica, respectivament.cita requerida No obstant, Al-Idrisi compartia el temor dels seus contemporàneus cap al oceà Atlàntic com a obscur, fret i interminable, idea sugerida ya per Eratóstenes, a partir d'un càlcul aproximat de la distància a Àsia per l'oest. En l'Espanya d'el XVI, el Nuzhat al-Mushtak va ser l'obra preferida per a deprendre àrap tant pels moriscos com pels monges cristians. Açò va contribuir a acréixer la seua popularitat.[4]

La figura d'Idrisi, ha passat desapercebuda en "popularitat". Açò es deu a que per als musulmans d'aquella época, varen considerar a Idrisi com un traïdor, per posar-se a servici d'un rei cristià com era Roger II, va anar per eixa raó per la que es va intentar silenciar el nom d'Idrisi. Ademés en 1160 els barons sicilians varen assaltar el castell de Sicília, i varen saquejar les estàncies d'este produint-se un incendi, en el que es creu que varen poder cremar-se obres i senyes de la vida d'Idrisi

Placa de Ceràmica de Talavera commemorativa del geógrafo Al Idrisi

Mort del-Idrisi

No existix constància sobre elloc de la seua mort. Podria ocórrer tant en Ceuta com en algun lloc de Sicília. En 1138, Al-Idrisi havia segut invitat per Roger II a Palermo perque allí estaria a resguart dels "reis musulmans", celosos de la procedència del-Idrisi, pertanyent a la "casa del Califato" segons una expressió atribuïda al propi Roger II de Sicília. Existix cert consens entre els investigadors respecte a que va permanéixer en Sicília fins al decés de Roger II en 1154 i és provable que permaneixquera allí fins a la seua pròpia mort. Atres fonts indiquen que va retornar a Ceuta, pels disturbis antimusulmanes de Palermo de 1161.[5] A on va permanéixer fins a la seua mort en 1165. Encara que alguns autors dubten d'esta afirmació, ya que Imad ad-Din al-Isfahani, en la seua biografia va dir que Idrisi havia mort en 1176.

Iconografia del-Idrissi

  • Lo més destacable en l'estudi iconográfico sobre Muhammad Al-Idrisi, en territori espanyol, és una estàtua ubicada en la seua ciutat natal de Ceuta, dita estàtua està sostenint la seua obra.
  • Atres mencions destacables en la seua image iconográfica, és el seu paper en diferents formes d'oci, com a personage dellibre de Tariq Ali “Un sultà en Palermo” o en atres noveles com en “El mapa de sal i estreles” de Zeyn Joukhadar, inclús la figura d'este personage ha aparegut en l'òpera King Roger a mans de Karol Szymanowski.
  • El popular sistema IDRISI GIS, desenrollat per l'Universitat de Clark, du el nom de Muhammad al-Idrisi, este software servix per a la detecció remota i per a l'anàlisis i la visualisació d'informació geoespacial digital.

Vore també

Referències

  1. ↑ Duckett, M. W. Dictionnaire de conversation à l'usage dones dames et dones jeunes personnes, Volume 4. Paris: Langlois et Leclercq, Éditeurs, 1844, p. 326.
  2. ↑ (1799) Descripcion d'Espanya de Xerif Aledris, conegut pel Nubiense / en traduccion i notes de Don Josef Antonio Comte de la Real Biblioteca, Madrit: Imprenta Real.
  3. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  4. ↑ (2004) Muktasar rihlat al-Shihab ila liqa' al-ahbdab, Abu Dhabi: Donar Suwaydi, p. 29. citat en (2018) Creating the Mediterranean : maps and the Islamic imagination, Brill, pp. 232-233. ISBN 978-90-04-34738-0.
  5. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».

Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Al-Idrisi&oldid=1488345»