Dolmen de Menga
El dolmen de Menga[1] és un monument megalític, declarat Patrimoni Mundial el 15 de juliol de 2016 i be d'interés cultural, situat en la ciutat d'Antequera (Màlaga, Andalusia, Espanya), formant part del Lloc dels Dólmenes de Antequera. Es troba en el recint primer junt al dolmen de Vera, en la zona monumental denominada Camp dels Túmulos.
Estructura
[editar | editar còdic]Es tracta d'un sepulcro de corredor, conforme a la tradició atlàntica de dolmen de galeria coberta. Està construït en grans pedres verticals (ortostatos) i horisontals (acarones). En la planta es distinguixen un atri, un corredor i una gran cambra funerària de 6 m d'esgambi i 3,5 m d'altura.
.jpg){kind=link}
Les seues dimensions són colossals tenint en conte que la llongitut total del conjunt alcança els 27,5 m, que la cambra del fondo té 3’5 m d'altura i 6 m d'esgambi, lo que supon que l'última acarona aplega a pesar unes cent huitanta tonellades i la presència de pilars intermijos, un recurs constructiu molt rar en el megalitismo europeu.
Una atra singularitat que no troba referents en Europa és la presència d'un pou profunt i estret en el fondo de la cambra. Presenta en el primer ortostato del corredor una série de gravats antropomorfos en forma de creu aixina com d'estrela. L'estructura del dolmen es cobrix en un túmulo de 50 m de diàmetro, com el dolmen de Vera.
Història
[editar | editar còdic]Construït en el 3750-3650 a. C. aprox. (Neolític),[2][3][4] la primera referència al dolmen de Menga apareix en una llicència del Bisbe de Màlaga en 1530, autorisant la construcció d'un chicotet lloc d'oració en una finca pròxima a este ben.
.jpg){kind=link}
A lo llarc dels sigles XVII i XVIII es menciona en numeroses publicacions de caràcter històric-artístic encara que no és fins a 1847 quan es redacta la primera monografia científica al respecte, la Memòria sobre el temple druida trobat en les rodalies de la ciutat de Antequera, província de Màlaga, de l'arquitecte malagueny Rafael Mitjana i Ardison.
Les intervencions de conservació i musealización in situ que s'han realisat des de mediats de el XX no han modificat la seua estructura ni image, per lo que es manté autèntic en la seua integritat.
Valor cultural
[editar | editar còdic]El seu valor universal excepcional estreba en la seua monumentalitat i la seua orientació anómala a la Penya dels Enamorats. Esta singularitat és detectada pel arqueoastrónomo Michael Hoskin despuix de medir més de 2000 dólmenes pel Mediterràneu, quedant documentada en la seua obra Tombes, temples i les seues orientacions: una nova perspectiva sobre la Prehistòria del Mediterràneu (2001).
El seu eix es interseca en la penya en un abric en pintures rupestres, l'abric de Matacabras. Junt al tholos del Romeral, constituïx un eixemple únic de monumentalización paisagística pel que les fites naturals es perceben com a monuments i les construccions es presenten baix l'apariència de paisages naturals.
Grau de protecció
[editar | editar còdic]- 1886: declaració com a Monument Nacional.[5]
- 1923: declaració conjunta dels dólmenes de Menga i Vera com a Monument Nacional.[5]
- 2009: declaració BIC dels dólmenes de Antequera com a zona arqueològica, constituïda pels dólmenes de Menga i Vera i el tholos del Romeral.[6]
- 2016: Patrimoni Mundial en la figura del Lloc dels Dólmenes de Antequera.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]- Conjunt Arqueològic Dólmenes de Antequera
- Anex:Dólmenes d'Espanya
- Anex:Bens d'interés cultural de la província de Màlaga
- Anex:Patrimoni de la Humanitat en Espanya
- Anex:Llocs megalítics inscrits en el Patrimoni de la Humanitat
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ficha de la Guia Digital del Patrimoni Cultural d'Andalusia, elaborada per l'Institut Andalús del Patrimoni Històric
- ↑ (2010).Les grans pedres de la Prehistòria. Llocs i paisages megalítics d'Andalusia.Junta d'Andalusia. Conselleria de Cultura.
- ↑ «[1]». Consultat el 20 d'abril de 2017.
- ↑ (2013).Menga. Revista de prehistòria d'Andalusia.any 4(1)
- 103-129.ISSN 2172-6175.Consultat el 8 d'abril de 2018.
- ↑ 5,0 5,1 Museus d'Andalusia. «Els Dólmenes de Antequera com a jaciment arqueològic».
- ↑ Decret 25/2009, de 27 de giner, pel que s'inscriu en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús com Be d'Interés Cultural, en la tipologia de Zona Arqueològica, l'àmbit arqueològic dels Dólmenes de Antequera (Màlaga). BOJA 18.02.09
- ↑ Patrimoni Mundial en la figura del Lloc dels Dólmenes de Antequera
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2018).2018.Sevilla:Consultat el 21 de giner de 2019.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSánchez Romero2013">Sánchez Romero (2013). Creadors de memòria: mirades sobre els dólmenes de Antequera, Màlaga: Àmbit Cultural. El Tall Anglés.
- (2012).Menga. Revista de Prehistòria d'Andalusia.(Monogràfic 02)ISSN 2174-9299.
- (2011).2011.Sevilla:1 Definició. 2 Programes. 3 InstitucionalizaciónConsultat el 21 de novembre de 2019.
- (2010).2010.Sevilla:
- (2009).Quaderns PH.(23)
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMárquez RomeroFernández Ruiz2009">Márquez Romero; Fernández Ruiz, {{{nom2}}} (2009). Junta d'Andalusia. Conselleria de Cultura (ed.). Dólmenes de Antequera. Guia oficial del Conjunt Arqueològic, Sevilla. ISBN 978-84-8266-865-9.
- (2019).Sevilla:
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dolmen de Menga.- Spanisharts: Dolmen de Menga
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «dolmen de Menga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Dólmenes d'Andalusia
- Jaciments arqueològics de Antequera
- Jaciments arqueològics prehistòrics
- Descobriments arqueològics de 1530
- Bens protegits d'Espanya declarats en 1923
- Bens d'interés cultural de la província de Màlaga
- Bens individuals inscrits Patrimoni de la Humanitat en Espanya (Lloc dels Dólmenes de Antequera)
- Monuments megalítics inscrits en el Patrimoni de la Humanitat
- Patrimoni de l'Humanitat