Astronomia maya

Archiu:Codex Dresdensis, Venus (Lacambalam).jpg

Astronomia maya

L'astronomia maya és l'estudi de la Lluna, els planetes, la Via Làctea, el Sol i els fenomens astronòmics per part de la Civilisació Maya Precolombina de Mesoamérica. L'observació dels astres era de vital importància per al desenroll de la vida material i espiritual compartida per les demés societats de Mesoamérica, encara que posseïx certes característiques que la fan única. Una d'elles, la més representativa, és l'ocupació del calendari de Conte Llarc, pel que els mayas del periodo clàssic varen poder fer estimacions de més llarc determini. En este Periodo Clàssic, els Mayas varen desenrollar una de les astronomia pre-telescopi més precises del món.

Els mayas varen fer càlculs exactes dels periodos sinódicos de Mercurio, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Varen calcular en exactitut, els periodos de la Lluna , el Sol i d'estreles com les Pléyades, a les que cridaven Tzab-ek (estrela cascabel) i marcava els inicis de festivitats rituals. El Tzol'kin de 260 dies és un dels calendaris més enigmàtics en quant el seu orige, alguns postulen que es basa en una aproximació a la gestació humana. i atres autors ho relacionen en cicles d'astres visibles des de la terra. També hi ha una hipòtesis formulada pel geógrafo Vincent Malmstrom en la que el seu orige va estar determinat pels cicles del Sol pel cenit de la regió sur de l'Estat Mexicà de Chiapas (Izapa) i de la nació de Guatemala a uns 15.º nort, en a on els mateixos dies que ocorren (29 d'abril el primer i 13 d'agost el segon) tenen un interval de 260 dies entre un i un atre.

La Via Làctea era part central de la seua Cosmologia i la cridaven, aparentment, Wakah Chan, i la relacionaven en Xibalbá, inclús els Kiche' de Guatemala encara la criden Xibalbá be o camí al inframundo. Tenien un Zodiaco, basat en la Eclíptica, que és el pas del Sol a través de les constelacions fixes. Este es troba en l'Estela 10 de Tikal i la 1 de Xultún, abdós jaciments la zona de Petén, en Guatemala i també en el Còdex Grolier

Els coneiximents astronòmics mayas eren propis de la classe sacerdotal pero el poble tot els respectava i conduïa la seua vida d'acort a les seues prediccions. Molt del mateix coneiximent va perdurar encara despuix de la conquista, practicant-se en la clandestinitat i posteriorment, mesclant-se en els rituals de la vida diària del poble maya, molts de les quals seguixen vigents en l'actualitat

Els sacerdots coneixien els moviments dels cossos celests i eren capaços d'aproximar-se a la predicció dels eclipses i el curs del planeta Venus vist des de la terra. Açò els donava un especial poder sobre el poble que els considerava aixina íntimament lligats a les deidades.

Moltes de les deidades rebien distints noms i propietats, per eixemple a Venus la cridaven els mayas Ah-Chicum-Ek', la gran estrela del matí, i Xux ek, l'estrela avespa. Estrela es diu en maya "ek" i és també el llinage de moltes persones de la regió maya.

Dels còdexs mayas coneguts el de Dresde és essencialment un tractat d'astronomia.

En conclusió, els mayas varen ser reconeguts pels seus escrits, l'arquitectura i les seues obres d'art, els seus càlculs matemàtics, plens de simbolisme i representacions fantàstiques sobre el passat, present i el futur de la seua societat.