Calendari incaico
El calendari inca és el sistema de medició del temps amprat pels incas, en el Cuzco. Estava determinat a partir de l'observació del Sol i la Lluna.
En un principi el calendari inca començava per tant en el solstici d'hivern, reconeixien este moment en un gnòmon. Al voltant de la ciutat del Cuzco hi havia dotze pilars disposts de tal manera que en cada més un d'ells senyalava per a on eixia el sol i per a on es posava. Estos pilars es dien sukanqas; i en ells s'anunciaven les festes i els temps de sembrar i collir.[1]
l'inca Huiracocha va decretar un any de 12 mesos que començava en la lluna nova de giner. Cada més tenia el seu nom propi. Despuix Pachacútec Inca Yupanqui (1438-1471) va dispondre el començ de l'any en decembre, quan el Sol comença a tornar de l'últim punt de Capricorn.
L'any, de 360 dies, estava dividit en 12 llunes de 30 dies cada una, en 3 semanes de 10 dies. L'organisació mític-religiosa determinava la successió en el calendari a través de les 12 llunes. Corresponents a festivitats i activitats quotidianes.
Segons Tom Zuidema (2015), el calendari incaico consistia en un mecanisme que entrellaçava l'any solar de 365 dies i l'any llunar sideral de 328 dies. Este últim estava representat en el sistema de ceques de Cusco a on existien 328 huacas distribuïdes en 41 ceques que partien des del Coricancha.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Calendari Inca». pueblosoriginarios.com. Consultat el 10 d'octubre de 2019.
- ↑ «L'astronomia prehispánica en dibuixos». limastargazer.blogspot.com. Consultat el 09 de març de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calendario incaico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.