Laja (roca)
Laja o pedra laja,[1] en general, és una roca plana, plana i poc grossa.[2]
La laja d'esquisto o de calcàrea relativament dura s'utilisa per als teuladas de les cases, principalment en localitats de montanya, aixina com en alguns enlosados. La teixixca de arenisca micácea procedix generalment de lajares (pedreras) o pedrers naturals. És més grossa que la pissarra. Alguns especialistes nomenen la teixixca de arenisca micácea com fonolito, pel sò de campana que emet si es colpeja sobre ella.
Hi ha algunes d'orige volcànic que pertanyen al grup de les andesitas, roques característiques de la Cordillera dels Vages. Algunes tenen aparició d'òxits de manganeso, ferro i atres minerals, que els brinden un color blau metàlic, roig, negre i vert sobre un cos generalment gris.
Geografia
[editar | editar còdic]En França, les teulades de arenisca micácea són tradicionals en els Alps, el Massiç Central (en particular en Losera), Còrsega, el nort de la península de Cotentin i el Périgord.
En Espanya, són coneguts els pobles de la cridada arquitectura negra, de Guadalajara, en els que s'utilisen les lajas en les teulades (en este cas principalment de pissarra) i pedres més grosses en les estructures de les cases. També s'usen en Les Alpujarras de Granada, Les Hurdes, en les poblacions dels Pirineus i en numerosos pobles de montanya de Galícia.
Inconvenients
[editar | editar còdic]La teixixca de arenisca micácea constituïx un material de cobertura pesat. Solament podria, puix, cobrir una estructura grossa, molt sòlida, en la finalitat de soportar el seu pes. En Saboya, la fusta elegida era d'arbres resinosos, sobretot picea per la seua flexibilitat. El làrix, no obstant, més sòlit i més resistent als verdets i als insectes, s'amprava menys, ya que és menys flexible i més trencadiç. En Còrsega, és el castany la fusta que s'impon per la seua robustea.
En les construccions modernes, la teixixca de arenisca micácea es fa més rara a causa del seu preu, més elevat que en qualsevol atra forma de cobertura, com la pissarra o la teixixca. Ademés, com és un material difícil de treballar i rar, casi totes les lajerías franceses han tancat (vore Sainte-Croix-à-Lauze). Les teixixques de arenisca micácea extretes de les pedreres en explotació són insuficients (Montdardier en el Gard para la teixixca de arenisca micácea calcárea), i actualment és necessari importar-les de Noruega, Itàlia o China.
La teixixca de arenisca micácea seguix sent, no obstant, tradicional sobre numerosos chalets saboyanos i suíss, encara que tendix a ser substituïda per chapas de cinc pintades. En Còrsega s'utilisa també abundantment la teixixca de arenisca micácea. Alguns municipis l'apleguen a impondre en les construccions en el seu pla d'us dels sols. Abans, les teixixques de arenisca micácea per sí soles garantisaven la estanqueidad; actualment es coloca una primera estanqueidad en full d'elastòmer sobre un entarimado i es posen les teixixques de arenisca micácea sobre un segon entarimado que es basa en la estanqueidad per intermediació de calzos.
Existixen teixixques elaborades en ciment que imiten les teixixques de arenisca micácea.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Sopena, R. (ed.); 1980. GRAN SOPENA. Diccionari Ilustrat de la Llengua Espanyola. Editorial R. Sopena. Barcelona. Espanya.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Laja (roca)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.