Anar al contingut

Pedres de Callanish

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vista des de la distància del monument i part de l'avinguda nort.
Les Pedres de Callanish (Callanish I).

Les Pedres de Callanish (o Callanish I) (en gaèlic: Clachan Chalanais o Tursachan Chalanais) és un conjunt de menhirs alçats en época prehistòrica. Estan situades en les rodalies de la població de Callanish (en gaèlic: Calanais) en la costa oest de l'illa de Lewis,

El jaciment

Els vestigis del jaciment més antics estan datats entre el 2900 i 2600 a. C., encara que possiblement hi haguera construccions precedents abans del 3000 a. C. Una tomba va ser construïda dins del recint en posterioritat. Els restants provinents de la destrucció de la tomba sugerixen que el lloc va quedar en desús entre el 2000 a. C. i el 1700 a. C.[1]

Els 13 monolits principals conformen un crómlech d'uns 13 m de diàmetro, en una llarga avinguda d'accés flanquejada per pedres en el seu costat nort, i files més curtes de pedres pels seus costats este, sur i oest. La disposició general en planta del monument recorda la forma d'una creu celta alguna cosa distorsionada. L'altura de cada u dels monolits oscila ent 1 m i 5 m, en un promig de 4 m, i estan realisats en roca de gneis d'orige local

Interpretació

Reconstrucció tiflológica de Callanish I en el centre d'interpretació.

La primera referència escrita als monolits va ser la de John Morisone, natiu de Lewis, qui en 1680 va escriure que «grans pedres posades en peu en files [...] havien segut colocades per a la devoció».

El més alt dels monolits senyala l'entrada a un enterrament cobert en un montícul de pedres (cairn) en el que s'han descobert restants humans. Una campanya d'excavacions en 1980 i 1981 va mostrar que la cámara mortuoria era una adició posterior al monument, i que havia sofrit modificacions en vàries ocasions.

Les troballes de ceràmica sugerixen una datació del 2200 a. C. per a l'erecció del círcul.

S'ha especulat, entre atres teories, en la de que les pedres formen un sistema de calendari basat en les fases llunars. El professor Alexander Thom ha sugerit que l'alliniació de l'avinguda de pedres (mirant cap al sur) senyalava cap al punt d'ocàs de la lluna en el solstici d'estiu, per darrere d'una montanya distant cridada Clisham.

Els crítics d'estes teories argumenten que poden existir diversos allineaments per pur encert en tota estructura d'este tipo. Adicionalment, diversos factors com l'efecte de les inclemències del temps i els desplaçaments sofrits per les pedres a lo llarc dels sigles, fan que no es puguen establir en certea tals allineaments, tant si varen anar originalment aixina com en qualsevol atre cas.

Notes i referències

Bibliografia

  • Armit, I. (1998). Scotland's Hidden History (en anglés), Tempus. ISBN 0-7524-1400-3.