Penya dels Enamorats

La Penya dels Enamorats és un peñón calizo situat en el municipi d'Antequera (província de Màlaga, Andalusia, Espanya).^[1] La seua altitut és de 874 m s. n. m. i se situa pròxim a l'autovia A-92 i a l'antiga N-342. La seua superfície com a paisage d'interés cultural comprén 117 hectàrees.^[2]

Ha segut declarada per l'UNESCO Patrimoni Mundial formant part del Lloc dels Dólmenes de Antequera junt al dolmen de Menga, el dolmen de Vera, el tholos del Romeral i la serra d'El Torcal.

Jaciments arqueològics

cal destacar l'importància arqueològica d'esta zona des del Paleolític inferior per l'alt nivell d'ocupació de Antequera a lo llarc de l'història. Eixemple d'esta importància són els numerosos jaciments situats a l'est de la Penya dels Enamorats, entre els que es troben: Els Olivillos, els Olivillos III, Cerro de la Verge, Front Camine de Peralta, Caseriu de Lerva II, Casería Nova, Casería de la Taca, Casería San Antonio, Els Portones de la Pobla, Partit Alt I, Partit Alt II, Riera Baladres, Camí Sant Felipe, Horta Ciprer, Horta Palero.

Les característiques del jaciment arqueològic de la Penya dels Enamorats vénen determinades per la seua ubicació, per lo que les estructures s'adapten perfectament a l'orografia del terreny i creen un paisage singular. Este lloc es definix ademés per l'extensió de la seua ocupació. Els estudis han permés documentar una àmplia seqüència estratigráfica en nivells que arranquen des d'época postpaleolítica i apleguen en última instància fins al periodo romà i medieval.

Este jaciment constituïx un dels assentaments més occidentals que es coneixen dins de l'òrbita de la Cultura del Argar. Supon ademés un enclavament fonamental del Bronze Final en les terres malaguenyes de l'interior per a l'estudi del substrat previ a la creació dels assentaments fenicios de la costa.

Jaciments de l'Edat del Bronze

La primera ocupació de la penya a nivell superficial es correspon tradicionalment en l'Edat del Bronze en un horisó Ple, segons els materials ceràmics en els que predominen les factures alisadas, espatuladas o bruñidas, en tipologies de bols i vasijas carenats, gorcs grans i orzas. Aixina mateix, la presència de cistas realisades per mig de lajas de calcàrees adscriu este primer moment a un periodo argárico.

Durant els treballs de prospecció emmarcats en el primer Proyecte de Arqueometalurgia Prehistòrica de la província de Màlaga es va constatar la presència en la falda oest de la penya d'elements molt erosionats d'un establiment llaugerament més antic, en abundant ceràmica d'estil campaniforme associats en superfície en els testimonis d'una intensa activitat metalúrgica per al benefici del coure.

Despuix d'un hiat del Bronze Tardà es reocupa l'ala durant el Bronze Final, contant en la presència de ceràmica típica d'este moment, sobretot fonts carenadas en un bon tractament superficial. El fet més característic de l'emplaçament és la seua ubicació en un lloc de fàcil defensa i que permet el control de camins i accessos a la vega de Antequera. Sobre els enterrament propis d'este assentament es corresponen en inhumaciones en cistas que es localisen en el propi núcleu d'hàbitat.

Jaciments romans

L'etapa romana es troba representada per material ceràmic dispers aixina com restants estructurals. La necròpolis s'ubica en un espai propenc al riu Guadalhorce i en relació en la via que comunicava Antikaria en Ilíberis, per lo que seguix el patró tradicional d'estos àmbits. Les tombes es caracterisen per la seua coberta de tégulas a dos aigües, adscrivint-se pels seus materials a un ampli periodo, des de el I a el IV d. C. Posteriorment, i com a part ya del periodo medieval, es localisa en superfície material ceràmic i constructiu, aixina com estructures interpretades tradicionalment com a defensives.

Abric de Matacabras

Per últim, ubicat al peu de la cara noroest de la Penya dels Enamorats es troba l'abric de Matacabras com a testimoni i fita fonamental per la seua relació en el Conjunt Arqueològic Dólmenes de Antequera, en especial en el dolmen de Menga, l'eix central del qual apunta cap a este. Este sepulcro s'orienta cap al noreste, al nort de l'eixida del sol en el solstici d'estiu, considerada una orientació totalment anómala en este context cultural. Les pintures representen una série de motius en roig, zoomorfos i antropomorfos, de cronologia postpaleolítica.

Llegenda

Té una morfologia molt característica, ya que sembla el rostre d'una dòna tombada. Rep el seu nom d'una llegenda fronteriça tardomedieval, segons la qual uns musulmans varen guanyar una batalla contra els cristians i varen capturar al que semblava ser el comandant cristià. Se li va tancar en una cela i la filla del rei musulmà va decidir visitar les celes. Quan va vore el pres cristià, es varen enamorar mútuament i varen acordar escapar-se junts. El rei musulmà va descobrir la seua fuga i els va perseguir per la penya. Els enamorats varen aplegar al pico i al vore que no tenien escapatoria, es varen llançar el buit en un últim abraç, buscant unir-se en l'eternitat. La tràgica mort d'abdós jóvens va servir per a que el cap musulmà i el cristià trobaren la pau despuix de tantes batalles.

En el pico de la penya hi ha una estàtua de pedra d'una jove i un home abraçats inclinats cap al barranc, i es conta que quan atardece i el sol dona a la penya centelleigs/centellejos rojosos, és per la sanc d'abdós jóvens.^[3]

L'humaniste i poeta neolatino d'Antequera Juan de Vilches va contar la llegenda d'esta penya en la seua De rupe duorum amantium apud Antiquariam sítia (Sevilla, 1544).

Grau de protecció

2011: Declarat per la Junta d'Andalusia be d'interés cultural en la tipologia de zona arqueològica.^[4]
2016: Declarat per la UNESCO Patrimoni Mundial,^[5] formant part del Lloc dels Dólmenes de Antequera junt al dolmen de Menga, el dolmen de Vera, el tholos del Romeral i la serra d'El Torcal.

Vore també

Lloc dels Dólmenes de Antequera

Referències

↑ Bolletí Oficial de la Junta d'Andalusia, juntadeandalucia.és
↑ Registre de Paisages d'Interés Cultural d'Andalusia (març 2016)
↑ «[1]». Consultat el 12 d'agost de 2016.
↑ «Decrete 245/2011, de 12 de juliol, pel que s'inscriu en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús com Be d'Interés Cultural, en la tipologia de Zona Arqueològica, el jaciment arqueològic de la Penya dels Enamorats, en el terme municipal de Antequera (Màlaga). BOJA nº 150, de 2 d'agost de 2011». Consultat el 12 d'agost de 2016.
↑ «Sitie dels Dólmenes de Antequera en la Llista del Patrimoni Mundial de UNESCO». Consultat el 12 d'agost de 2016.

Bibliografia

Este artícul incorpora material de la Resolució de 9 de juny de 2008, de la Secretaria d'Estat de Canvi Climàtic, per la que es formula declaració d'impacte ambiental de l'estudi informatiu llínea d'alta velocitat entre Bobadilla i Granada, tram: Bobadilla (Població)-Penya dels Enamorats (Màlaga). Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí (BOE 165 de 9/7/2008)
Plantilla:Malagapedia

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Penya dels Enamorats.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Peña de los Enamorados» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Bolletí Oficial de la Junta d'Andalusia, juntadeandalucia.és

[2] Registre de Paisages d'Interés Cultural d'Andalusia (març 2016)

[3] «[1]». Consultat el 12 d'agost de 2016.

[4] «Decrete 245/2011, de 12 de juliol, pel que s'inscriu en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús com Be d'Interés Cultural, en la tipologia de Zona Arqueològica, el jaciment arqueològic de la Penya dels Enamorats, en el terme municipal de Antequera (Màlaga). BOJA nº 150, de 2 d'agost de 2011». Consultat el 12 d'agost de 2016.

[5] «Sitie dels Dólmenes de Antequera en la Llista del Patrimoni Mundial de UNESCO». Consultat el 12 d'agost de 2016.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]