Ramals de la Victòria
Ramals de la Victoria[1] és un municipi de l'interior de la comunitat autònoma de Cantàbria (Espanya). Llimita al nort en Rasines, a l'oest en Ruesga, al sur en Soba i a l'est en la província de Viscaya. Està situat en la comarca del Asón-Agüera que antigament era una via de comunicació molt important ya que comunica el port de Laredo en la replanell, actualment a través de la N-629.[2]
Geografia
[editar | editar còdic]
El principal riu d'este municipi és l'Asón, que ho travessa, aixina com els seus afluents, el Gándara i el Carranza. El riu Asón naix en una cascada en el poble del mateix nom, pertanyent al veí municipi de Soba, del com pren el nom tant el riu com la vall per a on este transcorre fins a la seua desembocadura en la ria del Ason, localisada entre els municipis de Netes, Santona i Laredo. En el seu descens cap al municipi de Arrendondo rep l'aigua de la Font Cuvera; ya al seu pas per Arredondo, arreplega les aigües del riu Bustablado; despuix recorre els pobles de Riva, Llastres i Valle fins a aplegar a la localitat de Ramals de la Victòria, a on rep al seu afluent principal, el Gándara.
El riu Gándara naix en una surgencia situada per damunt del núcleu de la Gándara (Soba), passant també per Veguilla, la capital del veí municipi de Soba. Despuix de Ramals, el Asón i el Gándara, ya units, oferixen un tram de vedats salmoneros: Vedat Cuende, Vedat Negrillo i Vedat Penya Quebrada. Este riu Gándara té, a la seua volta, un atre afluent, el riu Calera, que ve d'El Prat i Lanestosa (Viscaya), i que al seu pas entre les penyes de La Mortera i El Moro ha excavat una gola que du el seu nom. El segon afluent del riu Asón és el riu Carranza, que passa per les localitats de Gibaja i Riancho i que igualment ha excavat una gola en passar entre El Moro i el Picón del Carlista, podent-se vore en este desfiladero una buitrera.
l'orografia del municipi és escarpada, de roca calcàrea. Ramals de la Victòria es troba assentat sobre una vall formada per la confluència dels rius Asón i Gándara, rodejat d'alts cims, entre les que destaquen el Pico Sant Vicente (Soba, 910 m), estampa i símbol del municipi, Picón del Carlista (737 m), en el llímit en Viscaya. Hi ha atres dos altures que superen els 800 metros d'altitut: El Moro, en la divisòria en Viscaya, i la Penya del Mall, en la marge esquerra del Carranza.
Prop del cim del Picón del Carlista, en el llímit en Viscaya, es troba l'entrada a la Torca del Carlista, cavitat de 349 m de profunditat, en una enorme sala interior.
Història
[editar | editar còdic]Esta localitat va ser escenari de la batalla de Ramals que va decidir el triumfo lliberal en la primera guerra carlista encapçalat pel general Baldomero Espartero front als carlistas de Rafael Maroto. La duració d'esta va ser de 22 dies, i es va saldar en numeroses morts i ferits. Com recompensa el duc Espartero va rebre el títul de gran d'Espanya, a lo que va unit duc de la Victòria, d'ahí que Ramals passe a apellidar «de la Victòria». Com a conseqüència a esta batalla un gran número de construccions emblemàtiques del poble varen ser incendiades.
Per una atra part, el municipi reunix un dels conjunts arqueològics més importants de la regió, compost per decenes de jaciments en coves i abrics rocosos, testimoni de presència humana des de la prehistòria fins a l'Edat Mija. Les seues coves més famoses són la cova de Cullalvera i la cova de Covalanas, sent esta l'única cova d'estes catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2008. Descoberta per Lorenzo Serra en colaboració en Hermilio Alcalde del Riu, és la segona cova d'art paleolític descobert en el rebanc cantàbric despuix de la cova de Altamira (1879).cita requerida
Una atra fet per la que és afamado Ramals és pel dit popular «Més grossa que la de Ramals». Té el seu orige en 1893 quan el Ministeri de Gràcia i Justícia decidix suprimir el partit judicial de Ramals, integrant-ho en el veí de Laredo. Este descontent en els habitants va provocar que el poble de Ramals es rebelara en contra i s'amotinara. Els lugareño es varen tirar al carrer, varen tallar la carretera general Madrit-Laredo, que travessava el poble, per mig d'arbres, i varen cremar dos ninots que representaven al Govern en la plaça del poble. Davant l'avís de l'arribada de les tropes militars els ramaliegos varen retornar a les seues cases i tot açò va quedar en una simple anècdota. D'este acontenyiment es varen fer eco els periòdics de Madrit d'aquella época, donant lloc al dit popular «Més grossa que la de Ramals».cita requerida
Demografia
[editar | editar còdic]Ramals de la Victòria conta en una població de Plantilla:Població-és wd.
Administració i política
[editar | editar còdic]Govern municipal
[editar | editar còdic]César García (PSOE) és l'actual alcalde del municipi.
Organisació territorial
[editar | editar còdic]- Gibaja, 483 hab. en 2024, repartint-se la seua població entre els barris de:
- Bárcena, 19 hab., a 4 km de la capital
- L'Estació, 29 hab., a 4 km
- Pondra, 25 hab., a 4 km
- La Quintana, 367 hab., a 4 km
- Riancho, 43 hab., a 4 km
- Ramals de la Victòria (capital), en 2572 habitants en 2024, dividits en els següents barris:
- Ramals de la Victòria, 2240 hab.
- Cubillas, 39 hab.
- Entrepuentes, 15 hab.
- Guardamino, 32 hab., a 2 km
- Helguero, 30 hab., a 2 km
- Iseña, 17 hab.
- El Mall, 46 hab.
- La Paret, 8 hab., a 3 km
- Bot de l'Orso, 81 hab., a 1 km
- Serra Alcomba, 9 hab., a 2 km
- Les Valls, 14 hab., a 2 km
- Veares, 18 hab., a 2 km
- Vegacorredor, 18 hab.
Cultura
[editar | editar còdic]Patrimoni
[editar | editar còdic]
El municipi conta en varis bens d'interés cultural, dins de la categoria de zona arqueològica:
- Cova de Covalanas que, ademés, forma part del lloc Patrimoni de la Humanitat cridat cova de Altamira i Art rupestre paleolític del nort d'Espanya
- Cova de Cullalvera
- Cova de la Pondra
- Cova del Morro del Oridillo en Pondra
- Cova de Sotarriza en Pondra
- Cova d'Arc A en Pondra
- Cova d'Arc B en Pondra
- Cova d'Arc C en Pondra
- Cova del Haza
- Zona arqueològica de Ramals
- Palau de Revillagigedo: Palau els orígens del qual es remonten a el XVI, encara que profundament reformada en el XVIII. Distribuït en quatre plantes i dos torres laterals, el palau va ser residència de dò Juan Francisco de Güemes i Horcasitas, naixcut en 1681, virrey de la Nova Espanya des de 1746 i primer comte de Revillagigedo. Durant les guerres carlistas va sofrir importants danys. En el frontal de les torres presenta escuts en les armes de Güemes i Horcasitas. A pesar d'haver ser un Ben inventariat, BOC de 3 d'abril de 2001, està inclós en la Llista roja de patrimoni en perill.
Festes
[editar | editar còdic]
Les festes d'esta localitat són les de sant Pedro i sant Valentí. Sent el patró d'esta localitat sant Pedro, i en el seu honor cada 29 de juny se celebra dita efeméride; el dia 30 de juny se celebra la festivitat de Sant Valentí, efeméride que s'organisa com a homenage a les parelles i matrimonis del municipi.
Ademés, coincidint en el primer dissabte de juliol se celebra la Verbena del Mantón, un concurs de parelles de ball en música de raigambre castiça i madrilenya (passodoble, tango i chotis entre uns atres), amenisada per la Banda Municipal de Ramals i un organillo; Els participants masculins deuen vestir en trage i corbata i les seues parelles deuen anar abillades en un mantón a l'esquena. Segons algunes versions, esta tradició es remonta a la derrota dels carlistas, els qui, en la seua fugida, haurien deixat oblidat un baül en mantones de Manila que els soldats d'Espartero varen repartir entre les mosses del poble per a celebrar la seua victòria. Ademés el 16 de juliol se celebra en l'Avinguda de Malestroit la festivitat de la Verge del Carmen, en verbena fins a altes hores de la matinada.
Una atra festa, és "El Milagrucu" que se celebra el dia 4 de setembre en el Barri de Vegacorredor, a on és típic que les famílies del poble acodixquen al lloc a escoltar missa a l'aire lliure, ademés de dur be siga el menjar o la berena i últimament acodixen en abdós ya preparades o parcialment llestes, o allí monten les seues barbacoes, gojant d'un dia de asueto a l'aire lliure, compartint en amics i invitats de la parrillada i les activitats programades per la comissió de festes. A les 12 de la nit, com a preludi de la verbena, té lloc un singular espectàcul de fòcs artificials, que no té res que envejar a uns atres de renom.
Aixina mateix, el dia 8 de setembre se celebra en el Barri de Guardamino la festivitat de La nostra Senyora, en activitats a lo llarc del dia, en el matí se celebren els actes religiosos, que donen pas al clàssic vermú, amenisat per la banda municipal. Ya en la vesprada comencen els jocs i activitats per als més menuts, en caure la nit es degusten la típica parrillada de chorizos regats en sidra, donant començ a la romeria amenisada en banda de música dels veïns de Ramals i interessats en els actes d'abdós festivitats per a que puguen traslladar-se a estes dos últimes festes, el trencito, popularment conegut com el "Magdaleno", que fa el recorregut cada trenta minuts.
Persones destacades
[editar | editar còdic]- Eduardo García de Enterría, jurista i membre de la Real Acadèmia de Jurisprudència i Llegislació i la Real Acadèmia Espanyola (1923).
- Gonzalo Colsa, jugador del Racing de Santander (1979).
- Carlos Galarreta, ex cicliste professional (1967)
Localitats hermanadas
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ajuntament de Ramals de la Victoria (ed.): «Ajuntament de Ramals de la Victòria». Consultat el 02/06/2024.
- ↑ (2002) Gran Enciclopèdia de Cantàbria, Cantàbria. ISBN 8486420296.
- ↑ «Resultats de les eleccions municipals en Ramals de la Victòria».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ramals de la Victòria.- Ajuntament de Ramals de la Victòria
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ramales de la Victoria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Wikipedia:Referenciar (aún sin clasificar)
- Artículs en passages que requerixen referències
- Ramals de la Victòria
- Localitats de Ramals de la Victòria
- Localitats d'Espanya en bens declarats Patrimoni de la Humanitat (Cova de Altamira i art rupestre del nort d'Espanya)
- Viles de Cantàbria
- Patrimoni de l'Humanitat