Trashumancia en Espanya
La trashumancia en Espanya consistix en el trasllat o 'pas' del ganado pels seus pastorés des de les dehesas d'estiu a les d'hivern, i viceversa.[1] Provocada per les fortes diferències estacionals de la península ibèrica, la trashumancia ha teixit un extens sistema de comunicacions de vies pecuàries que a l'inici de el XXI encara subsistix a lo llarc de 125.000 quilómetros i més de 400.000 hectàrees,[2] entre cañadas, cordeles, veredas i coladas.
Etimologia
[editar | editar còdic]L'orige de la paraula «trashumancia» ve segons la DRAE del ganado que «transhuma» (del prefix d'orige llatí trans-, de l'atra part, i el vocablo, igualment llatí humus, terra). Dit del ganado: Passar en els seus conductors des de les dehesas d'hivern a les d'estiu, i viceversa.
Orígens de la trashumancia en la Península
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Les zones meridionals de la península ibèrica, en especial lo que després seria Extremadura, varen anar des de l'inici de l'història destine dels ganados transhumants que fugien dels rigorosos hiverns en els montes lleonesos i en les comarques fredes de Castella i Lleó. Els primers pobladors d'estes terres varen ser pobles celtes de pastors com els lusitanos i els vetones.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Herrero Uceda, Miguel i Elisa: El meu Extremadura. Elam editors, 2012. ISBN 9788493658540
- ↑ Herrero Uceda, Miguel: Els útimos nómades. El Periódico d'Extremadura. 21 d'octubre de 2013
- Este artícul conté una traducció derivada de «Trashumancia en España» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.