Dinastia XVIII d'Egipte
La dinastia XVIII l'integren el conjunt de faraons que varen governar Egipte entre els anys 1575 i 1295 a. C., aproximadament. Esta época es considera el periodo de màxim esplendor de la civilisació faraònica, aixina com un moment de gran expansió territorial. És el començ del periodo denominat pels historiadors Imperi Nou d'Egipte.
Història
La pròspera dinastia XVIII es compon de catorze o quinze reis, casi tots prou ben documentats. Els noms que figuren a continuació són els helenizados, els més comuns, seguits de les transcripcions en castellà dels seus títuls: el Nom de Tro o de Nesut-Bity, i el Nom de Naiximent o de Sa-Ra, els més utilisats per estos faraons en inscripcions i monuments.
Amosis I, Nebpehtyra Ahmose
Fill del rei tebano Seqenenra Taa i germà del precursor de l'unificació, Kamose, va anar elibertador d'Egipte, terra que duya uns cent anys parcialment dominada pel poble asiàtic dels hicsos. Va governar 25 anys, durant els quals va poder restaurar el sistema polític anterior a la conquista hicsa, aixina com protegir les fronteres en numeroses fortalees.
Amenofis I, Dyeserkara Amenhotep
Fill de l'anterior. Els seus 21 anys de regnat varen ser de continuïtat respecte als del seu pare. Va mamprendre algunes campanyes en Nubia i va desenrollar una important activitat arquitectònica, que li va valdre ser considerat, junt en la seua mare Ahmose-Nefertari, el patró del poblat de constructors de tombes de Deir el-Medina.
Tutmosis I, Aajeperkara Thutmose
Es desconeixen els llaços que li unien al seu antecessor (fill natural, gendre, cunyat...). Es va tindre que casar en una princesa real per a poder llegitimar el seu ascens al tro. Va governar durant uns 13-15 anys, en els que va convertir al país en una superpotencia mundial, conquistant tota la regió siri-palestina i aplegant fins a la quarta catarata del Nilo en Nubia. Se li considera fundador del poblat d'artesans de Deir el-Medina i la seua tomba la primera coneguda del Valle dels Reis i, va anar en definitiva, un dels més grans faraons de l'història.
Tutmosis II, Aajeperenra Thutmose
Fill de l'anterior en una esposa secundària. La seua ascensió al tro és llegitimada en l'adopció com Gran Esposa Real de la seua mig germana Hatshepsut. Es desconeix el temps exacte del seu regnat, que oscila entre 3 i 13 anys. En morir, va heretar el regne el seu fill Tutmosis III, pero la seua minoria d'edat li va impedir regnar i va tindre que fer-ho Hatshepsut. Sembla ser que va ser un rei molt inactiu, que va passar sense pena ni glòria.
Hatshepsut, Maatkara Hatshepsut
Esposa de l'anterior. Era la filla naixcuda de Tutmosis I en la seua Gran Esposa Real, i per tant, l'única portadora de la llegitimitat. És un dels personages més atractius d'Egipte pel fet de coronar-se regna-faraó a la mort del seu marit, i establir una corregencia en ellegítim rei, Tutmosis III, durant 20 anys. Va ser una grandíssima constructora, que es va saber rodejar d'hòmens eficaços, pero va donar excessius poders al clero d'Amón. Despuix de la seua mort, les seues imàgens i el seu nom va ser danyat (damnatio memoriae) i es desconeixen cuals varen ser els motius exactes. En el 2005 Zahi Hawass, director del Egyptian Mummy Project i secretari general del Consell Suprem d'Antiguetats i el seu equip, es varen enfocar en una mòmia anomenada KV60a, descoberta més d'un sigle abans. En cap moment es va creure que esta mòmia era tan important com per a retirar-la del sol d'una tomba menor en la Vall dels Reis ya que es va trobar sense fèretre i sense els tesors que distinguien als faraons, descobrint-se molts anys més vesprada que era la mòmia de la regna faraó. La mòmia d'Hatshepsut va ser presentada al públic en juny de 2007, despuix d'un llarc periodo d'incertitut sobre la seua correcta identificació. Zahi Hawass, secretari general del Consell Suprem d'Antiguetats en Egipte, va assegurar que es tractava del descobriment arqueològic més important des de la troballa de la tomba de Tutankamón, en 1922. Segons l'egiptòlec James Henry Breasted és la primera "gran dòna en l'història de la que se nos és contat", és pertinent acotar que la seua mòmia va ser identificada per un molar faltante degut a que va ser borrada de l'història per raons polítiques.
Tutmosis III, Menjeperra Thutmose
Fill de Thutmose II i d'una esposa real de menor ranc. Va tindre que compartir el tro en la seua tia-madrastra durant 20 dels 54 anys del seu regnat. A la mort d'Hatshepsut, Borró tot rastre de la seua memòria i va usurpar els seus monuments. Ha passat a l'història com el "Napoleón egipcíac", per les seues victorioses campanyes asiàtiques i africanes, que ho varen convertir en el faraó més important jamai naixcut i en el terror dels demés pobles. Durant el seu regnat, Egipte va alcançar la seua màxima expansió territorial.
Amenofis II, Aajeperura Amenhotep
Fill de l'anterior. Va proseguir l'estela de glòria del seu pare en excelents resultats, pero es va negar a seguir alvançant en les conquistes, conformant-se en tindre en la seua poder Nubia i tota Síria. Va regnar prop de 26 anys, en els que va conseguir mantindre el país en el cim i en el centre del món llavors conegut.
Tutmosis IV, Menjeperura Thutmose
Fill de l'anterior. Els seus 10 anys de regnat els va consagrar a mantindre les coses com estaven, firmant beneficiosos tractats de pau en Mitani i Babilonia. No hi hauria més conquistes egipcíaques, era el temps d'arreplegar lo sembrat. Thutmose IV va ser el primer dels reis que va escomençar a alluntar-se perceptiblemente dels todopoderosos sacerdots d'Amón, establint com a alternativa el cult solar (vejau, Estela del Somi).
Amenofis III, Nebmaatra Amenhotep
Fill de l'anterior. És, per excelència, el rei més opulento del món i de tota la dinastia, i sense dubte el monarca més ric de l'época. Es va encarregar d'enriquir com mai l'estat gràcies a les conquistes dels seus antecessors. El seu llarc regnat de 38 anys ho va consagrar a una intensa activitat constructora, solament superada per Ramsés II. Al final del seu regnat és deificado en vida i s'implanta el cult a Atón, el disc solar, com a clar oponent a Amón, començant les tensions internes.
Akenatón, Neferjeperura Amenhotep, Neferjeperura Ajenatón o Amenhotep IV
Fill de l'anterior, es va coronar com Amenofis IV pero va canviar el seu nom durant el quart any de regnat. El seu regnat és únic per eixecutar per primera volta en l'història de la civilisació humana una reforma religiosa monoteista entorn a Atón i suprimir en major o menor grau el restant de credos, en especial el del deu Amón. Va canviar la capital de Tebas a Aketatón, fundada per ell mateixa, i va ignorar les amenaces exteriors. En els seus 17 anys de regnat es va deteriorar sensiblement l'imperi exterior egipcíac i totes les possessions síries es varen perdre per les conquistes hititas.
Neferneferuatón, Anjejeperura Neferneferuatón
Nom que va prendre la Gran Esposa Real d'Ajenatón, la bella Nefertiti, i també nom en el que es va designar al primer corregente d'Akenatón. Com a voltes apareix en el nom d'una dòna, s'ha pensat que Nefertiti va ser ascendida al ranc de corregente, igual que Hatshepsut, conservant el seu títul de Neferneferuatón.
Semenejkara, Anjjeperura Semenejkara
Va ser l'últim corregente d'Akenatón, durant l'espai dels seus últims anys de regnat. Es desconeix tot sobre este rei fantasma, i s'ha aplegat a pensar que no és més que un atre nom de la reina Nefertiti. Fòra home o dòna, lo cert és que despuix de la mort d'Akenatón sembla que va governar en solitari uns mesos més, en els que segons pareix ya varen escomençar els contactes en els sacerdots d'Amón. El somi d'Akenatón havia finalisat.
Tutankamon, Nebjeperura Tutanjamón
Va ser un rei-chiquet manejat pels grans personages de la cort. Els seus 10 anys de regnat varen ser molt intensos en el sentit de que es va tractar de recuperar tot lo perdut durant l'época herética d'Akenatón: Tebas va recuperar la capitalitat, Amón va tornar a ser el cap del panteón, es varen restaurar tots els monuments... Despuix de la seua prematura mort, es va extinguir definitivament elinaje real descendent d'Ahmose. Estudis del seu ADN en febrer del 2010 varen revelar ademés de la seua mort a causa del Mal de Köhler (una necrosis avascular òssea) agravat per malaria, que era fill d'Akenatón, i també varen determinar que la mòmia de la tomba KV35YL, coneguda com Dama Jove, és la de l'autèntica mare de Tutankamón, revelada ademés com a germana plena d'Akenatón, este descobriment fa del jove faraó, com a mínim, frut d'un incesto regio.
Ai, Jeperjeperura Ai
Visir de Tutankamón, un dels personages més importants de la cort. Era el progenitor de la reina Nefertiti i existixen hipòtesis d'algun víncul sanguíneu en la reina Tiy, l'esposa principal d'Amenhotep III. Ya era de molt alvançada edat quan va conseguir l'ansiat tro, i solament va governar 4 anys, que segons pareix varen ser de continuïtat en els del seu jove antecessor. Per a llegitimar la seua ascensió al tro, pren com a Gran Esposa Real a la reina supervivent de Tutankamón, la reina Ankesenamón, qui a l'adop era la seua neta.
Horemheb, Dyeserjeperura Horemheb
Considerat per alguns el fundador de la dinastia següent, este general es va casar en la filla d'Ai i mig-germana de Nefertiti per a llegitimar el seu ascens al tro. El seu regnat va ser d'uns 27 anys, en els que es va encarregar de suprimir els noms d'Akenatón, Smenkara, Tutankamón i Ai de les llistes reals i l'història oficial, mostrant-se com el successor d'Amenhotep III. Va tindre numeroses activitats bèliques, i va recuperar part del sur de Palestina, pero jamai es tornaria a alcançar l'expansió conseguida per Thutmose I i III. El successor d'Horemheb va ser el seu visir, el vell Paramesu, qui va prendre el nom de Ramsés I i va ser fundador de la Dinastia XIX.
Faraons de la dinastia XVIII
Noms transcritos dels epígons de Manetón i jeroglífics coetáneos.
| Nom comú | Nom de Nesut-Bity (L R d'Abidos) |
Nom de Sa-Ra . |
Flavio Josefo (Contra Apión) (de Teófilo) |
Sext Juliol Africà (Versió de Jorge Sincelo) . |
Eusebio de Cesarea (Versió de Sincelo) (Versió armènia) |
Periodo de regnat (± 50 anys) |
| Amosis I Ahmose |
Nebpehtyra (66) | Ahmose | Tetmosis (1) 25 Tetmosis (1) 25 |
Amos (1) ? | Amosis (1) 25 Amoses (1) 25 |
c. 1534 - 1508 a. C. |
| Amenofis I Amenhotep I |
Dyeserkara (67) | Amenhotep | Amenofis (3) 21 Amenofis (3) 21 |
Amenoftis (3) 24 | Ammenofis (3) 21 Amofis (3) 21 |
c. 1508 - 1484 a. C. |
| Tutmosis I Thutmose I |
Aajeperkara (68) | Thutmose | Kebron (2) 13 Jebron (2) 13 |
Jebros (2) 13 | Jebron (2) 13 Kebron (2) 13 |
c. 1484 - 1472 a. C. |
| Tutmosis II Thutmose II |
Aajeperenra (69) | Thutmose | (omés) | (omés) | (omés) | c. 1472 - 1466 a. C. |
| Hatshepsut | Maatkara (omés) |
Hatshepsut | Amesis (4) 22 Amesse (4) 21 |
Amensis (4) 22 | (omés) (omés) |
c. 1466 - 1444 a. C. |
| Tutmosis III Thutmose III |
Menjeperra (70) | Thutmose | Mefres (5) 13 Mefres (5) 13 |
Misafris (5) 13 | Mifres (4) 12 Memfres (4) 12 |
c. 1466 - 1412 a. C. |
| Amenofis II Amenhotep II |
Aajeperra (71) | Amenhotep | Meframutosis (6) 26 Meframmutosis (6) 21 |
Misfragmutosis (6) 26 (cridat Amosis) |
Misfragmutosis (5) 26 Misfarmutosis (5) 26 |
c. 1414 - 1388 a. C. |
| Tutmosis IV Thutmose IV |
Menjeperura (72) | Thutmose | Tutmosis (7) 10 Tutmoses (7) 10 |
Tutmosis (7) 9 | Tutmosis(6) 9 Tutmosis (6) 9 |
c. 1388 - 1378 a. C. |
| Amenofis III Amenhotep III |
Nebmaatra (73) | Amenhotep | Amenofis (8) 31 Amenofis (8) 31 |
Amenofis (8) 31 (cridat Memnón) |
Amenofis (7) 31 Amenofis (7) 31 |
c. 1378 - 1339 a. C. |
| Amenhotep IV Akenatón |
Neferjeperura (omés) |
Amenohotep | Horus (9) 36 Horus (9) 36 |
Horus (9) 37 | Horus (8) 36 Horus (8) 28 |
c. 1339 - 1322 a. C. |
| Nefertiti Neferneferuatón |
Anjejeperura (omés) |
Neferneferuatón | Acenkeres (10) 12 (germana) (10) 12 (filla d'Horus) |
Kebres (12) 12 | Akenkerses (9) 12 Akenkerres (9) 16 (Èxodo) |
c. 1322 - 1321 a. C. |
| Semenejkara | Anjjeperura (omés) |
Semenejkara | Acenkeres (12) 12 Akrenjeres (12) 12 |
Akerres (10) 32 | Akerres (10) 8 Akerres (10) 8 |
c. 1324 - 1321 a. C. |
| Tutankamon | Nebjeperura (omés) |
Tutanjamon | Ratotis (11) 9 Ratotis (11) 9 |
Temps (11) 6 | Atoris (9b) 39 |
c. 1321 - 1311 a. C. |
| Ai | Jeperjeperura (omés) |
Ai | Acenkeres II (13) 12 Akrenjeres II (13) 12 |
Akerres (13) 12 | Kerres (11) 15 Kerres (11) 15 |
a. 1311 - 1307 a. C. |
| Horemheb | Dyeserjeperura Setepenra (74) | Horemheb | Harmais (14) 4 Harmais (14) 4 (cridat Danaos) |
Armesis (14) 5 | Armeu (12) 5 Armeu (12) 5 (cridat Danaos) |
c. 1307 - 1292 a. C. |
| Ramsés I (Dinastia XIX) |
Rameses (15) 1 Rameses (15) 1 |
Rameses (15) 1 | c. 1293 - 1291 a. C. | |||
| Seti I (Dinastia XIX) |
(omés) | c. 1291 - 1279 a. C. | ||||
| Ramsés II (Dinastia XIX) |
Harmeses Miammun (16) 66 Rameses Miammun (16) 66 |
Rameses (13) 68 Rameses (13) 68 (cridat Egipte) |
c. 1279 - 1213 a. C. | |||
| Merenptah (Dinastia XIX) |
Ammenofis (17) 19 Ammenofis (17) 19 |
Amenofat (16) 19 | Ammenofis (14) 40 Ammenofis (14) 40 |
c. 1213 - 1202 a. C. | ||
| Seti II (Dinastia XIX) |
Bardices (18) ? Bardices (18) 10 (cridat Rameses) |
c. 1202 - 1195 a. C. |
- Entre paréntesis l'orde real, seguit del número d'anys de regnat assignats.
- Alguns epígons de Manetón inclouen en la dinastia XVIII varis faraons de la dinastia XIX.
- Referències: W. G. Waddell: Manetho; Cambridge, 1940.
Cronologia de la dinastia XVIII
Cronologia estimada pels següents egiptòlecs:
|
|
Cronograma
Vore també
Referències
- Notes
- Referències digitals
- (en anglés) http://www. digitalegypt. ucl. ac. uk//Welcome. html
- (en anglés) http://www. ancient-egypt. org/index. html
- (en anglés) http://www. narmer. pl/indexen. htm
- (en anglés) http://www. phouka. com/pharaoh/pharaoh/pharaohs. html
- (en alemà) http://www. eglyphica. de/egpharaonen
- (en francés) https://web. archive. org/web/20090618165908/http://2terres. hautesavoie. net/cegypte/texte/chronolo. htm
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre la dinastia XVIII d'Egipte.- archive. org/web/20120619183038/http://www. institutoestudiosantiguoegipto. com/imperio_nuevo. htm Teresa Bedman: La Dinastia XVIII
- homar. org/genealog/i_aorp/orp14. htm Genealogia, Reis i Regnes: Dinastia XVIII d'Egipte
- archive. org/web/20061217174324/http://inicia. es/de/alex_herrero_pardo/portada. htm Herrero Pardo, Alex: Personages de les dinasties XVIII i XIX
| Dinastia precedent | Imperi Nou d'Egipte | Dinastia següent |
|---|---|---|
| Dinastia XVII | Dinastia XVIII | Dinastia XIX |
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dinastía XVIII de Egipto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.