Calendari llunar
Un calendari llunar és un calendari basat en els cicles mensuals de les fases de la Lluna (mesos sinódicos, lunaciones), a diferència dels calendaris solars, que els seus cicles anuals es basen únicament directament en l'any solar.
En el calendari llunar, cada lunación correspon a un «més llunar»; és dir, a cada periodo comprés entre dos moments en que la lluna es troba exactament en la mateixa fase (siga esta creixent o menguante) se li crida «més llunar». Cada més llunar correspon a 29,53 dies solars.
Les fases llunars es produïxen per l'interacció entre els moviments del sol, la lluna i la terra. En un any la lluna realisa tretze recorreguts entorn a la terra. La lluna fa un gir al voltant de la terra en 28 dies aproximadament, pero com la terra alvança en el seu recorregut solar, als 28 dies cal sumar un dia i mig aproximadament per a que es repetixca la mateixa fase entre sol, terra i lluna.
Normalment, coneixem quatre tipos de fase llunar, que són la lluna nova, quarto creixent, lluna Plena i quart menguante. A lo llarc dels 29,5 dies que dura el cicle llunar, la Lluna passa per infinites fases intermiges a les quals la tradició no ha sabut posar nom. Est és el motiu de que els astrònoms es referixquen a les fases llunars en percentage d'allumenament. D'eixe modo, la lluna nova és 0%, la plena és 100%, i tant creixent com menguante són 50%.
El «més llunar» sempre va ser utilisat pels sers humans per a calcular certes regularitat en la Naturalea, com el cicle sexual de les dònes o les mareas. El començ del més llunar és un punt arbitrari que varia segons la cultura; aixina, per eixemple, el calendari chinenc i el calendari egipcíac consideren a la lluna nova (és dir, al primer dia en que la lluna no es veu en el cel) com el començ del més, mentres que atres calendaris llunars i lunisolares prenen com a primer dia del més a la primera lluna creixent.
La majoria de les cultures varen tindre i tenen un calendari lunisolar; és dir, calendaris que no solament tenen en conte els cicles de la lluna, sino també els de el sol, que determinen les estacions. Com sol haver dotze mesos llunars per cada any solar, a la repetició de dotze llunes li la va cridar any llunar. Ara be, com els anys llunars no coincidixen en els anys solars, cada tant hi ha un any solar en tretze llunes; els calendaris lunisolares, a pesar de guiar-se segons els mesos de la lluna, afigen quan correspon un més a l'any, que es intercala, per a que el començ del nou any solar tinga dotze llunes. Els calendaris chinenc, hindú i judeu són lunisolares. En la cultura occidental cristiana, si ben el calendari és solar per a la majoria dels efectes pràctics, certes dates (com la Pasqua) es fixen segons un calendari lunisolar.
Els calendaris estrictament llunars són els que consideren un any per cada dotze mesos llunars, com el calendari incaico o el musulmà.
Entre 2013 i 2015 es va descobrir un calendari llunar en el castell de Crathes (Escòcia), que data de l'any 8000 a. C.[1][2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Calendario lunar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.