Lloc dels Dólmenes de Antequera

Lloc dels Dólmenes de Antequera

El Lloc dels dólmenes de Antequera és un ben cultural integrat per una série de tres monuments culturals (dolmen de Menga, dolmen de Vera i tholos del Romeral) i dos monuments naturals (La Penya dels Enamorats i El Torcal) presents en el municipi espanyol d'Antequera, província de Màlaga. L'institució cultural responsable de la seua tutela és el Conjunt Arqueològic Dólmenes de Antequera.

Va ser declarat Patrimoni Mundial de l'Unesco en 2016, detallant els següents quatre bens individuals (en l'àrea protegida delimitada):

• 1501-001: El dolmen de Menga i el dolmen de Vera (3,6 ha);
• 1501-002: El tholos del Romeral (3.9 ha);
• 1501-003: La Penya dels Enamorats (258.8 ha);
• 1501-004: El Torcal de Antequera (2.180 ha).

La declaració com a Patrimoni Mundial

Valor universal excepcional

Per a que un ben siga declarat Patrimoni de la Humanitat té que demostrar que posseïx un Valor Universal Excepcional, és dir, que posseïx una importància extraordinària que transcendix les fronteres nacionals i és d'interés per a les generacions presents i venidores de tota la humanitat.

UNESCO exigix la justificació d'a lo manco un dels sis criteris marcats per al patrimoni cultural per la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural (1972) per a demostrar el Valor Universal Excepcional del ben. La proposta del Lloc dels dólmenes de Antequera es basa en un d'ells (i), i ICOMOS en el seu informe definitiu incorpora dos més (iii, iv).

• Criteri (i): «representar una obra mestra del geni creador humà». El dolmen de Menga representa una obra mestra de l'arquitectura adintelada megalítica (tradició atlàntica), a pur de ortostatos i acarones, única per les seues enormes dimensions que duen al llímit constructiu la tipologia de sepulcro de corredor, incorporant una solució inèdita de pilars intermijos; d'igual modo, el tholos del Romeral complementa el catàlec de construccions megalítiques en una solució abovedada per aproximació de hiladas a pur de mampostería (tradició mediterrànea).

• Criteri (iii): «aportar un testimoni únic, o a lo manco excepcional, sobre una tradició cultural o una civilisació viva o desapareguda». Tant el dolmen de Menga com el tholos del Romeral presenten orientacions anómales, com posa de manifest el professor Michael Hoskin quan constata que el 99,99% dels dólmenes de l'arc mediterràneu tenen una orientació de tipo celest, és dir, vinculada a l'eixida del sol en l'amanecer dels equinoccios (com succeïx en el dolmen de Vera). No obstant Menga s'orienta al perfil antropomorfo de La Penya dels Enamorats, i concretament a l'abric de Matacabras a on s'ha localisat pintura rupestre. Per la seua banda, El Romeral s'orienta a la serra d'El Torcal a on està la Cova del Bou (orientació terrestre) i al migdia del sol en el solstici d'hivern (orientació celest). Ademés, en este eix Menga-La Penya es troba ubicat El Romeral. D'esta manera, els dólmenes de Antequera construïxen un paisage megalític únic per la singular relació intrínseca que establixen en els elements naturals.

• Criteri (iv): «ser un eixemple eminentment representatiu d'un tipo de construcció o de conjunt arquitectònic o tecnològic, o de paisage que ilustre un o varis periodos significatius de l'història humana». Els tres monuments megalítics són reflex d'una etapa de l'història de la humanitat en la que es varen construir els primers monuments ceremoniales en Europa occidental, segons les dos grans tradicions constructives del megalitismo (llindar i volta per aproximació de hiladas). Es tracta d'una proposta original en la Llista del Patrimoni Mundial ya que no es tracta d'un ben mixt (a on als valors culturals d'uns bens se sumarien els naturals dels atres) sino d'una integració conscient i d'estret diàlec entre l'arquitectura megalítica i el paisage. Es produïx un fenomen de ‘monumentalización paisagística’ pel que les fites naturals adquirixen el valor de monuments mentres que les construccions es presenten baix l'apariència de paisage natural.

Per últim, l'autenticitat dels megalits està contrastada quan numerosos investigadors coincidixen en l'adscripció al Neolític de Menga (arquitectura adintelada) i al Calcolitico d'El Romeral (arquitectura abovedada per aproximació de hiladas); i l'integritat també queda demostrada en mantindre tots els seus elements constitutius en unes bones condicions de conservació.

Antecedents

• 1986: visita del director general de l'UNESCO Amadou-Mahtar M’Bow al conjunt dolménico a invitació del director general de Bens Culturals Bartolomé Ruiz González.
• 1997: es redacta la primera proposta de declaració del Conjunt Arqueològic Dólmenes de Antequera.

Cronologia de la candidatura

• 2009: aprovació per unanimitat per part del Parlament d'Andalusia d'una Proposició no de Llei que insta al Consell de Govern de la Junta d'Andalusia a l'inici de l'expedient.
• 2011: se celebra en Antequera el Seminari sobre Megalitismo i Convenció de Patrimoni Mundial[8], organisat per l'UNESCO, el Govern d'Espanya i la Junta d'Andalusia en l'àmbit de treball del Programa Temàtic de Patrimoni Mundial HEADS. Evolució Humana: Adaptacions, Migracions i Desenrolls Socials, en marcha des de l'any 2008. Investigadors nacionals i internacionals (especialistes en prehistòria, conservació, arqueoastronomía, paisage, art rupestre, geologia) i gestors de llocs de Patrimoni Mundial es reunixen en l'objectiu de valorar el megalitismo com a fenomen universal i debatre la teoria i pràctiques contemporànees en gestió, conservació, investigació i difusió.
• 2011: la Junta d'Andalusia, a proposta de la directora general de Bens Culturals, Margarita Sánchez Romero, eleva al Consell del Patrimoni Històric Espanyol la candidatura per a remetre-la a l'UNESCO.
• 2012: UNESCO inclou el Lloc dels dólmenes de Antequera en la Llista Indicativa del Patrimoni Mundial.
• 2014: el Consell del Patrimoni Històric Espanyol ratifica la proposta com l'única Candidatura espanyola per a 2015 a la Llista Representativa del Patrimoni Mundial de l'UNESCO.

• 2015: es presenta la proposta definitiva al Govern d'Espanya, qui ho remet a l'UNESCO. En setembre té lloc la Missió d'Evaluació per part de l'arqueòloga Margaret Gowen, designada per ICOMOS com a responsable i en decembre el panel d'experts d'ICOMOS es reunix en París i emet un primer informe, solicitant l'aclariment d'alguns punts.

• 2016: en febrer el Govern d'Espanya entrega la documentació solicitada i ICOMOS emet en maig l'informe definitiu d'evaluació, valorant positivament la candidatura. Durant la 40.ª sessió del Comité de Patrimoni Mundial de la UNESCO celebrada en Estambul (Turquia) es va aprovar la seua inclusió en la Llista Representativa del Patrimoni Mundial de UNESCO.

• 
  Dolmen de Menga
• Dolmen de Vera
  Dolmen de Vera
• 
  Tholos del Romeral
• Penya dels Enamorats
  Penya dels Enamorats
• Penya dels Enamorats des del dolmen de Menga
  Penya dels Enamorats des del dolmen de Menga
• 
  El Torcal de Antequera

Vore també

• Conjunt Arqueològic Dólmenes de Antequera
• Dolmen de Menga
• Dolmen de Vera
• Tholos del Romeral
• Penya dels Enamorats
• El Torcal
• Cova del Bou
• Anex:Patrimoni de la Humanitat en Espanya
• Anex:Llocs megalítics inscrits en el Patrimoni de la Humanitat

Bibliografia

• «[9]». Consultat el 15 de juliol de 2016.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRuiz González2018">Ruiz González (2018). Sitie dels dólmenes de Antequera : Patrimoni Mundial de l'Unesco (en Espanyol), Sevilla: Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia. ISBN 978-84-9959-276-3.
• (2014).Sevilla:II-7
• (2014).Sevilla:
• (2012).Menga. Revista de Prehistòria d'Andalusia.(3)

219-222.

• (2015).Antequera:
• «[10]». Consultat el 8 d'abril de 2017.

• (2019).Sevilla: