Arquitectura negra
.jpg)
La arquitectura negra és un tipo d'arquitectura popular que ampra com a element constructiu principal la pissarra, compost mineral de tons grisos, violetas, azulados, pardos, plateados o negruzcos. És una tècnica empleada tradicionalment en algunes zones espanyoles com la serra de Ayllón, entre Guadalajara, Segòvia i Madrit, i la serra d'Alt Rei, en Guadalajara, en les que la pissarra és un material abundant i, ademés, antigament, pels precaris mijos de comunicació, no es disponia d'atres materials alternatius.
Este tipo d'arquitectura és aplicable a tot tipo de construccions, tant vivendes com a tancaments i delimitació agrícoles i ganaderes, tainas per al ganado, camins, ponts, etcétera.
En les localitats de la vertent nort de la serra de Ayllón, en la província de Segòvia, es presenta una fantàstica mescla de arquitectura negra i arquitectura roja.
Les manifestacions de l'arquitectura negra formen part del patrimoni cultural de Castella-la Mancha, otorgant-se'ls la protecció que la llei dispensa als bens d'esta naturalea.[1] Els ajuntaments de Campillo de Granotes, Majaelrayo i Valverde de les Rieres han aprovat aixina mateix normes encaminades a protegir l'estil arquitectònic propi de l'arquitectura negra tals com l'us exclusiu de la pissarra negra pròpia de la zona, la prohibició de cables creuant els carrers, de cobertes planes, de buhardillones i de terrats o finestras sobre la coberta.[2][3]
Construccions
[editar | editar còdic]Característiques constructives
[editar | editar còdic]
La pissarra és l'element estructural fonamental en les construccions d'este tipo d'arquitectura, servint para cobertes i paraments. L'us de la pissarra provoca que els seus pobles presenten un aspecte negruzco en les seues vistes.
Estes construccions s'assenten en prats formant menuts núcleus o grups aïllats d'elements auxiliars.
Els elements més peculiars i cridaners de l'arquitectura negra són les chicotetes edificacions usades per a guardar el material tant agrícola com a ganader i les tainas i les majadas utilisades com cobertizos per al ganado en llocs aïllats en la montanya. Estos elements junt en les vivendas i els edificis comunitaris constituïxen tot l'elenc arquitectònic.
Són les vivendes els edificis més elaborats en múltiples recursos per a l'utilitat i comoditat dels habitants d'una zona que sofrix d'un clima de montanya molt fret i tendent a les nevades.
Vivendes
[editar | editar còdic]
La vivenda representa l'element constructiu més important de l'arquitectura negra. S'adapten a les dures condiciones climàtiques que tenen que soportar els seus inquilins, sobretot, en hivern. Tradicionalment les vivendes s'han mesclat en unes dependències per als animals domèstics, quedant normalment la planta baixa separada en dos dependències: una para ovellas, vacas, cabres i gallines i, una atra, per als seus amos; en la planta alta s'almagasenen reserves d'aliments, palla i llenya que permeten sobreviure els mesos més crus del hivern.
Els recursos disponibles fa que la seua construcció es base en la pissarra, el fanc i la fusta, ya siga de roure, pi, chop o om, segons la zona en la que es troba la vivenda. Els volums compactes d'estes construccions només s'òbrin a l'exterior en finestrals molt menuts en la frontera sur que responen únicament a un mínim de ventilació i allumenament de l'estància. El restant de les fronteres queden cegues per no rebre a penes llum solar durant bona part de l'any. Estos finestrals i la porta d'accés que s'òbrin en la frontera sur es recuadran en grans reforços de fusta.
La construcció de la vivenda comença en l'eixecució dels murs sobre el terreny assentant pissarra sobre fanc i vores rodades, mesclats en palla, conseguint un gruixa d'uns ciuncuenta o xixanta centímetros. Els tabics interiors es construïxen en armassó de pals verticals, cridats colondas, entre els que es coloquen atobós. L'estructura interior es realisa a pur de postes sobre els que se situen els voltons horisontals. Sobre els murs descansen les voltós horisontals dels forjats i, sobre elles, el parquet del pis superior.
La planta superior es construïx en postes de distints tamanys, segons l'inclinament de la coberta, que soporten tant els voltons llongitudinals, cridades sopandas, com el voltó de la cumbrera de la coberta, normalment paralela a la frontera. Sobre les sopandas es recolzen els cuartones que formen els faldones de la coberta, construïda en lajas de pissarra esteses sobre una capa de fanc mesclat en palla per a donar major consistència, soportada per un parquet assentat en els cuartones.
Normalment les vivendes presenten cobertes a dos aigües, sent el faldón de la partix nort, que s'estén diagonalment des de la part més alta de la vivenda fins a casi el sol mostrant un desnivell certament pronunciat, de molt major tamany que el de la partix sur, permetent aixina l'extensió de la frontera meridional. En moltes ocasions, la vivenda carix de faldón en la partix sur.
Baixe la coberta, en el pis superior, se situa l'andana que s'ompli d'aliments, palla, forrajes i llenya en els mesos més crus de l'hivern. En la planta baixa residixen habitualment el ganado i els moradores separats en dos estàncies. Una sola porta servix d'entrada tant para animals domèstics com para els seus amos. La porta se situa sempre en la frontera sur i es cobrix per una chicoteta teulada independent o per la prolongació de la coberta. Està feta o be d'un sol full de fusta llaurada en astral, o be de full partit horisontalment en dos mitats. Per ella s'accedix al zaguán, solado en lajas de pissarra i proveït de poyos adossats a les parets. Des d'ací s'accedix, per un costat, a la quadra, per un atre, als dormitoris, per unes escalas es esciende al andana i com a habitàcul central de la casa, la cuina, que servix, a banda de lloc a on preparar els aliments, com a sala d'estar, menjador i recibidor i, ademés, en ella es troba el forn per al pa i, en això, la fumeral que és, també, a on cura la matança.
Les vivendes modernes de l'arquitectura negra mostren construccions més pròpies de l'época actual responent a l'estil de vida de hui, mantenint com a característica comuna en les velles construccions el fet de cobrir els murs en lajas de pissarra negra, les grans cobertes i les fronteres, oblidant-se, per desús, de les estàncies dedicades al cobertizo del ganado i a l'almagasenage d'víveres.
Edificis comunitaris
[editar | editar còdic]
Entre els edificis comunitaris destaca la iglésia, mostrant també la seua singularitat dins de l'estil de l'arquitectura negra. Molts d'estos edificis s'enquadren arquitectónicamente dins del romànic, pese a que la majoria d'ells es varen construir posteriorment, seguint traçats molt simples. És a partir de la segona mitat de el XII, despuix de la conquista cristiana de la zona, quan es comencen a construir les primeres iglésies en el nort de lo que hui és la província de Guadalajara en llocs tals com Albendiego, Campisábalos, Galve de Sorbix, Villacadima, etcétera.
L'iglésia de tipo popular va a ser predominant en tot el nort de Guadalajara influenciat pel romànic clàssic, ya donat en terres al nort; per l'arquitectura mudéjar, predominente al sur, i pel art cisterciense, influenciant des de varis monasteris tals com el de Bonaval prop de Retiendas, el de Monsalud en Córcoles o el ya desaparegut de Santuy[4] en la falda sur del cerro de la Calahorra o Santuy. Dels primers heredán l'estructura dels edificis; dels segons les techumbres de fusta, els artesonados i alguns, i escassos, treballs decoratius, i dels tercers l'austeritat ornamental, les esquematizaciones vegetals i la repetició de models.
L'arquitectura de la zona està destinada a poblacions chicotetes en recursos, tècniques i necessitats prou llimitades, per lo que en esta arquitectura, forçosament, predomina la senzillea i l'intimitat dels seus usuaris. Inclús en a on els edificis que mostren major cultismo apareixen escenes quotidianes i referències a la vida local. L'estil romànic, per la seua senzillea, es popularisa i perviu durant varis sigles fins a tal punt que les iglésies de la zona es construiran baix l'estil romànic fins a époques més recents, caracterisant-se per la seua adequació a les necessitats de les chicotetes comunitats i la seua identificació en l'arquitectura popular que els rodeja.
Les iglésies seguixen la tradicional orientació este-oest, situant-se l'àbsit en alce i l'espadaña triangular sobre el mur de ponent. En la frontera meridional se situa la porta d'accés a l'iglésia baixe un arc de mig punt que recolza sobre una esquemàtica rebanc i protegit per un mínim atri. Estes iglésies consten d'una única nau i un àbsit llaugerament sobreelevado en una capçalera que pot ser plana o semicircular, indistintament. El conjunt de l'edifici sol estar desprovisto de decoració alguna. La coberta, a dos aigües, s'assenta sobre una estructura de voltós de fusta inclinades que recolzen sobre pilarés, també de fusta, empotrats en els murs. Els parells inclinats, a la seua volta, soporten el voltó central de la cumbrera que s'assenta sobre uns voltons horisontals assentats en els pilars. Sobre esta estructura assenten les lajas de pissarra, situades en rencs irregulars, rebuts en morter de fanc. En cas que existixquen buits, estos són mínims i en forma d'aspillera.
Eixemples d'estes iglésies es poden trobar en casi tots els pobles a on apareix l'arquitectura negra com a element constructiu, destacant l'iglésia de Sant Joan en Matallana; la de Prádena d'Atienza; la de Roblelacasa, i l'iglésia de l'Inmaculada Concepció, en La Vereda, entre unes atres, com a eixemples prototípicos, o la de Sant Ildefons, en Valverde de les Rieres, i la de Santa María Magdalena, en Campillo de Granotes, com a eixemples d'iglésies modernes en les que s'alcen, excepcionalment, una torre en lloc de la tradicional espadaña.
Edificis auxiliars
[editar | editar còdic]Els edificis dedicats a guarecer el ganado, sustente bàsic dels seus habitants, tenen una importància fonamental en l'arquitectura negra. Be formen part de les vivendes, o be constituïxen menuts conjunts individuals, sense mostrar, en cap cas, formes constructives diferenciades, llevat en el menor tamany, en la nau única que presenta i en l'absència de buits dels cobertizos per al ganado. Per tant, la forma constructiva d'estos cobertizos, principalment tainas i majadas, tant en cobertes, com en murs i accessos no diferixen de la forma constructiva ya descrita de les vivendas pròpies de la zona. Igualment, cochiqueras i palleraés mostren les mateixes formes que els anteriors.
Atres construccions auxiliars característiques són els propdos, tant per al ganado com para guarecer els pastures de sega. Es constituïxen a pur de muretes de pedres de pissarra arrematats per un renc de lajas de pissarra posades en horisontal. És molt comú trobar-se en les afores dels pobles i en els valljos dels rieras en estes tancades.
Pobles a on s'assenta majoritàriament l'arquitectura negra
[editar | editar còdic]_-_007_(30676075636).jpg)
Província de Guadalajara
[editar | editar còdic]Aldeanueva d'Atienza, Almiruete, Riera de les Forges, Bocígano, Bustares, Les Cabezadas, Cabuda, Campillo de Granotes, Campillejo, Cantalojas, El Cardoso de la Serra, Colmenar de la Serra, Corralejo, El Espinar, Gascueña de Bornova, Hiendelaencina, La Huerce, Majaelrayo, Matallana, La Miñosa, Naharros, Les Navas de Jadraque, El Ordial, Palancares, Peñalba de la Serra, Prádena d'Atienza, Llavors, Tamajón, Retiendas, Roblelacasa, Robleluengo, Umbralejo, El Vau, Valverde de les Rieres, Valdepinillos, La Vereda, La Vihuela, Sarsuela de Galve i Sarsuela de Jadraque.
Província de Segòvia
[editar | editar còdic]Becerril, Martín Muñoz de Ayllón, El Muyo, El Negredo i Serracín.
Província de Madrit
[editar | editar còdic]La Hiruela, Montejo de la Serra, Patones i Pobla de la Serra.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- CASTELLOTE HERRERO, Eulalia i ALBA PARDO, Marina. Arquitectura Negra de la província de Guadalajara. JCCM, servici de publicacions. Toledo, 2000. ISBN 84-7788-215-0
- NIETO TABERNÉ, Tomás i ALEGRE CARVAJAL, Esther. Guia de l'Arquitectura Negra de Guadalajara. Aache Edicions. Guadalajara, 1998. ISBN 84-95179-00-8
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Aache Arquitectura Negra de Guadalajara. Un viage a la comarca que tanca una de les arquitectura rurals més interessants de Castella.
- Diputació Provincial de Guadalajara Ruta de l'Arquitectura Negra.
- Pobles de l'arquitectura negra. [2] archivat en Wayback Machine.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre l'arquitectura negra.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Disposició adicional tercera de la Llei 4/2013, de 16 de maig, de Patrimoni Cultural de Castella-la Mancha.». www.boe.es. Consultat el 2022-04-20.
- ↑ 20 minuts Aproven noves normes encaminades a protegir el llegat de l'arquitectura negra. Dimarts, 9 d'octubre de 2007
- ↑ La Crònica de Guadalajara Guerra al ciment i a la uralita, per llei, en els Pobles Negres. Dimarts, 9 d'octubre de 2007 [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ El Bocígano. Santui (el Real Lloc de Santui) Una bona referència sobre el monasteri del Real Lloc de Santuy
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arquitectura negra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.