Vereda

Vereda és un terme polisèmic que pot referir-se a varis conceptes relacionats:

• Una vereda pot ser un camí estret format pel trànsit de persones i animals.

• En Colòmbia és un dels centres de divisió territorial d'un municipi. Les vereda són usades com a referència d'una àrea determinada del rural dispers i es denomina a eixa chicoteta comunitat agrària composta per numeroses parceles i veïns en els camins rurals. Tenen entre 50 i 1000 habitants, lo que ho equivaldria al terme: Parage.

• En Espanya és un camí per a ganado en un esgambi de 20 metros que és un tipo de via pecuària. Junt en cañadas, cordeles, camins azagadores, descansaderos i contaderos formen part d'un intrincado sistema que forma les Vies pecuàries. Espanya conta en uns 125.000 quilómetros d'estos camins per al ganado, que suponen el 1% del seu territori, unes 450.000 hectàreas. A lo manco en els sigles XIX i gran part de el XX, el terme tenia un significat més ampli que el de simple via pecuària, com es pot inferir del poema d'Antonio Machado Vaig somiar que el teu em duyes. També sol ser el camí que està al costat d'un riu.
• Vereda és també l'orde o avís que es despacha als lugareño per a fer fer alguna cosa, per estar en el mateix camí o a poca distància, i ser d'interés comú. En la Riojilla Burgalesa es manté este significat de prestació personal en treballs comunitaris: era habitual que en els treballs per a la comunitat que calguera fer en un Ajuntament es cridara al poble "a vereda": d'esta forma cada veí o família completa aportava una peonada de treball per dia, cada fadrí major d'edat o viudo o viuda aportava mija peonada o mija jornada. Aixina en el treball personal en comesos comunals es feya els manteniments de camins i de caixers d'aigües de regadiu, de neteges de caixers de riu, de plantacions del mont o choperas en les riberes, d'obres públiques com duta d'aigües i aigüerals. Esta accepció s'utilisa també en el País Vasc (assistir a prestació personal o vulgarment cridat vereda) i és equiparable al denominat "auzolan".

• En Veneçola és un camí o carrer que servix d'accés a alguna vivenda o grups de vivendes. Vindria a ser una via de servici i el seu orige es remonta als pobles fundats durant el periodo colonial (o posterior) en les regions agropecuarias. En algunes urbanisacions populars o assentaments llauradors, les vereda fan referència a les senderes que tenen accés als patis atrassers de les cases construïdes entre dos carrers paralels, per lo que vindrien a ser una espècie de carreró de servici. El terme s'ampra en l'identificació de moltes vivendes en les direccions urbanes.

• En Argentina, Bolívia, Chile, Equador, Paraguay, Perú, i Uruguay, la paraula és un sinònim de acera, part d'una via urbana delimitada per soleras, o solera i la llínea d'edificació, que se situa als costats d'un carrer, revestida per taulells i està destinada al tràfic de peatons.

• En la zona intertropical americana, vereda sol coincidir en el terme sendera o senda, camí obert pel pas repetit de gent i cavalls (o vehículs) per una ruta determinada, com diu la cançó Vereda tropical.

Duen en el seu títul el terme "vereda":

• Gran Sertón: Vereda, novela de João Guimarãés Rosa.
• Vereda tropical, telenovela de Carlos Lombardi protagonisada per Lucélia Sants en 1984.
• Vereda tropical, cançó de Gonzalo Curiel, interpretada per numerosos artistes en la segona mitat de el XX, entre ells, per Alfredo Sadel.
• Vereda (Albacete), un barri d'Albacete (Espanya).
• Les Vereda, una pedania de Almonaster la Real (Espanya).