Anar al contingut

Dolmen de Menga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dolmen de Menga

El dolmen de Menga[1] és un monument megalític, declarat Patrimoni Mundial el 15 de juliol de 2016 i be d'interés cultural, situat en la ciutat d'Antequera (Màlaga, Andalusia, Espanya), formant part del Lloc dels Dólmenes de Antequera. Es troba en el recint primer junt al dolmen de Vera, en la zona monumental denominada Camp dels Túmulos.

Estructura

Es tracta d'un sepulcro de corredor, conforme a la tradició atlàntica de dolmen de galeria coberta. Està construït en grans pedres verticals (ortostatos) i horisontals (acarones). En la planta es distinguixen un atri, un corredor i una gran cambra funerària de 6 m d'esgambi i 3,5 m d'altura.

Vista de l'interior

Les seues dimensions són colossals tenint en conte que la llongitut total del conjunt alcança els 27,5 m, que la cambra del fondo té 3’5 m d'altura i 6 m d'esgambi, lo que supon que l'última acarona aplega a pesar unes cent huitanta tonellades i la presència de pilars intermijos, un recurs constructiu molt rar en el megalitisme europeu.

Una atra singularitat que no troba referents en Europa és la presència d'un pou profunt i estret en el fondo de la cambra. Presenta en el primer ortostato del corredor una série de gravats antropomorfos en forma de creu aixina com d'estrela. L'estructura del dolmen es cobrix en un túmulo de 50 m de diàmetro, com el dolmen de Vera.

Història

Construït en el 3750-3650 a. C. aprox. (Neolític),[2][3][4] la primera referència al dolmen de Menga apareix en una llicència del Bisbe de Màlaga en 1530, autorisant la construcció d'un chicotet lloc d'oració en una finca pròxima a este ben.

Grup posant junt al dolmen a finals del XIX (Blanco i Negre, 1896)

A lo llarc dels sigles XVII i XVIII es menciona en numeroses publicacions de caràcter històric-artístic encara que no és fins a 1847 quan es redacta la primera monografia científica al respecte, la Memòria sobre el temple druida trobat en les rodalies de la ciutat de Antequera, província de Màlaga, de l'arquitecte malagueny Rafael Mitjana i Ardison.

Les intervencions de conservació i musealisació in situ que s'han realisat des de mediats del XX no han modificat la seua estructura ni image, per lo que es manté autèntic en la seua integritat.

Valor cultural

El seu valor universal excepcional estreba en la seua monumentalitat i la seua orientació anómala a la Penya dels Enamorats. Esta singularitat és detectada pel arqueoastrónomo Michael Hoskin despuix de medir més de 2000 dólmenes pel Mediterràneu, quedant documentada en la seua obra Tombes, temples i les seues orientacions: una nova perspectiva sobre la Prehistòria del Mediterràneu (2001).

El seu eix es interseca en la penya en un abric en pintures rupestres, l'abric de Matacabras. Junt al tholos del Romeral, constituïx un eixemple únic de monumentalisació paisagística pel que les fites naturals es perceben com a monuments i les construccions es presenten baix l'apariència de paisages naturals.

Grau de protecció

  • 1886: declaració com a Monument Nacional.[5]
  • 1923: declaració conjunta dels dólmenes de Menga i Vera com a Monument Nacional.[5]
  • 2009: declaració BIC dels dólmenes de Antequera com a zona arqueològica, constituïda pels dólmenes de Menga i Vera i el tholos del Romeral.[6]
  • 2016: Patrimoni Mundial en la figura del Lloc dels Dólmenes de Antequera.[7]
Vista panoràmica interior

Vore també

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Commons


Referències