Anar al contingut

Abelmoschus esculentus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Abelmoschus esculentus (Abelmoschus esculentus)
Atalles
bolondrón


Abelmoschus esculentus és una planta fanerógama tropical de frut comestible, originària d'Àfrica i pertanyent a la família de les malváceas. És coneguda en els noms de quimbombó (Cub., Veuen., P.R.),[1][2]quingombó, ocra (Salv.),[3] okra, ocro (G. I.), abelmosco (Méx.),[4] ñajú (Per.),[5] guingambó, chingambó (P.R.),[2] molondrón (Rep. Dom. i P. R.),[6] candia (Col.),[7] o gombó (R. D.)[8] i internacionalment coneguda com okra,[9] bamia (Or. Med.), o quiabo (Bra.).

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta anual o perenne de porte empinat. El seu robust talle central pot alcançar els 1,75 m d'altura i fins a 3 m en zones tropicals. Generalment desenrolla brancas que naixen de les aixelles de les fulls del talle central. Els fulls són palmeadas, pentalobuladas les superiors, trilobuladas les intermiges i acorazonadas en clavill en la paret basal i vora festoneado les inferiors. El fes presenta color vert obscur en els fulls més adultes i vert clar en les jóvens. El envés pot ser vert clar en les varietats de frut vert, vert groguenc en les de frut groc i d'un color granate per a les de frut roig.

Les florés, axilars, solitàries, pentámeras i en breu pecíol, són de color blanc-groguenc i en màcula color púrpura o malva en la base dels pétals. El frut, erecto i pedunculado, és una càpsula polilocular de forma cònica que pot aplegar a alcançar els 30 cm de llongitut i els 3,5 cm de diàmetro en la seua base. Poden ser asurcados o plans, en dehiscencia llongitudinal en la seua madurea, de color vert, groc o roig segons les varietats. La llavor madura és de color gris obscur, de forma pràcticament esfèrica i uns 3 mm de diàmetro.[10]

Els fruts es deuen collir abans de la seua plena maduració, puix si no, es posen ràpidament fibrosos i endurixen.


Noms vernàculs

[editar | editar còdic]

El nom 'ocra/okra ' sembla procedir de la llengua nvi de l'Oest d'Àfrica, concretament del vocablo “nkruman” i “okwuru” en llengua igbo de Nigèria. S'usa aixina, en grafies diverses, en molts països, entre ells Argèlia, Tunis (en estos dos últims s'ampra també el vocablo “gnawia”/“ganaouia”/“Gnawiya”), Alemània, Estats Units, a partir d'una variant de Filipines (“okro”).

El vocablo quingombó, de procedència també africana - a partir de “ki-ngombo” i les seues variants en la llengua bantú d'Angola, es va estendre i va deformar en moltes regions: Rússia, tal com o com “gombo”, Portugal i Brasil (“quiabo”), part d'Estats Units, França, Holanda, Carib hispà en “quimbombó” o “quingombó”, “chimbombó” o “guingambó" (Veneçola,[11] Cuba, Puerto Rico,...).

L'atre nom molt corrent és bamia, i la seua variants ortogràfica “bamya”, usat en Grècia, Aràbia, Albània, Turquia, a on ampren igualment el vocablo “lalo” (este últim curiosament usat també en Maurici...), Bulgària i Bòsnia.

Existixen molts atres noms més locals, per eixemple: “m'loukhyya” en Marroc, “therere” (Chichewa) i “derere” (Tumbuka) en Malaui, “ñajú” en Panamà, “molondrón” en la República Dominicana,[12] el nom hindi/urdu “bhendi”, “bhindi” o “bendai” en Índia, Pakistan, Bangladés, i a sovint en Gran Bretanya.

En la costa Carib colombiana, rep el nom de “candia” de la paraula kànje en wolof i servix com a base d'un plat conegut com a “guis de candias” el qual és d'habitual preparació especialment en els departaments de Sucre, Còrdova i Magdalena.[13]

En fi, atres vocablos sense orige i aplicació local particular: guiabo d'Àfrica,[14] ramturi de l'Índia,[14] ají turc, algalia, angelonia, yerba de culebra, banya grega, dits de senyora.

Orige i distribució geogràfica

[editar | editar còdic]

Abelmoschus esculentus és un alopoliploide d'orige incert. No obstant, els antecessors proposts inclouen Abelmoschus ficulneus, A. tuberculatus i una forma "diploide" de okra.[5] No es coneixen en certea poblacions verdaderament salvages (a diferència de les naturalizadas), i la varietat d'Àfrica occidental ha segut descrita com un cultigen.[15]


Els sers humans han utilisat la okra des de l'antiguetat, i en les époques grega i romana que varen passar per Egipte, es plantava okra i es varen trobar imàgens tallades d'ella en els temples faraònics.[16] La okra es va originar en Àfrica tropical i es va cultivar en el Mig Oriente i l'Índia durant molt temps. En el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, es varen observar plantes selvades de okra en l'est de Sudan.[16] La okra va ser introduïda per primera volta en Europa per mig de la conquista omeya de Hispania. Un dels primers relats europeus és el d'Abu al-Abbás al-Nabati, qui va visitar Egipte en 1216 i va descriure la planta cultivada pels lugareño que menjaven les baïnes tendres en farina.[16] Des d'Aràbia, la planta es va estendre per les costes del mar Mediterrànea i cap a l'est.[17]


La planta va ser introduïda en Amèrica per barcos que practicaven el comerç atlàntic d'esclaus[18][19] cap a 1658, quan es va registrar la seua presència en Brasil. Es va documentar ademés en Surinam en 1686. És possible que la okra haja segut introduïda en el surest d'Amèrica del Nort des d'Àfrica a principis de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

. En 1748, es cultivava fins al nort de Filadèlfia.[20] Thomas Jefferson va senyalar que estava ben establida en #Virginia en 1781. Era comú en tot el sur dels Estats Units en 1800, i la primera menció de diferents cultivares va ser en 1806.[16]

Gastronomia

[editar | editar còdic]

Les llavors madures, torrades, poden utilisar-se per a preparar un succedàneu del café, com es fa en Nicoya. El frut conté una substància mucilaginosa (de textura gelatinosa) útil per a espesar sopas i ragús. Es recomana elegir gombos ben coloreados de menys d'1 dm de llarc per a que no estiguen massa durs. El gombo es menja cru o cuit i forma part dels múltiples plats creoles. S'utilisa especialment en la preparació del calalou o caralcu (en Cayena).


Es combina be en el tomata, la ceba, el pimentó, el ñame, aixina com en el curry, el celiandre, el orégano, el llima i el vinagre. És una verdura fràgil, que es conserva de dos a tres dies en el frigorífic en una bossa de paper.

Ignorat en els restaurants d'Europa, no ocorre lo mateix en Amèrica i Orient Mig, a on el seu consum és massiu. En salsa de tomata, és un plat típic en Grècia.

Fins a finals de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

era cultivat en Perú a on va ser l'ingredient principal del sanguito de ñajú.[5]

Producció

[editar | editar còdic]

Producció en tonellades. Sifres 2013
Senyes de FAOSTAT[2] [3] archivat en Wayback Machine. (FAO)

Índia 6.350.000
Nigèria 1.100.000
Iraq 142.409
Costa d'Ivori 139.094
Pakistan 108.426
Egipte 97.457
Ghana 63.860
Camerún 72.661
Atres països 344.129

Cultiu

[editar | editar còdic]

Abelmoschus esculentus es cultiva en les regions tropicals i templades càlides del món pels seus fruts fibrosos o baïnes que contenen llavors blanques redones. Es troba entre les espècies vegetals més tolerants a la calor i la sequia del món i tolerarà sols en molta argila i humitat intermitent, pero les gelades poden danyar les baïnes. En cultiu, les llavors s'ameren durant la nit abans de plantar-les a una profunditat d'1 a 2 centímetros (3⁄8 a 13⁄16 polzades). Preferix una temperatura del sol d'a lo manco 20 °C (68 °F) per a la germinació, que ocorre entre sis dies (llavors amerades) i tres semanes. Com a planta tropical, també requerix molta llum solar i també deu cultivar-se en un sol que tinga un pH entre 5,8 i 7, idealment en el costat àcit.[21] Les plántulas requerixen molta aigua. Les baïnes de les llavors es tornen ràpidament fibrosas i leñosas i, per a ser comestibles com a verdura, deuen collir-se quan estan inmaduras, generalment com a màxim una semana despuix de la polinisació.[22] Per lo general, la primera collita estarà llista aproximadament 2 mesos despuix de la sembra quan medirà aproximadament entre 51 i 76 mm (2 i 3 polzades) de llongitut.[21]

La malaltia més comuna que afecta a la planta de okra és la marchitez per verticilosis, que a sovint provoca un color groguenc i el pansiment dels fulls. Atres malalties inclouen el oídio en les regions tropicals seques, les taques dels fulls, el virus del mosaic groc i els nematodos creadors de agallas. La resistència al virus del mosaic groc en A. esculentus es va transferir per mig d'un creuament en Abelmoschus manihot i va donar com resultat una nova varietat anomenada Parbhani kranti.[23]


En els Estats Units, gran part de la producció es cultiva en Florida, especialment al voltant de Dade, en el sur de Florida.[24][25] La okra es cultiva fins a cert punt en tot l'estat, per lo que està disponible dèu mesos a l'any.[24] Els rendiments varien des de menys de 20.000 kg/ha (18.000 lliures per acre) fins a més de 34.000 kg/ha (30.000 lliures per acre).[24] Els preus al por mayor poden aplegar fins a 1,3 dólars per quilogram (o 18 dólars per bushel, lo que equival a 0,60 dólars per lliura).[24] Els Centres Regionals del Institut Nacional d'Aliments i Agricultura de EE. UU. proporcionen plans de maneig integrat de plagues per al seu us en Florida.[24]

[editar | editar còdic]

cita requerida Donada la seua rica producció de mucílac, és emoliente i pectoral. Per a tractar la angina i les afeccions de gola, un remei és posar a amere els seus fulls durant una nit en aigua hervir contenint el seu mucílac per a fer gargarismos.

Per a curar el ántrax (no confondre en el carbonc), pot utilisar-se en cataplasmas i, contra el refredat i la tós, en infusió.

Per a tractar les infeccions per estafilococos en les ungles poden utilisar-se, aixina mateix, cataplasmas en els seus fulls i raïls.

Ecologia

[editar | editar còdic]

De les fulls d'esta planta s'alimenten les larvas de la palometa nocturna Acontia nitidula.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Abelmoschus esculentus va ser descrita primer per Carlos Linneo com Hibiscus esculentus en 1753 (Species Plantarum, vol, 2, p. 696[4]) i inclosa en el gènero Abelmoschus per Conrad Moench i publicat per ell en Methodus Plantes Horti Botanici et Agri Marburgensis : a staminum situ describendi, 2, p. 617 en 1794.[26]

Sinonímia
  • Abelmoschus bammia Webb
  • Abelmoschus longifolius (Willd.) Kostel.
  • Abelmoschus officinalis (DC.) Endl.
  • Abelmoschus praecox Sickenb.
  • Abelmoschus tuberculatus Pal & Singh
  • Abelmoschus tuberculatus var. deltoidefolius T.K.Paul & M.P.Nayar
  • Hibiscus esculentus L. basónimo
  • Hibiscus longifolius Willd.[27]

En música

[editar | editar còdic]

L'orquesta Els Germans Moreno va gravar el tema "Quimbombó" per a l'àlbum Together en 1991, referint-se en la cançó a este aliment com a acompanyant de diversos plats típics portorriquenys. [28]

En la cançó la ñañara i en lletra de la cançó apareix la malanga el fus fus i el Ñame.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ 2,0 2,1 «Tesor lexicogràfic de l'espanyol de Puerto Rico». Tesor lexicogràfic de l'espanyol de Puerto Rico. Consultat el 2024-04-17.
  3. ↑ Diccionario de la lengua española
  4. ↑ Malaret, August (1970). (en espanyol), Madrit: Comissió Permanent de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, pp. vii + 569.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Alvarez Vita (2009). [1] (en és), Universitat Ales Peruanes, p. 309. ISBN 9789972210730.
  6. ↑ «Molondrón (República Dominicana / Puerto Rico)». Tureng. Consultat el 2023-06-17.
  7. ↑ «Candia». Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola. Diccionari de #americanisme. Consultat el 2023-06-17.
  8. ↑ «Gombo». Diccionari de #americanisme. Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola. Consultat el 2023-06-17.
  9. ↑ Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació d'Espanya (ed.): «Cultive de la okra en Espanya».
  10. ↑ Cultiu de la okra en Espanya - Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació, Fulls divulgadoras nº2126HD, Madrit, 2007 - ISBN.:978-84-491-0
  11. ↑ «Chimbombo, en Diccionari Lliure». Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 31 de març de 2013.
  12. ↑ «Molondrones Guisats» (en en-us). Dominican Cooking. Consultat el 2022-03-06.
  13. ↑ «Esclaus negres en Cartagena i els seus aportes lexicos [microform / Nicolas del Castell Mathieu | National Library of Austràlia]». catalogue.nla.gov.au. Consultat el 2021-02-17.
  14. ↑ 14,0 14,1 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  15. ↑ Vegetables, Wageningen, Netherlands: Backhuys, p. 21. ISBN 9057821478.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 «Okra, or 'Gumbo,' from Africa». Texas AgriLife Extension Service, Texas A&M University. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2005. Consultat el 10 de novembre de 2023.
  17. ↑ «Okra - an overview - ScienceDirect Topics».
  18. ↑ «Abelmoschus esculentus (okra)» (en en). http://www.kew.org. Royal Botanic Gardens, Kew. Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2016. Consultat el 18 de giner de 2016.
  19. ↑ "Okra gumbo and rulle"
    • Archivat el 28 de octubre de 2005 archivat en Wayback Machine. de Sheila S. Walker, The News Courier, data desconeguda
  20. ↑ «Colonial Food In Philadelphia - 1883 Words - Internet Public Library».
  21. ↑ 21,0 21,1 Almanac, Old Farmer's. «Okra» (en en).
  22. ↑ Kurt Nolte. «Okra seed» (en anglés). Yuma County Cooperative Extension.
  23. ↑ Plant breeding, Chapter 9.2, Strategies For Enhancement in Food Production.
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 «Southern Florida 2005 Okra PMSP». Regional Integrated Pest Management Centers Database.
  25. ↑ (2011) Okra Production in Califòrnia, University of Califòrnia, Agriculture and Natural Resources (UCANR), pp. 3. doi:10.3733/ucanr.7210. ISBN 978-1-60107-002-9.
  26. ↑ «Abelmoschus esculentus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 d'octubre de 2012.
  27. ↑ Abelmoschus esculentus en The Plant List
  28. ↑ «Els Germans Moreno, orquesta.».

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. AFPD, 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. CONABIO, 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. Cap. nat. Mèxic 1.
  3. Correja A., M. D., C. Galdames & M. S. de Stapf 2004. Catàlec de les Plantes Vasculars de Panamà. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1.
  4. Flora of China Editorial Committee, 2007. Fl. Chinenca Vol. 12.
  5. Standley, P. C. & J. A. Steyermark 1949. Malvaceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - P art VI. Fieldiana, Bot. 24(6): 324–386.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


[[Categoria:#Condiment]]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Abelmoschus_esculentus&oldid=581919»