Anex:Grans monolits

Natius de l'illa de Nias en Indonèsia movent un monolit en un lloc de construcció , al voltant de 1915

Esta és una llista de monolits organisada segons el tamany del major bloc de pedra en el lloc.

Marque de referència

Un monolit és un bloc de roca de gran tamany tallat per el home o be una gran pedra natural que s'ha utilisat per a erigir una edificació o un monument, solament o junt en atres pedres. En esta llista s'arrepleguen aquelles construccions fetes per el home en que a lo manco una pedra colossal de més dèu tonellades s'haja mogut per a erigir-les.

En la majoria dels casos les civilisacions antigues tenien poca tecnologia alvançada, si la tenien, que els permetera el trasllat d'eixos monolits. L'excepció més notable és la dels antics grecs i antics romans que tenien grues i acoplament per a ajudar a alçar pedres colossals (vore la llista d'antics monolits).

Documentat en els últims temps, hi ha una llista dels esforços per a moure pedres colossals que utilisa tecnologia més alvançada que la tecnologia de les civilisacions antigues utilisades.

La majoria dels pesos atribuïts es basen en estimacions realisades per acadèmics i publicades; no obstant, hi ha hagut moltes falses estimacions de prou d'estes pedres presentades com a fets. Per a ajudar a reconéixer exageració, s'arreplega una descripció introductòria que mostra cóm estimar el pes de les pedres colossals calculant la seua volum i densitat.

Càlcul del pes dels monolits

Solament en els casos dels monolits més chicotets és possible pesar-los. No obstant, la majoria de monolits són massa grans o són part d'una estructura antiga que no permet pesar-los. Si es coneix el volum d'una pedra i la seua densitat es pot calcular el pes multiplicant abdós. La densitat de la majoria de les roques és de 2−3 t/m³. El pes mig del granit és d'aproximadament 2,75 t/m³, de la calcàrea és de 2,3 t/m³, del gres o del marbre de 2,5 t/m³. Algunes pedres més blanes poden ser més llaugeres de 2 t/m³ com la toba volcànica o el basalt que pesa al voltant de 1,9 t/m³. Ya que la densitat de la majoria d'estes pedres vària és necessari conéixer l'orige de la roca o pedra i el seu volum per a obtindre medicions precises.

La determinació de la densitat pel tipo de roca només proporciona una primera estimació aproximada. Per a afinarla es deu realisar una prospecció cuidadosa del monolit (incloent una evaluació realista i explícita de les formes de les parts inaccessibles del monolit), per a determinar be el volum. Per últim, i crucial, la densitat de la roca deu medir-se en precisió adequada. Identificar el tipo de roca no va a ser suficient com el ranc de valors de la taula que seguix ilustra (de):

Les densitat de les roques comunesusadas és la següent:

• Sediment: 1,7−2,3 t/m³
• Arenisca: 2,0−2,6 t/m³
• Pissarra: 2,0−2,7 t/m³
• Calcàrea: 2,5−2,8 t/m³
• Granit: 2,5−2,8 t/m³
• Roca metamòrfica: 2,6−3,0 t/m³
• Basalt: 2,7−3,1 t/m³

Simplement identificar un monolit com arenisca permetria una estimació del pes raonable en una incertitut de ±15%. En la pràctica, es podria medir la pròpia densitat del monolit i preferentment documentar qualsevol variació en tal densitat en el monolit, ya que estan fets de materials naturals generalment no homogéneus. Hi ha métodos no destructius de medició de densitat (per eixemple, dispersió d'electrons); Alternativament, el lloc pot tindre fragments ya separats del monolit que poden utilisar-se per a realisar medicions precisa de laboratori o tècniques in situ. Rudimentariamente, un dispositiu de pesaje i una gaveta poden donar dos sifres significatives per al valor de la densitat.

Pedreres de monolits

Esta llista inclou monolits tallats en les pedreres que no varen ser traslladats i també escultures monolítiques tallades in situ en un únic bloc de pedra sense fracturar.Açò exclou construccions com la del Mont Rushmore i alguns budas jagants de China.

Image	Pes	Nom/sitie	Tipo	Localisació	Constructor	Comentari
	8799 (est.)	Base de l'Estela en la Pedrera Yangshan	Bloc	Nanjing, China	Dinastia Ming	Base inacabada de l'estela encarregada pel emperador Yongle, de 49.4 m llarc, 10.7 m ample, 4.4 m gros
	1650	Monolit sense nom	Bloc	Baalbek, Líban	Imperi romà	19.6 m llarc, 6 m ample, 5.5 m alt
	1242	Monolit sense nom	Bloc	Baalbek, Líban	Imperi romà	19.5–20.5 m llarc, 4.34–56 m ample, 4.5 m alt
	1100	Obelisc inacabat de Asuán	Obelisc	Assuan, Egipte	Antic Egipte	41.75 m llarc, 2.5–4.4 m ample
	1000	Pedra de la dòna embarassada (Pedra del Sur)	Bloc	Baalbek, Líban	Imperi romà	20.31–76 m llarc, 4–5.29 m ample, 4.21–32 m alt
	207	columna de granit	Columna	Mons Claudianus, Egipte	Imperi romà	Ca. 17.7 m de llarc
		Estàtua de Ahimsa	Estàtua	Mangi-Tungi, districte de Nasik de l'estat de Maharashtra, Índia	Gyanmati Mataji, 2016	33 m alt (37 m en pedestal)
		Bawangaja	Estàtua	Estat de Madhya Pradesh, Índia		84 pies (25.6 m)
	400-600	Estàtua de Gomateshwara	Estàtua	Shravanabelagola, Districte de Hassan de l'estat de Karnataka, Índia	Chavundaraya	18 m d'alt i 9 m d'ample
		Rishabha Statue at Gopachal Hill	Estàtua	Gwalior Fort de l'estat de Gwalior, Índia	Jain laymen	58.4 pies (17.8 m) tall

Monolits desplaçats

Esta llista inclou només monolits tallats i després desplaçats.

Image	Pes (en tonellades)	Nom/sitie	Tipo	Localisació	Constructor	Comentari
	1250	Pedra de Tro del Cavaller de Bronze	Bloc	San Petersburgo, Rússia	Imperi rus	El pedestal de l'estàtua eqüestre de bronze de Pedro I de Rússia, desplaçat 6 km per terra per a la seua embarque, que es creu és la roca més gran que ha mogut el home.
	1000	Ramesseum	Estàtua	Tebas, Egipte	Antic Egipte	Transportat 275 km per barco des d'Asuán
	800 cada u	Trilithon (3x)	Blocs	Baalbek, Líban	Imperi romà	Un grup de tres pedres jagantes que yacer horisontalment, que formen part del podi del temple romà de Júpiter de Baalbek, Líban. El nivell de pedra de soport davall presenta més de 24 bloc de psiedras que pesen aproximadament 350 tonellades i tenen 11 metros d'ample.
	700 cada u	Colossos de Memnon (2x)	Estàtues	Tebas, Egipte	Antic Egipte	Transportat 675km des d'el-Gabal el-Ahmar (prop delactual El Caire) per terra sense usar el Nilo.
	600	Columna d'Alejandro	Columna	San Petersburgo, Rússia	Imperi rus
	550-600	Pedra Occidental, del Mur Occidental	Bloc	Jerusalem, Israel	Herodes, rei dels judeus durant el periododel Segon Temple
[[Archiu:|80px]|100px]]	520, 170 i 160	Gran Estela, Estela de Ezana, Obelisc de Axum	Estela	Axum, Etiopia		L'estela va ser traslladada uns 4,2 km.
[[Archiu:|100px]]	400	Temple en el complex de la Piràmide de Kefrén		Guiza, Egipte
[[Archiu:|100px]]	300-500	Masuda no iwafune		Asuka, Nara, Japó		Estructura de pedra major d'aproximadament d'11 m de llarc, 8 m d'ample i 4.7 m d'alt
	300	Menhir partit de Er Grah		Bretanya, França		Desplaçat 12 km.
	285	Columna de Pompeyo	Columna	Aleixandria, Egipte	Imperi romà
	230	Mausoleu de Teodorico	Llosa de sostre	Ravena, Itàlia	Regne ostrogodo
[[Archiu:|100px]]	220	Piràmide de Micerino		Guiza, Egipte		Pedres més grans en la cámara mortuoria
	200	Piràmide de Sahura		Saqqara, Egipte		Pedres més grans en la cámara mortuoria
	200	Llocs de dólmenes de Koch'ang, Hwasun i Kanghwa		Coreja		Pedra més gran

Bloc de 53.3 t capitel (la plataforma rectangular proveït d'una baranda) de Trajans columna va ser alçada per grues de l'antiga Roma a una altura récort d'al voltant de 34 metros.

Allineaments de Carnac neolític, França

Atres llocs en grans monolits o pedres:

• Dolmen de Menga, dolmen fet de megalits, que pesa fins a 180 t.
• Estàtua colossal de Tlaloc, en Coatlinchan. Fet de basalt, en un pes de 168 t.

• El menhir de Kerloas, Bretanya, França. El més gran, 150 t.
• Dol-de-Bretagne, França. Menhir, casi 150 t.

• Piràmide de Khendjer en Saqqara, Egipte. Cambra funerària de quarsita d'una sola peça de 150 t.
• Tiwanaku, Bolívia. Varis sellars, de 100 a 130 tonellades, varen ser transportats 9,6 km.
• Sacsayhuamán, mur prop de Cusco, Perú. Pedres més grans sobre 125 t.
• Tesor de Atreo, en Micenas, Grècia. Pedra de llindar més gran, 120 t.
• La piràmide de Amenemhet III, en Hawara, Egipte. Cambra de sepeli de quarsita d'una peça de 110 t.
• Obelisc de Luxor, Egipte. Obelisc, 227 t. L'estàtua colossal més gran de Ramses, més de 100 t..
• Ollantaytambo, Perú. Potser 6 pedres més de 100 t.
• Dolmen de Brownshill, en un pes estimat de 100 t.
• Termes de Caracalla, Roma, Itàlia. Columnes de granit propenques a les 100 t.
• Hagia Sophia en Estambul, Turquia. Columnes propenques a, si no més, de 100 t.
• Fortalea de Micenas, Grècia. Pedres més grans prop de 100 t.
• Piràmide de Nyuserre Ini. 12 llindars megalítics de pedra calcàrea de 10 metros de llarc que pesen 90 t cada u, formant el sostre de la cambra funerària i l'antecámara.
• Moai en l'illa de Pasqua. Moai més gran de 70 a 86 t. El més alt, Desocupació, va ser mogut 6,0 km.
• Gran Piràmide de Guiza, Egipte. Les lloses més grans de la cambra funerària, 80 t. El granit va ser transportat 930 km des de Asuán en barcaça pel riu Nilo.
• Karnak, Egipte. Obelisc, 328 t. Arquitraus més grans, 70 t. Arenisca transportada des de Gebel Silsila 160 km.
• Columna de Trajano, Roma, Itàlia. Blocs de pedestal: 77 t.
• Ishibutai Kofun en Asuka, Nara, Japó. Pedra més gran, 75 t.
• Quiriguá, Guatemala. L'estela més gran, 65 t.
• Osireion Abydos, Egipte. Columnes i llindars, d'unes 60 t.
• Panteó (Roma), Itàlia. Columnes de granit d'11.8 m d'altura, 1.5 m de diàmetro i 60 tonellades de pes varen ser transportades des d'Egipte en barcaça.

• Caps olmeques, Mèxic, costa del golf. El cap olmeca més gran, casi 50 t. Transportades 60−100 km.
• Ħaġar Qim, un dels temples megalítics de Malta. La seua pedra més gran pesa 57 tonellades i medix aproximadament 5,8 m de llarc per 2,7 m d'alt per 0,6 m de gruixa. Els temples maltesos són les estructures més antigues i aïllades de la Terra.
• Pilars de Ashokes, que pesaven al voltant de 50 tonellades, varen ser transportats a lo llarc de l'Índia a un territori governat per Ashoka.
• Machu Picchu, Perú. Pedres més grans de 20 a 50 t.
• Göbekli Tepe, Turquia. Megalits de 10 a 50 t per pilar que encara es troben en la seua pedrera transportats fins a 400 m.
• Nevalı Çori, Turquia. Lloc megalític.
• Círcul de pedra de Avebury, Anglaterra. La pedra més gran de més de 40 t.
• Stonehenge, Anglaterra. Les pedres més grans de més de 40 tonellades es varen moure 18 mikm, les pedres blaves més chicotetes de fins a 5 tonellades es varen moure 130 milles (209,21472 km) Largest stones over 40 tons were mogau 18 el meu^km, smaller bluestones up to 5 tons were mogau .
• Columna de Trajano Roma, Itàlia. Tambors de quaranta t. El bloc del capitell de la columna de Trajano pesa 53,3 t.
• Ramsés IV va reobrir les pedreres de pedra de Wadi Hammamat i va fer que les pedres s'arrastraren 96 km a través de la terra fins a el Nilo, i després varen ser enviades a Temples i la seua tomba en Tebas. Alguns d'estos pesaven més de 40 t.
• Dur-Sharrukin, Iraq. Bou colossal més gran, 40 t.
• Nínive, Iraq. Els bous colossals més grans, de 30 tonellades cada u, varen ser transportats a 48 km des de les pedreres de Balatai, i després es varen alçar 20 m una volta que varen aplegar al lloc.
• Nimrud, Iraq. Bou colossal més gran, 30 t.
• Maeshowe d'Illes Orcadas, ScEscociaotland. La llosa més gran, 30 t.
• Temple de Zeus Olímpic (Atenes), Grècia.
• Caesarea Maritima, port de Cesarea, Israel. La pedra més gran 20 t.
• Persépolis, Iran.
• Teotihuacán, Mèxic. Deidad de l'aigua de 22 tonellades en el cim de la Piràmide de la Lluna.
• Pedra del Sol, calendari asteca de pedra en Tenochtitlan, Mèxic. Pes, 24 t.
• Hattusas, Turquia. Pedres més grans, 20 t.

• Piràmides egipcíaques, la majoria, si no totes, les piràmides egipcíaques tenen monolits de més de 20 tonellades, incloses lloses monolítiques de sostres, tapons i cambres d'enterrament, algunes de les quals pesen més de 100 t.
• Nemrud Dagi, Turquia.
• Palenque, Mèxic. Les pedres més grans pesen de 12 a 15 t.
• Ha'amonga 'a Maui, en el regne de Tonga.
• Partenón d'Atenes, Grècia. Pedres més grans 10 t.
• Piràmides nubias. Sarcòfec, en un pes de 15.5 tonellades, i estàtues de granit més pesades d'a lo manco 18 peus d'altura..
• Ruïnes de Copán.
• Dolmenes de Rússia.
• Pedres de Carnac.
• Khajuraho, Índia.
• Konark Sun Temple en Índia.
• Vijayanagara, Índia.
• Angkor Wat, Angkor Thom i atres temples de Angkor, Camboya. Cinc millons de tonellades de arenisca varen ser transportades 25 milles (40,2336 km) a lo llarc del riu sol per a Angkor Wat i atres temples de Angkor, Camboya. Five million tons of sandstone were transported along the river just for Angkor Wat.
• Didyma, Turquia.
• Esferes de pedra de Costa Rica. L'esfera més gran pesa 16 t.
• Planura de Jars. Més de 400 flascos monolítics que pesen de 5 a 15 t, des del replanell de Khorat en Tailàndia en el sur, a través de Laos i els tossals de Cachar del Nort del districte de Dima Hasao, al noreste de l'Índia.
• Roques de Dovbush. Un santuari i observatori neolític en l'oest d'Ucrània.
• Newgrange, Irlanda. Construït en l'any 3200 a. C. .
• Pedres de Callanish, illes Occidentals d'Escòcia.
• Sant Agustín, Huila, Colòmbia.
• Dolmen de Gallardet o dolmen de Pouget en Llenguadoc, França. Consistix en un carreró de 12 metros dins d'un gran túmulo. La cambra principal està coberta per tres grans pedres angulars, i l'entrada es realisa a través d'una magnífica entrada de pedra de "porta del forn".
• Puma Punku és part d'un gran complex de temples o grup de monuments que forma part del Lloc Tiwanaku prop deTiwanaku, Bolívia.
• Temple del Valle, enormes blocs, alguns que pesen més de 100 t.

Monolits issats

Estes llistes inclouen sol monolits extrets, moguts i alçats .

Erecció del Obelisc de Luxor en la Plau de la Concort, Paris (1836)

Monolits que es coneix o se supon que han segut alçats per grues en posició vertical:

Clarament alçats del solc

Monolits coneguts o que se supon que han segut alçats clarament del sol per grues en la seua posició:

Llista d'esforços per a moure i instalar pedres

Estos es mostren en els experiments més grans primer; per a obtindre més detalls de la majoria dels experiments vore pàgines relacionades. -->

Vore també

• Llista d'antics monolits
• Llista d'escultures colossals in situ
• Llista de menhirs
• Arquitectura rupestre

Referències

Bibliografia