Dolmen de Vera

El dolmen de Vera^[1] és un monument megalític, declarat Patrimoni Mundial de l'Unesco el 15 de juliol de 2016 i be d'interés cultural, situat en la ciutat espanyola d'Antequera (Màlaga), formant part del Lloc dels Dólmenes de Antequera.^[2] Es troba en el recint primer junt al dolmen de Menga, en la zona monumental denominada Camp dels Túmulos.

Estructura

És el prototip de sepulcro de corredor (vinculat a la tradició atlàntica) construït en ortostatos i acarones i orientat cap al amanecer del sol en els equinoccios. Posseïx una cambra quadrada (210 cm d'altura i 180 cm d'ample), al final dels 21 metros de corredor (185 cm d'altura i 120 cm d'ample). Alguns ortostatos del tram nort exterior del corredor de Vera apareixen decorats per oquedades o “cazoletas” molt típiques del art esquemàtic; en l'interior s'aprecien restants de pintura rojosa i òxit. L'estructura del dolmen es cobrix en un túmulo de 50 m de diàmetro, com el dolmen de Menga.

Història

Construït en el 3510-3020 a. C. aprox. (Neolític),^[3]^[4] va ser descobert en febrer de 1903 pels germans José Vera Fonts i Antonio Vera Fonts, funcionaris de l'Ajuntament d'Antequera, els qui ho varen cridar inicialment la Cova Chica, en contraposició a la cova de Menga, de majors dimensions; posteriorment l'arqueòlec Manuel Gómez-Moreno Martínez la denominarà “dolmen de Vera” en honor a estos germans.

La primera intervenció de restauració documentada té lloc en 1941 de mans de l'arquitecte Francisco Prieto-Moreno i Pardo, arquitecte conservador de l'Alhambra i arquitecte de Zona de Belles arts del Ministeri d'Educació, consistent en la neteja del corredor, la creació de tres escalons de baixada per a facilitar l'accés, la reconstrucció dels talussos en pedres i l'apany de la cancela per al seu tancament.

La seua última intervenció, de mans de l'arquitecte Ciro de la Torre Fragoso, data de l'any 2004 quan, a l'objecte de resoldre els problemes de conservació per les filtracions pel túmulo, es consoliden les estructures, milloren els drenages i es genera una nova image exterior a partir del recrecido del túmulo i la formalisació de l'atri, que és la que es percep actualment.

Valor cultural

És el prototip de dolmen de la península ibèrica, orientat en amanecer del sol en els equinoccios de primavera i autumne, de modo que la llum del sol entra estos dies fins a la vora de la cámara mortuoria, donant lloc als rituals del pas de la vida a la mort, de la llum a l'obscuritat. D'esta manera, queda marcat en pedra el centre dels recorreguts extrems del sol entre els equinoccio de primavera autumne, apareixent les quatre estacions, tan importants per a les comunitats agrícoles del Neolític de les terres d'Antequera, constructores d'estos megalits. Este fenomen ha segut estudiat pel arqueoastrónomo Michael Hoskin en la seua obra Tombes, temples i les seues orientacions: una nova perspectiva sobre la Prehistòria del Mediterràneu (2001).

Grau de protecció

1923: declaració conjunta dels dólmenes de Menga i Vera com a Monument Nacional.
2009: declaració BIC dels dólmenes de Antequera com a zona arqueològica, constituïda pels dólmenes de Menga i Vera i el tholos del Romeral.^[5]
2016: Patrimoni Mundial en la figura del Lloc dels Dólmenes de Antequera

Vore també

Referències

↑ Ficha de la Guia Digital del Patrimoni Cultural d'Andalusia, elaborada per l'Institut Andalús del Patrimoni Històric
↑ Ministeri d'Educació, Cultura i Deport
↑ Fernández Ruiz; Márquez Romero, {{{nom2}}} (2010). Junta d'Andalusia. Conselleria de Cultura (ed.). Dólmenes de Antequera. Guia oficial del conjunt arqueològic, p. 62.
↑ (2010).Les grans pedres de la Prehistòria. Llocs i paisages megalítics d'Andalusia.Junta d'Andalusia. Conselleria de Cultura.
↑ Decret 25/2009, de 27 de giner, pel que s'inscriu en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús com Be d'Interés Cultural, en la tipologia de Zona Arqueològica, l'àmbit arqueològic dels Dólmenes de Antequera (Màlaga). BOJA 18.02.09

Bibliografia

(2010).Sevilla:
<cite style="font-style:normal" id="CITAREFMárquez RomeroFernández Ruiz2009">Márquez Romero; Fernández Ruiz, {{{nom2}}} (2009). Junta d'Andalusia. Conselleria de Cultura (ed.). Dólmenes de Antequera. Guia oficial del Conjunt Arqueològic, Sevilla. ISBN 978-84-8266-865-9.
(2009).Quaderns PH.(23)
(2011).Document d'Alvanç del Pla Director del Conjunt Arqueològic Dólmenes de Antequera.Sevilla:1
(2011).Document d'Alvanç del Pla Director del Conjunt Arqueològic Dólmenes de Antequera.Sevilla:2
(2011).Document d'Alvanç del Pla Director del Conjunt Arqueològic Dólmenes de Antequera.Sevilla:3

<cite style="font-style:normal" id="CITAREFSánchez Romero2013">Sánchez Romero (2013). Creadors de memòria: mirades sobre els dólmenes de Antequera, Màlaga: Àmbit Cultural. El Tall Anglés.
(2019).Sevilla:

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dolmen de Vera.
Video inmersivo 360º des de l'interior del Dolmen de Vera. Banc d'Imàgens del Patrimoni Cultural. Institut Andalús del Patrimoni Històric

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «dolmen de Viera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Ficha de la Guia Digital del Patrimoni Cultural d'Andalusia, elaborada per l'Institut Andalús del Patrimoni Històric

[2] Ministeri d'Educació, Cultura i Deport

[3] Fernández Ruiz; Márquez Romero, {{{nom2}}} (2010). Junta d'Andalusia. Conselleria de Cultura (ed.). Dólmenes de Antequera. Guia oficial del conjunt arqueològic, p. 62.

[4] (2010).Les grans pedres de la Prehistòria. Llocs i paisages megalítics d'Andalusia.Junta d'Andalusia. Conselleria de Cultura.

[5] Decret 25/2009, de 27 de giner, pel que s'inscriu en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús com Be d'Interés Cultural, en la tipologia de Zona Arqueològica, l'àmbit arqueològic dels Dólmenes de Antequera (Màlaga). BOJA 18.02.09

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]