Obelisc de Luxor

El Obelisc de Luxor (en francés: obélisque de Louxor) és un obelisc provinent del Temple de Luxor de l'antiga Tebas (Egipte), colocat des de 1836 en el centre de la plaça de la Concòrdia de París (França). L'Obelisc de Luxor va ser catalogat com monument històric de França en 1937.

Obelisc de Luxor

Vista de la retirada de l'obelisc durant la campanya de Luxor (1835). Gravat, Museu Nacional de la Marina.

Història

L'entrada del Temple de Luxor; en primer pla, el «buit» creat per l'obelisc que va ser traslladat a París.

Va ser Mehmet Alí, virrey d'Egipte, qui, en signe de bona voluntat i en la conformitat del baró Taylor i de Jean-François Champollion, va oferir a Carlos X i a França a principis de 1830 els dos obeliscs erigits davant del Temple de Luxor, encara que solament el de la dreta (mirant cap al temple) va ser retirat i transportat cap a França. El segon obelisc, que va permanéixer en el seu lloc, va ser tornat oficialment a Egipte pel president François Mitterrand durant el seu primer mandat.

A canvi dels obeliscs, en 1845 Luis Felipe I va regalar a Egipte un rellonge de coure que seguix decorant en l'actualitat la ciutadella d'El Caire, pero que mai ha funcionat, provablement degut a que va ser danyat durant l'entrega.

El trasllat de Luxor a París

L'obelisc descendit de la seua base en Egipte i embarcat cap a França.

El transport i la colocació de l'obelisc en París.

Colocació de l'Obelisc de Luxor en la Plau de la Concort, el 25 d'octubre de 1836, per François Dubois.

Els plans per a la retirada de l'obelisc varen ser elaborats per Armand Florimond Mimerel, ingenier de la Marina Nacional francesa. La revolució de 1830 ho va posar tot en qüestió, pero Mehmet Alí va confirmar el seu regal en novembre de 1830. El rei li va encarregar a Champollion que triara quin seria el primer dels dos obeliscs que es transportaria cap a França. Champollion va triar «l'occidental, el de la dreta entrant al palau. El seu piramidión ha sofrit una miqueta, és cert, pero el cos sancer d'este obelisc està intacte, i en una conservació admirable, mentres que l'obelisc de l'esquerra, com vaig poder comprovar per mig d'excavacions, ha experimentat una gran fractura prop de la base».

Una embarcació construïda especialment a tal efecte, el Louxor, encarregat per Raymond de Verninac Saint-Maur, va salpar de Tolón en abril de 1831 i va remontar el Nilo en agost. Es tractava d'una barcaça en fondo pla, d'un sol us i d'una construcció inusual (tenia cinc quillas i una proa desmontable), les dimensions de la qual havien segut determinades tenint en conte els ponts sobre el Sena. En acabant de que s'haguera aproximat lo màxim possible a l'obelisc gràcies a l'excavació d'un canal per trescents fellahs, el monolit es va embarcar en la nau el 19 de decembre. Huit mesos varen transcórrer fins que el Nilo, en riuada, va permetre que el barco surara el 18 d'agost. La barcaça va deixar Tebas el 25 d'agost de 1832, i el 2 d'octubre va aplegar a Rosetta, en la desembocadura del Nilo, a on va ser bloquejada per bancs d'arena. L'1 de giner de 1833, el Louxor va creuar la barra del Nilo gràcies als vents locals, que varen desplaçar l'arena, i el dia següent va aplegar a Aleixandria. La tripulació va tindre que esperar al fi de les tormentes de hivern per a deixar el port l'1 d'abril de 1833 en el seu preciós carregament. La barcaça va ser remolcada per la corbeta a vapor i vés-les Sphinx a lo llarc del trayecte Aleixandria-Ruán. Despuix d'alcançar Tolón en la nit del 10 a l'11 de maig de 1833, va aplegar a París el 23 de decembre despuix de haver rodejat la península ibèrica i remontat el Sena des de Ruán, despuix de haver hacer en Cherburgo. A continuació, va ser depositat gitat sobre el moll a l'inici del Cours-la-Regne.

Luis Felipe I va decidir erigir-ho en el centre de la Plaça de la Concòrdia, a on va substituir a un monument en honor a Luis XVI, decapitat en eixe mateix lloc despuix de la Revolució francesa. La primera pedra d'este monument, que incloïa una estàtua eqüestre del rei realisada per Jean-Pierre Cortot, havia segut colocada per Carlos X el 3 de maig de 1826, pero l'estàtua va ser destruïda en 1830. L'elecció d'un monument totalment alié a l'història nacional pretenia evitar disputes de memòria històrica i intents d'apropiació d'este lloc simbòlic de la Revolució francesa per part de qualsevol facció.

L'obelisc va ser erigit en gran pompa el 25 d'octubre de 1836 per l'ingenier Apollinaire Lebas en l'ajuda de màquines elevadores i jagantescs cabrestantes. Luis Felipe I, en la que seria la seua primera gran eixida pública des de l'atentat de Alibaud del 25 de juny de 1836, no va voler assumir el risc de quedar en ridícul en cas de fracàs de l'operació. Per això es va instalar discretament, junt en la família real, en les finestres del Hôtel de la Marine. En el moment precís en el que l'obelisc es va erigir sobre el seu pedestal, el rei i la seua família varen aparéixer en el balcó en una posada en escena perfectament planificada i rebent l'ovació de la considerable multitut que s'havia reunit per a presenciar l'operació. L'alt pedestal de l'obelisc descriu els métodos que varen permetre el seu transport i colocació.

Vore també

• Arquitectura fàlica

Bibliografia

• (1839) L'Obélisque de Louxor. Histoire de sa translation à Paris (en fr), Carilian-Gœury et veuve Dalmont. OCLC 457728181.
• (2004) Li Grand Voyage de l'obélisque (en fr), Seuil. OCLC 54459105. ISBN 978-2-02-039279-2.
• (2002).«Louxor, Alexandrie, Paris. La longue marche de l'obélisque».El Histoire.(262)
• (2014) Li voyage de l'obélisque (en fr), Museu Nacional de la Marina.
• de Joannis, Léon (1835). Campagne pittoresque du Luxor (en fr). ISBN 978-2012879805.