L'arqueoastronomía és l'estudi del cóm les poblacions del passat «varen entendre el fenomen del cel, cóm varen usar estos fenomens i quin va ser el paper del cel en els seus cultures».[1]

Clive Ruggles argumenta que és un error considerar a la arqueoastronomía com un estudi d'astronomia antiga, ya que l'astronomia moderna és una disciplina científica, mentres que la arqueoastronomía considera interpretacions riques en cultura dels fenomens estelars per atres cultures.[2][3] Comunament està lligada a la etnoastronomía, que és l'estudi antropològic de les observacions estelars en les societat contemporànees. La arqueoastronomía es relaciona àmpliament en l'astronomia històrica, que és l'us de senyes històriques d'events estelars per a respondre a problemes astronòmics i l'història de l'astronomia, la qual usa dita informació per a evaluar pràctiques astronòmiques passades.

La arqueoastronomía usa una varietat de métodos per a descobrir evidències de pràctiques passades incloent l'arqueologia, astronomia, provabilitat i estadística, i història. Ya que estos métodos són molt diversos i usen senyes de diferents fonts d'informació, l'integració de dites ferramentes en arguments coherents ha segut molt difícil per als arqueoastrónomos.[4] La arqueoastronomía plena casetes complementàries en l'arqueologia del paisage i l'arqueologia cognitiva. L'evidència material i les seues conexions en el cel poden revelar com un paisage ampli pot ser integrat en creències a prop dels cicles de la naturalea, com en l'astronomia maya i la seua relació en l'agricultura.[5] Atres eixemples que han permés la conjunció d'idees cognitives i del paisage inclouen els estudis de l'orde del cosmos incrustats en els camins de les poblacions.[6][7]

La arqueoastronomía pot ser aplicada a totes les cultures en tots els periodos de temps. Els significats del cel varien de cultura en cultura; no obstant, existixen métodos científics que poden ser aplicats a lo llarc de cultures estudiant les seues creències antigues.[8] És per eixemple la necessitat de balancejar els aspectes socials i científics de la arqueoastronomía que duen a Clive Ruggles a descriure esta àrea d'estudi com: «... Un àrea en treball acadèmic d'alta calitat en un sol fi pero en especulació descontrolada, roçant la locada de l'atre».[9]


Referències

editar
  1. Sinclair 2006:13.
  2. Ruggles 2005:19.
  3. Ruggles 1999:155.
  4. Iwaniszewski 2003, 7-10.
  5. Aveni 1980.
  6. Chiu & Morrison 1980.
  7. Magli 2008.
  8. McCluskey 2005.
  9. Carlson 1999.