Tholos del Romeral

El tholos del Romeral,^[1] també cridat comunament dolmen del Romeral o cova del Romeral,^[2] és un monument megalític, declarat Patrimoni Mundial el 15 de juliol de 2016 i be d'interés cultural, situat en la ciutat espanyola d'Antequera (Màlaga), formant part del Lloc dels Dólmenes de Antequera. Es troba en el recint segon, a menys de 2 km dels dólmenes de Menga i Vera, just en l'eix entre el dolmen de Menga i la Penya dels Enamorats.

Estructura

És singular per la seua tipologia de cúpula per aproximació de hiladas (vinculada a la tradició mediterrànea) i atípic per la seua doble orientació cap a la serra del Torcal (vinculació geogràfica) i els ortos solars en el migdia del solstici d'hivern (vinculació astronòmica). Està compost per un corredor adintelado de secció trapezoidal i 4 m de llongitut, construït en grans lajas i pedres menudes. Al fondo es troben dos cambres circulares, la primera de major diàmetro que la segona, destinada a les ofrenes i en una pedra d'altar; construïdes en chicotetes pedres eixints en cada hilada respecte a l'inferior, en lo que es conseguix una secció abovedada encara que al final el sistema es complete en la seua clau en una acarona. El conjunt es cobrix en un túmulo de 75 m de diàmetro, rodejat per un perímetro de ciprers.

Història

Construït en el 3000-2200 a. C. aprox. (Calcolítico),^[3] va ser descobert en agost de 1904 pels germans José Vera Fonts i Antonio Vera Fonts, funcionaris de l'Ajuntament d'Antequera, els qui ho varen cridar inicialment Sepulcro del Cerrillo Blanco; posteriorment l'arquitecte Ricardo Velázquez Bosco fixa la denominació del Romeral en referència al nom de la finca en la que va aparéixer, propietat del polític antequerano Francisco Romero Robledo.

La primera intervenció de restauració documentada té lloc en 1941 de mans de l'arquitecte Francisco Prieto-Moreno i Pardo -Arquitecte Conservador de l'Alhambra i Arquitecte de Zona de Belles arts del Ministeri d'Educació-, i consistix en la neteja del corredor, reposició de tres lloses de coberta en atres similars, reparació de buits en corredor i cambra en lajas de pedra similars, instalació de llum elèctrica per a facilitar la visita i manteniment, restauració del llaura d'ofrenes i la colocació d'una inscripció commemorativa en l'entrada.

L'última intervenció data de l'any 2002, de mans de l'arquitecte Ciro de la Torre Fragoso. En eixa ocasió, a efectes de conservació, s'coser quatre lloses de coberta en varetes d'acer inoxidable i s'eliminen dos grafitis; a efectes de musealización in situ, es crea un nou paviment del sepulcro en una capa de alpañata i s'instala un nou sistema d'allumenament interior.

Vista exterior

Vista exterior
Vista interior de la cambra

Vista interior de la cambra

Valor cultural

El seu valor universal excepcional estreba en la seua orientació anómala, apuntant cap a la serra d'El Torcal. Esta singularitat és detectada pel arqueoastrónomo Michael Hoskin despuix de medir més de dos mil dólmenes pel Mediterràneu, quedant documentada en la seua obra Tombes, temples i les seues orientacions: una nova perspectiva sobre la Prehistòria del Mediterràneu (2001).

Grau de protecció

1931: declaració del tholos del Romeral com a Monument Històric Artístic.
2009: declaració BIC dels dólmenes de Antequera com a zona arqueològica.^[4]
2016: Patrimoni Mundial en la figura del Lloc dels Dólmenes de Antequera

Vore també

Referències

↑ Ficha de la Guia Digital del Patrimoni Cultural d'Andalusia, elaborada per l'Institut Andalús del Patrimoni Històric
↑ Denominació del ben
↑ Fernández Ruiz; Márquez Romero, {{{nom2}}} (2010). Junta d'Andalusia. Conselleria de Cultura (ed.). Dólmenes de Antequera. Guia oficial del conjunt arqueològic, p. 63.
↑ Decret 25/2009, de 27 de giner, pel que s'inscriu en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús com Be d'Interés Cultural, en la tipologia de Zona Arqueològica, l'àmbit arqueològic dels Dólmenes de Antequera (Màlaga) BOJA 18.02.09

Bibliografia

(2018).2018.Sevilla:Consultat el 21 de giner de 2019.
<cite style="font-style:normal" id="CITAREFSánchez Romero2013">Sánchez Romero (2013). Creadors de memòria: mirades sobre els dólmenes de Antequera, Màlaga: Àmbit Cultural. El Tall Anglés.
(2012).Menga. Revista de Prehistòria d'Andalusia.(Monogràfic 02)ISSN 2174-9299.
(2011).2011.Sevilla:1 Definició. 2 Programes. 3 InstitucionalizaciónConsultat el 21 de novembre de 2019.

(2010).2010.Sevilla:
(2009).Quaderns PH.(23)
<cite style="font-style:normal" id="CITAREFMárquez RomeroFernández Ruiz2009">Márquez Romero; Fernández Ruiz, {{{nom2}}} (2009). Junta d'Andalusia. Conselleria de Cultura (ed.). Dólmenes de Antequera. Guia oficial del Conjunt Arqueològic, Sevilla. ISBN 978-84-8266-865-9.
<cite style="font-style:normal" id="CITAREFSánchez Cantón1932">Sánchez Cantón (1932). Monuments espanyols, Centre d'Estudis Històrics, pp. 80-81.
(2019).Sevilla:

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tholos del Romeral.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «tholos de El Romeral» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Ficha de la Guia Digital del Patrimoni Cultural d'Andalusia, elaborada per l'Institut Andalús del Patrimoni Històric

[2] Denominació del ben

[3] Fernández Ruiz; Márquez Romero, {{{nom2}}} (2010). Junta d'Andalusia. Conselleria de Cultura (ed.). Dólmenes de Antequera. Guia oficial del conjunt arqueològic, p. 63.

[4] Decret 25/2009, de 27 de giner, pel que s'inscriu en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús com Be d'Interés Cultural, en la tipologia de Zona Arqueològica, l'àmbit arqueològic dels Dólmenes de Antequera (Màlaga) BOJA 18.02.09

[1]

[2]

[3]

[4]