Anex:Patrimoni de la Humanitat en Espanya

Archiu:Flag of caps block 0 .svg

Archiu:Flag of Spain.svg

L'artícul/anexe mostra tots els bens declarats Patrimoni de la Humanitat i Patrimoni cultural immaterial de la Humanitat en Espanya declarats per l'Unesco.

Espanya va adoptar el 5 de maig de 1982 la Convenció per a la protecció del Patrimoni cultural i natural de la Humanitat de l'Unesco de 1972. Dos anys més vesprada, en 1984, es varen incorporar a la llista de bens Patrimoni de la Humanitat els primers cinc bens culturals situats en Espanya; a saber: l'Alhambra i el Generalife en Granada, la Catedral de Burgos, la Mesquita-Catedral de Còrdova, el Monasteri i Lloc de l'Escorial en Madrit i Parc Güell, Palau Güell i Casa Milà en Barcelona.

Logotip del programa Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco.

Logotip del programa Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l'Unesco.

Logotip del programa Memòria del Món de l'Unesco.

La llista del Patrimoni de la Humanitat en Espanya s'ha anat incrementant des de llavors, sent actualment junt a França el quart país en major número de bens declarats Patrimoni de la Humanitat en el món, únicament per darrere d'Itàlia, China i Alemània. Aixina, a decembre de 2025, 50 bens havien segut declarats en Espanya, dels quals:

• 44 són bens culturals.
• 4 són bens naturals.
• 2 són bens mixtós.

Quatre d'estos bens són compartits en atres països: «Pirineus-Monte Perdut», inscrit en 1997 (estés en 1999), es compartix en França; «Llocs d'art rupestre prehistòric del Valle del Coa i de Sega Vert», inscrit en 1998 (ext. en 2010), en Portugal; «Patrimoni del mercuri (Almadén i Idrija)», inscrit en 2012, en Eslovènia; i un quarto be, «Hayedos primaris dels Cárpatos i atres regions d'Europa», inscrit en 2007 (ext. en 2017) és compartit en atres onze països europeus.

El Patrimoni cultural immaterial de la Humanitat va sorgir en els anys 1990 com a complement al Patrimoni de la Humanitat, per a centrar-se en els aspectes essencials de la cultura. En 2001, l'Unesco va realisar una enquesta entre Estats i ONGs per a intentar acordar una definició, procés que finalment va concloure en la firma de la Convenció per a la protecció del patrimoni immaterial en l'any 2003. Els primers bens intangibles declarats, entre l'any 2001 i el 2005, varen obtindre la categoria d'Obres Mestres del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat, de les que dos estaven en Espanya: el Misteri d'Elig i la Patum de Berga.

A decembre de 2025, Espanya conta en 26 bens immaterials, lo que la convertix, en el país europeu en un major número de bens declarats Patrimoni cultural immaterial. Solament 16 d'eixos bens són exclusius d'Espanya, compartint els dèu restants: la Dieta mediterrànea (2013) va ser una candidatura conjunta d'Espanya en Itàlia, Marroc i Grècia, que compartieroon sèt països, mentres que la Cetreria (2021) va ser una candidatura conjunta de més de dèu països d'Europa, Àsia i Àfrica, que compartixen 25 països..

Ademés, Espanya també conta en 16 documents distinguits com Memòria del Món per la UNESCO.

Bens culturals i naturals

Bens culturals i naturals

Archiu:Alhambra hill over Granada Spain.jpg	Alhambra, Generalife i Albaicín de Granada
	Be mixto inscrit en 1984, extensió en 1994.
	Localisació: Andalusia Andalusia
	Situats en dos tossals adjacents, el Albaicín i la Alhambra formen el núcleu medieval de Granada que domina la ciutat moderna. En la part este de la fortalea i residència real de la Alhambra es troben els maravellosos jardins del Generalife, casa de camp dels emirs que varen dominar esta part d'Espanya en els sigles XIII i XIV. El barri del Albaicín conserva un ric conjunt de construccions mores armoniosamente fusionades en l'arquitectura tradicional andalusa. (UNESCO/BPI)

Archiu:Centro Histórico, 16.9 -- 2023 -- Córdoba, España.jpg	Centre històric de Còrdova
	Be mixto inscrit en 1984, extensió en 1994.
	Localisació: Andalusia Andalusia
	El periodo de glòria de Còrdova va començar en el sigle VIII, despuix de la seua conquista pels moros, quan es varen construir unes 300 mesquites i innumerables palaus i edificis públics. L'esplendor de la ciutat va aplegar llavors a rivalizar en el Constantinopla, Damasc i Bagdad. En el sigle XIII, en temps de Fernando III el Sant, es va transformar la gran mesquita en catedral cristiana i es varen construir nous edificis defensius com la Torre Fortalea de la Calahorra i l'Alcasser dels Reis Cristians. (UNESCO/BPI)

Archiu:Catedral de Santa María de Burgos - 03.jpg	Catedral de Burgos
	Be mixto inscrit en 1984, extensió menor en 2014.
	Localisació: Castella i Lleó Castella i Lleó.
	La construcció de la Catedral de Santa María La Major va començar en el sigle XIII, al mateix temps que la de les grans catedrals franceses de la regió de París, i va finalisar en els sigles XV i XVI. La seua esplèndida arquitectura i la colecció excepcional d'obres mestres que alberga –pintures, sitiales del cor, retaules, tombes i vidrieres– són un verdader compendio de l'història de l'art gòtic. (UNESCO/BPI)

Archiu:Sag Fam 17-12-24 (1).jpg	Obres d'Antoni Gaudí
	Be mixto inscrit en 1984, extensió en 2005.
	Localisació: [[Image:Plantilla:Bandera/Catalunya|border|20px|Catalunya]] Catalunya
	Sèt edificis construïts per l'arquitecte Antoni Gaudí (1852–1926) en Barcelona o les seues proximitats. Inscrits en la Llista del Patrimoni Mundial en 1984 i 2005. Estes obres atesten l'excepcional contribució de les creacions de Gaudí a l'evolució de l'arquitectura i les tècniques de construcció a finals del sigle XIX i principis de el XX. Són l'expressió d'un estil eclèctic i sumament personal al que el seu autor va donar regna solta no només en l'arquitectura, sino també en la jardineria, l'escultura i moltes atres arts decoratives. (UNESCO/BPI)
	Múltiples ubicacions: Casa Batlló, Casa Milà, Casa Vicens, Palau Güell, Parc Güell i frontera de la Natividad i cripta de la Sagrada Família, en Barcelona, i Cripta de la Colónia Güell en Santa Coloma de Cervelló.

Archiu:El escorial blick von oben.jpg	Monasteri i Lloc de l'Escorial en Madrit
	Be mixto inscrit en 1984.
	Localisació: Comunitat de Madrit Comunitat de Madrit
	Construït a finals del sigle XVI segons un traçat en forma de barbacoa –en memòria del suplici infligido al màrtir Sant Lorenzo en este instrument–, el Monasteri de l'Escorial s'empina en un paisage de Castella de singular bellea. L'austeritat del seu estil va trencar en les tendències arquitectòniques imperants, eixercint posteriorment una acusada influència en l'arquitectura espanyola durant més de mig sigle. Lloc de retir del rei místic Felipe II en un principi, el monasteri va ser en els últims anys del seu regnat el centre del poder polític d'este monarca, el més poderós de la seua época. (UNESCO/BPI)
	Múltiples ubicacions: Casita del Príncip o d'Avall i els seus parcs i jardins, en L'Escorial i Monasteri de l'Escorial en els seus jardins i edificacions anexes i Casita de l'Infant o de Dalt i els seus parcs i jardins, en Sant Lorenzo de l'Escorial.

Archiu:Ávila 24-8-2002.jpg	Ciutat vella d'Àvila i iglésies extramuros
	Be mixto inscrit en 1985.
	Localisació: Castella i Lleó Castella i Lleó.
	Breçol de Santa Teresa de Jesús i sepultura de Torquemada, el Gran Inquisidor, esta “ciutat de sants i pedres” va ser fundada en el sigle XI per a protegir els territoris castellans contra els moros. Àvila ha preservat l'austeritat i purea de llínees de la seua arquitectura medieval, de la que són mostres notales la catedral gòtica i les muralles, que en les seues 82 torres semicirculares i nou portes monumentals són les més completes d'Espanya. (UNESCO/BPI)

Archiu:Santiago 1.jpg	Ciutat vella de Santiago de Compostela
	Be mixto inscrit en 1985.
	Localisació: Galícia Galícia
	Sèu d'un dels més célebres llocs de pelegrinage de la cristiandad i símbol de la lluita dels cristians espanyols contra l'Islam, esta ciutat del noroest d'Espanya va ser arrasada pels musulmans a finals del sigle X. Totalment reconstruïda en el sigle següent, Santiago de Compostela és una de les zones urbanes de major bellea del món, realçada pels seus monuments romànics, gòtics i barrocs. Els més antics es concentren entorn a la catedral, tomba de l'apòstol Santiago, a la que s'accedix pel magnífic Pòrtic de la Glòria. (UNESCO/BPI)

Archiu:Acueducto de Segovia - 12.jpg	Ciutat vella i aqüeducte de Segòvia
	Be mixto inscrit en 1985.
	Localisació: Castella i Lleó Castella i Lleó.
	Edificat provablement cap a l'any 50 d.C., l'aqüeducte romà de Segòvia es conserva excepcionalment intacte. Esta imponent construcció de doble arcada s'inserta en el marc magnífic de la ciutat històrica, a on es poden admirar atres soberps monuments com l'Alcasser, la construcció del qual es va iniciar en el sigle XI, i la catedral gòtica del sigle XVI. (UNESCO/BPI)

Archiu:Santa maria del naranco-001.jpgSanta María del NarancoArchiu:ArtePrerromanoAstur. caps block 159Sant Julián dels Prats	Monuments d'Oviedo i del Regne d'Astúries
	Be mixto inscrit en 1985, extensió en 1998
	Localisació: Astúries Astúries
	Zona de protecció: 0,20 ha. Zona de respecte: 657 ha.
	En el sigle IX, el chicotet regne d'Astúries va mantindre vixca la flama del cristianisme en la península ibèrica. En el seu territori va nàixer un estil innovador d'arquitectura prerrománica que eixercitaria, més vesprada, un important paper en el desenroll de l'arquitectura religiosa de tota la Península. Emplaçades en la capital asturiana, Oviedo, i en les seues afores, les iglésies de Santa María del Naranco, Sant Miguel de Lillo, Santa Cristina de Lena, Sant Julián dels Prats i la Cambra Santa de la catedral de Sant Salvador són els edificis més representatius d'eixe estil. La notable obra d'ingenieria hidràulica coneguda pel nom de la Foncalada forma també partix del lloc. (UNESCO/BPI)
	Múltiples ubicacions: Santa Cristina de Lena en Lena i la Cambra Santa d'Oviedo, la Foncalada, Sant Julián dels Prats, Sant Miguel de Lillo i Santa María del Naranco en Oviedo.

Archiu:Techo de Altamira (replica)-Museo Arqueológico Nacional.jpgCova de AltamiraArchiu:Bisontes de La Covaciella (España).jpgPintures en La Covaciella	Cova de Altamira i art rupestre paleolític del rebanc cantàbric
	Be mixto inscrit en 1985, extensió en 2008.
	Localisació: Astúries Astúries, Cantàbria Cantàbria, Euskadi País Vasc.
	Dèsset grutas ornamentadas de l'época paleolítica es varen agregar a la Llista com a ampliació del lloc de la cova de Altamira, inscrit en 2005. Este be apareix en la Llista en el nom de Cova de Altamira i art rupestre paleolític del nort d'Espanya. El conjunt és representatiu de l'apogeu de l'art rupestre paleolític que es va desenrollar en tota Europa, des dels Montes Urales fins a la península ibèrica, entre els anys 35.000 i 11.000 a.C. El bon estat de conservació de les coves es deu a que les seues galeries profundes les varen preservar de les influències climàtiques externes. L'art rupestre d'estes coves figura en la Llista per ser una obra mestra del geni creador de l'home i la primera de les seues expressions artístiques consumades. Aixina mateix, constituïx un testimoni excepcional d'una cultura ancestral i una ilustració extraordinària d'una etapa important de l'història de la humanitat. (UNESCO/BPI)
	Múltiples ubicacions: En Astúries: Cova de la Covaciella, en Cabrales; Cova de la Penya, en Candamo; Cova de Llonín, en Peñamellera Alta; Cova del Pindal, en Ribadedeva; Cova de Tito Bustillo, en Ribadesella. En Cantàbria: Cova de l'Pender, en Camargo; Cuevas del Mont Castell (El Castell, La Pasiega, Els Fumerals i Les Monedes), en Pont Viesgo; Cova de Covalanas, en Ramals de la Victòria; Cova de la Garma, entre Omoño (Ribamontán al Mont) i Carriazo (Ribamontán a la Mar); Cova de Chufín, en Rionansa; Cova de Forns de la Penya, en Sant Feliços de Buelna; i Cova de Altamira, en Santillana de la Mar. En País Vasc: Cova de Santimamiñe, en Cortézubi; Cova de Ekain, en Deva; i Cova de Altxerri, en Aya.

Archiu:Caceres Spain Plaza Mayor Arco.jpg	Ciutat vella de Càceres
	Be mixto inscrit en 1986.
	Localisació: Extremadura Extremadura
	L'història de les batalles lliurades entre moros i cristians es reflectix en l'arquitectura d'esta ciutat, que presenta tota una varietat d'estils: romànic, islàmic, gòtic septentrional i renaixentiste italià. De l'época musulmana subsistixen unes trenta torres. La més célebre d'elles és la del Bujaco. (UNESCO/BPI)

Archiu:Toledo And Tajo River.jpg	Ciutat històrica de Toledo
	Be mixto inscrit en 1986.
	Localisació: Castella-la Mancha Castella-la Mancha.
	Depositària de més de dos milenis d'història, Toledo va ser successivament municipi romà, capital del regne visigodo, plaça forta de l'emirat de Còrdova i lloc de mando alvançat dels regnes cristians en la seua lluita contra els moros. En el sigle XVI va ser la sèu temporal del poder suprem, baixe el regnat de l'emperador Carlos V. Els seus monuments són obres mestres de distintes civilisacions, creades en un context en el que la presència de tres grans religions –judaisme, cristianisme i islamisme– va constituir un factor essencial. (UNESCO/BPI)

Archiu:Roque Agando, Parque nacional de Garajonay, La Gomera, España, 2012-12-14, caps block 184 01.jpg	Parc Nacional de Garajonay
	Be natural inscrit en 1986.
	Localisació: Canàries Canàries
	Situat en el centre de l'Illa de la Gomera, este parc natural posseïx un bosc de llorers que cobrix casi les tres quartes parts de la seua superfície. La humitat emanada dels seus numerosos manantiales i rieres propicia el creiximent d'una exuberante vegetació anàloga a la de l'Era Terciaria, que ha desparecido per complet de l'Europa Meridional, pels canvis climàtics. (UNESCO/BPI)

Archiu:Cimborrio Mudéjar Catedral de Teruel.png	Arquitectura mudéjar d'Aragó
	Be mixto inscrit en 1986, extensió en 2001.
	Localisació: Aragó Aragó
	L'aparició de l'art mudéjar en Aragó, cap al sigle XII, es va deure a les peculiars condicions polítiques, socials i culturals de l'Espanya de la Reconquista. Influenciat en part per l'art islàmic, el mudéjar també mostra chafades de les tendències coetáneas dels estils arquitectònics europeus, en particular el gòtic. Els monuments mudéjares –la construcció dels quals es va prolongar fins a principis del sigle XVII– es caracterisen per una utilisació sumament refinada i ingeniosa de la rajola i la ceràmica vidriada, sobretot en els campanars. (UNESCO/BPI)
	Múltiples ubicacions: Torre, techumbre i cimborrio de la Catedral de Terol, torre i iglésia de Sant Pedro, Torre de Sant Martín i Torre de l'iglésia del Salvador, en Terol. Iglésia de Santa María de Tobed. Palau de la Aljafería, torre i iglésia parroquial de Sant Pablo i àbsit, parroquieta i cimborrio de la Sèu, en Saragossa.

Archiu:5.4 Fachada Este de la Catedral de Sevilla. Sevilla.. caps block 196	Catedral, Alcázar i Archiu d'Índies en Sevilla
	Be mixto inscrit en 1987.
	Localisació: Andalusia Andalusia
	Zona de protecció: 12 ha. Zona de respecte: 187 ha.
	Estos tres edificis formen un conjunt monumental admirable en el cor de Sevilla. La Catedral i l'Alcasser són dos testimonis excepcionals de la civilisació almohade i de la Sevilla cristiana, l'art de la qual va estar molt impregnat de l'influència mora des de la reconquista de la ciutat (1248) fins al sigle XVI. L'antic minaret de la Giralda, obra mestra de l'arquitectura almohade, s'empina al costat de la catedral. Esta iglésia de cinc naus és l'edifici gòtic més gran d'Europa i alberga la colossal sepultura de Cristóbal Colón. En l'antiga llonja, convertida en Archiu d'Índies, es conserven fondos documentals inestimables de les colónies espanyoles en Amèrica. (UNESCO/BPI)

Archiu:Salamanca Cathedral - after sunrise.jpg	Ciutat vella de Salamanca
	Be mixto inscrit en 1988.
	Localisació: Castella i Lleó Castella i Lleó.
	Situada al noroest de Madrit, Salamanca va ser conquistada pels cartagineses en el sigle III a.C. i després va ser ciutat romana. Posteriorment, va estar baix el poder dels musulmans fins al sigle XI. L'apogeu de la seua universitat, una de les més antigues d'Europa, va coincidir en l'edat d'or de la ciutat. El centre històric posseïx importants monuments romànics, gòtics, renaixentistes i barrocs, entre els que destaca l'imponent Plaça Major en les seues galeries i arcades. (UNESCO/BPI)

Archiu:Spain PobletMonastry FrontView.jpg	Monasteri de Poblet
	Be mixto inscrit en 1991.
	Localisació: [[Image:Plantilla:Bandera/Catalunya|border|20px|Catalunya]] Catalunya
	En este lloc es troba una de les abadies cistercienses més grans i completes del món. Edificat entorn a l'iglésia alçada en el sigle XIII, el monasteri, impressionant per la severa majestuosidad de la seua arquitectura, conta en una mansió real fortificada i alberga el panteón dels reis de la Corona d'Aragó. (UNESCO/BPI)

Archiu:SanJuandelaPeña. caps block 217 Monasteri de Sant Joan de la PenyaArchiu:Leon cathedral facade.jpgCatedral de LeónArchiu:Catedral de Sant Dumenge de la Calçada.jpgCatedral de Sant Dumenge de la CalçadaArchiu:Pont la reina.jpgPont romànic en Pont la Reina	Camins de Santiago de Compostela: Camí francés i Camins del Nort d'Espanya
	Be mixto inscrit en 1993, extensió en 2015.
	Localisació: Aragó Aragó, Castella i Lleó Castella i Lleó, Galícia Galícia, La Rioja (Espanya) La Rioja, Navarra Navarra, [[Image:Plantilla:Bandera/País Vasc|border|20px|País Vasc]] País Vasc, Cantàbria Cantàbria i Astúries Astúries
	Proclamat primer itinerari cultural europeu pel Consell d'Europa en 1987, el camí de Santiago és la ruta seguida pels peregrins de totes les époques des de la frontera franc-espanyola fins a la ciutat de Compostela. Este itinerari està fitat per més d'1.800 edificis religiosos i civils d'interés històric. En l'Edat Mija, va eixercitar un paper fonamental en els intercanvis culturals entre la península ibèrica i el restant d'Europa. Hui en dia, seguix sent un testimoni del poder que eixercix la fe cristiana en millons d'europeus de tota condició social. (UNESCO/BPI)
	Múltiples ubicacions: (A completar) En Navarra: de Roncesvalles a Viana.

Archiu:Teatro Romano de Mérida (Badajoz, España) 02.jpg	Conjunt arqueològic de Mèrida
	Be mixto inscrit en 1993.
	Localisació: Extremadura Extremadura
	Els orígens de la ciutat extremenya de Mèrida es remonten a l'any 25 a.C., quan Augusto, al final de la seua campanya en Hispania, va fundar la colónia Emèrita Augusta, que més vesprada es convertiria en capital de la província romana de Lusitania. Els vestigis de la ciutat romana antiga, complets i ben conservats, comprenen un gran pont sobre el riu Guadiana, un amfiteatre, un teatre, un ampli circ i un extraordinari sistema d'abastiment d'aigua. Este conjunt arqueològic oferix un excelent eixemple de lo que va anar la capital d'una província romana en l'época imperial. (UNESCO/BPI)

Archiu:Royal Monastery of Santa Maria de Guadalupe.jpg	Real Monasteri de Santa María de Guadalupe
	Be mixto inscrit en 1993.
	Localisació: Extremadura Extremadura
	Este monasteri posseïx un interés excepcional perque ilustra quatre sigles d'arquitectura religiosa espanyola i recorda els dos acontenyiments històrics transcendentals de 1492: el final de la reconquista en la península ibèrica pels Reis Catòlics i l'arribada de Cristóbal Colón a Amèrica. La célebre estàtua de la Verge de Guadalupe es va convertir en un poderós símbol de la cristianización de gran part del Nou Món. (UNESCO/BPI)

Archiu:Doñana National Park from the river.jpg	Parc Nacional de Doñana
	Be natural inscrit en 1994, extensió en 2005.
	Localisació: Andalusia Andalusia
	Zona de protecció: 54.252 ha.
	Situat en Andalusia, el parc de Doñana ocupa la marge dreta de l'estuari del riu Guadalquivir, prop de la seua desembocadura en l'Atlàntic. És notable per la gran varietat dels seus biòtops: estanys, marismas, xares, mont baix mediterràneu i dunes mòvils i fixes. És l'hàbitat de cinc espècies d'aus en perill d'extinció, posseïx una de les majors poblacions de garzas de la regió mediterrànea i servix de refugi hivernal a més de mig milló d'aus aquàtiques. (UNESCO/BPI)

Archiu:Casas Colgadas - Cuenca (Explorer) (3080665244).jpg	Ciutat històrica fortificada de Conca
	Be mixto inscrit en 1996.
	Localisació: Castella-la Mancha Castella-la Mancha.
	Construïda en fins defensius pels moros en el territori del Califato de Còrdova, Conca és una ciutat medieval fortificada en excelent estat de conservació. Una volta conquistada pels castellans en el sigle XII, es va convertir en ciutat real i sèu episcopal, multiplicant-se llavors la construcció d'edificis de gran valor, com la primera catedral gòtica d'Espanya i les famoses cases penjades, suspeses en la part alta de la hoz del riu Huécar. Excelentemente situada, esta ciutat-fortalea és el punt culminant del magnífic paisage rural i natural que la rodeja. (UNESCO/BPI)

Archiu:Llotja fons2.jpg	La Llonja de la Seda de Valéncia
	Be mixto inscrit en 1996.
	Localisació: [[Image:Plantilla:Bandera/Comunitat Valenciana|border|20px|Comunitat Valenciana]] Comunitat Valenciana.
	Construït entre 1482 i 1533, este conjunt d'edificis es va destinar des d'un principi al comerç de la seda i des de llavors ha vingut eixercitant funcions mercantils. Obra mestra del gòtic flamígero, la llonja i la seua grandiosa Sala de Contractació ilustren el poder i la riquea d'una gran ciutat mercantil mediterrànea en els sigles XV i XVI. (UNESCO/BPI)

Archiu:Hospital de la Santa Cruz y San Pablo, Barcelona.jpg	Palau de la Música Catalana i Hospital de Sant Pau en Barcelona
	Be mixto inscrit en 1997.
	Localisació: [[Image:Plantilla:Bandera/Catalunya|border|20px|Catalunya]] Catalunya
	Estos edificis són dos de les més belles aportacions de l'arquitecte català Lluís Doménech i Montaner, especialista del Art Nouveau, a l'arquitectura de Barcelona. El Palau de la Música Catalana és una exuberante construcció en estructura d'acer, espaciosa i plena de llum, que va ser decorada per una pléyade de grans artistes de l'época. El disseny i la decoració de l'Hospital de Sant Pau són també d'una gran audàcia i estan perfectament adaptats a les necessitats dels malalts. (UNESCO/BPI)
	Múltiples ubicacions: Palau de la Música Catalana i Hospital de Sant Pau, en Barcelona.

Archiu:Monasterio de Suso (2).jpg	Monasteris de San Millán de Yuso i de Suso
	Be mixto inscrit en 1997.
	Localisació: La Rioja (Espanya) La Rioja.
	L'emplaçament de la comunitat monástica fundada per Sant Millán a mitan del sigle VI es va convertir en el temps en un lloc de pelegrinage. En honor d'este sant es va construir en Suso una bella iglésia romànica que es conserva encara. Este lloc va ser el breçol de la llengua espanyola, que ha aplegat a ser un dels idiomes més parlats del món. A principis del sigle XVI, la comunitat es va instalar en un terreny situat baix de l'antic monasteri i va edificar el nou i bell monasteri de Yuso, a on encara proseguix les seues activitats. (UNESCO/BPI)

Archiu:Panorámica de Las Médulas.jpg	Les Mèdula
	Be mixto inscrit en 1997.
	Localisació: Castella i Lleó Castella i Lleó.
	En el sigle I d.C., el poder imperial romà va escomençar a explotar el jaciment aurífero d'este lloc del noroest d'Espanya recorrent a una tècnica basada en la força hidràulica. A la veta de dos sigles, l'explotació es va abandonar i el paisage va quedar devastat. Per l'absència d'activitats industrials posteriors, les espectaculars chafades de l'us de l'antiga tecnologia romana són visibles per doquier, tant en les pendents montanyoses nuetes com en les zones d'abocada de escorias, que hui estan cultivades. (UNESCO/BPI)

Archiu:Valle ordesa.jpgValle de Ordesa des de la Senda de CaçadorsArchiu:Ordesa National Park Northwest face of Cirque of Soaso.jpgCirc de Soaso	Pirineus-Mont Perdut
	Be mixto inscrit en 1997, extensió en 1999.
	Este ben és compartit en França FRA
	Localisació: Aragó Aragó
	Situat a abdós costats de la frontera entre França i Espanya, este extraordinari paisage montanyós té per centre el massiç calcáreo del Mont Perdut, que culmina a 3.352 metros d'altura. El lloc, que s'estén per una superfície de 30.639 hectàrees, conta en formacions geològiques clàssiques: dos canons, els més grans i profunts d'Europa, situats en l'alvertent meridional espanyol; i tres grans circs glaciars en l'alvertent septentrional francés, que és més abrupta. Ademés, el Mont Perdut és una zona de pastoreig a on es pot observar un modo de vida rural molt estés antany per les regions montanyoses d'Europa, que només s'ha conservat intacte en este lloc dels Pirineus a lo llarc de tot el sigle XX. El seu paisage format per llogarets, granges, camps, pasturages d'altura i carreteres de montanya constituïx un testimoni inestimable del passat de la societat europea. (UNESCO/BPI)

Archiu:Universidad de Alcala.jpg	Universitat i barri històric d'Alcalà d'Henares
	Be mixto inscrit en 1998.
	Localisació: Comunitat de Madrit Comunitat de Madrit
	Fundada per la moradura Jiménez de Cisneros a principis del sigle XVI, Alcalà d'Henares va ser la primera ciutat universitària planificada del món. Va ser l'eixemple de la Civitas Dei (Ciutat de Deu), comunitat urbana ideal que els misionero espanyols varen transplantar a Amèrica, i va servir de model a toda una serie de universitats en Europa i atres parts del món. (UNESCO/BPI)

Archiu:Cogul HBreuil.jpgPintures de les coves de CogulArchiu:Cueva de los Letreros Panorama abrigo completo.jpgCova dels Lletrers, Almeria	Art rupestre de l'arc mediterràneu de la península ibèrica
	Be mixto inscrit en 1998.
	Localisació: Andalusia Andalusia, Aragó Aragó, Castella-la Mancha Castella-la Mancha, [[Image:Plantilla:Bandera/Catalunya|border|20px|Catalunya]] Catalunya, [[Image:Plantilla:Bandera/Comunitat Valenciana|border|20px|Comunitat Valenciana]] Comunitat Valenciana, Regió de Múrcia Regió de Múrcia
	Situats a lo llarc del llitoral mediterràneu de la península ibèrica, estos llocs d'art rupestre daten del final de la Prehistòria. Constituïxen un conjunt d'excepcional envergadura, en l'es mostra de forma vívida una etapa crucial del desenroll del ser humà per mig de pintures que, pel seu estil i temàtica, són úniques en el seu gènero. (UNESCO/BPI)
	Múltiples ubicacions: vore Art rupestre de l'arc mediterràneu de la península ibèrica en Andalusia, Art rupestre de l'arc mediterràneu de la península ibèrica en Aragó, Art rupestre de l'arc mediterràneu de la península Ibèrica en Castella-la Mancha, Art rupestre de l'arc mediterràneu de la península ibèrica en Catalunya, Art rupestre de l'arc mediterràneu de la península ibèrica en la Comunitat Valenciana i Art rupestre de l'arc mediterràneu de la península ibèrica en la Regió de Múrcia

Archiu:PlazadelAdelantado. caps block 287	Sant Cristóbal de l'Estany
	Be mixto inscrit en 1999.
	Localisació: Canàries Canàries
	El lloc de Sant Cristóbal de l'Estany comprén dos núcleus. El primer ho forma la Ciutat Alta en la seua estructura urbana no planificada, i el segon la Ciutat Baixa, primera “ciutat-territori” ideal traçada segons principis filosòfics. Els seus amplis carrers i espais oberts estan flanquejades de belles iglésies i edificacions públiques i privades que daten dels sigles XVI, XVII i XVIII. (UNESCO/BPI)

Archiu:ForbysIbizaTown 02.jpg	Eivissa, biodiversitat i cultura
	Be el meuxto inscrit en 1999.
	Localisació: [[Image:Plantilla:Bandera/Illes Balears|border|20px|Illes Balears]] Balears
	Zona de protecció: 8.564 ha.
	Esta illa oferix un excelent eixemple de l'interacció entre els ecosistemes marins i costers. Els seus tupidas praderies de posidonias –planta dels fondos marins endèmica de la conca mediterrànea– oferixen refugi i alimentació a molt diverses espècies marines. Ademés, Eivissa conserva vestigis considerables de la seua llarga història. Els llocs arqueològics de l'assentament humà de Sa Caleta i de la necròpolis del Puig dones Molins atesten l'important paper eixercitat per l'illa en l'economia del mediterrànea de la Protohistòria, i més concretament del periodo fenicio-cartaginés. L'Alta Vila, extraordinària mostra de l'arquitectura militar renaixentista, va eixercir una gran influència en la concepció de les fortificacions dels assentaments espanyols en el Nou Món. (UNESCO/BPI)
	Múltiples ubicacions: Muralles renaixentistes i conjunt històric intramuros de Dalt Vila, necròpolis fenicio-púnica del Puig dones Molins, És Soto (àrea natural d'interés arqueològic en la zona de protecció) i Ses Feixes (àrea natural i mostra d'organisació agrícola tradicional en la zona de protecció), en Eivissa; Jaciment fenicio de Sa Caleta, en Sant Josep; i Reserva natural i paisage cultural de Les Salines en les illes d'Eivissa i Formentera, incloent l'espai de mar oberta entre les dos (estret de És Freus) i els seus illots, i els prats de posidonia oceànica i les seues formacions naturals en el fondo marí.

Archiu:Tarragona.Pont del diable aqüeducte.jpg	Conjunt arqueològic de Tarraco
	Be mixto inscrit en 2000.
	Localisació: [[Image:Plantilla:Bandera/Catalunya|border|20px|Catalunya]] Catalunya
	Tarraco, l'actual Tarragona, va ser una ciutat administrativa i mercantil de gran importància en l'Espanya romana i centre del cult imperial per a totes les províncies de la península ibèrica. Va ser dotada en soberps edificis, part dels quals han segut descoberts gràcies a una série d'excavacions excepcionals. Pese a que la major part dels vestigis visibles siguen fragmentarios i es troben preservats baix construccions més recents, oferixen una image impressionant de la grandea d'esta capital provincial romana. (UNESCO/BPI)

Archiu:Església de Sant Climent de Taüll (la Vall de Boí) - 4.jpg	Iglésies romàniques catalanes del Valle de Bohí
	Be mixto inscrit en 2000.
	Localisació: [[Image:Plantilla:Bandera/Catalunya|border|20px|Catalunya]] Catalunya
	Flanquejat per abruptes montanyes, l'angosta Vall de Boí està situada en la regió altopirenaica de l'Alta Ribagorza. Tots els llogarets d'esta vall, rodejades de camps cercats, posseïxen una iglésia romànica. En les zones més altes hi ha vastes praderies per a la pastura estival del ganado. (UNESCO/BPI)
	Múltiples ubicacions: Iglésia de Sant Félix de Barruera, iglésia de Sant Joan de Bohí, Iglésies de Santa María i Sant Clemente de Tahull, iglésia de Santa María de l'Asunción de Coll, iglésia de Santa María de Cardet, Iglésia de la Natividad i ermita de Sant Quirce de Durro, i iglésia de Santa Eulalia de Erill-la-Vall.

Archiu:Muralla.Lugo.Galicia.jpg	Muralla romana de Lugo
	Be mixto inscrit en 2000.
	Localisació: Galícia Galícia
	La muralla de Lugo va ser construïda a finals de sigle II per a defendre la ciutat romana de Lucus. El seu perímetro s'ha conservat intacte en la seua totalitat i constituïx el més bell arquetip de fortificació romana tardana de tota Europa Occidental. (UNESCO/BPI)

Archiu:Arcoiris en el Palmeral de Elche.jpg	Palmeral d'Elig
	Be mixto inscrit en 2000.
	Localisació: [[Image:Plantilla:Bandera/Comunitat Valenciana|border|20px|Comunitat Valenciana]] Comunitat Valenciana.
	El paisage format pels horts de palmeres d'Elig, en els seus complexos sistemes de rec, va ser estructurat en el sigle VIII d.C., quan una gran part de la península ibèrica estava baix la dominació musulmana. No obstant, hi ha bons motius per a pensar que potser el seu orige siga més antic i es remonte a l'época de l'assentament dels fenicios i els romans en la regió. El Palmeral d'Elig és un oasis, un sistema de producció agrícola sobre terrenys àrits i un eixemple únic de les tècniques agrícoles àraps en el continent europeu. La cultura de la palmera datilera es practica en Elig des de l'época ibera, cap al sigle V a. C. (UNESCO/BPI)

Archiu:Zarpazos2.jpg	Jaciment arqueològic de Atapuerca
	Be mixto inscrit en 2000.
	Localisació: Castella i Lleó Castella i Lleó.
	Les coves de la Serra de Atapuerca contenen numerosos vestigis fòssils dels primers sers humans que es varen assentar en Europa, des de fa casi un milló d'anys fins a la nostra era. Eixos vestigis constituïxen una font excepcional de senyes, l'estudi científic de les quals proporciona informació inestimable sobre l'aspecte i el modo de vida d'eixos antepassats remots de la nostra espècie. (UNESCO/BPI)

Archiu:Palacio Real de Aranjuez.jpg	Paisage cultural d'Aranjuez
	Be mixto inscrit en 2001.
	Localisació: Comunitat de Madrit Comunitat de Madrit
	En els seus sinuosos canals i séquies, que contrasten en les llínees rectes del paisage rural i urbà, els seus jardins arborats i l'arquitectura delicadamente modulada dels seus edificis palaciales, el paisage cultural d'Aranjuez és un eixemple de la complexa relació entre l'home i la naturalea. A lo llarc de trescents anys, els monarques espanyols es varen dedicar a dissenyar i cuidar este lloc, fent d'ell una mostra de l'evolució dels conceptes d'humanisme i centralisació política, aixina com un paisage en el que confluïxen les característiques del jardí barroc francés del sigle XVIII en les del modo de vida urbà propi del Sigle de Llums, en el que també estan presents les pràctiques científiques en matèria d'aclimatació botànica i crío del ganado. (UNESCO/BPI)

Archiu:Iglesia del salvador ubeda 001.jpgSacra Capella del Salvador en ÚbedaArchiu:Catedral de baeza.jpgCatedral de Baeza	Conjunts monumentals renaixentistes d'Úbeda i Baeza
	Be mixto inscrit en 2003.
	Localisació: Andalusia Andalusia
	Zona de protecció: 9 ha. Zona de respecte: 176 ha.
	La configuració urbana de les dos chicotetes ciutats d'Úbeda i Baeza, situades en el sur d'Espanya, data dels periodos de la dominació àrap (sigle IX) i de la Reconquista (sigle XIII). En el sigle XVI, abdós ciutats varen experimentar canvis importants, en efectuar-se obres de renovació inspirades en l'estil de la Renaixença. Estes transformacions urbanístiques es varen deure a l'introducció en Espanya de les idees humanistes procedents d'Itàlia i varen eixercir una influència important en l'arquitectura d'Amèrica Llatina. (UNESCO/BPI)
	Múltiples ubicacions: Úbeda i Baeza.

Archiu:Getxo 01 by-dpc.jpg	Pont de Viscaya
	Be mixto inscrit en 2006.
	Localisació: [[Image:Plantilla:Bandera/País Vasc|border|20px|País Vasc]] País Vasc.
	Este pont-transbordador monumental creua el riu Nervión en l'estuari de Ibaizábal, a l'oest de Bilbao. Dissenyat per l'arquitecte viscaí Alberto de Palau i Elissague, el pont, de 45 metros d'alt i 160 de llarc, va ser terminat en 1893. Per a la seua realisació es va recórrer a la tècnica tradicional de construcció metàlica del sigle XIX, aixina com a l'us innovador de cables d'acer llaugers de torsió alternada. Va ser el primer pont del món que va permetre, simultàneament, el pas d'navío pel riu i el transport de passagers i vehículs d'una vora a una atra, gràcies a una barquilla suspesa. Va servir de model per a la construcció de molts ponts similars en Europa, Àfrica i les Américas, encara que molt pocs d'ells existixen encara. Per l'us innovador dels cables d'acer llaugers de torsió alternada, es considera que el Pont de Viscaya és una de les realisacions més notables de la Revolució Industrial en matèria d'arquitectura metàlica. (UNESCO/BPI)

Archiu:Teide Tenerife4.jpeg	Parc Nacional del Teide
	Be natural inscrit en 2007.
	Localisació: Canàries Canàries
	Situat en l'illa de Tenerife, este lloc comprén essencialment el estratovolcán del Teide-Pique Vell, que en els seus 3.718 metros sobre el nivell de la mar és el cim més elevat d'Espanya. Esta estructura volcànica s'alça a 7.500 metros per damunt del fondo de l'oceà, i s'estima que és la tercera del món per la seua altura. L'impacte visual del lloc es deu en gran part a les condicions atmosfèriques que modifiquen contínuament les textures i els tons del paisage, aixina com a l'espectàcul impressionant de la “mar de núvols” que forma el teló de fondo de la montanya. L'importància mundial del Teide estreba que és una viva mostra dels processos geològics subjacents a l'evolució de les illes oceàniques. (UNESCO/BPI)

Archiu:Caps block 360 caps block 361 caps block 362 caps block 363 .jpg	Torre d'Hércules
	Be mixto inscrit en 2009.
	Localisació: Galícia Galícia
	Zona de protecció: 223 ha. Zona de respecte: 1936 ha.
	La Torre d'Hércules servix com a far i emblema de l'entrada al port de La Corunya (noroest) des del sigle I de nostra era, quan els romans ho varen construir en el nom de Farum Brigantium. Este far monumental de 55 metros està edificat sobre una roca que de 57 metros d'altura. La torre consta de tres nivells que es van estretint cap al cim i el primer d'ells correspon a l'estructura del far romà. Adjacent a la seua base, es troba un chicotet edifici romà de forma rectangular. El lloc comprén també els petroglifos del Mont dos Bicos que daten de l'Edat de Ferro, un cementeri musulmà i un parc d'escultures. Els fonaments romans del far es varen posar al descobert durant una série d'excavacions arqueològiques portades a terme en el deceni de 1990. Des de l'Edat Mija fins al sigle XIX, numeroses llegendes han anat fitant l'història de la Torre d'Hércules. És l'únic far de l'Antiguetat grecorromana que ha conservat en certa mida la seua integritat estructural i que seguix eixercitant la mateixa funció. (UNESCO/BPI)

Archiu:Siega Verde 2.jpg	Llocs d'art rupestre prehistòric de la vall del Coa i de Sega Vert
	Be mixto inscrit en 1998, extensió en 2010 (en Sega Verda).
	Este ben és compartit en Plantilla:POR
	Localisació: Castella i Lleó Castella i Lleó
	Els llocs d'art rupestre prehistòric del Valle del Coa, inscrits en la Llista del Patrimoni Mundial en 1998, posseïxen una extraordinària concentració de petroglifos del Paleolític Superior (22.000-10.000 a.C.), que és única en el seu gènero en el món i constituïx un dels eixemples més notables de les primeres creacions artístiques del ser humà. La zona arqueològica de Sega Verda, ubicada en la comunitat de Castella i Lleó, completa eixos llocs en els seus 645 gravats eixecutats en una escarpadura formada per l'erosió fluvial. Eixos gravats són essencialment figuratius i representen animals, encara que també s'han identificat algunes figures geomètriques i esquemàtiques. Els llocs del Valle del Coa i el lloc de Sega Vert formen el conjunt més important d'art rupestre paleolític a l'aire lliure de la península ibèrica. (UNESCO/BPI)

Archiu:PuigMayorAvión2-edit.jpg	Paisage cultural de la Serra d'Tramuntana
	Be mixto inscrit en 2011.
	Localisació: [[Image:Plantilla:Bandera/Illes Balears|border|20px|Illes Balears]] Balears
	Zona de protecció: 30.745 ha. Zona de respecte: 78.617 ha.
	El paisage cultural de la Serra de Tramontana (Espanya), està situat en les abruptes ales d'una cadena montanyosa paralela a la costa nort-occidental de l'illa de Mallorca. L'agricultura milenària en un ambient en escassos recursos d'aigua ha transformat el terreny i mostra una ret articulada de mecanismes de gestió de l'aigua entre les distintes parceles que és d'orige feudal. El paisage està format per cultius en terrat i mecanismes de distribució de l'aigua interconectados que inclouen molins hidràulics, aixina com construccions de pedra sense argamasa i granges. (UNESCO/BPI)

Archiu:Minas de Almadén ( caps block 382 21-07-2012) Horno de Bustamante.png	Patrimoni del mercuri (Almadén i Idrija)
	Be mixto inscrit en 2012.
	Este ben és compartit en Plantilla:SLO
	Localisació: Castella-la Mancha Castella-la Mancha
	Zona de protecció: 104 ha.
	El lloc comprén les mines de Almadén, en Espanya, a on s'ha extret mercuri (azogue) des de l'antiguetat i les de Idria, en Eslovènia, a on es va trobar mercuri per primera volta en l'any 1490. El lloc espanyol inclou varis llocs relacionats en la seua història minera, com el castell de Retamar, edificis religiosos i pous tradicionals. En Idria hi ha almagasens i infraestructura relacionada en el mercuri, aixina com vivendes de miners i un teatre. Abdós llocs donen testimoni del comerç intercontinental del mercuri, que va generar importants intercanvis entre Europa i Amèrica durant sigles. Les de Almadén i Idria són les mines de mercuri més grans del món i varen estar operatives fins a fa pocs anys. (UNESCO/BPI)

Archiu:Dolmen de Menga Antequera. caps block 389	Lloc dels Dólmenes de Antequera
	Be Cultural en série inscrit en 2016.
	Localisació: Andalusia Andalusia
	Zona de protecció: 2446,3 ha. Zona de respecte: 10.787,7 ha.
	Situat al sur d'Espanya, en l'Andalusia meridional, este lloc comprén tres monuments megalítics –el “tholos” del Romeral i els dólmenes de Menga i Vera– aixina com dos parages naturals pròxims que oferixen panoràmiques de gran bellea –la Penya dels Enamorats i el Torcal. Construïts en grans blocs de pedra en el Periodo Neolític i l'Edat de Bronze, els tres monuments funeraris es troben enterrats en els seus túmulos primigenis i formen cambres i espais en cobertura adintelada o en falsa cúpula, que fan d'ells un dels conjunts arquitectònics més notables de la prehistòria en Europa i un eixemple simpar de l'art megalític europeu. Unesco

Archiu:Selva de Irati, copia de caps block 394 2349 01.jpg	Hayedos primaris dels Cárpatos i atres regions d'Europa
	Be natural inscrit en 2007, extensió en 2011 i 2017 (en els hayedos espanyols).
	Este ben és compartit en Plantilla:ALB, Plantilla:ALE, Austria, Bélgica, Plantilla:BUL, Plantilla:CRO, Plantilla:SLO, Plantilla:SVK, Itàlia ITA, Polonia, Plantilla:ROM i Ucraniaborder|link=|20px Ucrania
	Localisació (en Espanya): Castella-la Mancha Castella-la Mancha, Comunitat de Madrit Comunitat de Madrit, Navarra Navarra, Castella i Lleó Castella i Lleó
	Zona de protecció: 58.353,04 ha. Zona de respecte: 191.413,09 ha.
	Esta extensió transfronterizo del ben Patrimoni Mundial dels Hayedos Primaris dels Cárpatos i Antics Boscs de Hayedos d'Alemània (Alemània, Eslovàquia i Ucrània) comprén 12 països. Des del fi de l'última Edat de Gèl, els hayedos europeus es varen escampar des d'uns pocs refugis aïllats en els Alps, els Cárpatos, el Mediterràneu i els Pirineus per un curt periodo d'uns pocs mils d'anys en un procés que encara perdura. Esta exitosa expansió està relacionada en la flexibilitat dels arbres i la tolerància a diferents condicions climàtiques, geogràfiques i físiques. (UNESCO/BPI)
	Múltiples ubicacions (en Espanya): Hayedo de Tejera Negra, Hayedo de Montejo, Hayedo de Lizardoia, Hayedo de Aztaparreta, Hayedo de Costera Freda, Hayedo del Canal de Asotín.

Archiu:Gran Pórtico. Madinat al-Zahra, Córdoba.. caps block 411	Ciutat Califal de Medina Azahara
	Be mixto inscrit en 2018.
	Localisació: Andalusia Andalusia
	Este jaciment arqueològic engloba els majestuosos vestigis de la ciutat palatina edificada a mitan del sigle X per la dinastia dels Omeyas per a que fora sèu del califato de Còrdova. Despuix d'un pròsper periodo de casi huitanta anys, Medina Azahara va ser saquejada durant la guerra civil successòria de 1009-1010 que va acabar en el poder dels califes. Els restants de la ciutat varen caure en l'oblit durant més mil anys, fins al seu redescubrimiento en el primer terç del sigle XX. Este lloc urbà comprén numeroses infraestructures —calçades, ponts i sistemes hidràulics— aixina com edificis, elements decoratius i objectes d'us diari que permeten conéixer més a fondo l'época de màxim esplendor de la desapareguda civilisació islàmica occidental del-Ándalus. (UNESCO/BPI)

Archiu:Bentayga4.jpg	Paisage Cultural de Risc Caigut i els Espais Sagrats de Montanya de Gran Canària
	Be Cultural inscrit en 2019.
	Localisació: Canàries Canàries
	Situat en una vasta zona montanyosa del centre de l'illa de Gran Canària, el lloc del Risc Caigut es caracterisa per una topografia de penya-segats, barrancs i formacions volcàniques presents en un paisage de rica biodiversitat. El seu territori comprén un considerable número de vestigis de vivendes, cisternes i graners troglodíticos, l'antiguetat dels quals posa de manifest la presència d'una cultura insular autòctona que va evolucionar de modo autàrquic des de l'arribada dels bereberes norteafricano, a principis de nostra era, fins a la conquista de l'archipèlec de les Canàries pels espanyols en el sigle XV. Els vestigis troglodíticos comprenen també algunes coves dedicades a pràctiques rituals, aixina com els temples o “almogarenes” del Risc Caigut i el Roque Bentayga a on se celebraven cerimònies relacionades en les estacions de l'any. És possible que estos dos “almogarenes” guarden relació en un eventual cult rendit als astres i la “Terra Mare”. (UNESCO/BPI)

Archiu:Palacio de Cristal (Retiro, Madrid) 09.jpg	Passege del Prat i el Bon Retir, Paisage de les Arts i les Ciències
	Be Cultural inscrit en 2021.
	Localisació: Comunitat de Madrit Comunitat de Madrit
	Situat en el cor del centre de la ciutat de Madrit, este paisage cultural ha anat evolucionant des de que en el sigle XVI es creara la Passejada del Prat, prototip de alameda hispànica dotada d'una arboleda llongitudinal disposta en tres rencs. En la Passejada es troba tot un símbol emblemàtic de la ciutat: la plaça de Cibeles, circundada per prestigiosos edificis. Dos fonts monumentals dedicades a dos deidades de l'Antiguetat clàssica, Cibeles i Neptú, realcen també este paisage cultural. El lloc és sumament representatiu de la nova concepció de l'espai i el desenroll urbans que va introduir el règim del despotisme ilustrat imperant en el sigle XVIII. En el perímetro del lloc, ademés dels edificis dedicats al cultiu de les arts i les ciències, es poden trobar atres destinats a activitats com l'indústria, l'investigació i l'atenció mèdic sanitària. Els elements del lloc ilustren en el seu conjunt l'aspiració al advenimiento d'una societat utòpica en l'época de l'apogeu de l'Imperi Espanyol. La superfície més extensa del lloc l'ocupen les 120 hectàrees dels Jardins del Bon Retir. Vestigis d'un antic palau real del sigle XVII que duya el mateix nom, eixos jardins són representatius dels diferents estils que han caracterisat l'art paisagístic des del sigle XIX fins als nostres dies. Adjacents a eixos jardins es troben el Real Jardí Botànic i el barri residencial dels Jerónimos que conta en una profusa varietat d'edificis dels sigles XIX i XX, alguns dels quals són sèus d'institucions culturals.. (UNESCO/BPI)

Archiu:Poblat de Cala Morell 10.jpg	Llocs prehistòrics de la menorca talayótica
	Be Cultural inscrit en 2023.
	Localisació: [[Image:Plantilla:Bandera/Illes Balears|border|20px|Illes Balears]] Illes Balears
	Situats en l'illa de Menorca, en el Mediterràneu occidental, estos llocs arqueològics es troben en paisages agropastorales. Testimoni de l'ocupació de l'illa per comunitats prehistòriques, estos jaciments presenten una diversitat d'assentaments i sepultures prehistòriques. Els materials, formes i emplaçaments de les estructures datades entre l'Edat de Bronze (1600 a.C.) i l'Edat de Ferro Tardana (123 a.C.) mostren l'evolució d'una arquitectura “ciclópea” construïda en blocs de pedra de gran tamany. Les orientacions astronòmiques i les interconexions visuals entre les estructures prehistòriques indiquen l'existència de rets en possibles significats cosmológicos.. (UNESCO/BPI)

Ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya

Existix en Espanya l'organisació "Ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya", integrada per quinze ciutats els conjunts històrics de les quals tenen la declaració de Patrimoni de la Humanitat. Esta associació es va constituir en Àvila el 17 de setembre de 1993, formant part d'ella, ademés de la ciutat amfitriona, les ciutats de Càceres, Salamanca, Santiago de Compostela, Segòvia i Toledo.

Posteriorment s'unirien a l'organisació les següents ciutats:

• Alcalà d'Henares, Conca i Sant Cristóbal de l'Estany, per la declaració dels seus respectius caixcos històrics com a bens Patrimoni de la Humanitat, de la mateixa manera que havia succeït en els casos de les ciutats fundadores de l'organisació.
• Còrdova, en virtut de l'ampliació del ben prèviament inscrit en el nom de "Mesquita de Còrdova" per a incloure el conjunt del caixco històric de la ciutat.

• Mèrida i Tarragona, per la declaració dels seus conjunts arqueològics d'época romana com a Patrimoni de la Humanitat.
• Eivissa, en virtut de la declaració com a Patrimoni de la Humanitat del ben mixt "Eivissa, biodiversitat i cultura", en el que s'inclouen, entre atres elements, el caixco històric de la ciutat (Dalt Vila) i el conjunt arqueològic del Puig dones Molins.
• Úbeda i Baeza, per la declaració dels seus caixcos antics com a Patrimoni de la Humanitat.

Patrimoni cultural immaterial

Archiu:Misterio de Elche 02.jpg	El Misteri d'Elig
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2001).
	Localisació: [[Image:Plantilla:Bandera/Comunitat Valenciana|border|20px|Comunitat Valenciana]] Comunitat Valenciana (Elig)

Archiu:Ball de Gegants 2.jpg Archiu:Salt de Plens Patum de Berga 2009 Catalunya.jpg	La Patum de Berga
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2005).
	Localisació: [[Image:Plantilla:Bandera/Catalunya|border|20px|Catalunya]] Catalunya (Berga)

Archiu:Tribunal de les Aigües Valencia. caps block 450	Tribunals de regantes del Mediterràneu espanyol: el Consell d'Hòmens Bons de l'Horta de Múrcia i el Tribunal de les Aigües de l'Horta de Valéncia
	Be immaterial inscrit en 2009.
	Localisació: Regió de Múrcia Regió de Múrcia i [[Image:Plantilla:Bandera/Comunitat Valenciana|border|20px|Comunitat Valenciana]] Comunitat Valenciana
	Els tribunals de regantes del Mediterràneu espanyol són institucions jurídiques consuetudinàries de gestió de l'aigua els orígens de la qual es remonten a l'época del Ándalus (sigles IX-XIII). Els dos més importants, el Consell d'Hòmens Bons de l'Horta de Múrcia i el Tribunal de les Aigües de l'Horta de Valéncia, estan reconeguts per l'ordenament jurídic espanyol. Els membres d'estos dos tribunals, que gogen de gran autoritat i respecte, són elegits democràticament i resolen els litigis per mig d'un procediment oral caracterisat per la seua celeritat, transparència i imparcialitat. Compost per sèt membres representatius de diverses zones geogràfiques, el Consell d'Hòmens Bons té jurisdicció sobre una comunitat de regantes que conta en 23.313 membres. Per la seua banda, el Tribunal de les Aigües està integrat per huit síndico elegits que representen a nou comunitats de regantes en un total d'11.691 membres. Ademés de les seues funcions jurídiques, estos tribunals eixerciten un important paper de símbols visibles de les seues respectives comunitats, com ho demostren els rituals observats quan pronuncien els seus fallos i la seua freqüent presència en l'iconografia local. Aixina mateix, contribuïxen a la cohesió de les comunitats de regantes, velen per la sinèrgia d'una série d'oficis (guardes, inspectors, podadores, etc.), transmeten oralment coneiximents emanats d'intercanvis culturals seculars i posseïxen un vocabulari especialisat propi esguitat de paraules d'orige àrap. En suma, els tribunals de regantes no només són depositaris ancestrals d'una identitat local i regional, sino que tenen també una gran importància per a les poblacions locals. (UNESCO/BPI)

Archiu:Памятник Сильбо гомеро.jpg	El chiule gomero, llenguage chiulat de l'illa de la Gomera (Illes Canàries)
	Be immaterial inscrit en 2009.
	Localisació: Canàries Canàries (Illa de la Gomera)
	El llenguage chiulat de l'illa de la Gomera (Illes Canàries), denominat chiule gomero, reproduïx en chiulits la llengua parlada pels isleños: l'espanyol. Transmés de mestres a discípuls a lo llarc de sigles, és l'únic llenguage chiulat del món plenament desenrollat i practicat per una comunitat numerosa (més de 22.000 persones). El chiule gomero reemplaça les vocals i consonante de l'espanyol per chiulits: dos chiulits diferenciats substituïxen a les cinc vocals espanyoles; i atres quatre a les consonante. Els chiulits es distinguixen pel seu to i la seua interrupció o continuïtat. Una volta que han adquirit pràctica suficient, les persones poden transmetre en chiulits tot tipo de mensages. Algunes variants locals permeten identificar l'orige dels silbadores. Ensenyat en les escoles des de 1999, el llenguage del chiule gomero és comprés per la casi totalitat dels isleños i practicat per una gran majoria d'estos, en particular les persones d'edat i els jóvens. El chiule s'utilisa també en les festes, incloses les de caràcter religiós. Per a evitar que este llenguage desaparega –tal com ha ocorregut en les demés illes de l'archipèlec canari– cal reforçar la seua transmissió i valorizarlo en la seua calitat de patrimoni cultural sumament apreciat pels habitants de la Gomera i de totes les Illes Canàries. (UNESCO/BPI)

Archiu:Sevilla2005Julio 024.jpg	El flamenc
	Be immaterial inscrit en 2010.
	El flamenc és una expressió artística resultant de la fusió de la música vocal, l'art de la dansa i l'acompanyament musical, denominats respectivament cante, ball i toc. El breçol del flamenc és la regió d'Andalusia, situada al sur d'Espanya, encara que també té raïls en atres regions com Múrcia i Extremadura. El cante flamenc ho interpreten, en sol i assentats generalment, un home o una dòna. Expressa tota una gama de sentiments i estats d'ànim –pena, alegria, tragèdia, regocijo i temor– per mig de paraules sinceres i expressives, caracterisades per la seua concisión i senzillea. El ball flamenc, dansa del apasionamiento i la seducció, expressa també toda una serie de emocions, que van des de la tristor fins a l'alegria. La seua tècnica és complexa i l'interpretació és diferent, segons qui ho interprete: si és un home ho ballarà en gran força, recorrent sobretot als peus; i si és una dòna ho eixecutarà en moviments més sensuals. El toc de la guitarra flamenca ha transcendit, des de fa molt temps, la seua primitiva funció d'acompanyament del cante. Este s'acompanya també en atres instruments com les castañuelas, i també en palmes i taconazos. El flamenc s'interpreta en motiu de la celebració de festivitats religioses, rituals, cerimònies sacramentals i festes privades. És un signe d'identitat de numerosos grups i comunitats, sobretot de la comunitat ètnica gitana que ha eixercitat un paper essencial en la seua evolució. La transmissió del flamenc s'efectua en el sí de dinasties d'artistes, famílies, penyes de flamenc i agrupacions socials, que eixerciten un paper determinant en la preservació i difusió d'este art. (UNESCO/BPI)

Archiu:Falta imagen caps block 464 Inmaterial (ancho).svg	La Vora de la Sibila de Mallorca
	Be immaterial inscrit en 2010.
	Localisació: [[Image:Plantilla:Bandera/Illes Balears|border|20px|Illes Balears]] Balears (Illa de Mallorca)
	La vora de la Sibila s'interpreta la nit del 24 de decembre en totes les iglésies de l'illa de Mallorca, durant l'ofici de maitines de la vigília de Nadal. Ho entonen un chicon o una chicona, a els qui acompanyen per lo manco dos acólitos (chiquets o chiquetes). Durant la vora van recorrent l'iglésia en processó fins a aplegar al cor: el cantant camina en una espasa que manté empinada davant del rostre i els acólitos ho rodegen duent ciris encesos. En finalisar la processó, el cantant traça una creu en l'aire en l'espasa. Les versions de la vora interpretades en l'illa s'eixecuten a cappella, en un toc d'orgue entre dos versículs, i no s'aparten a penes del seu orige gregoriano. L'indumentària del cantant sol comprendre un corfoll blanc o de color en brodats en el coll i el dobladillo, aixina com una capa. Un tocat del mateix color que el corfoll complet el seu parament. Totes les parròquies de Mallorca practiquen este rito, en el que participen conjuntament totes les generacions, adultes i jóvens, per a garantisar la seua transmissió a la posteritat, eixercitant les funcions de cantores o oficiantes, confeccionant els vestits i realisant diverses tasques complementàries. (UNESCO/BPI)

Archiu:3d10 fm de vilafranca.jpg	Els "castells"
	Be immaterial inscrit en 2010.
	Localisació: [[Image:Plantilla:Bandera/Catalunya|border|20px|Catalunya]] Catalunya
	Els “castells” són torres humanes erigides generalment en motiu de la celebració de festivitats anuals en ciutats i pobles de Catalunya per grups d'aficionats mantenedores d'esta costum. Tradicionalment, els “castells” s'alcen en la plaça situada davant de la frontera a on es troba el balcó principal de l'edifici de l'ajuntament. Colocant-se successivament uns damunt dels muscles dels atres, els “castellers” formen torres humanes de sis a dèu pisos. El “tronc” de la torre, que està format pels pisos que s'eleven a partir del segon nivell, ho mantenen en la seua part inferior fins a cinc hòmens extremadament robusts sobre els que descansen chicones o chicons jóvens més esvelts. Per últim, la “pom de dalt”, açò és, la secció formada pels tres últims pisos de la torre la conformen chiquets i chiquetes. En la formació de la “pinya”, el conglomerat humà que forma la base de la torre, pot participar, en principi, qualsevol de les persones presents. Els grups de “castellers” es diferencien per la seua indumentària, i més concretament pel color de les seues camises. L'ampla faixa en la que es protegixen l'esquena servix també de punt de respal per als que van trepen cap als pisos superiors de la torre. Abans i en acabant de que es forme el “castell”, els músics eixecuten diverses melodies populars en una dulzaina cridada “gralla”, que acompanya també el ritme de construcció de la torre a mida que es va alçant. La tècnica de formació dels “castells” es ve transmetent tradicionalment de generació en generació dins de grups i s'adquirix exclusivament per mig de la pràctica. (UNESCO/BPI)

Archiu:Gazpacho ingredients.jpg	La dieta mediterrànea
	Be immaterial inscrit en 2010, ampliat en 2013.
	Este element és compartit en ' Plantilla:CYP, Plantilla:CRO, REDIRECT:Plantilla:GRC, Itàlia ITA, Plantilla:MAR i Plantilla:POR
	La dieta mediterrànea comprén un conjunt de coneiximents, competències pràctiques, rituals, tradicions i símbols relacionats en els cultius i collites agrícoles, la peixca i la crío d'animals, i també en la forma de conservar, transformar, cuinar, compartir i consumir els aliments. L'acte de menjar junts és un dels fonaments de l'identitat i continuïtat culturals de les comunitats de la conca del Mediterràneu. És un moment d'intercanvi social i comunicació, i també d'afirmació i renovació dels llaços que configuren l'identitat de la família, el grup o la comunitat. Este element del patrimoni cultural immaterial posa de relleu els valors d'hospitalitat, bo veïnat, diàlec intercultural i creativitat, aixina com un modo de vida que es guia pel respecte de la diversitat. Ademés, eixercita un paper essencial de factor de cohesió social en els espais culturals, festejos i celebracions, en agrupar a gents de totes les edats, condicions i classes socials. També comprén àmbits com l'artesania i la fabricació de recipients per al transport, conservació i consum d'aliments, com a plats de ceràmica i gots. Les dònes eixerciten un paper fonamental en la transmissió de les competències i coneiximents relacionats en la dieta mediterrànea, salvaguardant les tècniques culinàries, respectant els ritmes estacionals, observant les festes del calendari i transmetent els valors d'este element del patrimoni cultural a les noves generacions. Per la seua banda, els mercats locals d'aliments també eixerciten un paper fonamental com a espais culturals i llocs de transmissió de la dieta mediterrànea en els que la pràctica quotidiana d'intercanvis fomenta la concòrdia i el respecte mutu. (UNESCO/BPI)

Archiu:Processó de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí.jpg	La festa de «la Mare de Déu de la Salut» de Algemesí
	Be immaterial inscrit en 2011.
	Localisació: [[Image:Plantilla:Bandera/Comunitat Valenciana|border|20px|Comunitat Valenciana]] Comunitat Valenciana (Algemesí)
	La festa de la “Mare de Déu de la Salut” (Nostra Senyora de la Salut) se celebra en el municipi de Algemesí, situat en la província de Valéncia (Espanya). Els dies 7 i 8 de setembre de cada any, unes 1.400 persones participen en representacions teatrals, concerts de música i espectàculs de dansa organisats en els quatre barris històrics de la localitat: Valéncia, La Muntanya, Santa Bàrbara i La Capella. Les processons efectuen el seu recorregut des de la Basílica Menor de Sant Jaime fins a la Capella de la Troballa. Les festivitats comencen al són del carillón de la basílica. Per la vesprada del primer dia, el cor i l'orquesta de la Schola Cantorum interpreten les vespres i després, al són de les campanes, comença la Processó de les Promeses en Els Misteris (breus obres de teatre sacre interpretades per chiquets), l'elevació de torres humanes en acompanyament de músiques tradicionals i l'eixecució de danses. Al sendemà, en la Processó del Matí, dos figures jagantes que representen al rei Jaime I d'Aragó i a la seua dòna Violante d'Hongria s'unixen als fidels; en la Processó de la Volta Gran, que té lloc per la vesprada, desfilen representacions de personages bíblics i del Nou Testament, en particular els apòstols. La base de la continuïtat d'esta festa és la participació del veïnat del poble en el seu conjunt. Tots els vestits, ornaments i accessoris de les festivitats es confeccionen artesanalment i les partitures musicals es transmeten de generació en generació. (UNESCO/BPI)

Archiu:Berkut awaits the hunt. (3968887082).jpg	La cetreria, un patrimoni humà viu
	Be immaterial inscrit en 2011 (ampliat en 2012 i 2016).
	Este element és compartit en Plantilla:GER, Plantilla:SAU, Austria, Bélgica, Plantilla:QAT, Plantilla:KOR, Plantilla:UAE, França FRA, Plantilla:HUN, Itàlia ITA, Kazajistánlink=|20px Kazajistán, Plantilla:MAR, Plantilla:MNG, PakistánArchiu:Flag of Pakistán.png, Plantilla:POR, Plantilla:CZE i Plantilla:SYR
	En un principi, l'home va utilisar l'art de la cetreria per a procurar-se aliments, pero la seua evolució posterior va fer que hui en dia estiga vinculat principalment a la conservació de la naturalea, al patrimoni cultural i a les activitats socials de les comunitats. De conformitat en les seues tradicions i principis ètics, els cetreros domen, alimenten i adestren per al vol aus d'assut –halcónidos, i també àguiles i acipítridos–, creant un víncul en elles i convertint-se en els seus principals protectors. Practicat en molts països de tot lo món, l'art de la cetreria pot presentar algunes variants pràctiques –per eixemple, en els equipaments utilisats– pero els seus métodos són sempre anàlecs. Els cetreros es consideren un grup específic. A voltes viagen junts durant semanes, caçant i contant-se després mútuament les vicissituts de cada jornada en les velades que organisen. Consideren que la cetreria els unix al passat, especialment quan pertanyen a comunitats en les que este art representa un dels seus últims vínculs en el mig ambient natural i la seua cultura tradicional. Les pràctiques i coneiximents relacionats en este element del patrimoni cultural immaterial es transmeten de generació en generació en el sí de les famílies, aixina com per mig de sistemes de tutoria formal i aprenentage o cursos de formació impartits en clubs i escoles. En alguns països cal aprovar un examen de nivell nacional per a ser cetrero. La celebració de trobades i festivals permet a les comunitats de cetreros intercanviar coneiximents, fomentar la diversitat i sensibilisar més al públic al valor del seu art. (UNESCO/BPI)

Archiu:Patio cordobés (7155649863).jpg	La festa dels patis de Còrdova
	Be immaterial inscrit en 2012.
	Localisació: Andalusia Andalusia (Còrdova)
	A principis del més de maig, i per espai de dotze dies, té lloc en Còrdova la festa dels patis. Les cases de pati són vivendes colectives habitades per vàries famílies, o grups de vivendes individuals, que posseïxen un pati en comú i estan situades en el barri vell de la ciutat. Els patis estan ornamentados en un sinnúmero de plantes de múltiples varietats cuidadosa i atractivamente dispostes. La festa comprén dos acontenyiments principals: el Concurs de Patis i la Festa dels Patis de Còrdova. En el concurs s'otorguen diverses categories de premis en funció de l'ornamentació vegetal i floral dels patis, reixes i balcons. Els patis participants en el concurs estan oberts al públic durant tota la festa. Esta consistix en espectàculs, organisats principalment en els patis més grans, a on s'interpreten cançons i músiques populars cordoveses, en particular cantes i balls flamencs. Els veïns, junt en les seues famílies i amics, s'agrupen per a ornamentar els patis, que es convertixen en llocs d'espargiment i celebracions colectives en les que tots mengen i beuen junts. La Festa dels Patis de Còrdova promou la funció del pati com a lloc de trobada intercultural i fomenta un modo de vida colectiu sostenible, basat en l'establiment de vínculs socials sòlits i de rets de solidaritat i intercanvis entre veïns, estimulant al mateix temps l'adquisició de coneiximents i el respecte per la naturalea. (UNESCO/BPI)

Archiu:Les Falles d'Isil - Sant Joan 2008. caps block 512	Festes del fòc del solstici d'estiu en els Pirineus
	Be immaterial inscrit en 2015 (compartit en Plantilla:AND i França FRA).
	En la regió pirenaica les festes del fòc tenen lloc tots els anys durant la nit del solstici d'estiu. Quan cau la nit, els habitants baixen en antorches enceses des dels cims de les montanyes cap als seus pobles i ciutats, capcionant fòc a toda una serie de fogatas preparades a la usanza tradicional. Per als jóvens, el descens de la montanya és un acontenyiment d'especial importància, ya que simbolisa el seu pas de l'adolescència a l'edat adulta. Es considera que les festes del fòc constituïxen una ocasió per a regenerar els vínculs socials i enfortir els sentiments de pertinença, identitat i continuïtat de les comunitats, d'ahí que la seua celebració vaja acompanyada de menjars colectius i vores i balls folklòrics. A voltes s'assignen funcions específiques a determinades persones: en alguns municipis és l'alcalde qui encén la primera fogata, i en uns atres és un sacerdot el que l'allumena o beneïx. En algunes comarques, és l'últim veí recién casado del poble qui encén el fòc i encapçala la marcha de descens des de la montanya. En atres parts, les jóvens fadrines esperen l'arribada dels portadors d'antorches als pobles per a donar-los la benvinguda en vi i dolços. Al sendemà de matí, els veïns arrepleguen les brases i cendres de les fogatas i les duen a les seues llars i horts per a protegir-los. Estes expressions culturals estan profundament arraïlades en les comunitats i es perpetuen gràcies a una ret d'associacions i institucions locals. El lloc de transmissió més important d'este element del patrimoni cultural immaterial és la llar familiar, a on els seus membres ho conserven viu en la memòria. (UNESCO/BPI)

Archiu:Fallas 2006 Nou Campanar (Valencia).jpg	La festa de les Falles de Valéncia
	Be immaterial inscrit en 2016.
	Localisació: Comunitat Valenciana Archiu:Bandera de la Comunidad Valenciana (2x3).svg
	Celebrada per a saludar l'arribada de la primavera per comunitats de la ciutat i regió de Valéncia i per la diàspora valenciana emigrada a l'estranger, esta festa tradicional es caracterisa per la construcció i instalació d'enormes grups escultòrics (falles) composts per efigies caricaturescas (ninots), que els artistes i artesans locals creen inspirant-se en successos de l'actualitat política i social. Per a simbolisar la purificació i renovació primaverales de l'activitat social de les comunitats, les falles s'erigixen en les places de la ciutat entre el 14 i el 19 de març i se'ls capciona fòc este últim dia, que marca el fi dels festejos. Mentres dura la festa desfilen per les calles bandes de música, el públic menja a l'aire lliure i es tiren numerosos castells de fòcs artificials. S'elegix a una reina de la festa, la “Fallera Major”, que assumix la tasca de promoure la festivitat durant un any, encorajant a la població local i als visitants a contribuir a la preparació dels festejos i participar en ells. Les pràctiques i els coneiximents vinculats a este element del patrimoni cultural es transmeten en les famílies, i en particular dins de les dinasties d'artistes i artesans fabricants de ninots que s'agrupen en gremis constituïts en el sí de les comunitats ciutadanes participants. Les Falles de Valéncia propicien la creativitat colectiva i la salvaguardia de les arts i artesania tradicionals. També constituïxen un motiu d'orgull per a les comunitats i contribuïxen a forjar la seua identitat cultural i la seua cohesió social. En el passat, esta festa va permetre també que es preservara la llengua valenciana quan es va prohibir el seu us.(UNESCO/BPI)

Archiu:Cuco Magna.jpg	Coneiximents i tècniques de l'art de construir murs en pedra seca
	Be immaterial inscrit en 2018.
	Este element és compartit en 'Plantilla:CRO, Plantilla:CYP, França FRA, REDIRECT:Plantilla:GRC, Itàlia ITA, Plantilla:SVN i redirect Plantilla:CHE
	L'art de construir murs en pedra seca comprén els coneiximents i pràctiques sobre la seua realisació en un mer apilamiento de pedres sense usar atres materials de construcció, llevat terra també seca en algunes ocasions. Estos murs estan molt estesos dins i fòra de les zones habitades en la majoria de les regions rurals, principalment en els terrenys escarpados, encara que també es poden trobar en algunes regions urbanes. La seua estabilitat estructural s'obté gràcies a una selecció i colocació sumament cuidadoses de les pedres. En eixos murs s'han creat diferents tipos d'hàbitat humans, aixina com d'estructures per a l'agricultura i la ganaderia, que han configurat paisages molt numerosos i variats. Estes construccions constituïxen un testimoni dels métodos i pràctiques usats per les poblacions des de la prehistòria fins a l'época moderna, en vistes a organisar els seus espais de vida i treball traent el màxim partit dels recursos naturals i humans locals. Els murs de pedra seca eixerciten un paper essencial en la prevenció de corriment de terres, inundacions i remugades, en la lluita contra l'erosió i desertificación de terrenys, en la millora de la biodiversitat i en la creació de condicions microclimáticas propícies per a l'agricultura. Els depositario i practicants d'este element del patrimoni cultural són les comunitats rurals en les que està profundament arraïlat, aixina com els professionals del sector de la construcció. Les estructures en pedra seca es realisen sempre en perfecta harmonia en el mig ambient i les tècniques usades són un eixemple de relació equilibrada entre el ser humà i la naturalea. La transmissió d'este art de la construcció s'efectua principalment per mig de la pràctica adaptada a les condicions específiques de cada lloc. (UNESCO/BPI)

Archiu:San Sebastian Tamborrada Infantil cropped.jpg	Les tamboradas, repics rituals de tambors
	Be immaterial inscrit en 2018.
	Localisació: [[Archiu: Archiu:Bandera de España.svg	20px|Espanya]] Espanya
	Les tamboradas són repics rituals intensos, prolongats i acompasados de mils de tambors que redoblen repetidament, tant de dia com de nit, en numerosos espais públics de pobles i ciutats. Tots els anys contribuïxen a crear un ambient sonor, fascinant i carregat d'emoció, que suscita en les comunitats sentiments d'identitat i comunió colectives. Moltes tamboradas formen part de les celebracions catòliques de la Semana Santa i revisten una significació especial en funció dels llocs, dies i moments en que s'eixecuten. Independentment de que tinga un caràcter religiós o civil, devot o lúdic, este element del patrimoni cultural engendra sentiments de respecte mutu entre els seus practicants. La fabricació dels instruments, aixina com de les indumentària en que s'engalanen els participants, propicien el desenroll d'una rica artesania local en la que eixerciten un paper important les famílies en general, i més concretament les dònes. Ademés, la celebració de menjars en comú en els espais públics consolida els llaços de convivència entre els membres de les comunitats que preparen, a lo llarc de tot l'any, estes festivitats rituals. Els membres més experimentats dels grups de tamboreros s'encarreguen de transmetre les pràctiques i coneiximents corresponents als més bisoños, comunicant-los un fort sentiment de pertinença al grup i de fonda identificació en este ritual colectiu. La seua transmissió intergeneracional també s'efectua per mig de l'organisació de tamboradas nacionals i infantils, de concursos diversos i de tallers d'aprenentage del repic o de confecció i brodat de indumentària tradicionals. (UNESCO/BPI)

Archiu:Talavera de la Reina - Jardines del Prado 22.jpg	Processos artesanals per a l'elaboració de la Talavera de Pobla i Tlaxcala (Mèxic) i de la ceràmica de Talavera de la Reina i El Pont de l'Arquebisbe (Espanya)
	Be immaterial inscrit en 2019.
	Localisació: Castella-la Mancha Castella-la Mancha
	Este element és compartit en [[Image:Plantilla:Bandera/Mèxic|border|20px|Mèxic]] Mèxic
	En les ciutats mexicanes de Pobla i Tlaxcala, aixina com en les localitats espanyoles de Talavera de la Reina i El Pont de l'Arquebisbe, hi ha sengles comunitats d'artesans que fabriquen en métodos tradicionals objectes de ceràmica d'estil talaverano per a usos domèstics, decoratius i arquitectònics. Encara que les tècniques de la alfarería han evolucionat tant en Mèxic com en Espanya, en particular en l'utilisació de tornos elèctrics, els procediments de fabricació, decoració i esmaltado d'este tipo de ceràmica seguixen sent artesanals i idèntics als practicats en el sigle XVI. Els coneiximents teòrics i pràctics relacionats en este element del patrimoni cultural viu comprenen la preparació de l'argila, la seua modelación en un torne o un mòle, l'ornamentació de la peça modelada, la preparació dels pigments i l'esmalt i la cocció en el forn, operacions totes elles que exigixen una gran destrea. Alguns alfareros i ceramistas realisen totes les etapes de la fabricació i uns atres s'especialisen en algunes tasques específiques. En la seua majoria, els depositario dels coneiximents relatius a esta fabricació artesanal –inclosos els relatius a l'extracció de la matèria primera, el processament dels materials, la decoració i les tècniques de cocció– són mestres alfareros i ceramistas que han adquirit les seues competències en el córrer del temps i les han transmés oralment a les jóvens generacions, ya siga en els seus tallers o en el sí de les seues famílies. Cada taller posseïx una identitat pròpia que es manifesta en detalls específics de les modelacions, ornamentacions, colors i esmalt de les peces. La fabricació artesanal d'este tipo peculiar de ceràmica és un símbol identitari essencial en Mèxic i en Espanya. (UNESCO/BPI)

Archiu:Caballos-del-vino-2019.jpg	Els Cavalls del Vi
	Be immaterial inscrit en 2020.
	Localisació: Regió de Múrcia Regió de Múrcia
	La festa ecuestre cridada “Els Cavalls del Vi” té lloc del 1º al 3 de maig de tots els anys en la localitat de Caravaca de la Creu, durant les celebracions en honor de la Santíssima i Vora Cruz. Esta festa comprén una série d'events que tenen per protagonistes als cavalls. Enjaezados en soberbes capes brodades de seda i or, estos animals desfilen en cortejos pels carrers de Caravaca flanquejats pels quatre adiestradores que els conduïxen i seguits per tots els habitants de la ciutat. El moment culminant de la festa és la carrera contra rellonge que els cavalls mamprenen, flanquejats una volta més per quatre adiestradores, per a aplegar a lo alt de l'empinada pendent que conduïx al castell de la ciutat. Els guanyadors de la carrera i els enjaezamientos més vistosos són guardonats en distints premis. Els coneiximents i pràctiques relatius a la crío, el manteniment, el maneig i la conducció dels cavalls es transmeten en el sí de les famílies i grups de practicants d'este element del patrimoni cultural immaterial, i les tècniques del brodat es deprenen en la llar o en tallers. També s'han vingut transmetent de generació en generació els valors de respecte i colaboració que deuen presidir la relació entre el ser humà i el cavall. La viticultura i la crío caballar són dos activitats indisociables de l'economia, l'història i la cultura de la regió de Caravaca. Esta festa valoriza la camaraderia i la solidaritat, en conferir als seus participants el sentiment de pertinença a un grup socialment cohesionado. (UNESCO/BPI)

Archiu:Maderada Fiesta de Cofrentes.jpg	La maderada
	Be immaterial inscrit en 2022.
	Localisació: Archiu:Cataluña.svg Catalunya, Archiu:Flag of Aragon.svg Aragó, Archiu:Bandera Castilla-La Mancha.svgCastella-la Mancha, Archiu:Bandera de Navarra.svg Navarra i Archiu:Flag of the Valencian Community (2x3).svg Comunitat Valenciana.
	Este element és compartit en: Archiu:Flag of Czechoslovakia.svg República Checa, Archiu:Flag of Austria.svg Àustria, Archiu:Flag of Germany.svg Alemània, Archiu:Flag of Latvia.svg Letònia, Archiu:Lietuvos Respublika (16-9).svg Lituània
	La maderada, o transport fluvial de la fusta, en Alemània, Àustria, Chequia, Espanya, Letònia i Polònia té el seu orige en l'Edat Mija, quan s'utilisaven basses per a transportar fusta, mercaderies i persones utilisant les corrents naturals d'aigua. En el passat, els balseros que viajaven a destins remots passaven semanes vivint i treballant junts en la seua bassa. Com a resultat, va sorgir una comunitat que compartia els coneiximents, les habilitats, les tècniques i els valors de la fabricació i la navegació de basses de fusta. La tradició s'ha cultivat durant generacions i seguix sent forta gràcies a la contínua comunicació oral, l'observació i la participació, inclús a través de campaments jovenils, escoles locals, festivals i tallers. Les basses de fusta, que medixen fins a 600 metros de llarc, 50 d'ample i 2 d'alt, s'utilisen hui en dia principalment per a navegar pels rius. No obstant, el procés de construcció seguix sent el mateix i inclou la selecció de la fusta, el seu transport al riu i la conexió dels troncs per a formar les basses. La maderada fomenta la colaboració i la cohesió social dins i entre les comunitats participants, i ara està oberta a practicantes de totes les edats, sexes i orígens socials i culturals. La protecció dels sistemes hídrics i ecològics i l'us sostenible de la fusta estan profundament arraïlats en la pràctica. Esta manera regular i animada de compartir experiències enriquix el patrimoni i favorix els valors comuns i els intercanvis culturals que transcendixen fronteres.. (UNESCO/BPI)

Archiu:Campana del Micalet 02.jpg	El toc manual de campanes
	Ben immaterial inscrit en 2022.
	Localisació: Archiu:Flag of the Kingdom of Spain.svg Espanya
	A lo llarc dels sigles, el toc de campanes ha servit com a mig d'expressió i comunicació en Espanya, complint una série de funcions socials, des de l'intercanvi d'informació fins a la coordinació, la protecció i la cohesió. Els mensages codificats que es transmeten a través dels distints tañidos són reconeguts per les distintes comunitats i contribuïxen a estructurar la vida local. Existix una gran varietat de sons determinada per les tècniques (repic, volteo o mig volteo) combinades en les habilitats dels campaners i les característiques físiques i propietats acústiques de les campanes, torres i campanars. Estos elements convergixen per a crear un profunt i ric repertori tant en l'àmbit religiós com en el cívic per a marcar distints moments del dia, alertar a la població d'acontenyiments naturals, com a incendis o inundacions, o de cortejos fúnebres, i anunciar decrets i atres notícies. Els tocs de campana són també una part central dels events, celebracions i espectàculs locals. La pràctica es transmet dels campaners a les generacions més jóvens i a través de grups o organisacions de campaners que, ademés de documentar i investigar la pràctica, també toquen, transmeten, instruïxen i difonen l'art del toc tradicional de les campanes. La majoria de les persones que transmeten estos coneiximents són a la seua volta jóvens que intenten reclutar nous entusiastes per a continuar la pràctica.

Archiu:Glass blowing in the Murano island (14023312236).jpg	Coneiximents, artesania i habilitats de la producció artesanal de vidre bufat
	Ben immaterial inscrit en 2023.
	Este element és compartit en Archiu:Flag of Germany.svg Alemània, Archiu:Flag of France (1794–1815, 1830–1974).svg França, Archiu:Flag of Czechoslovakia.svg República Checa, Archiu:Flag of Finland.svg Finlàndia i Archiu:Flag of Hungary.svg Hongria.
	La producció tradicional de vidre artesanal implica donar forma i decorar vidre fret i calent per a produir objectes de vidre buit, vidre pla i vidre corona. Es caracterisa per l'alt grau d'artesania inherent al treball i per forts valors d'equip per la necessitat de respectar els passos previs realisats per atres vidrieros. La majoria dels professionals treballen en tallers o vidrierías de tamany chicotet o mijà. Cada vidriería desenrolla tècniques pròpies del seu catàlec i referències. De la mateixa manera, cada practicant desenrolla el seu propi estil, inclús quan crea peces idèntiques. La producció en les vidrieres tradicionals es basa en la divisió de tasques, a on els vidrieros tradicionalment treballen en equips segons la seua respectiva especialisació. El treball individual també és comú, particularment en tècniques de vidre en fret i creació de joyes. Els coneiximents i habilitats relacionats en la producció artesanal de vidre es transmeten dins de les famílies o per mig de aprenentage en vidriería. La pràctica també es transmet a través de la formació formal, com en escoles vocacionals, escoles secundàries, coleges i universitats. Les característiques de la producció artesanal de vidre generen un fort sentit de pertinença, respecte i solidaritat entre els seus practicants. Esta pràctica centenària també ha donat forma a terminologia específiques, cultures festives i funcions religioses que encara conserven importants significats culturals i socials fins al dia de hui. (UNESCO/BPI)

Archiu:Transumanza nel Parc National des Ecrins.jpg	Trashumancia, el arreo estacional del ganado.
	Be immaterial inscrit en 2023.
	Este element és compartit en Archiu:Flag of Albania.svg Albània, Archiu:Flag of Andorra (1949–1959).svg Andorra, Archiu:Flag of Austria.svg Àustria, Archiu:Flag of Croatia.png Croàcia, Archiu:Flag of France (1794–1815, 1830–1974).svg França, Archiu:Flag of Greece (1970-1975, 3-2).svg Grècia, Archiu:Flag of Italy.svg Itàlia, Archiu:Flag of Luxembourg with border.svg Luxemburc i Archiu:Flag of Romania.svg Romania.
	La trashumancia es referix al moviment estacional de persones en el seu ganado entre regions geogràfiques o climàtiques. Cada any, en primavera i autumne, hòmens i dònes pastors organisen el moviment de mils d'animals a lo llarc de camins pastoriles tradicionals. Es desplacen a peu o a cavall, guiats pels seus gossos i en ocasions acompanyats de les seues famílies. La trashumancia, una pràctica ancestral, sorgix d'un profunt coneiximent sobre el mig ambient i implica pràctiques socials i rituals relacionats en el conte, la crío i l'entrenament dels animals i la gestió dels recursos naturals. Entorn a la trashumancia s'ha desenrollat tot un sistema socioeconòmic, des de la gastronomia fins a l'artesania local i les festivitats que marquen l'inici i el final d'una temporada. Les famílies han estat representant i transmetent la trashumancia a través de l'observació i la pràctica durant moltes generacions. Les comunitats que viuen a lo llarc de les rutes de trashumancia també eixerciten un paper important en la seua transmissió, per eixemple celebrant creus de raberes i organisant festivals. La pràctica també es transmet a través de tallers organisats per comunitats locals, associacions i rets de pastors i agricultors, aixina com a través d'universitats i instituts d'investigació. La trashumancia contribuïx aixina a l'inclusió social, enfortint l'identitat cultural i els vínculs entre famílies, comunitats i territoris, a l'hora que contrarresta els efectes del despoblació rural.

Archiu:Escanciando sidra Oviedo 2015. caps block 556	Cultura de la sidra asturiana
	Ben immaterial inscrit en 2023.
	Localisació: Astúries Archiu:Flag of Asturias.svg
	La cultura asturiana de la sidra es referix als espais i processos per a produir, servir i gojar de la sidra natural en la regió espanyola d'Astúries. Símbol de l'identitat local, esta beguda s'obté per mig de la fermentació del most de varietats de poma autòctones. En Astúries, el gust per la sidra es considera l'encarnació de la relació entre les comunitats rurals i el seu entorn. Els horts de manzanos són un element característic del paisage asturià, i la sidra ocupa un lloc important en les pràctiques culturals i en el vocabulari popular asturià. Les sidreras tenen una presència activa en espais socials com les sidrerías, àrees de pícnic, chigres (bars de sidra) i llars privades. Els coneiximents i habilitats relacionats en el cultiu i la producció de pomes es transmeten dins de les famílies. Açò inclou el coneiximent sobre les condicions edàfiques i climàtiques de les parceles, l'elecció de les varietats de poma autòctones a plantar, aixina com els detalls del molí, el prensage i la fermentació del most de poma. Els modos de distribució i degustació de la sidra es transmeten tradicionalment de forma oral i per imitació. La cultura asturiana de la sidra està vinculada a la producció sostenible i a la preservació dels paisages rurals. També és part integral de la cuina local i d'events i festes tradicionals com els pelegrinages, els concursos de degustació i servici de la sidra, els «amagüestos» (festa de la castanya) i les «espichas» (festes de la sidra).

Millors pràctiques de salvaguardia

L'artícul 18 de la convenció de l'Unesco de 2003 estipula que el comité intergovernamental selecciona periòdicament entre les propostes presentades pels estats partixes, programes, proyectes i activitats de salvaguardia del patrimoni cultural immaterial que reflectixquen millor els principis i objectius de la convenció. Espanya conta en tres proyectes entre les millors pràctiques de salvaguardia baixe les denominacions de Centre per a la cultura tradicional - Proyecte pedagògic de l'escola-museu de Pusol, Revitalisació del saber tradicional de la calç artesanal en Morón de la Frontera (Sevilla, Andalusia) i Metodologia per a realisar inventaris del patrimoni cultural immaterial en reserves de biosfera – L'experiència del Montseny, seleccionats en 2009, 2011 i 2013, respectivament.

	Centre per a la cultura tradicional - Proyecte pedagògic de l'escola-museu de Pusol
	Proyecte elegit com una de les millors pràctiques de salvaguardia en 2009.
	Localisació: [[Image:Plantilla:Bandera/Comunitat Valenciana|border|20px|Comunitat Valenciana]] Elig (Comunitat Valenciana)
	Revitalisació del saber tradicional de la calç artesanal en Morón de la Frontera (Sevilla, Andalusia)
	Proyecte elegit com una de les millors pràctiques de salvaguardia en 2011.
	Localisació: Andalusia Andalusia (Morón de la Frontera)
	La pràctica de la fabricació tradicional de la calç ha segut durant molt temps una font d'ocupacions per a Morón de la Frontera, i també un signe distintiu de la seua identitat. Quan la fabricació industrial de la calç va fer declinar la producció artesanal, els forns caleros es varen deixar d'utilisar i la transmissió de coneiximents va cessar. L'objectiu primordial del proyecte és fer cobrar consciència de l'importància que revist la pràctica de la fabricació artesanal de la calç, aixina com millorar les condicions de vida dels artesans caleros. Per a això, es va fundar l'Associació Cultural Forns de Calç de Morón, que ha creat un centre d'etnografia i un museu viu a on es presenta in situ el procediment de fabricació artesanal. En el marc del proyecte, s'han restaurat els forns i s'està fomentant activament la transmissió de les tècniques de producció a les noves generacions. Realisades en cooperació en els artesans caleros, les activitats de divulgació i sensibilisació se centren en la recuperació de tècniques de fabricació expertes per al seu us en construcció sostenible. També s'ha impulsat l'edició de publicacions audiovisuals i la realisació de demostracions en fires, i actualment s'està preparant l'organisació del Congrés Ibèric de la Calç, la celebració de la qual està prevista per a 2012. L'Associació ha participat en un proyecte nacional de sensibilisació sobre la pintura a la fresca, aixina com en el proyecte internacional “Transferència a Marroc (Àfrica del Nort) del model de Centres de Promoció de l'Artesania”. El proyecte ha involucrat a les parts interessades i els veïns de Morón de la Frontera en el procés d'adopció de decisions. (UNESCO/BPI)
	Metodologia per a realisar inventaris del patrimoni cultural immaterial en reserves de biosfera – L'experiència del Montseny
	Proyecte elegit com una de les millors pràctiques de salvaguardia en 2013.
	Localisació: [[Image:Plantilla:Bandera/Catalunya|border|20px|Catalunya]] Catalunya
	Este proyecte, que va ser creat per iniciativa d'una organisació no governamental –el Centre UNESCO de Catalunya– i té per objecte identificar el patrimoni cultural immaterial en una reserva de biosfera i confeccionar inventaris, es va portar a terme en el territori de la Reserva de Biosfera i Parc Nacional del Montseny pertanyent la Comunitat Autònoma de Catalunya, en cooperació en institucions i parts interessades locals que treballen en els camps de l'etnologia i la cultura popular i tradicional catalana. Els tres objectius principals del proyecte varen ser els següents: crear una metodologia per a la preparació d'inventaris, confeccionar un inventari i elaborar un document sobre la contribució del patrimoni cultural immaterial al desenroll sostenible. Ademés, el pla de participació del proyecte i el treball realisat sobre el terreny varen permetre estimular la cooperació de la població local en la tasca d'identificar el seu patrimoni cultural immaterial. La metodologia elaborada per al proyecte es pot adaptar a nivell regional i internacional, i també es pot utilisar en els països en desenroll. Les observacions sobre la contribució del patrimoni cultural immaterial al desenroll sostenible també poden ser útils per als països que posseïxen un ric patrimoni natural i immaterial i que, al mateix temps, tracten de millorar les condicions de vida de les seues poblacions sense posar en perill les de les generacions venidores. (UNESCO/BPI)

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Espanya, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 17 de març de 2025, ha presentat els següents llocs:

Bens inclosos en la Llista Indicativa d'Espanya (revisada el 17 de març de 2025)

Image	Ben	Província	Data inclusió	Criteris	Breu descripció (UNESCO)
Archiu:Mas Ribeira Sacra.jpg	La Ribeira Sacra, Lugo i Orense	• Província de Lugo • Província d'Orense (Galícia)	Plantilla:Dts	Be mixto	«La Ribeira Sacra està travessada pels cursos dels rius Miño i Sil, al seu pas per les províncies de Lugo i Orense. Esta zona, molt ben delimitada geogràficament, és coneguda per la riquea monumental de la Ribeira: importants vestigis arqueològics i arquitectònics, entre els quals convé subrallar un rosari de monasteris com Sant Esteban de Atán, Santa Cristina de Ribas de Sil, Sant Esteban de Chouzán i, el més emblemàtic, Sant Esteban de Ribas de Sil.» (Unesco, 1228)
Archiu:Campo de Criptana Molinos de Viento 1.jpg	Molins de vent del Mediterràneu	Castella-la Mancha, Regió de Múrcia i Comunitat Valenciana	Plantilla:Dts	Be mixto	«Els molins de vent varen ser millorats pels àraps, els qui els varen propagar pel Mediterràneu durant els sigles XII i XIII. Varen tindre una important propagació per la península ibèrica, on a diferència d'atres països europeus, no abunden els rius caudalosos que mouen els molins hidràulics. Estaven destinats a la molienda de la farina i sal, la producció d'oli i l'extracció d'aigua. Alguna cosa que els caracterisa és que conferixen un paisage únic i són chafades dels antics usos d'époques passades. Són molt reconeguts els molins de vent de la Taca, degut a que Cervantes els va immortalisar en la seua famosa aparició en El Quixot. En la Taca destaquen els molins de vent d'Alcasser de Sant Joan, Camp de Criptana, Consuegra, Madridejos, Mota del Cuervo o Valdepeñas. Pero també són destacables els molins del Camp de Cartagena i de la província d'Alacant (Calp, Javea). La majoria d'ells no estan dedicats a la funció per a la que varen ser construïts, sino que són usats com a museus o atres finalitat cíviques.»
Archiu:Puente de Alconétar, Cáceres Province, Spain. Pic 01.jpg	Via de l'Argent	Castella i Lleó i Extremadura	Plantilla:Dts	(ii)(iii)(iv)(v) cultural	«La Via comprén dos parts, el primer forma part de la via romana que aplegava a Mèrida des de Astorga, i l'atre constituït pel trayecte que, des de dit punt, conduïa a la desembocadura del Guadiana en Ayamonte. La calçada conserva la seua estructura romana en numerosos llocs al nort de Mèrida. El seu esgambi és d'uns sis metros i la composició dels materials que ho formen aixina com la morfologia de la seua estructura varien segons la geologia i l'orografia del terreny que travessa. Aixina és com en certes zones apareix formant un camí de terra batuda i en atres en vàries capes de rocoses que donen consistència a la superfície de pedra rodada. Hi ha una indicació regular en mojones de les milles respecte del punt d'orige (alguns es conserven en els seus llocs d'orige; uns atres estan amontonats en els màrgens de la via; també hi ha una gran part que es troba en l'estructura o decoració d'edificis públics, com a museus regionals o han segut utilisades per a la construcció de murs de separació de granges). A lo llarc de la via hi ha també regulars jaciments arqueològics que mostren lo que varen anar els antics albercs i postes, que es transformaran en ciutats, com la colónia de Mèrida o el municipi de Caparra. Atres detalls relacionats en la via són les obres d'ingenieria civil, especialment els ponts, alguns dels quals encara són encara utilisats com els de Albarregas (Mèrida), de Valdesalor (Càceres) o el de Aldeanueva del Camí, uns atres en estat de ruïna parcial i que encara poden admirar, com el grandiós pont de Alconetar (Garrovillas) o el de Aljucén (Mèrida).» (Unesco, 1024)
Archiu:Acceso a la fortaleza de Jaca.jpg	Fortalees abaluartadas de la frontera	Castella i Lleó, Extremadura, Navarra , Aragó i Catalunya	Plantilla:Dts	(ii)(iii)(iv) cultural	«Estes fortificacions es localisen en regions espanyoles limítrofes en França i Portugal. Les fortalees abaluartadas fronterices varen ser planejades i construïdes entre fins del sigle XVI o començos de el XVII i finals de el XVIII. Varen ser construïdes com a resultat dels conflictes militars. Es varen caracterisar per incloure elements que responien a les noves necessitats defensives impostes per l'us de l'artilleria, d'esta manera varen formar un excepcional eixemple dels diferents tipos de construccions defensives: ciutats fortificadas com Pamplona (Navarra); Jaca, en Osca (Aragó); Ciutat Rodrigo, en Salamanca (Castella i Lleó); o Figueres, en Girona (Catalunya). També fortalees militars com el cas del Fort de la Concepció, en Llogaret del Bisbe i el castell construït en la frontera cristià-musulmana en el riu Tajo, ara en el parc nacional de Monfragüe, en Extremadura, i el sistema defensiu que data d'época medieval, com en el cas de Sant Feliços dels Gallecs.» (Unesco, 1021)
Archiu:San Salvador de Cantamuda, lateral.jpg	Enclavament cultural romànic en el nort de Castella i Lleó i el sur de Cantàbria	Palència i Cantàbria (Castella i Lleó	Plantilla:Dts	Be mixto	«Situat en abdós vertents de la Cordillera Cantàbrica, ací es troba la major densitat de monuments romànics d'Espanya i Europa. Per les constants divisions territorials i polítiques sofrides per estos territoris a lo llarc de l'història, no existix una unitat estilística clarament marcada.» (Unesco, 1017)
Archiu:Ampuries-ciudad-griega. caps block 590	Conjunt arqueològic grec en Empúries (L'Escala)	• Província de Girona (Catalunya)	Plantilla:Dts	Be mixto	«Empúries és l'únic lloc arqueològic en la península ibèrica que combina els restants d'una ciutat grega i els de una ciutat romana. Fundada pels focenses en el sigle VI a C, en lo que, en eixe moment, era una illa o istme, donant-li el nom de Emporion (que en grec significa "mercat"), lo que demostra el seu orige comercial. Els grecs més vesprada es varen assentar en la costa oposta a l'illa (Neópolis), que seria abandona en la pròpia antiguetat a raïl de l'evolució històrica, sent recuperada per complet durant les excavacions entre 1908 i 1936. Empúries va tindre un important paper en la aculturación de les poblacions indígenes aledaño, sent fonamental per al sorgiment de la cultura ibèrica. En época romana va conéixer una renaixença que es demostra en la nova ampliació de la ciutat. Hui dia es conserven l'àrea de la ciutat grega de Neápolis (incloent murs de la ciutat, els seus santuaris, totes les calles àgora / stoa, residencials, les estructures, les estructures comercials i artesanals) i els restants de les excavacions de la ciutat romana, pel fòrum, banys públics, grans cases privades decorades en mosaics, teatre de carrer i palestra), i s'ha creat un museu monogràfic (la vivenda més representativa dels materials arqueològics de Empúries i almagasens sempre que corresponga).» (Unesco, 1051)
Archiu:Paisaje Cabo de Creus.jpg	Frontera mediterrànea dels Pirineus	Catalunya. Lloc compartit en França.	Plantilla:Dts	(ii)(iv)(v)(vii)(ix)(x) Be mixto	«Est és el paisage cultural format per la culminació dels Pirineus en la mar Mediterrànea. Costa de roques escarpadas, les vetes de Bear i de Creus, el massiç de Albares i un paisage d'excepcional calitat, que també posseïx una gran riquea en biodiversitat, tant marina com a terrestre, en característiques úniques, com les vinyes costeres de Banyuls i paisages espectaculars. És un territori marcat per la presència humana i el comerç del Mediterràneu des dels primers temps, i hi ha importants chafades històriques (gregues, romanes, medievals i modernes), i la presència de l'obra d'alguns dels més grans artistes europeus del sigle XX que la varen visitar en busca de llum i color.» (Unesco, 1086)
Archiu:Estacionriotinto. caps block 599	Patrimoni històric miner	Astúries, País Vasc, Castella i Lleó, Castella-la Mancha, Regió de Múrcia, Andalusia, Aragó, Catalunya i Balears	Plantilla:Dts	(i)(ii)(iv) cultural	«L'entramat miner té un important grau d'autenticitat en les seues formes, materials i tecnologies de construcció, sense alteració significativa o que se superponen. Els seus valors testimonials de singularitat i representativitat tipològica es mantenen inalterables. El seu estat de conservació està garantisat per la protecció oferida per les administracions culturals de les Comunitats Autònomes en funció de la seua importància com a conjunt històric-socials, tecnològiques, valors artístics, arquitectònics i territorials que mantenen les seues qualitats essencials i que conduïxen a l'adequada comprensió de la seua funció en el passat, com la tecnologia minera, l'arquitectura i estils de vida associats en manifestacions peculiars del geni humà aplicat a l'extracció i processament de minerals.» (Unesco, 5139)
Archiu:Arsenal de Ferrol. caps block 602	Patrimoni històric del Ferrol de l'Ilustració	• Província de La Corunya (Galícia)	Plantilla:Dts	(i)(ii)(iii)(iv) cultural	«El "Ferrol de l'Ilustració" és un entramat històric en unitat, com a resultat del disseny i la construcció "ex novo": l'unitat en l'espai que presenta la geografia de la riga de Ferrol, l'unitat en el temps dels proyectes d'eixecució i els materials que pertanyen a la segona mà del sigle XVIII i la seua continuïtat en el sigle XIX, produït per una unitat estètica i tecnològica acadèmica (de l'Ilustració). Es pot dividir en tres unitats funcionals que es corresponia en l'esquema ideal de la ciutat portuària de classicisme: port-atarassana, ciutat residencial i defenses. Per lo tant els principals establiments són: l'Atarassana de l'Armada Espanyola i l'Atarassana Civil; la ciutat fortificada i el seu urbanisme; les defenses en la boca de la riga i en la costa. Este treball unitari de l'Ilustració es completa en un gran patrimoni relacionat en el disseny i l'eixecució, posant-se en peu plans i documents característics d'eixe moment.» (Unesco, 5138)
Archiu:Caps block 607 caps block 608 .jpg	Castell de Loarre	• Província d'Osca Aragó	Plantilla:Dts	(iv) cultural	«El castell de Loarre destaca pel seu estil característic i és un magnífic eixemple de l'arquitectura defensiva i es pot considerar una creació única pel seu estil característic, puix ha canviat molt poc la seua estructura original. Este castell, sense dubte el millor de tots els de Aragó, va ser construït entre els sigles XI i XII en estil romànic. Està format per un recint amurallado en torres semi-circulares, ademés d'una torre albarrana exterior en una chicoteta cúpula. Dins del castell està l'iglésia de Sant Pedro en magnífics àbsits exteriors i la "Capella de la Reina". Les estructures agregades en l'entrada de la fortificació es varen eliminar al principi del sigle XX per a proporcionar una millor visió de la construcció.» (Unesco, 5135)
Archiu:Somiedo.jpg	Ancares – Somiedo	• Astúries • Província d'Osca • Província de León (Galícia, Castella i Lleó i Astúries)	Plantilla:Dts	(v)(vii)(ix)(x) Be mixto	«Este lloc inclou el terreny montanyós de la Cordillera Cantàbrica i es caracterisa per la coexistència de destacats valors ecològics, junt en un testimoni etnogràfic, conservant-se com llegat el método ancestral de l'explotació dels recursos que es manté gràcies a l'impuls del desenroll local i el turisme sostenible.» (Unesco, 5132)
Archiu:CalzadaRomana.jpg	Calçades romanes. Itineraris de l'Imperi Romà	Castella-la Mancha, Andalusia, Catalunya i Comunitat Valenciana . Lloc compartit en atres països del continent	Plantilla:Dts	(i)(ii)(iv)(v)(vaig vore) cultural	«Les vies romanes són la prova vivent de la transferència de coneiximents tecnològics i d'aplegar als racons més insospitats dels continents, travessant valls, rius, montanyes i pantans. Tots ells compartixen les mateixes característiques tècniques i métodos de construcció i també compartixen una cultura comuna associat en térmens de llenguage, aixina com atres tradicions com el menjar i vestit.» (Unesco, 5130)
Archiu:Cannada-real-vera-de-la-sierra.jpg	Cañadas reals de la Mesta	Castella i Lleó	Plantilla:Dts	(v)(vaig vore) cultural	«La pràctica de la trashumancia ganadera en Espanya va donar lloc a una ret de camins per a les migracions cíclicas a lo llarc de vies pecuàries (que es diuen de diferent forma segons el país), i que constituïxen un material únic i de gran valor cultural. En el cas d'Espanya es diuen cañadas, cordeles i vereda en funció del seu esgambi, i han segut protegides per l'organisació ganadera de la Mesta (creada en 1273) i hui en dia per les Lleis. Comprenen una ret de camins interconectados en forma de "gots comunicants", 125.000 quilómetros dels quals encara existixen hui en dia. Ademés del seu us tradicional pels ganaders, esta ret de vies pecuàries és un patrimoni cultural de la més alta consideració per l'ecologia i la riquea artística, històrica i social que rodeja a estos llocs de domini públic.» (Unesco, 5128)
Archiu:Plaza Mayor de Trujillo - 01.jpg	Plasencia - Monfragüe - Trujillo: paisage mediterràneu	• Província de Càceres (Extremadura)	Plantilla:Dts	(ii)(iv)(v)(x) Be mixto	«Plasencia i Trujillo són dos llocs històrics, declarats Bens d'Interés Cultural, en reconegut prestigi històric, urbanístic, arquitectònic i patrimonial en la regió extremenya i en evidents influències històriques, nacionals, europees i llatinoamericanes. El Parc Nacional de Monfragüe és un eixemple singular, únic, extens i representatiu d'un ecosistema circumdant extraordinari dins del patrimoni natural espanyol, ibèric, mediterràneu i europeu. Posseïx importància geomorfològica, biodiversitat vegetal, una rica fauna que inclou espècies endèmiques, úniques i en perill d'extinció, costums ancestrals de gestió del territori i formes de vida imbuidas de l'identitat d'un patrimoni cultural ancestral, que unix el patrimoni natural i cultural en un paisage espectacular i excepcional. La trilogia patrimonial formada per Plasencia, Monfragüe i Trujillo està íntimament lligada per vínculs territorials, històrics, socials, econòmics i ambientals dins del corredor sur de la Cañada Real de l'Argent que la sustenta. Engloba les manifestacions culturals d'un territori que, en Monfragüe com a eix central i les extenses dehesas sobre les que s'assenta, explica l'existència de les ciutats de Plasencia i Trujillo.» (Unesco, 5417)
Archiu:Aniana salinas abajo.jpg	Entanque salat de Añana	• Província d'Àlaba • Província de Burgos (País Vasc i Castella i Lleó)	Plantilla:Dts	(iii)(iv)(v) cultural	«El valor d'este singular paisage salinero no residix solament en la seua singular arquitectura, composta per una successió de terrats escalonats artificials construïdes a lo llarc del temps en pedra, fusta i argila, ni en les mils de cristalisació de sal responsables de la seua enlluernant blancor, ni en els centenars de canals que distribuïxen l'aigua salada per tota la vall per mig d'un sistema de distribució en més de 1200 anys d'història documentada. Ni tan sols en el fet de que els manantiales proporcionen la sal d'una antiga mar de fa 200 millons d'anys, ni que l'entorn salino haja propiciat la presència d'una biodiversitat salina, convertint-ho en un chapull d'importància internacional. La clau del valor únic d'este paisage cultural residix, sense dubte, en la perfecta harmonia de tot el conjunt en un context privilegiat: la Vall Salada de Añana. L'arquitectura de fusta dels terrats, desenrollada a lo llarc dels sigles pels salineros en la finalitat de millorar i incrementar la producció de sal, és excepcionalment singular, lo que convertix a les Salines de Añana en un referent clau des del punt de vista econòmic, social i turístic.» (Unesco, 5693)
Archiu:Jaén Cathedral.png	Catedral de Jaén (com a extensió de Conjunts monumentals renaixentistes d'Úbeda i Baeza)	• Província de Jaén (Andalusia)	Plantilla:Dts	Be mixto
Archiu:La Rioja Alavesa..jpg	El paisage cultural del vi i el vinya de la Rioja i Rioja Alavesa	La Rioja i País Vasc	Plantilla:Dts	(ii)(iii)(v)(vaig vore) cultural	«Rioja és un dels grans vins del món, una posició que ha alcançat no solament gràcies a la seua indiscutible calitat, sino també per la seua excepcionalment llarc bagage històric i cultural. La propietat comprén 603 quilómetros quadrats i la zona de amortiguamiento 554 quilómetros quadrats. L'àrea proposta correspon a la partix noroest de la Regió Vitivinícola i s'estén a lo llarc d'abdós vores del ric Ebre, afectant a les dos subzonas de la D.O.: Rioja i Rioja Alavesa. Esta és la part més representativa de la Regió Vitivinícola i la que s'ha desenrollat ininterrompudament des de principis de l'Edat Mija, en indicis de que este procés podria remontar-se a l'época romana. Presenta un paisage cultural excepcional, frut dels esforços humans per adaptar-se al seu entorn i del desenroll d'una cultura fortament associada al món del vi que es remonta a 2.000 anys.» (Unesco, 5793)
Archiu:Village de Siurana (Tarragone).jpg	Paisage agrícola de les montanyes mediterrànees de Priorat-Montsant-Ciurana de Tarragona	Catalunya	Plantilla:Dts	(v)(vaig vore) cultural	«El paisage cultural Priorat-Montsant-Siurana és una chicoteta regió montanyosa del Mediterràneu Occidental, en una extensió de 51.562,40 hectàrees, situada en una extensa conca hidrogràfica en el cor de la Cordillera Prellitoral Catalana, que llimita en la planura costera i la depressió continental del ric Ebre, del que està separat per cordilleres. Esta ubicació geogràfica única en l'interior mediterràneu, combinada en la seua gran diversitat geomorfològica, conferix al terreny propost un caràcter excepcional que pot descriure's com un microcosmos dels principals paisages mediterràneus, pràcticament intacte pel desenroll urbanístic.» (Unesco, 5854)
Archiu:Santa María de Ripoll ( caps block 633 ) (51034748678).jpg	Pòrtic de Santa María de Ripoll	• Província de Girona (Catalunya)	Plantilla:Dts	(ii)(iii)(vaig vore) cultural	«El Portal del Monasteri de Ripoll, construït en el sigle XII, és una obra mestra de l'art romànic: un imponent i majestuós arc de triumfo que conduïx a l'iglésia de Santa María. Esta peça única, malnomenada la «Bíblia en Pedra», es considera una fita indiscutible de l'art romànic català i un símbol de la cultura monástica arraïlada en la teologia bíblica. El Portal del Monasteri de Ripoll constituïx el conjunt d'escultura romànica monumental més important de Catalunya i un dels conjunts artístics més impressionants del món.» (Unesco, 5979)
Archiu:Rabida1.jpg	Monasteri de Santa María de la Rábida i Llocs Colombinos d'Huelva (Pals de la Frontera, Huelva, Sant Joan del Port i Moguer )	• Província d'Huelva (Andalusia)	Plantilla:Dts	(ii)(iii)(vaig vore) cultural	«El Monasteri de Santa María de la Rábida i els Llocs Memorials a Colón constituïxen els monuments més representatius del Descobriment d'Amèrica, acontenyiment crucial per a l'història de la humanitat; al mateix temps, La Rábida s'erigix com un símbol del Moviment Americanista, una corrent intelectual i intercultural que es reivindica com una forma sòlida de mantindre vínculs culturals en els pobles de l'atre costat de l'Atlàntic.» (Unesco, 6080)
Archiu:Vistes turó seu vella. caps block 639	Turó de la Seu Vella de Lleida	• Província de Lleida (Catalunya)	Plantilla:Dts	(ii)(iv)(vaig vore) cultural	«El Turó del caixco antic de Lleida ha segut descrit com un paisage de memòria, una fita monumental i un lloc patrimonial situat en un buit urbà. Ubicat en el cor de Lleida, sobre un promontori que centra geogràficament una gran planura aluvial, el complex comprén tres elements arquitectònics que constituïxen el patrimoni més significatiu i simbòlic de l'interior de Catalunya. El Turó encarna l'identitat i la voluntat de supervivència de la ciutat i el seu entorn, i la seua posició estratègica ho convertix en un referent històric essencial, des de la Corona d'Aragó en l'época medieval fins a la formació dels estats europeus en l'era moderna.» (Unesco, 6079)
Archiu:Lagar siglo caps block 642 Doña Blanca.jpg	El vi en Iberia	jaciment arqueològic de Donya Blanca, en El Port de Santa María (Andalusia[), Derelicte de Baix de la Campana en Sant Javier i Barcos fenicios de Mazarrón: Derelicte Mazarrón I (Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica, Cartagena), Derelicte Mazarrón II (plaja de l'Illa, Mazarrón) (Regió de Múrcia), arqueologia del vi en Requena (Comunitat Valenciana)	Plantilla:Dts	(ii)(iii)(iv) cultural	«La candidatura Va vindre en Iberia integra un conjunt de valors culturals que demostren i fonamenten l'intercanvi d'idees entre dos comunitats diferents, el resultat de les quals és el sorgiment de la Cultura Ibèrica, en el vi com un dels seus fils conductors. Les rets comercials marítimes fenicias en les que participa el vi, l'existència d'assentaments molt antics a on coexistixen poblacions fenicias i indígenes i a on ya es produïx va vindre a escala comercial, i, finalment, l'adquisició, el desenroll i l'innovació per part de les poblacions ibèriques de les tècniques de producció vitivinícola, que a la seua volta genera un model d'ocupació, explotació i obertura de canals de distribució, són els elements essencials dels valors que defén esta candidatura. Tot este procés es materialisa en els següents bens: * Els derelictes I i II de Mazarrón (Múrcia) i el derelicte 1 de Baix de la Campana en Sant Javier (Múrcia), que demostren l'existència de rets comercials que varen permetre l'introducció del consum de vi en la Península Ibèrica. * El jaciment del Castell de Donya Blanca (Port de Santa María, Càdis), eixemple fonamental de la coexistència de poblacions indígenes d'Iberia i unes atres d'orige fenicio, a on es varen transmetre costums i tècniques relacionades en el vi. * Els lagares de pedra entorn al riu Cabriel (Requena, Valéncia), prova de l'important paper que el vi adquirix en la cultura ibèrica gràcies a les influències mencionades i al desenroll d'un ofici, tècniques i mijos de producció que varen generar un modo particular d'ocupació i organisació del territori. » (Unesco, 6285)
Archiu:Vistas desde Cerro Mataborrego01.jpg	Paisages de olivares d'Andalusia	Andalusia	Plantilla:Dts	(iii)(v)(vaig vore) cultural	«Inicialment, s'inclouen els olivares tradicionals de major importància en Andalusia i els de major valor paisagístic i patrimonial. És dir, eixos olivares seran els que millor capturen, ya siga individualment o en conjunt, l'excepcional valor universal d'este paisage cultural. El ben és un ben serial, en el que s'han identificat subunidades paisagístiques que diferixen segons la seua ubicació geogràfica i representativitat: Villanueva de l'Arquebisbe (Les Viles), Baeza (La Loma), Martos (serra de Jaén), Torres-Albanchez de Mágina (serra Mágina), La Porta de Segura (serra de Segura), Cazorla (serra de Cazorla), Baena, Lucena, Pozoblanco (Els Pedroches), Montoro (Montoro-Adamuz), Estepa, Archidona, Deifontes (monts de Granada), Montefrío (Ponent de Granada) i Olvera (serra de Càdis).» (Unesco, 6169)
Archiu:SanSalvadordeValdedios 13. caps block 649	Iglésia de Sant Salvador de Valdediós (com a extensió de Monuments d'Oviedo i del Regne d'Astúries)	Astúries	Plantilla:Dts	(i)(ii)(iv) cultural	«Esta iglésia de Sant Salvador de Valdediós és un dels eixemples més perfectes de planta basilical en Astúries. Consta de tres naus, separades per dos arcades en quatre trams, un triple santuari en tres recints superposts, dos estàncies obertes a les naus laterals i una triple anteestructura en l'extrem oest de la planta baixa, doble en la planta alta, en un pòrtic i dos cambres en la planta baixa i una tribuna i atres dos estàncies en la planta alta. Com a anexos, la frontera sur conta en un pòrtic i una capella. Tots els espais estan coberts en voltes de canó de toba. La basílica de Sant Salvador de Valdediós és l'obra més significativa de l'arquitectura asturiana de finals del sigle IX. Va ser consagrada el 16 de setembre de l'any 893 per sèt bisbes, els noms dels quals figuren en l'inscripció de consagració situada en la coneguda com a capella dels bisbes, en l'àngul surest de l'iglésia.» (Unesco, 6168)
Archiu:42862-cies.jpg	Illes Cíes-Parc nacional de les Illes Atlàntiques de Galícia	• Província de La Corunya • Província de Pontevedra (Galícia)	Plantilla:Dts	(vii)(viii)(ix)(x) natural	«El Parc nacional de les Illes Atlàntiques de Galícia comprén una zona excepcional de terra i mar formada per quatre archipèlecs (Cíes, Ons, Sálvora i Cortegada) que es troben en la costa atlàntica del noroest de la Península Ibèrica (Galícia, Espanya). Esta zona està formada principalment per aigües marines, una fracció significativa de les quals són poc profundes. Els entorns costers, com a plages, dunes, penya-segats i coves marines, constituïxen una proporció significativa de la seua superfície terrestre, albergant una representació única d'espècies i hàbitats de vàries espècies en importància per a la conservació, entre elles numeroses colónies reproductores d'aus aquàtiques. També cal destacar el valor del patrimoni històric i cultural, que inclou importants pesquería artesanals i assentaments històrics i prehistòrics associats a l'mar. Este patrimoni natural i cultural conferix a esta zona un Valor Universal Excepcional.» (Unesco, 6286)
Archiu:Egara. Conjunt episcopal.jpg	La sèu episcopal de Egara i la seua decoració pictòrica (sigles V-VIII)	Terrassa (Catalunya)	Plantilla:Dts	(ii)(iii)(iv)cultural	«La sèu episcopal de Egara és un complex arquitectònic i pictòric únic en Europa en una llarga trayectòria històrica. El Bisbat de Egara (fundat al voltant de l'any 450 d. C.) va representar el periodo de major esplendor en una zona a on es va desenrollar un conjunt episcopal d'excepcional importància artística. La perdurabilidad dels elements arquitectònics i pictòrics d'este periodo (sigles V-VIII), que es manifesta en l'arquitectura de les iglésies episcopals de Santa María, Sant Miquel i Sant Pere, i especialment en la seua decoració pictòrica, convertix a este conjunt en un eixemple únic i excepcional dins del patrimoni europeu.» (Unesco, 6378)
Archiu:Monasteri de Sant Miguel d'Escalada.jpg	Grup d'edificis mozárabes de la península ibèrica • iglésia de Sant Pedro de la Nau (El Campillo) • ermita de Santa María (Quintanilla de les Vinyes) • Monasteri de Sant Miguel d'Escalada • iglésia de Santiago de Peñalba • ermita de Sant Baudelio de Berlanga • iglésia de Santa María (Wamba) • iglésia de Sant Cipriano (Sant Cebrián de Mazote) • Oratorio de Sant Miguel de Celanova • iglésia de Santa María de Melque • iglésia de Sant Pedro de la Mata (Sonseca)	• Província de Zamora • Província de Burgos • Província de León • Província de Soria • Província de León • Província de Toledo (Castella i Lleó, Galícia i Castella-la Mancha)	Plantilla:Dts	(i)(ii)(iii)(iv) cultural	«L'art mozárabe es va desenrollar en la Península Ibèrica entre finals del sigle VIII i principis del sigle IX, i mediats del sigle XI, com a resultat de la convergència i hibridació de diverses tradicions culturals. L'arquitectura, l'escultura i el mobiliari formen part d'un conjunt excepcional per la seua monumentalitat, el seu estat de conservació i la seua singularitat. El mozárabe és un art únic, de naturalea eclèctica, frut del sincretisme de diferents fonts, que es desenrolla en un temps i un entorn geogràfic específics, basat en l'excepcional desenroll dels acontenyiments en Iberia durant l'Alta Edat Mija. És, per tant, un reflex directe de la combinació de la tradició local i l'innovació forànea que va aplegar a les costes ibèriques junt en la població musulmana en l'any 711.» (Unesco, 6377)
Archiu:Anfiteatro de las ruinas romanas de Itálica, Santiponce, Sevilla, España, 2015-12-06, caps block 665 34-45 caps block 666 caps block 667	Ciutat Adriana de Italica	Santiponce (Andalusia)	Plantilla:Dts	(ii)(iv)(vaig vore) cultural	«Els orígens de Itálica es remonten a la Segona Guerra Púnica. Despuix de la Batalla de Ilipa, en l'any 206 a. C., Publio Cornelio Escipión va construir vivendes per als veterans d'este conflicte en un promontori de la marge dreta del riu Guadalquivir, a on ya s'havia establit un assentament turdetano. La va cridar Itálica, en referència al lloc d'orige dels nous pobladors. Esta ciutat va ser el primer assentament romà permanent fundat en la Península Ibèrica. Des de la seua posició privilegiada, va eixercitar un paper fonamental en la romanización de la vall del Guadalquivir.» (Unesco, 6376)
Archiu:Catedral d'Urgell, claustre. caps block 671	Testics materials de la constitució de l'estat dels Pirineus: el co-principat d'Andorra	en Espanya la Catedral de Santa María de Urgel de la Sèu de Urgel (Catalunya), compartit en França (Castell de Foix) i Andorra (Iglésia de Santa Coloma d'Andorra, iglésia de Sant Joan de Caselles, Iglésia de Sant Romà dels Bons, Iglésia de Sant Martí de la Cortinada, Iglésia de Sant Climent de Pal, Iglésia de Sant Miquel d'Engolasters, Iglésia de Sant Serni de Nagol, Casa de la Vall, Zona arqueològica de Roc d'Enclar, Zona arqueològica de Roureda de la Margineda)	Plantilla:Dts	Be mixto	«» (Unesco, 6378)
Archiu:Sigüenza. caps block 675	Sigüenza i Atienza Paisage Dolç i Salat	Castella-la Mancha	Plantilla:Dts	(iv)(v) cultural	«El Paisage Dolç i Salat de Sigüenza i Atienza s'estén des del Parc Natural del Penya-segats del Riu Dolç, al sur, fins a la localitat d'Atienza, al nort, en una superfície de 219 km². Este singular paisage natural s'emmarca en la páramo de Sigüenza, un dels eixemples més autèntics, característics i millor conservats d'este tipo de paisage en la Península Ibèrica. L'interacció entre el ser humà i este excepcional espai natural ha generat un ecosistema únic, que es va configurar especialment durant l'Edat Mija i a penes ha canviat des de llavors. Actualment, la zona alberga numerosos pobles menuts, en Sigüenza com a principal núcleu urbà, seguit d'Atienza.» (Unesco, 6588)
Archiu:Saint Peter Church Carmona Andalucia Spain. caps block 678	Paisage urbà de Carmona	• Província de Sevilla (Andalusia)	Plantilla:Dts	(v) cultural	«La ciutat s'estén des de l'elevació del terreny dels Alcores sobre els terrats del riu Guadalquivir, dominant la zona de la conca del riu Vega del Corbones. Un paisage fortament antropizado, escenari del desenroll de les principals cultures del sur d'Europa. Els Alcores és una formació terrestre terciaria triangular que s'estén de noreste a suroest sobre estes terres. Una cadena montanyosa que s'eleva des dels depòsits aluvials que formen els terrats del riu Guadalquivir i culmina en escarpados penya-segats cap a la planura de la conca del riu Vega del Corbones, a l'est. El paisage cultural de Carmona té com a element central a Carmona, que simbolisa i representa els seus valors universals. És una ciutat de tamany mig del sur d'Europa, en una economia predominantment agrícola, basada en el model de ciutat agrícola mediterrànea, ubicada a 30 quilómetros de la ciutat de Sevilla, i contava en una població de 29.123 habitants en 2021.» (Unesco, 6704)
Archiu:Capellades- Museu Molí Paperer - 53072083861.jpg	Fàbriques de paper europees (de l'era del paper fet a mà)	• Província de Barcelona (Catalunya). Proposta compartida en República Checa, Alemània i Polònia.	Plantilla:Dts	(ii)(iii)(iv) cultural	«La proposta de nominació transnacional seriada «Fàbriques de paper europees» és un grup de cinc fàbriques papereres en quatre països que demostra el liderage d'Europa en l'indústria paperera artesanal des de el XVI. El grup inclou cinc components: la fàbrica paperera de Velke Losiny (Chequia), la fàbrica paperera de Homburgo (Alemània), la fàbrica paperera de Niederzwonitz (Alemània), la fàbrica paperera de Duszniki-Zdrój (Polònia) i la fàbrica paperera de Capellades (Espanya). Estes ubicacions representen regions papereres preindustriales clau en Europa Central i la Península Ibèrica.» (Unesco, 6758)
Archiu:Belmaco z04.jpg	Gravats rupestres en l'illa de la Palma	• Província de Santa Creu de Tenerife	Plantilla:Dts	(iii)(v) cultural	«Els gravats rupestres de l'illa de la Palma —Benahoare, en llengua indígena— constituïxen una de les manifestacions més abundants, atractives i interessants del periodo prehispánico de la Palma, que va comprendre des del seu primer assentament a principis de l'Era Comuna fins a la seua conquista per la Corona de Castella en 1493; és dir, uns 1500 anys. Estos pobladors originals eren amazighs d'orige norteafricano que varen evolucionar en total aïllament, desenrollant la seua pròpia cultura isleña divergent, sent els gravats rupestres una de les seues expressions més singulars i excepcionals en el context de la prehistòria de les illes. Estos excepcionals gravats es varen descobrir per primera volta en 1752 en la cova de Belmaco. Des de llavors, els nous descobriments s'han succeït un darrere l'atre, especialment a partir de la década de 1970, aumentant el número d'estacions conegudes fins a 520. Tant l'elevat número com la densitat de llocs són aspectes que deuen considerar-se atributs del ben propost, especialment per estar circumscrits a una illa en un territori de 708 km², dels quals uns 40 km² estan coberts per erupció volcàniques històriques. » (Unesco, 6812)
Archiu:Universidad Laboral gijon.jpg	Universitat Laboral de Gijón/Xixón		Plantilla:Dts		«L'Universitat Laboral de Gijón/Xixón es troba a les afores de la ciutat asturiana homònima i és, junt en la Vall de Cuelgamuros (Sant Lorenzo de l'Escorial, Madrit), l'eixemple més destacat de l'arquitectura del franquisme. La seua ubicació va estar determinada per la proximitat al centre urbà i a les fàbriques circumdants, aixina com per la seua perfecta adaptació als plans d'expansió urbanística prevists fins a la data. L'orige del complex es remonta a 1946, quan les obres es varen adjudicar a la Fundació José Antonio Girón, una institució benèfica-educativa fundada un any abans (...) Va ostentar el títul de major edifici civil d'Espanya fins a l'inauguració de la Terminal 1 de l'aeroport Josep Tarradellas de Barcelona-El Prat en 2009. El recint de Gijón té una superfície de 270.000 m². Estes colossals dimensions no varen eclipsar l'indiscutible calitat arquitectònica i artística de l'Universitat Laboral, que combina numeroses disciplines i tècniques artístiques com l'arquitectura, la pintura mural, el mosaic, la vidriera i la jardineria.» (Unesco, 6811)
Archiu:Giant Geode of Pulpí.png	La Geoda de Pulpí		Plantilla:Dts	(vii)(viii) Natural	«La Geoda Jaganta de Pulpí es troba en l'interior de la Mina Rica, situada en l'ala oriental de la Serra del Aguilón, en la localitat de Pilar de Jaravía, municipi de Pulpí (Almeria, Espanya). La mina presenta numerosos elements d'interés geològic, com a zones de cisalla, plecs, estructures de plegament, superfícies de falla, diversos episodis de formació de mena en les seues alteracions associades i fenomens de paleokarstificación. Ademés, despuix de l'activitat minera, en les seues galeries s'han produït processos recents, com la neoformación de barbes d'algeps i espeleotemas de epsomita i atres sulfat, lo que aumenta el valor geològic de la mina. Sobre el patrimoni mineralógico, la mina presenta cristals d'algeps d'extraordinari tamany (alguns de casi dos metros de llongitut) que destaquen per la seua transparència, purea i perfecció. Entre els minerals que es troben en la mina, destaquen els cristals aciculares d'celestina, ya siga inclosos en algeps o no, aixina com cristals de barita, bournonita i siderita, entre uns atres. Ademés, alguns minerals posseïxen propietats luminescents que, en allumenar-se, transporten al visitant a un món fascinant, en centelleigs/centellejos plens de matisos que proporcionen una àmplia gama de llum. Per lo tant, este jaciment representa una colecció de gran valor científic, monumental i natural, que ademés alberga un extraordinari tesor geològic d'importància mundial: la Geoda Jaganta de Pulpí.» (Unesco, 6810)

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els 77 llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats per Espanya o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací. La taula s'ordena cronològicament, per la data de retirada de la candidatura.

Image	Nom	Any	Tipo	Descripció
Archiu:La Granja Palacio.jpg	Palau Real de la Granja de Sant Ildefons, en Real Lloc de Sant Ildefons	1984-1984	K	Antiga residència d'estiu dels reis d'Espanya. A uns 60 quilómetros al noroest de Madrit.
Archiu:Girona panoramic. caps block 689	Girona	1989-1989	K
Archiu:Cardona, castell caps block 690 16289.jpg	Iglésia colegiata de Sant Vicente de Cardona	1989-1989	K
Archiu:Huesca - Catedral, exterior 09.jpg	Catedral d'Osca	1985-1994	K
Archiu:Cartuja de Miraflores. caps block 691	Cartuja de Miraflores, en Burgos	1985-1994	K
Archiu:Leon (San Isidoro, panteón).jpg	Basílica de Sant Isidoro, en León	1985-1994	K
Archiu:Vista de Arcos de la Frontera desde el Balcón de la Peña Nueva, Cádiz, España, 2015-12-08, caps block 692 02.jpg	Conjunt històric d'Arcs de la Frontera	1985-1994	K
Archiu:Betancuria 02. caps block 693	Betancuria, en Fuerteventura	1995-1996	K
Archiu:Pico Sacro Galicia 001.jpg	Pique Sacre, en Boqueixón	1995-1996	K/N
Archiu:E San Baudelio de Berlanga caps block 694 81370.jpg	Ermita de Sant Baudelio de Berlanga, en Caltojar	1995-1996	K	Ya va ser nominat en 1985.
Archiu:Castillo de Coca.jpg	Castell de Coca	1995-1996	K
Archiu:Monasterio de San Miguel de Escalada.jpg	Iglésia de Sant Miguel d'Escalada, en Gradefes	1995-1996	K
Archiu:Caps block 695 caps block 696 caps block 697 caps block 698	Iglésia de Sant Joan de Banys, en Banys de Cerrato	1995-1996	K
Archiu:Arcos mozarabes alfiz lou.jpg	Iglésia de Santiago de Peñalba	1995-1996	K
Archiu:Palacio Real de Madrid - 03.jpg	Palau Real de Madrit	1995-1996	K
Archiu:Morella Castillo.jpg	Ciutat de Morella	1995-1996	K	Ya va ser nominat en 1985.
Archiu:Miranda del Castanar eljabalirosa edited. caps block 699	Centre històric de Miranda del Castañar	1995-1996	K
Archiu:Espigón Huelva 001. caps block 700	Marismas del Odiel	1995-1996	N	Marismas situades en la desembocadura del riu Odiel.
Archiu:Castillo de Bellver.jpg	Castell de Bellver, en Palma de Mallorca	1995-1996	K	Ya va ser nominat en 1985.
Archiu:Cathedral palma mallorca spain 2007 08 15.jpg	Catedral de Santa María de Palma de Mallorca	1995-1996	K
Archiu:LosTorunnos-p1020289.jpg	Salines de Sant Fernando	1995-1996	K	Salines i sumideros al voltant de la ciutat de Sant Fernando, ubicats en una illa rocosa.
Archiu:SantillanaM1.jpg	Santillana de la Mar	1995-1996	K
Archiu:Sto Dom de Sil-0. caps block 701	Monasteri de Sant Dumenge de Siges	1995–1996	K
Archiu:Egara. Conjunt episcopal.jpg	Terrassa-Acrópolis de Sant Pedro, Sant Miguel i Santa María	1995-1996	K	Ya es va propondre en 1985 com a «Sant Miguel, Sant Pedro i Santa María de Terrassa, Barcelona».
Archiu:Dolmen Data 2.jpg	Ruta dels Dólmenes, Extremadura	2000-2001	N
Archiu:Comillas.jpg	Obra d'Antonio Gaudí	2004-2005	K	Ampliació de les obres d'Antoni Gaudí en Barcelona. Ademés de les obres que varen ser incloses per la UNESCO en 2005, el proyecte incloïa unes atres, i que varen ser rebujades: Colege de les Teresianas, Casa Calvet, Torre Bellesguard i Pabellons Güell, en Barcelona; El Caprig en Comillas, Palau Episcopal de Astorga, Casa Botins en Léon i les reformes de Gaudí en la catedral de Palma de Mallorca.
Archiu:Castillo de Cabrera. caps block 703	Archipèlec de Cabrera	1998-2006	N
Archiu:Arguayo potter monument.jpg	Centre alfarero d'Arguayo, en Santiago del Teide, Tenerife	1998-2006	K
Archiu:Menorca-Barranc d Algendare.jpg	Barranc de Algendar, Menorca	1998-2006	N
Archiu:Barranco del Poqueira. Capileira.jpg	Barranc del Poqueira	1998-2006	K
Archiu:Burgos - Arco de Santa Maria 10. caps block 704	Centre històric de Burgos	1998-2006	K	Ampliació de la catedral de Burgos, ben inscrit com a Patrimoni de la Humanitat en 1984.
Archiu:Cadiz Quay and Cathedral.jpg	Centre històric de Càdis	1998-2006	K
Archiu:Camidecavallnorp.jpg	Camí de Cavalls de Menorca	1998-2006	K
Archiu:Canal de Castilla.jpg	Canal de Castella	1998-2006	N
Archiu:Teatro romano cartagena 1.jpg	Cartagena i el seu entorn natural: història i paisage.	1998-2006	K/N
Archiu:Minorca 0048. caps block 705	Caixco antic de Ciutadella	1998-2006	K
Archiu:Ermita del Rocío, El Rocío, Huelva, España, 2015-12-07, caps block 706 02. caps block 707	El Rocío	1998-2006	K
Archiu:Arbol de Gernika día.jpg	Arbre i Casa de Juntes de Guernica	1998-2006	K	Front a la Casa de Juntes en Guernica, sèu de les Juntes Generals de Viscaya, es troba l'arbre de Guernica, un roure que simbolisa la llibertat tradicional de Viscaya i, en el sentit més ampli, del País Vasc.
Archiu:Numancia (2).jpg	Lloc arqueològic de Numància	1998-2006	K
Archiu:Palencia Catedral caps block 708 73476 E.jpg	El romànic palentino	1998-2006	K
Archiu:Llotja palma.jpg	Llonja de Palma de Mallorca	1998-2006	K
Archiu:Zona arqueológica La Fortaleza (6).jpg	Ruta de la Sal (Illes Canàries)	1998-2006	K
Archiu:Balkone in Santa Cruz.jpg	Conjunt històric de Santa Creu de la Palma	1998-2006	K
Archiu:Gorafe Hoya del Conquil. caps block 709	Hoyas de Guadix i Basa	1998-2006	K	Són depressió situades en les Cordilleres Bètiques.
Archiu:Torre de Son Durí.jpg	Torres defensives de les illes Balears	1998-2006	K
Archiu:Albarracín, Teruel, España, 2014-01-10, caps block 710 051. caps block 711	Conjunt monumental i arquitectura popular d'Albarracín	1999-2006	K
Archiu:Cripta Güell02.jpg	Assentaments obrers en els rius Cardener i Llobregat	1999-2006	K	Entre ells, la Colónia Güell.
Archiu:Drassanes de Barcelona.jpg	Atarazanas Reals (Reials Drassanes), Barcelona	1999-2006	K	Atarazanas medievals de Barcelona
Archiu:Vistas raña.jpg	Cabañeros, Castella-la Mancha	1999-2006	K
Archiu:Najera - Mº Sta Maria la Real 16.jpg	Camí de la llengua castellana, La Rioja	1999-2006	K
Archiu:AlfombrasElcheCristo.jpg	Art efímer en el festival Corpus Christi, Castella-la Mancha	1999-2006	K
Archiu:Lazareto EntradaPrincipal.jpg	Fortalees i edificis militars en Maó i Villacarlos	1999-2006	K	Instalacions militars en Maó i Villacarlos, en l'illa balear de Menorca.
Archiu:Fuendetodos - Nevera de Culroya. caps block 712	Rutes de les Neveres, Comunitat Valenciana	1999-2006	K
Archiu:Puig de Missa. caps block 713	Iglésies rurals d'Eivissa i Formentera	1999-2006	K
Archiu:Zona arqueológica de Segeda, Belmonte de Gracián, Zaragoza, España, 2017-01-05, caps block 714 14.jpg	Cultura celtíbera, Aragó	1999-2006	K
Archiu:Torre de Tamarit, en las Salinas de Santa Pola.jpg	Estanys i chapulls mediterràneus en la Comunitat Valenciana	1999-2006	N
Archiu:Reserva Natural de los Barruecos (Malpartida de Cáceres).jpg	Els Barruecos	1999-2006	K	Es tracta d'una reserva natural en el municipi de Malpartida de Càceres.
Archiu:Arquitectura negra de Majaelrayo02. caps block 715	Arquitectura negra de Guadalajara	1999-2006	K	Edificis de pissarra en la província de Guadalajara.
Archiu:Almagro. Representación de "El médico a palos", de Molière.jpg	Representacions teatrals dels corrals de comèdies de Castella-la Mancha	1999-2006	K
Archiu:Seu de Xàtiva i núvols. caps block 716	Complex històric de Xàtiva	1999-2006	K
Archiu:Almagro (Ciudad Real) 2009.jpg	Almagro, ciutat de teatre clàssic, i Ciutat Real	2001-2006	K	S'inclouen les ciutats d'Almagro en el Corral de Comèdies, un teatre de el XVII (ya propost en 1995 en el nom de "Almagro - Corral de Comèdies"), i Ciutat Real.
Archiu:Twinorgans Granada Cathedral.jpg	Art renaixentiste i barroc en Granada	2007-2012	K	Ampliació dels monuments granadins declarats anteriorment, en la denominació Ciutat Vella de Granada, Alhambra i Palau de Generalife. Inclouen les nominacions de 1995 el Hospital Real i la Catedral.
Archiu:Montealegre de Campos Chozo 965.jpg	Arquitectura de pedra seca	1998-2017	K	Paisages agrícoles en mampostería de pedra seca, sense cap tipo de argamasa.
Archiu:Campillo 3.jpg	Monasteri de l'Escorial i el seu entorn natural	1998-2017	K	Extensió del Patrimoni Mundial de l'Escorial en Madrit. La proposta inclou, ademés del centre de la vila de L'Escorial i Sant Lorenzo de l'Escorial, la Casita d'Avall i la Casita de Dalt, entre uns atres, com a ponts, molins, parcs, La Herrería, Horta del Castanar, La Fresneda i El Campillo.
Archiu:Yacimiento de Los Cayos.jpg	Llocs de chafades de dinosauris de la península ibèrica.	2002-2017	N
Archiu:Plaza de Santa Ana caps block 718 5417 (24845495867).jpg	Centre històric de Las Palmas de Gran Canària	2010-2017	K
Archiu:Bodegas Almijara.jpg	Camí cultural del vi i les vinyes en les ciutats mediterrànees	1998-2018	K
Archiu:Castillo de Javier.jpg	Ruta cultural de Francisco Javier	2001-2018	K	Es tractava d'una candidatura mundial, que emmarcava la ruta apostólica de Sant Francisco Javier. En Espanya, es va propondre el Castell de Javier.

Patrimoni de la Humanitat en Espanya per comunitats autònomes

Patrimoni de la Humanitat en Andalusia

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Andalusia. *Conjunts monumentals renaixentistes d'Úbeda i Baeza ** Els menuts punts taronges marquen els llocs d'art rupestre en Andalusia.

• 1984, 1994 - mixto - Alhambra, Generalife i Albaicín de Granada.
• 1984, 1994 - mixto - Centre històric de Còrdova.
• 1987 - mixto - Catedral, Alcázar i Archiu d'Índies en Sevilla.
• 1994, 2005 - natural - Parc Nacional de Doñana.
• 1998 - mixto - Art rupestre de l'arc mediterràneu de la península ibèrica, compartit en Aragó, Castella-la Mancha, Catalunya, Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia.
• 2003 - mixto - Conjunts monumentals renaixentistes d'Úbeda i Baeza.
• 2012 - immaterial - La festa dels patis de Còrdova.
• 2016 - mixto - Lloc dels Dólmenes de Antequera.
• 2018 - mixto - Ciutat Califal de Medina Azahara.

• 
  Pati dels Lleons, Alhambra de Granada.
• 
  Mesquita-Catedral de Còrdova.
• Archiu d'Índies, Sevilla.
  Archiu d'Índies, Sevilla.
• 
  Doñana.
• Cova dels Lletrers, art rupestre en Almeria.
  Cova dels Lletrers, art rupestre en Almeria.
• Basílica menor de Santa María, Úbeda.
  Basílica menor de Santa María, Úbeda.
• Plaça del Pópulo, Baeza.
  Plaça del Pópulo, Baeza.
• Festa dels Patis de Còrdova
  Festa dels Patis de Còrdova
• Tholos del Romeral, Antequera.
  Tholos del Romeral, Antequera.
• 
  Ciutat Califal de Medina Azahara.

Patrimoni de la Humanitat en Aragó

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Aragó. * Els menuts punts taronges marquen els llocs d'art rupestre en Aragó. ** Arquitectura mudéjar d'Aragó *** Camí de Santiago

• 1986, 2001 - mixto - Arquitectura mudéjar d'Aragó.
• 1993, 2015 - mixto - Camins de Santiago de Compostela: Camí Francés i Camins del Nort d'Espanya, compartit en Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Galícia, Navarra, País Vasc i La Rioja.
• 1997, 1999 - El meuxto - Pirineus-Mont Perdut, compartit en França FRA.
• 1998 - mixto - Art rupestre de l'arc mediterràneu de la península ibèrica, compartit en Andalusia, Castella-la Mancha, Catalunya, Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia.

• Torre mudéjar de la colegiata de Calatayut.
  Torre mudéjar de la colegiata de Calatayut.
• Iglésia mudéjar de Santa María de Tobed.
  Iglésia mudéjar de Santa María de Tobed.
• Techumbre mudéjar de la Catedral de Terol.
  Techumbre mudéjar de la Catedral de Terol.
• 
  Sant Andrés de Abay, Jaca, en els Camins de Santiago per Aragó.
• 
  Parc Nacional de Ordesa i Mont Perdut.
• Abric del Tio Campano, Albarracín.
  Abric del Tio Campano, Albarracín.

Patrimoni de la Humanitat en Astúries

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Astúries. * Cova de Altamira i art rupestre paleolític del nort d'Espanya ** Monuments d'Oviedo i del Regne d'Astúries *** Camins de Santiago

• 1985, 1998 - mixto - Monuments d'Oviedo i del Regne d'Astúries.
• 1985, 2008 - mixto - Cova de Altamira i art rupestre paleolític del rebanc cantàbric, compartit en Cantàbria i País Vasc.
• 1993, 2015 - mixto - Camins de Santiago de Compostela: Camí Francés i Camins del Nort d'Espanya, compartit en Aragó, Cantàbria, Castella i Lleó, Galícia, Navarra, País Vasc i La Rioja (el Camine de la Costa i el Camí Primitiu varen ser inclosos en l'extensió de 2015).

• San Miguel de Lillo, Oviedo.
  San Miguel de Lillo, Oviedo.
• 
  Pintures rupestres en la Cova de Llonín.
• Monasteri de Obona, Camí Primitiu.
  Monasteri de Obona, Camí Primitiu.

Patrimoni de la Humanitat en Balears

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Balears.

• 1999 - El meuxto - Eivissa, biodiversitat i cultura.
• 2010 - immaterial - La Vora de la Sibila de Mallorca.
• 2011 - mixto - Paisage cultural de la Serra d'Tramuntana.
• 2023 - cultural - Llocs prehistòrics de la Menorca talayótica.

• Muralles de Dalt Vila, Eivissa.
  Muralles de Dalt Vila, Eivissa.
• Regufio de l'Archiduc, Serra d'Tramuntana.
  Regufio de l'Archiduc, Serra d'Tramuntana.

Patrimoni de la Humanitat en Canàries

• 1986 - natural - Parc Nacional de Garajonay.
• 1999 - cultural - Sant Cristóbal de l'Estany.

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Canàries.

• 2007 - natural - Parc Nacional del Teide.
• 2009 - immaterial - El Chiule Gomero, llenguage chiulat de l'illa de la Gomera.
• 2019 - cultural - Paisage cultural del Risc Caigut i montanyes sagrades de Gran Canària.

• Bosc del Garajonay.
  Bosc del Garajonay.
• Santuari del Crist en Sant Cristóbal de l'Estany.
  Santuari del Crist en Sant Cristóbal de l'Estany.
• Volcà Teide.
  Volcà Teide.
• Roque Bentayga.
  Roque Bentayga.

Patrimoni de la Humanitat en Cantàbria

• 1985, 2008 - mixto - Cova de Altamira i art rupestre paleolític del rebanc cantàbric, compartit en Astúries i País Vasc.
• 1993, 2015 - mixto - Camins de Santiago de Compostela: Camí Francés i Camins del Nort d'Espanya, compartit en Astúries, Castella i Lleó, Galícia, Navarra, País Vasc i La Rioja (el Camine de la Costa i el Camí Lebaniego varen ser inclosos en l'extensió de 2015).

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Cantàbria. * Art rupestre en Cantàbria i 1. Cova del Castell, 2. Cova de les Monedes, 3. Cova de la Pasiega, 4. Cova dels Fumerals ** Camins de Santiago (Camí de la Costa i Camí Lebaniego, més l'iglésia de Santa María de l'Asunción de Castro-Urdiales, la colegiata de Santa Juliana de Santillana de la Mar i el monasteri de Sant Toribio de Liébana)

• Cova del Castell.
  Cova del Castell.
• Cova dels Fumerals.
  Cova dels Fumerals.
• Cova de les Covalana.
  Cova de les Covalana.
• Cova de les Monedes.
  Cova de les Monedes.
• Monasteri de Sant Toribio de Liébana.
  Monasteri de Sant Toribio de Liébana.

Patrimoni de la Humanitat en Castella-la Mancha

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Castella-la Mancha. * Els menuts punts taronges marquen els llocs d'art rupestre en Castella-la Mancha. ** Lloc compartit en Eslovènia - *** Hayedos primaris d'Europa **** Lloc compartit en Mèxic

• 1986 - mixto - Ciutat històrica de Toledo.
• 1996 - mixto - Ciutat històrica fortificada de Conca.
• 1998 - mixto - Art rupestre de l'arc mediterràneu de la península ibèrica, compartit en Andalusia, Aragó, Catalunya, Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia.
• 2012 - mixto - Patrimoni del mercuri (Almadén i Idrija), compartit en Plantilla:SLO.
• 2017 - natural - Hayedos primaris dels Cárpatos i atres regions d'Europa, compartit en Castella i Lleó, Comunitat de Madrit i Navarra i en Plantilla:ALB, Plantilla:ALE, Austria, Bélgica, Plantilla:BUL, Plantilla:CRO, Plantilla:SVK, Plantilla:SLO, Itàlia ITA, Polonia i Ucraniaborder|link=|20px Ucrania.

• 2019 - immaterial - Processos artesanals per a l'elaboració de la Talavera de Pobla i Tlaxcala (Mèxic) i de la ceràmica de Talavera de la Reina i El Pont de l'Arquebisbe (Espanya), compartit en [[Image:Plantilla:Bandera/Mèxic|border|20px|Mèxic]] Mèxic
• 2022 - immaterial - Toc manual de Campanes (Alustante, Guadalajara) i Maderada.

• Alcázar de Toledo.
  Alcázar de Toledo.
• Panorama de Conca.
  Panorama de Conca.
• Rillo de Gall, Guadalajara.
  Rillo de Gall, Guadalajara.
• Mines de Almadén.
  Mines de Almadén.
• Canó del riu Lillas en el Hayedo de Tejera Negra.
  Canó del riu Lillas en el Hayedo de Tejera Negra.

Patrimoni de la Humanitat en Castella i Lleó

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Castella i Lleó. * Camí de Santiago ** Lloc compartit en Portugal *** Hayedos primaris d'Europa

• 1984, 2014 - mixto - Catedral de Burgos i Centre Històric de Burgos.
• 1985, 2007 - mixto - Ciutat vella d'Àvila i iglésies extramuros.
• 1985 - mixto - Ciutat vella i aqüeducte de Segòvia.
• 1988 - mixto - Ciutat vella de Salamanca.
• 1993, 2015 - mixto - Camins de Santiago de Compostela: Camí Francés i Camins del Nort d'Espanya, compartit en Aragó, Astúries, Cantàbria, Galícia, Navarra, País Vasc i La Rioja.
• 1997 - mixto - Les Mèdula.
• 2000 - mixto - Jaciment arqueològic de Atapuerca.
• 1998, 2010 - mixto - Llocs d'art rupestre prehistòric del Valle del Coa i de Sega Vert, compartit en Plantilla:POR.
• 2007 - Memòria del món - Tractat de Tordesillas (Valladolit), compartit en Plantilla:POR.
• 2013 - Memòria del món - Decreta de León (León).
• 2017 - Memòria del món - Archiu General de Simancas (Valladolit).
• 2017 - natural - Hayedos primaris dels Cárpatos i atres regions d'Europa, compartit en Castella-la Mancha, Comunitat de Madrit, Navarra i en Plantilla:ALB, Plantilla:ALE, Austria, Bélgica, Plantilla:BUL, Plantilla:CRO, Plantilla:SVK, Plantilla:SLO, Itàlia ITA, Polonia i Ucraniaborder|link=|20px Ucrania.
• 2023 - Memòria del món - Archiu de Simón Ruiz (Valladolit).

• Catedral de Burgos.
  Catedral de Burgos.
• Muralles d'Àvila.
  Muralles d'Àvila.
• Aqüeducte de Segòvia.
  Aqüeducte de Segòvia.
• Plaça Major de Salamanca.
  Plaça Major de Salamanca.
• Les Mèdula.
  Les Mèdula.
• Atapuerca.
  Atapuerca.
• Entorn de Sega Vert.
  Entorn de Sega Vert.
• San Martín de Frómista, Camí de Santiago.
  San Martín de Frómista, Camí de Santiago.
• Pont del Pas Honroso, Camí de Santiago.
  Pont del Pas Honroso, Camí de Santiago.
• Catedral de Astorga, Camí de Santiago.
  Catedral de Astorga, Camí de Santiago.
• Pont de Molinaseca.
  Pont de Molinaseca.

Patrimoni de la Humanitat en Catalunya

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Catalunya. * Els menuts punts taronges marquen els llocs d'art rupestre en Catalunya.

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Barcelona. * Obres d'Antoni Gaudí ** Palau de la Música Catalana i Hospital Sant Pau

• 1984, 2005 - mixto - Obres d'Antoni Gaudí.
• 1991 - mixto - Monasteri de Poblet.
• 1997 - mixto - Palau de la Música Catalana i Hospital de Sant Pau en Barcelona.
• 1998 - mixto - Art rupestre de l'arc mediterràneu de la península ibèrica, compartit en Andalusia, Aragó, Castella-la Mancha, Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia.
• 2000 - mixto - Conjunt arqueològic de Tarraco.
• 2000 - mixto - Iglésies romàniques catalanes del Valle de Bohí.
• 2008 (2005) - immaterial - Patum de Berga.
• 2010 - immaterial - Castells.

• Casa Vicens, Obres de Gaudí.
  Casa Vicens, Obres de Gaudí.
• Interior del Palau Güell, Obres de Gaudí.
  Interior del Palau Güell, Obres de Gaudí.
• Claustre del Monasteri de Poblet.
  Claustre del Monasteri de Poblet.
• Interior del Palau de la Música, Barcelona.
  Interior del Palau de la Música, Barcelona.
• Amfiteatre romà de Tarragona.
  Amfiteatre romà de Tarragona.
• Frescs en Santa María de Taüll.
  Frescs en Santa María de Taüll.

Patrimoni de la Humanitat en la Comunitat de Madrit

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en la Comunitat de Madrit. * Hayedos primaris d'Europa

• 1984 - mixto - Monasteri i Lloc de l'Escorial en Madrit.
• 1998 - mixto - Universitat i casque històric d'Alcalà d'Henares.
• 2001 - mixto - Paisage cultural d'Aranjuez.
• 2017 - natural - Hayedos primaris dels Cárpatos i atres regions d'Europa, compartit en Castella i Lleó, Castella-la Mancha i Navarra i en Plantilla:ALB, Plantilla:ALE, Austria, Bélgica, Plantilla:BUL, Plantilla:CRO, Plantilla:SVK, Plantilla:SLO, Itàlia ITA, Polonia i Ucraniaborder|link=|20px Ucrania.
• 2021 - cultural - Passejada del Prat i el Bon Retir, paisage de les arts i les ciències.

• Monasteri de l'Escorial.
  Monasteri de l'Escorial.
• Plaça de Cervantes, Alcalà d'Henares.
  Plaça de Cervantes, Alcalà d'Henares.
• Jardí del Príncip, Aranjuez.
  Jardí del Príncip, Aranjuez.
• Hayedo de Montejo.
  Hayedo de Montejo.
• Font de Cibeles.
  Font de Cibeles.

Patrimoni de la Humanitat en la Comunitat Valenciana

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en la Comunitat Valenciana. * Els menuts punts taronges marquen els llocs d'art rupestre en la Comunitat Valenciana.

• 1996 - mixto - La Llonja de la Seda de Valéncia.
• 1998 - mixto - Art rupestre de l'arc mediterràneu de la península ibèrica, compartit en Andalusia, Aragó, Castella-la Mancha, Catalunya i Regió de Múrcia.
• 2000 - mixto - Palmeral d'Elig.
• 2008 (2001) - immaterial - El Misteri d'Elig.
• 2009 - immaterial - El Tribunal de les Aigües de Valéncia com a part dels Tribunals de regantes del Mediterràneu espanyol, compartit en la Regió de Múrcia.
• 2011 - immaterial - La festa de «la Mare de Déu de la Salut» de Algemesí.
• 2016 - immaterial - Les Falles de Valéncia.

• Interior de la Llonja de la Seda.
  Interior de la Llonja de la Seda.
• Palmeral d'Elig.
  Palmeral d'Elig.
• Mare de Déu de la Salut d'Algemesí.
  Mare de Déu de la Salut d'Algemesí.

• Art rupestre de l'arc mediterràneu de la península ibèrica en la C. Valenciana
• Archiu:Presentació sarga 12-11-03 Dolores-Ramón Page 11.jpg
• Archiu:Animals de l'escena de caça de la cova dels Cavalls, reproducció al museu de la Valltorta.JPG
• Archiu:Cuevas de l'Aranya 05.JPG
• Archiu:Abric on és troben els pintures d'art llevantí al pla de Petracos.JPG

Patrimoni de la Humanitat en Extremadura

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Extremadura.

• 1986 - mixto - Ciutat vella de Càceres.
• 1993 - mixto - Conjunt arqueològic de Mèrida.
• 1993 - mixto - Real Monasteri de Santa María de Guadalupe.

• Càceres.
  Càceres.
• Mèrida.
  Mèrida.
• Monasteri de Guadalupe.
  Monasteri de Guadalupe.

Patrimoni de la Humanitat en Galícia

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Galícia. * Camins de Santiago

• 1985 - mixto - Casque antic de Santiago de Compostela.
• 1993, 2015 - mixto - Camins de Santiago de Compostela: Camí Francés i Camins del Nort d'Espanya, compartit en Astúries, Aragó, Cantàbria, Castella i Lleó, Navarra, País Vasc i La Rioja (el Camine de la Costa i el Camí Primitiu varen ser inclosos en l'extensió de 2015).
• 2000 - mixto - Muralla romana de Lugo.
• 2009 - mixto - Torre d'Hércules.

• Catedral de Santiago de Compostela.
  Catedral de Santiago de Compostela.
• Muralla de Lugo.
  Muralla de Lugo.
• Torre d'Hércules.
  Torre d'Hércules.
• Monasteri Sant Julián de Samos, Camí Francés.
  Monasteri Sant Julián de Samos, Camí Francés.
• Sant Xoán de Portomarín, Camí Francés.
  Sant Xoán de Portomarín, Camí Francés.
• Melide, Camí Primitiu i Francés.
  Melide, Camí Primitiu i Francés.
• Lugo, Camí Primitiu.
  Lugo, Camí Primitiu.
• Catedral de Mondoñedo, Camí de la Costa.
  Catedral de Mondoñedo, Camí de la Costa.

Patrimoni de la Humanitat en La Rioja

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en La Rioja. * Camins de Santiago

• 1993, 2015 - mixto - Camins de Santiago de Compostela: Camí Francés i Camins del Nort d'Espanya, compartit en Astúries, Aragó, Cantàbria, Castella i Lleó, Galícia, Navarra i País Vasc (el Camí de Santiago Vasc de l'Interior va ser inclós en l'extensió de 2015).
• 1997 - mixto - Monasteris de San Millán de Yuso i de Suso.

• Monasteri de Yuso.
  Monasteri de Yuso.
• Monasteri de Suso.
  Monasteri de Suso.
• Nájera, Camí de Santiago Francés.
  Nájera, Camí de Santiago Francés.

Patrimoni de la Humanitat en la Regió de Múrcia

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en la Regió de Múrcia. * Els menuts punts taronges marquen els llocs de art rupestre en Múrcia.

• 1998 - mixto - Art rupestre de l'arc mediterràneu de la península ibèrica, compartit en Andalusia, Aragó, Castella-la Mancha, Catalunya i la Comunitat Valenciana.
• 2009 - immaterial - El Consell d'Hòmens Bons com a part dels Tribunals de regantes del Mediterràneu espanyol, compartit en la Comunitat Valenciana.
• 2020 - immaterial - Els Cavalls del Vi

• Cañaica del Calar II, Moratalla.
  Cañaica del Calar II, Moratalla.

Patrimoni de la Humanitat en Navarra

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Navarra. * Camins de Santiago ** Hayedos primaris d'Europa

• 1993 - mixto - Camins de Santiago: Camí Francés i Camins del Nort d'Espanya, compartit en Astúries, Aragó, Castella i Lleó, Cantàbria, Galícia i La Rioja.
• 2017 - natural - Hayedos primaris dels Cárpatos i atres regions d'Europa, compartit en Castella i Lleó, Castella-la Mancha i Comunitat de Madrit i en Plantilla:ALB, Plantilla:ALE, Austria, Bélgica, Plantilla:BUL, Plantilla:CRO, Plantilla:SVK, Plantilla:SLO, Itàlia ITA, Polonia i Ucraniaborder|link=|20px Ucrania.

• Pont la Reina, Camí de Santiago Francés.
  Pont la Reina, Camí de Santiago Francés.
• Selva de Irati, en Lizardoia.
  Selva de Irati, en Lizardoia.
• Hayedo de Aztaparreta.
  Hayedo de Aztaparreta.

Patrimoni de la Humanitat en el País Vasc

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Euskadi. * Camins de Santiago * Cova de Altamira i art rupestre paleolític del nort d'Espanya

• 1985, 2008 - mixto - Cova de Altamira i art rupestre paleolític del rebanc cantàbric, compartit en Astúries i Cantàbria.
• 2006 - mixto - Pont de Viscaya.
• 1993, 2015 - mixto - Camins de Santiago de Compostela: Camí Francés i Camins del Nort d'Espanya, compartit en Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Galícia, Navarra i La Rioja (el Camí de Santiago Vasc de l'Interior i el Camí de Santiago de la Costa varen ser inclosos en l'extensió de 2015).

• Cova de Santimamiñe.
  Cova de Santimamiñe.
• Tolosa, Camí interior vasc.
  Tolosa, Camí interior vasc.
• Zarauz, Camí de la Costa.
  Zarauz, Camí de la Costa.
• Pont de Viscaya.
  Pont de Viscaya.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en Espanya.
• UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Espanya (en anglés)
• UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en Espanya (en espanyol)