Montes de León

Els monts de León són un conjunt montanyós espanyol localisat entre les províncies de León, Zamora i Orense, que comença a l'est d'esta última per a aplegar fins a la comarca del Bierzo. Conecten la submeseta Nort, el massiç Astur-Galaico i la cordillera Cantàbrica. Són part del gran abombamiento del zócalo que formava el massiç ibèric herciniano, i que es va fracturar durant l'orogènia alpina. Voregen la gran fossa tectónica del Bierzo, reblix en els materials de les montanyes que el riu Sil ha erosionat. Mostren traces de l'erosió feta pel gèl, sent el relleu glaciar més extens d'Espanya.

És un conjunt de serres de relleus suaus, alcançant les més elevades els 2000 m. El seu cim més elevat és el mont Teleno, en 2183 m.s.n.m). Dos dels picos apareixen entre les 100 cims més prominents de la península ibèrica: Teleno (24.º, en 1088 m de prominència i Penya Trevinca (49.º, en 885 m).^[1]

En el massiç hi ha 26 cims de més de 2000 m d'altitut en una prominència d'a lo manco 30 m, que es reduïxen a 13 si es considera una prominència de 100 m i a sol quatre si és de 300 m —Teleno (2183 m), Cap de l'Egua (2142 m), Penya Trevinca (2127 m) i Vizcodillo (2121 m)—. Són 124 les que superen els 1500 m d'altitut, de les que 41 tenen més de 100 m de prominència i 8 més de 300 m.

Geografia

Les principals serres dels Monts de León són les següents:

monts Aquilianos, el sostre dels quals és el Cap de l'Egua (2142 m) i destaca l'Aquiana (1846 m);
serra del Teleno, una alliniació d'uns 27 km en direcció SSE-NNO casi en continuïtat en els Aquilianos, que arremata en el mont Teleno, en 2188 m;
serra Segundera, en el grup del massiç de Trevinca, en el seu sostre penya Trevinca (2127 m);
serra de Cabrera, una alliniació en direcció E-O, que té el seu cim culminant en el Vizcodillo (2121 m)^[2] Es distinguixen dos zones:
serra de Cabrera Baixa, aproximadament 50 km. Té el seu orige en el circ del Tera i conclou en l'Alt de Penya Negra en Rosinos de la Requejada. La part este d'esta serra, és denominada «serra Negra» pels naturals de la zona A pesar de la seua denominació "baixa" és la zona més alta de les dos ya que els cims d'esta serranía superen els 2000 m són les de Vizcodillo (2121 m), Picón (2076 m), Vidulante (2042 m), Alt del Cadabal (2032 m), Faeda (2023 m), Fallanquinos (2016 m), Alt de Penya Negra (2016 m), El Camello (2008 m), Tres Rucs o Tres Creus (2007 m), La Plana (2007 m) i Riopedro (2000 m).
serra de Cabrera Alta —o simplement serra de Cabrera, encara que també es coneix com a «serra de Truchillas»— continuació en direcció este de la Cabrera Baixa des de l'Alt de Penya Negra i fins al mont Beneiros. El pico de màxima altitut és el pico Cubisco (1752|m}}).^[3]
serra de la Culebra, alguna cosa més alluntada, al sur, en la província de Zamora, en direcció SSE-NNO en una cadena d'uns 50 km, en una altitut mija d'entorn als 1000 m i una altitut màxima de 1241 m en penya Mira;
serra Gamoneda, massiç de curta llongitut, uns 12 km, en la partix sur de la província de Zamora, paralela a la frontera en Portugal i perpendicular a l'extrem meridonal de la serra de la Segundera. Els seus cims són els Alts de la Gamoneda (1731 m), Cinseiro (1601 m), Coco (1531 m), Estant (1518 m), Plaça de Llops (1501 m), Olmos (1398 m) i Allariz (1300 m).

Montes Aquilianos

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Serra de Cabrera

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Cims dels monts de León

S'arrepleguen a continuació els cims més destacats dels monts de León (més de 140 en total). Les altituts sobre el nivell de la mar s'han obtingut de la cartografia de l'Institut Geogràfic Nacional, disponible en llínea a través del visor Iberpix 5.0. Algunes dels cims d'escassa prominència no rotulen nom i ací s'arrepleguen en una breu descripció del lloc per a poder localisar-les.^[4] S'arreplega també la prominència —desnivell mínim que cal descendir des del cim per a ascendir a una atra més alta— que dona idea de la relativa suavitat de tot l'alliniació: quant més prominent és una montanya més destacarà entre les que la rodegen, en independència de la seua altitut.^[1] El pico pare és el cim més alt respecte a la que es medix la prominència, considerant com a tals les que tinguen una prominència mínima de 30 m.^[5] Per a determinar la prominència s'ha fet us de les altituts dels collados que apareixen en la cartografia, i, de no ser aixina, s'ha interpolado entre les llínees de les curves de nivell de 10 m, açò és, suponent que està en el punt mig, xxx5 m: açò implica que algunes tindran més prominència i que unes atres podrien tindre inclús menys dels 30 m necessaris per a figurar en la taula.

La taula s'ha ordenat segons un criteri de continuïtat geogràfica, del següent modo:

primer se seguix l'alliniació dels Montes Aquilianos i la serra del Teleno, en direcció O-E;
es contínua en la serra de la Segundera, en direcció N-S, primer el cordal fins al nuc del massiç de Penya Trevinca i després al sur fins a la serra de Gamoneda;
se seguix la serra de Cabrera, també en direcció O-E.

s'acaba en la chicoteta alliniació de la serra Gamoneda.

S'han elaborat quatre ránquines d'altitut propis de la Wikipedia en efectes merament comparatius (tres primeres columnes) :

un per altitut dels cims que tinguen a lo manco 100 m de prominència (1.ª columna); els cims que no l'alcancen apareixen igualment com «—»;
un segon per altitut total dels cims en a lo manco 30 m de prominència (2.ª columna); els cims que no l'alcancen apareixen com «—»;
un tercer segons les províncies que integren el massiç.

un quarto segons les serres que integren el massiç.

La taula es pot ordenar alfanuméricamente per cada columna fent clic en l'icon situat en la part superior de la columna corresponent: un clic orde ascendent, dos clic, descendent.

El sombreado Plantilla:Fontcolor destaca els cims que estan en alguna divisòria provincial: León-Zamora, León-Orense i Orense-Zamora.

La taula pot estar incompleta —poden faltar alguna dels cims menys elevats— i ajudaries completant-la.

**Montanyes destacades dels monts de León** (més de 1500 m d'altitut en més de 30 m de prominència)
º
#	#	#	#	Nomene	Serra	Altitut (m s. n. m.)	Prominència (m)^[6]	Aïllament (km)	Pique pare^[7]	Municipi	Província
36	109	LE-77	MA-22	Alt de Veiga	Cordales anteriors als Montes Aquilianos	1573	427	–	?	Santa Colomba de Somoza	León
—	117	LE-84	MA-26	Alt de Valdevieco	Cordales anteriors als Montes Aquilianos	1531	67	–	Alt de Veiga	Santa Colomba de Somoza i Torre del Bierzo	León
37	111	LE-79	MA-23	Pico del Redondal	Cordales anteriors als Montes Aquilianos	1565	422	–	Alt de Veiga	Castropodame i Molinaseca	León
—	120	LE-87	MA-28	Mont Irago o cerro Corbos^[8]	Cordales anteriors als Montes Aquilianos	1528	33	–	Cerro del Pico	Santa Colomba de Somoza	León
39	115	LE-82	MA-24	Praderia de la Ánguila	Montes Aquilianos	1556	108	–	Aquiana	Priaranza del Bierzo	León
—	118	LE-85	MA-27	Penyes de Mont Maurín	Montes Aquilianos	1531	75	–	Aquiana	Benuza i Priaranza del Bierzo	León
19	048	LE-40	MA-11	Aquiana (o Guiana)	Montes Aquilianos	1846	195	–	Pico Tòrt	Benuza, Ponferrada i Priaranza del Bierzo	León
—	—	LE—	MA—	Pico La Tenacitat	Montes Aquilianos	1811	22	–	Pico Tòrt	Benuza i Ponferrada	León
09	011	LE-09	MA-04	Pico Tòrt	Montes Aquilianos	2051	125	1,46	Alt de les Berdianas	Benuza, Castrillo de Cabrera i Ponferrada	León
11	023	LE-17	MA-06	Creu Major	Montes Aquilianos (trans.)	2025	137	2,39	Pico Tòrt	Benuza i Castrillo de Cabrera	León
06	007	LE-05	MA-03	Alt de les Berdiaínas	Montes Aquilianos	2116	105		Cap de l'Egua	Ponferrada	León
04	004	LE-03	MA-02	La Utre (o alt de Funtirín, en la cuerdo trans. des de el A.º de les Berdiaínas )	Montes Aquilianos (trans.)	2123	128	1,94	Alt de les Berdiaínas	Castrillo de Cabrera	León
—	078	LE-57	MA-17	Els Canals (cuerdo trans. des de el A.º de les Berdiaínas)	Montes Aquilianos (transv.)	1702	33		Funtirín	Castrillo de Cabrera	León
02	002	LE-02	MA-01	Cap de l'Egua	Montes Aquilianos	2142	305	12,47	Teleno	Castrillo de Cabrera	León
—	090	LE-67	MA-19	Cim sobre Coser Lladre (cuerdo trans. des de Cap de l'Egua)	Montes Aquilianos (transv.)	1669	33		Cap de l'Egua	Ponferrada	León
31	091	LE-68	MA-20	El Corón (cuerdo trans. des de Cap de l'Egua)	Montes Aquilianos (transv.)	1666	191	12,47	Cap de l'Egua	Ponferrada	León
40	116	LE-83	MA-25	Cerro Picueto (cuerdo trans. des de Cap de l'Egua)	Montes Aquilianos (transv.)	1551	215	12,47	El Corón	Ponferrada	León
—	018	LE-14	MA-05	Cim Estació d'El Morredero o Cadira de l'Egua	Montes Aquilianos	2031	32	12,47	Cap de l'Egua	Castrillo de Cabrera i Ponferrada	León
—	—	LE—	MA—	Cerro Portillinos (Casablanca de la Hosna)	Montes Aquilianos	1955	29		Cap de l'Egua	Truchas	León
12	025	LE-19	MA-07	Meruelas (cerro del Picón)	Montes Aquilianos	2021	131	3,09	Cadira de l'Egua	Castrillo de Cabrera i Ponferrada	León
—	031	LE-25	MA-09	Cerro Portillinos (Els Portillinos)	Montes Aquilianos	1954	68	3,09	Meruelas	Truchas	León
—	057=	LE-46	MA-12=	Pico de la Rino	Montes Aquilianos (cord. //)	1791	58		El Morredero	Ponferrada	León
—	068	LE-51	MA-15	Vora de les Tornes	Montes Aquilianos (cord. //)	1748	50		Pico de la Rino	Lucillo i Ponferrada	León
22	057=	LE-47	MA-12=	Cerro del Gorro	Montes Aquilianos (cord. //)	1791	105		El Morredero	Lucillo	León
—	089	LE-66	MA-18	Cerro de Campialverde	Montes Aquilianos (cord. //)	1671	55		Cerro del Gorro	Lucillo	León
—	077	LE-56	MA-16	Les Chanas (cordal des de p.º de la Rino)	Montes Aquilianos (trans.)	1711	37		Pico de la Rino	Lucillo i Ponferrada	León
16	042	LE-36	MA-10	Cerro Becerril (cordal des de p.º de la Rino)	Montes Aquilianos (trans.)	1865	361	7,27	Meruelas	Lucillo i Ponferrada	León
—	102	LE-72	MA-21	Cerro Cueto (cordal des de p.º de la Rino)	Montes Aquilianos (trans.)	1617	96		Cerro Becerril	Ponferrada	León
13	026	LE-20	MA-08	Pla de les Ovelles	Montes Aquilianos	2009	153	3,43	Teleno	Lucillo i Truchas	León
—	020	LE-16	TE-03	Majada de la Citrera (Sestil)	Teleno	2029	44	0,54	Teleno	Lucillo i Truchas	León
01	001	LE-01	TE-01	Teleno	Teleno	2183	1088	82,31	Cornón (2188 m)	Lucillo / Truchas	León
—	—	LE—	TE—	Penya Negra (Teleno)	Teleno	2049	18	0,736	Teleno	Lucillo i Truchas	León
—	012	LE-10	TE-02	El Cambito	Teleno	2050	75	1,625	Teleno	Lucillo i Truchas	León
—	072	LE-53	TE-06	Penya Canals	Teleno (cord. //)	1726	45		Els Cambitos	Truchas	León
—	079	LE-58	TE-09	Pico de Valdeteleno	Teleno (cord. //)	1698	70		Els Cambitos	Truchas	León
—	087	LE-64	TE-11	Pico Calión	Teleno (cord. //)	1675	84		Pico de Valdeteleno	Castrocontrigo i Truchas	León
—	121	LE-88	TE-15	Penya Cuba	Teleno (cord. //)	1526	37		Pico Calión	Truchas	León
—	113	LE-81	TE-13	Penya Picuda (serra de la Pinada)	Teleno (cord. //)	1561	44		Pico Calión	Truchas	León
—	119	LE-86	TE-14	Alt de Piedemola (serra de la Pinada)	Teleno (cord. //)	1529	63		Penya Picuda	Truchas	León
26	074	LE-54	TE-07	Penya Paloma o Sanguiñal	Teleno	1720	135	5	Els Cambitos	Luyego	León
38	112	LE-80	TE-12	Penya del Monete	Teleno	1564	120	1,625	Penya Paloma	Lucillo i Truchas	León
—	086	LE-63	TE-10	La Festillina	Teleno (cordal trans. des dels Cambitos)	1678	30	1,625	Els Cambitos	Truchas	León
—	076	LE-55	TE-08	Teso Candaneo	Teleno (cordal trans. des dels Cambitos)	1712	57	1,625	El Cabrón	Truchas	León
—	060	LE-49	TE-05	El Cabrón	Teleno (cordal trans. des dels Cambitos)	1775	67	1,625	Les Chanas	Truchas	León
23	059	LE-48	TE-04	Les Chanas	Teleno (cordal trans. des dels Cambitos)	1789	232	1,625	Penya Paloma	Truchas	León
14	037	LE-31 OR-08	PS-04	Pico de les Egües	Prolongació s.ª Segundera	1893	187	–	Penya Surbia	Benuza Carballeda de Valdeorras	León Orense
21	055	LE-44 OR-12	PS-09	Lardeira	Prolongació s.ª Segundera	1818	147	–	?	Benuza / Carballeda de Valdeorras	León Orense
15	040	LE-34 OR-09	PS-06	O Pedroso	Prolongació s.ª Segundera	1873	147	–	?	Benuza / Carballeda de Valdeorras	León Orense
—	047	LE-39 OR-11	PS-08	Chano dels Pals	Prolongació s.ª Segundera	1851	66	–	O Pedroso	Benuza	León Orense
34	103	LE-73	PS-16	El Cabezo (ramal que arranca des de Chano dels Pals)	Prolongació s.ª Segundera (transv.)	1614	106	–	Chano dels Pals	Encinedo	León
29	085	LE-62	PS-12	Fabero o pico de la Fraga (ramal que arranca des de Chano dels Pals)	Prolongació s.ª Segundera (transv.)	1680	269	–	Chano dels Pals	Benuza	León
30	088	LE-65	PS-13	Pico Sixoblanco (ramal que arranca des de Chano dels Pals)	Prolongació s.ª Segundera (transv.)	1673	131	–	Fabero]]	Benuza	León
—	101	LE-71	PS-15	Forma Alta (ramal que arranca des del Cabezo)	Prolongació s.ª Segundera (transv.)	1622	36	–	El Cotarro	Encinedo	León
27	082	LE-60	PS-10	El Cotarro (ramal que arranca des del Cabezo)	Prolongació s.ª Segundera (transv.)	1688	181	–	?	Encinedo	León
—	107	LE-75	PS-17	Vedat Bernil (ramal que arranca des del Cabezo)	Prolongació s.ª Segundera (transv.)	1583	67	–	Llagarino	Encinedo	León
28	083	LE-61	PS-11	Llagarino (ramal que arranca des del Cabezo)	Prolongació s.ª Segundera (transv.)	1688	277	–	Penya Trevinca	Castrillo de Cabrera / Encinedo	León
—	099	LE-70	PS-14	Chao de la Taula (ramal que arranca des del Cabezo)	Prolongació s.ª Segundera (transv.)	1633	61	–	Llagarino	Castrillo de Cabrera / Encinedo	León
—	045	LE-38 OR-10	PS-07	Valdebuey	Prolongació s.ª Segundera	1854	77	–	O Pedroso	Encinedo Carballeda de Valdeorras	León Orense
—	036	LE-30 OR-07	PS-03	Alt els Valellos	Prolongació s.ª Segundera	1896	58	–	O Pedroso	Encinedo / Carballeda de Valdeorras	León Orense
—	—	LE— OR—	PS-05	Alt del Colladin	Prolongació s.ª Segundera	1883	25	–	O Pedroso	Encinedo Carballeda de Valdeorras	León Orense
—	—	LE— OR—	PS—	Alt de les Camperas	Prolongació s.ª Segundera	1934	29	–	Pique Portes	Encinedo Carballeda de Valdeorras	León Orense
—	017	LE-13 OR-05	PS-02	Pique Portes (cota 2032 sobre el Portell Portes)	Prolongació s.ª Segundera	2032	63	–	Penya Surbia	Encinedo Carballeda de Valdeorras	León Orense
07	008	LE-06 OR-03	PS-01	Penya Surbia	Prolongació s.ª Segundera	2116	146	1,66	Penya Trevinca	Encinedo Carballeda de Valdeorras	León Orense
—	—	OR— ZA—	Seg—	Ladeira dona Miges	Serra Segundera	2066	9		Penya Trevinca	Carballeda de Valdeorras Porte de Sanabria	Orense Zamora
—	—	OR— ZA—	Seg—	Penya Negra Nort	Serra Segundera	2089	28		Penya Trevinca	Carballeda de Valdeorras i A Veiga Porte de Sanabria	Orense Zamora
—	005=	OR-02 ZA-02	Seg-02	Penya Negra	Serra Segundera	2121	56		Penya Trevinca	Carballeda de Valdeorras i A Veiga Porte de Sanabria	Orense Zamora
03	003	OR-01 ZA-01	Seg-01	Penya Trevinca	Serra Segundera	2127	881		Cap de l'Egua	A Veiga Porte de Sanabria	Orense Zamora
—	010	LE-08 OR-04	Seg-03	Alt de la Surbia o del Xurvial	Serra Segundera	2052	33		Penya Trevinca	Porte de Sanabria / A Veiga	León Orense
—	032	LE-26 OR-06	Seg-06	Mermiñeira	Serra Segundera	1946	57		Penya Trevinca	Porte de Sanabria / A Veiga	León Orense
10	014	ZA-04	Seg-04	Moncalvo	Serra Segundera	2044	155		Penya Trevinca	Porte de Sanabria	Zamora
—	053	ZA-25	Seg-11	El Abedoral	Serra Segundera (transv.)	1831	65		Moncalvo	Galende	Zamora
—	066	ZA-32	Seg-15	Alt del Solt	Serra Segundera (transv.)	1751	53		Moncalvo	Galende	Zamora
—	063	ZA-29	Seg-14	Cim en Peus Junts	Serra Segundera (transv.)	1757	49		Moncalvo	Porte de Sanabria	Zamora
—	075	ZA-37	Seg-17	Cabezo de Sant Martín	Serra Segundera (transv.)	1714	46		Alt del Solt	Galende	Zamora
—	098	ZA-45	Seg-22	Pico de Freire (sobre estany del Payón)	Serra Segundera (transv.)	1636	30		Alt del Solt	Galende	Zamora
—	096	ZA-43	Seg-21	Cota 1645 en el Bot del Valent	Serra Segundera (transv.)	1645	78		Valdecasares	Galende	Zamora
—	016	ZA-06	Seg-05	Moncalvillo	Serra Segundera	2039	34		Moncalvo	Porte de Sanabria	Zamora
18	046	ZA-21	Seg-08	Montouto	Serra Segundera	1854	123	3,18	Moncalvo	Porte de Sanabria	Zamora
—	062	ZA-28	Seg-13	Sixtral^[9]	Serra Segundera	1769	96		Valdecasares	Porte de Sanabria	Zamora
—	106	ZA-48	Seg-24	Pique Parets	Serra Segundera (transv.)	1585	40		Sixtral	Pías	Zamora
—	093	ZA-41	Seg-20	Alts de Raposeiras (parc eòlic)	Serra Segundera	1658	43		Sixtral	Pías i Porte de Sanabria	Zamora
—	092	OR-14 ZA-40	Seg-19	Aguallal o Seixo Blanco	Serra Segundera	1666	91		Sixtral	A Mesquita Pías - Lubián	Orense Zamora
—	049	ZA-22	Seg-10	Valdecasares	Serra Segundera	1844	47		Cim de l'Estany	Porte de Sanabria	Zamora
—	081	ZA-38	Seg-18	Acibeiros o Porreiral (parc eòlic)	Serra Segundera	1689	52		Valdecasares	Lubián	Zamora
17	043	ZA-19	Seg-07	Cim de l'Estany	Serra Segundera	1857	205		Monclavo	Porte de Sanabria	Zamora
—	—	ZA—	Seg-09	Alt del Cabril	Serra Segundera	1853	26		Cim de l'Estany	Porte de Sanabria	Zamora
—	054	ZA-26	Seg-12	La Pedrina	Serra Segundera (transv.)	1819	80		Cim de l'Estany	Porte de Sanabria	Zamora
—	—	ZA—	Seg—	Penya Esvarada	Serra Segundera (transv.)	1746	28		La Pedrina	Cobreros	Zamora
—	100	ZA-46	Seg-23	Alt dels Fitos (sobre estany de Sotillo)	Serra Segundera (transv.)	1625	34		Valdecasares	Porte de Sanabria	Zamora
—	073	ZA-36	Seg-16	Cim sobre Camposagrado	Serra Segundera	1725	34		Valdecasares	Porte de Sanabria	Zamora
—	—	OR-13 ZA-30	MA-14	Sextil	Serra Calba	1757	25	–	Alts do Corraliza	La Vega Porte de Sanabria	Orense Zamora
—	015	LE-12 ZA-05	Cab-04	Penya Vidulante	Serra de Cabrera Baixa	2042	54	1,18	El Picón	Encinedo Porte de Sanabria	León Zamora
08	009	LE-07	Cab-02	El Picón	Serra de Cabrera Baixa (transv.)	2079	210	2,97	Penya Surbia	Encinedo	León
—	013	LE-11	Cab-03	El Camello (en Gaya de Cueto)	Serra de Cabrera Baixa (transv.)	2049	78	1,50	El Picón	Encinedo	León
—	021=	ZA-08	Cab-06=	Alt de Riopedro	Serra de Cabrera Baixa	2028	94	1,53	El Picón	Porte de Sanabria	Zamora
—	029	LE-23	Cab-11	Cota 1065 en la Loma del Verdugueo	Serra de Cabrera Baixa (transv.)	1965	67		El Picón	Encinedo	León
—	021=	ZA-09	Cab-06=	La Plana	Serra de Cabrera Baixa	2028	93		El Picón	Sant Just	Zamora
—	—	ZA—	Cab—	Penya Cabrita	Serra de Cabrera Baixa (transv.)	1903	16		La Plana	Galende	Zamora
—	061	ZA-27	Cab—	Llombo Alt	Serra de Cabrera Baixa (transv.)	1770	53		La Plana	Galende	Zamora
24	064	ZA-31	Cab-26	Cerro Currisquero	Serra de Cabrera Baixa (transv.)	1756	134		Alt la Plana	Trefacio	Zamora
—	071	ZA-35	Cab-29	Genciales	Serra de Cabrera Baixa (transv.)	1731	36		La Plana	Galende	Zamora
—	097	ZA-44	Cab-34	Corona	Serra de Cabrera Baixa (transv.)	1641	56		Genciales	Galende	Zamora
—	—	LE— ZA—	Cab—	Tres Rucs o Tres Creus	Serra de Cabrera Baixa	2018	9		La Plana	Encinedo Sant Just	León Zamora
—	027	LE-21 ZA-11	Cab-09	La Chana	Serra de Cabrera Baixa	1982	70		El Picón	Encinedo Sant Just	León Zamora
—		ZA-17	Cab-16	El Sistral	Serra de Cabrera Baixa	1892	97		La Chana	Sant Just	Zamora
—	114	ZA-49	Cab-38	Pico la Pedrera	Serra de Cabrera Baixa	1558	53		El Sistral	Sant Just	Zamora
—	024	LE-18 ZA-10	Cab-08	Faeda (Fayeda)	Serra de Cabrera Baixa	2023	64	1,54	El Picón	Encinedo Sant Just	León Zamora
—	080	LE-59	Cab-30	Penya L'Àguila	Serra de Cabrera Baixa (trans.)	1694	63		Faeda	Encinedo	León
—	—	LE— ZA—	Cab—	Fallanquinos	Serra de Cabrera Baixa	2016	19		Faeda	Encinedo Sant Just	León Zamora
—	123	LE-89	Cab-40	La Cabriruela	Serra de Cabrera Baixa (trans.)	1509	43		Alt del Cadabal	Encinedo	León
—	—	LE— ZA—	Cab—	Alt del Cadabal	Serra de Cabrera Baixa	2013	17	10,06	Alt de la Penya Negra	Sant Just	León Zamora
—	019	LE-15 ZA-07	Cab-05	Alt de la Penya Negra^[10]	Serra de Cabrera Baixa	2031	35		El Picón	Sant Just	León Zamora
—	084	ZA-39	Cab-31	Penya Velaidera	Serra de Cabrera Baixa (trans.)	1682	53		Alt de la Penya Negra	Sant Just	Zamora
—	028	LE-22 ZA-12	Cab-10	Molc Reigada	Serra de Cabrera Baixa	1976	47		Vizcodillo	Encinedo Sant Just i Rosinos de la Requejada	León Zamora
—	067	ZA-33	Cab-27	Picos de la Ciutat	Serra de Cabrera Baixa (trans.)	1751	52		Molc Reigada	Sant Just	Zamora
—	—	LE— ZA—	Cab—	Alt de la Reigada	Serra de Cabrera Baixa	1898	22		Vizcodillo	Encinedo Rosinos de la Requejada	León Zamora
—	034	LE-28 ZA-15	Cab-14	Alt de la Sebe	Serra de Cabrera Baixa	1929	94		Molc Reigada	Encinedo Rosinos de la Requejada	León Zamora
—	f/o	LE-f/o	Cab-f/o	El Colmenar de Morcos	Serra de Cabrera Baixa (trans.)	1354	86		Alt de la Sebe	Encinedo	León
—	f/o	LE-f/o	Cab-f/o	El Cabezo (sobre Santa Eulalia de Cabrera)	Serra de Cabrera Baixa (trans.)	1353	92		Alt del Peñón	Encinedo	León
—	044	LE-37 ZA-20	Cab-20	Alamicos del Valle	Serra de Cabrera Baixa	1857	32		Alt del Peñón	Encinedo Rosinos de la Requejada	León Zamora
—	038	LE-32 ZA-18	Cab-17	Alt del Peñón	Serra de Cabrera Baixa	1886	45		Alt dels Alamicos	Encinedo i Truchas Rosinos de la Requejada	León Zamora
—	041	LE-35	Cab-19	La Barreira	Serra de Cabrera Baixa (trans.)	1867	32		Alt del Peñón	Encinedo i Truchas	León
—	039	LE-33	Cab-18	El Pedroso	Serra de Cabrera Baixa (trans.)	1876	72		Alt del Peñón	Encinedo i Truchas	León
—	056	LE-45	Cab-24	Cota 1804 en la loma de la Candanera	Serra de Cabrera Baixa (trans.)	1804	72		El Pedroso	Truchas	León
20	050	LE-41	Cab-21	El Cabezo en la loma de la Candanera	Serra de Cabrera Baixa (trans.)	1842	113		El Pedroso	Truchas	León
—	105	LE-74	Cab-35	La Torre	Serra de Cabrera Baixa (trans.)	1599	84		El Cabezo	Truchas	León
—	030	LE-24 ZA-13	Cab-12	Alt dels Alamicos	Serra de Cabrera Baixa	1958	63		Vizcodillo	Truchas Rosinos de la Requejada	León Zamora
05	005=	LE-04 ZA-03	Cab-01	Vizcodillo	Serra de Cabrera Baixa	2121	324	19,23	Teleno	Truchas Rosinos de la Requejada	León Zamora
—	—	LE— ZA—	Cab—	Alt de Penya Negra (sobre llac Truchillas)	Serra de Cabrera	2016	16	0,32	Vizcodillo	Truchas Rosinos de la Requejada	León Zamora
41	122	ZA-50	Cab-39	Cota 1524 sobre el Testero del Prat	Serra de Cabrera (transv.)	1524	113		Vizcodillo	Rosinos de la Requejada	Zamora
—	035	LE-29 ZA-16	Cab-15	El Piornal	Serra de Cabrera	1911	53		Vizcodillo	Truchas Espadañedo i Rosinos de la Requejada	León Zamora
—	033	LE-27 ZA-14	Cab-13	Calbarrás	Serra de Cabrera	1934	39		Vizcodillo	Truchas Espadañedo	León Zamora
—	051	LE-42 ZA-23	Cab-22	Punta Negra	Serra de Cabrera	1836	31		Calbarrás	Truchas Espadañedo	León Zamora
—	052	LE-43 ZA-24	Cab-23	La Frisgia	Serra de Cabrera	1833	38		Calbarrás	Truchas Espadañedo	León Zamora
—	065	LE-50	Cab-25	Penya Cubisco	Serra de Cabrera	1756	76	8,16	Vizcodillo	Truchas	León
—	069	LE-52	Cab-28	Penya Lluenga	Serra de Cabrera	1737	42	–	?	Truchas	León
32	094=	LE-69	Cab-32=	Pico dels Bedules	Serra de Cabrera	1647	122	–	Penya Lluenga	Truchas	León
33	094=	ZA-42	Cab-32=	Pico Carrizoso	Serra de Cabrera (trans.)	1647	122	–	Pico dels Bedules	Molgues dels Cavallers i Justel	Zamora
—	110	LE-78	Cab-37	Les Barraques	Serra de Cabrera	1571	97	–	Pico dels Bedules	Truchas	León
35	108	LE-76	Cab-36	Penya de la Bandera / Penya Negra^[11]	Serra de Cabrera	1581	110	–	Pico dels Bedules	Truchas	León
25	070	ZA-34	Gam-01	Alt de la Gamoneda	Serra Gamoneda	1732	386	–	Pico El Cabril	Hermisende i Lubián	Zamora
—	104	ZA-47	Gam-02	Pico Cinseiro	Serra Gamoneda	1608	63	–	Alt de la Gamoneda	Requejo	Zamora
—	124	ZA-51	Gam-03	Lamaobellas	Serra Gamoneda	1505	59	–	Pico Cinseiro	Requejo	Zamora

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 José Martínez Hernández (Decembre 2010). Les 100 cims més prominents de la Península Ibèrica, 1.ª edició (en és), Madrit: Desnivell edicions, pp. 11-18, 28. ISBN 9788498292039.
↑ https://web.archive.org/web/20140225015553/http://www.truchillas.com/images/lago/vertice-Geodesico-Vizcodillo.pdf Resenya vèrtiç geodèsic: Vizcodillo
↑ Principals grups montanyosos
↑ Alguns de les senyes referents a prominència i aïllament dels cims que superen els 2000 m s'han obtingut de l'entrades «Catàlec de cims» del lloc «Dosmiles Castella i Leon», disponible en llínea en: [1] [2] archivat en Wayback Machine..
↑ La UIAA (Unió Internacional d'Associacions d'Alpinisme) considera tradicionalment les montanyes en una prominència major de 30 m com a cims o cims —30 m era la llongitut d'una corda en l'época—. Consideren com a montanyes independents solament aquells cims la prominència dels quals és superior a 300 m.
↑ La prominència s'ha obtingut usant l'informació cartogràfica de el IGN (Institut Geogràfic Nacional d'Espanya) i el visor gratuït Iberpix 5.0. Consultat el 15-16 de setembre de 2023.
↑ El pico pare s'ha considerat qualsevol cim propenc que tinga a lo manco més de 30 m de prominència, la mínima per a ser considerada un cim.
↑ El cerro Corbos o mont Irago té un cim secundari, l'Alt de les Eres, de 1513 m i solament 8 m de prominència.
↑ Són dos els picos que usen el orónimo Sixtral: un de 1769 m en el municipi de Porte de Sanabria i un atre, un kilometros a l'est, El Sixtral, de 1892 m del municipi de Sant Just.
↑ Són dos els alts de la Penya Negra en el mateix cordal: el més occidental, prop de l'Alt de Cadabal, de 2031 m, i el més oriental, a una miqueta més de 10.5 km, sobre l'estany de Truchillas, de 2016 m. Ademés hi ha també una Penya Negra prop de penya Trevinca.
↑ Està al costat de la Penya Negra, de sol 1 metro menys d'altitut.

Este artícul conté una traducció derivada de «Montes de León» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[100Cims-1] 1,0 ^1,1 José Martínez Hernández (Decembre 2010). Les 100 cims més prominents de la Península Ibèrica, 1.ª edició (en és), Madrit: Desnivell edicions, pp. 11-18, 28. ISBN 9788498292039.

[2] ttps://web.archive.org/web/20140225015553/http://www.truchillas.com/images/lago/vertice-Geodesico-Vizcodillo.pdf Resenya vèrtiç geodèsic: Vizcodillo

[3] Principals grups montanyosos

[4] Alguns de les senyes referents a prominència i aïllament dels cims que superen els 2000 m s'han obtingut de l'entrades «Catàlec de cims» del lloc «Dosmiles Castella i Leon», disponible en llínea en: [1] [2] archivat en Wayback Machine..

[5] La UIAA (Unió Internacional d'Associacions d'Alpinisme) considera tradicionalment les montanyes en una prominència major de 30 m com a cims o cims —30 m era la llongitut d'una corda en l'época—. Consideren com a montanyes independents solament aquells cims la prominència dels quals és superior a 300 m.

[6] La prominència s'ha obtingut usant l'informació cartogràfica de el IGN (Institut Geogràfic Nacional d'Espanya) i el visor gratuït Iberpix 5.0. Consultat el 15-16 de setembre de 2023.

[7] El pico pare s'ha considerat qualsevol cim propenc que tinga a lo manco més de 30 m de prominència, la mínima per a ser considerada un cim.

[8] El cerro Corbos o mont Irago té un cim secundari, l'Alt de les Eres, de 1513 m i solament 8 m de prominència.

[Sixtral-9] Són dos els picos que usen el orónimo Sixtral: un de 1769 m en el municipi de Porte de Sanabria i un atre, un kilometros a l'est, El Sixtral, de 1892 m del municipi de Sant Just.

[10] Són dos els alts de la Penya Negra en el mateix cordal: el més occidental, prop de l'Alt de Cadabal, de 2031 m, i el més oriental, a una miqueta més de 10.5 km, sobre l'estany de Truchillas, de 2016 m. Ademés hi ha també una Penya Negra prop de penya Trevinca.

[11] Està al costat de la Penya Negra, de sol 1 metro menys d'altitut.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]