Anar al contingut

Arqueoastronomía

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La arqueoastronomía és l'estudi del cóm les poblacions del passat «varen entendre el fenomen del cel, cóm varen usar estos fenomens i quin va ser el paper del cel en els seus culturas».[1]

Clive Ruggles argumenta que és un error considerar a la arqueoastronomía com un estudi d'astronomia antiga, ya que l'astronomia moderna és una disciplina científica, mentres que la arqueoastronomía considera interpretacions riques en cultura dels fenomens estelars per atres cultures.[2][3] Comunament està lligada a la etnoastronomía, que és l'estudi antropològic de les observacions estelars en les societat contemporànees. La arqueoastronomía es relaciona àmpliament en l'astronomia històrica, que és l'us de senyes històriques d'events estelars per a respondre a problemes astronòmics i la història de l'astronomia, la qual usa dita informació per a evaluar pràctiques astronòmiques passades.

La arqueoastronomía usa una varietat de métodos per a descobrir evidències de pràctiques passades incloent la arqueologia, astronomia, provabilitat i estadística, i història. Ya que estos métodos són molt diversos i usen senyes de diferents fonts d'informació, l'integració de dites ferramentes en arguments coherents ha segut molt difícil per als arqueoastrónomos.[4] La arqueoastronomía plena casetes complementàries en l'arqueologia del paisage i l'arqueologia cognitiva. L'evidència material i les seues conexions en el cel poden revelar com un paisage ampli pot ser integrat en creències a prop dels cicles de la naturalea, com en la astronomia maya i la seua relació en l'agricultura.[5] Atres eixemples que han permés la conjunció d'idees cognitives i del paisage inclouen els estudis de l'orde del cosmos incrustats en els camins de les poblacions.[6][7]

La arqueoastronomía pot ser aplicada a totes les cultures en tots els periodos de temps. Els significats del cel varien de cultura en cultura; no obstant, existixen métodos científics que poden ser aplicats a lo llarc de cultures estudiant les seues creències antigues.[8] És per eixemple la necessitat de balancejar els aspectes socials i científics de la arqueoastronomía que duen a Clive Ruggles a descriure esta àrea d'estudi com: «... Un àrea en treball acadèmic d'alta calitat en un sol fi pero en especulació descontrolada, roçant la locada de l'atre».[9]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Sinclair 2006:13.
  2. Ruggles 2005:19.
  3. Ruggles 1999:155.
  4. Iwaniszewski 2003, 7-10.
  5. Aveni 1980.
  6. Chiu & Morrison 1980.
  7. Magli 2008.
  8. McCluskey 2005.
  9. Carlson 1999.