Torre de Sant Martín
La torre de Sant Martín de Terol és una edificació del mudéjar aragonés d'Espanya catalogada en 1986 com Patrimoni de la Humanitat.[1] Va ser erigida en 1316 i reformada en el XVI, en que se li va afegir un basamento de pedra.
En 1911 va ser declarada Monument Nacional, per lo que és be d'interés cultural en categoria de monument.
Història
[editar | editar còdic]Va ser edificada entre 1315 i 1316 i reformada entre 1549 i 1551 per Quint Pierres Vedel,[2] que va eliminar vivendes adossades per a deixar una plaça oberta davant la torre i va construir un reforç de sillería en la seua base per a reparar i previndre la degradació de la seua part baixa, molt erosionada per les humitats. En 1926 Ricardo García Guereta va acometre una important restauració; en la posguerra espanyola Manuel Lorente Junquera va tornar a intervindre en la torre restituint peces ceràmiques en un to més tènue que el de les originals. Entre 2002 i 2007 es va produir una restauració completa, tant en l'interior com en l'exterior, per la que va ser recuperada l'antiga entrada de baix de la torre.
Descripció
[editar | editar còdic]S'ubica en la plaça de Pérez Prat, front al carrer d'els Amants. És, com unes atres de les torres de la capital turolense, una torre-porta de rajola en ornaments de ceràmica vidriada baix la que passa la costera de la Andaquilla. És practicable en la seua base a través d'una volta ogival. En el primer cos són visibles tres de les seues cares, puix la quarta està adossada a l'iglésia de Sant Martín, d'época barroca.
La torre imita l'estructura del minaret almohade en dos torres quadrades concèntriques entre les que se situen les escales. La torre interior presenta tres pisos superposts coberts en volta de crucería.
-
Interior
Monument Nacional i Patrimoni de la Humanitat
[editar | editar còdic]Sent Carlos Castel i González de Amezúa (1873-1927) subsecretari d'Instrucció Pública es «va iniciar l'expedient de declaració de monuments nacionals a les torres mudéjares de Sant Martín i del Salvador».[3]
El conjunt monumental mudéjar de la ciutat de Terol va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1986.[1] La justificació de la seua importància va ser descrita en estos térmens:
La justificació de la declaració està sustentada en el criteri IV de la mateixa organisació:
- Detalls de l'alçat
Vore també
[editar | editar còdic]- Torre de l'iglésia del Salvador, edifici mudéjar aragonés, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO (1986).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Mudejar Architecture of Aragon». UNESCO Culture Sector. Consultat el 16 de febrer de 2013.
- ↑ Alcalà Prats, 2010, p. 192.
- ↑ Gran Biblioteca Aragonesa, 2000.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2010) Diputació General d'Aragó Departament de Política Territorial, Justícia i Interior (ed.). L'art mudéjar en la Comunitat de Terol (en espanyol), Saragossa. ISBN 978-84-8380-066-9.
- «Gran Enciclopèdia Aragonesa (GEA)» (en espanyol). Castel i González de Amezúa, Carlos. Archivat des d'el original, el 20 de decembre de 2016. Consultat el 5 de decembre de 2016.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Torre de Sant Martín.- Torre de Sant Martín en aragonmudejar.com
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torre de San Martín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Torres d'Aragó
- Arquitectura en Aragó en el sigle XIV
- Bens individuals inscrits Patrimoni de la Humanitat en Espanya (Arquitectura mudéjar d'Aragó)
- Arquitectura de 1316
- Diòcesis de Terol i Albarracín
- Edificis i estructures de Terol
- Bens d'interés cultural de la província de Terol
- Bens protegits d'Espanya declarats en 1911
- Patrimoni de l'Humanitat