Anar al contingut

Camargo (Cantàbria)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Camargo és un municipi ubicat al nort de la comunitat autònoma de Cantàbria, en Espanya.

El municipi de Camargo es compon de huit núcleus de població que són Cacicedo, Camargo, Escobedo, Herrera, Igollo, Maliaño, Muriedas i Revilla. La capital del terme municipal es troba en Muriedas. Estos huit núcleus de població del terme municipal de Camargo componen una realitat territorial que es caracterisa per la seua diversitat sobre densitat de població i modo d'assentament, al seu mig físic i a les seues característiques socioeconòmiques.[1]

Toponímia

[editar | editar còdic]

El terme Camargo deriva del prerromano Cambaricum, consignat com Cambarica per Ptolomeo (II, 6, 50) i Cambracum en l'Anònim de Rávena (Rav. IV, 43) i es forma sobre la raïl cèltica *kambo- 'curve' de la mateixa manera que el topònim galaico Cambetum i els britànics Cambo-dunum i Cambo-glanna.

Geografia

[editar | editar còdic]

Integrat en la comarca de Santander, la seua capital, Muriedas, se situa a 6 quilómetros de la capital càntabra. El terme municipal està travessat per les següents carreteres:

El relleu del municipi per un terreny montuoso prellitoral que té eixida al mar Cantàbrica per l'est a través de la baïa de Santander. L'altitut oscila entre els 281 m en l'extrem suroccidental (mont Obeño), en el llímit en Piélagos, i el nivell de l'mar. La capital, Muriedas, s'alça a 46 m sobre el nivell de l'mar.


Vore també: Clima de Cantàbria

El territori municipal s'ubica en la regió climàtica de l'Iberia Verda de clima Europeu Occidental, classificada també com a clima oceànic del tipo Cfb segons la classificació climàtica de Köppen.[2]

El clima de Camargo és càlit i templat en numeroses precipitacions durant tot l'any. La mija anual se situa entorn als 1019–1044 mm, sent novembre el més més plujós i agost el més sec. Les temperatures miges varien dels escàs 9 °C en giner als 19,5 °C en agost. La temperatura mija és de 14,0 °C. La variació en les temperatures entre l'hivern i l'estiu és d'uns dèu graus.[3][4]


Història

[editar | editar còdic]

La Vall de Camargo estava format pels concejos de Cacicedo, Camargo la Major, Camargo la Menor (Revilla), Escobedo, Herrera, Igollo, Maliaño, Muriedas i ademés pels de Guarnizo (actualment en el municipi de Drassana) i Soto de la Marina (actualment en el municipi de Santa Creu de Bezana). Va ser un de les Valls del Pleit de les Nou Valls, que va ser germen de la Província de les Nou Valls i posteriorment de la Província de Cantàbria de 1778.

Esta vila va ser un dels punts que fortificaron els francesos durant la Guerra de l'Independència per a dificultar l'alvanç de les tropes espanyoles cap a Santander.

Demografia

[editar | editar còdic]

Camargo conta en una població de Plantilla:Població-és wd.

Plantilla:Gràfica d'evolució

Localitats

[editar | editar còdic]

Economia

[editar | editar còdic]
Archiu:Santander Airport.jpg
Aeroport de Parayas Santander, en Maliaño

El desenroll industrial en este municipi ha segut un factor determinant per al seu creiximent econòmic i demogràfic, encara que l'indústria està perdent força en les últimes décades en favor del sector servicis. L'existència del parc comercial més gran de Cantàbria, Entanque Real, ha generat un impacte positiu notable en la seua economia.[5] Ademés, en Maliaño està l'únic aeroport comercial de Cantàbria, l'Aeroport Seve Ballesteros.

El preu de la vivenda, més barat que en la capital Santander, ha atret a nous habitants a este municipi i atres confrontants.

Símbols

[editar | editar còdic]
  • Bandera de Camargo: "La bandera de l'Ajuntament de Camargo esta formada pel color blau, representa la mar que aplegava en forma de riga i les zones marismeñas que va haver en atres temps, separat per unes ones (reflectint les ones de la mar). En el color vert representant l'agricultura i la ganaderia, ya que antigament eren les principals ocupacions del Valle de Camargo, i el morat-carmesí esta tret de l'escut i, per tant es considera representatiu d'este Valle, imprés dins d'este color l'escut municipal rodejat de huit estreles grogues que representen els pobles del Municipi, de cinc puntes que representen els Municipis que llimiten en la Vall de Camargo".
  • Escut de Camargo: "El camp de azur torre d'or sobre ones de mar d'argent i azur. Bordura de gules carregada en quatre castells d'or donjonados, dos en cap i punta, dos en els costats i quatre calderos de sabre en els quatre cantones. Timbrat en corona real tancada".

Administració i política

[editar | editar còdic]
Archiu:Muriedas (Camargo) - Palacio del Marqués de Villapuente (Ayuntamiento de Camargo) 2.jpg
El Palau del Marqués de Villapuente, en Muriedas, sèu del Ajuntament de Camargo
Artícul principal → Ajuntament de Camargo.


Diego Movellán Lombilla, PP de Cantàbria és l'actual alcalde del municipi. La següent taula mostra els resultats de les eleccions municipals celebrades en els anys 2007,[6] 2011, 2015, 2019 i 2023.


Resultats de les eleccions municipals en Camargo[7]
Partit polític 2023 2019 2015 2011 2007
Vots % Regidors Vots % Regidors Vots % Regidors Vots % Regidors Vots % Regidors
Partit Popular (PP) 7019 43,20 11 4398 26,90 6 6638 41,10 10 7668 44,30 11 5310 30,00 7
Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) 5669 34,90 8 5098 31,20 8 3847 23,60 5 4900 28,30 7 4494 25,40 6
Partit Regionaliste de Cantàbria (PRC) 1191 7,30 1 2570 15,70 4 2473 15,20 3 1761 10,10 2 1395 6,80 1
Vox 1273 7,80 1 782 4,80 0
Esquerra Unida (IU)-Podem 609 3,70 0 811 4,90 0 1282 7,90 2 856 4,90 1 363 2,10 0
Ciutadans (CS) 510 3,10 0 1895 11,60 3
Podem En Esquerra Unida (IU) 460 2,80 0 999 6,10 1
Alternativa Camarguesa Progressista (ACaP) 5704 32,20 7

Patrimoni

[editar | editar còdic]
Archiu:Punto de información de la Cueva de El Pendo.jpg
Punt d'informació de la Cova de l'Pender, Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco

Varis són els bens d'interés cultural d'este municipi:

Ademés, la capella de Sant Josep (ermita de la Mercé), en Igollo, és Ben inventariat.

Les principals festes del municipi són les següents:

  • l'Invenció de la Santa Creu en el Bª de Santa Creu en Escobedo el dia 3 de maig.
  • Sant Joan en Maliaño, el dia 24 de juny
  • Sant Vicente Màrtir en Muriedas, el dia 22 de giner.
  • En març/abril se celebra el Carnestoltes de Camargo, en una trayectòria de més d'una década.
  • La Verge del Carmen en la localitat de Revilla. És potser la festa més tradicional de la vall posada que els seus orígens es remonten a lo manco fins a el XVII, quan el mar entrava fins a Revilla i els peixcadorés aplegaven en barques per a venerar a la Verge.
  • Sant Antonio en la localitat de Muriedas (13 de juny) s'unix en les festes del Patró de Camargo, Sant Joan Batiste, el 24 de juny.
  • Sant Pedro en el Bª Monasteri la localitat d'Escobedo de Camargo, el dia 29 de juny.
  • Sant Benito en Igollo l'11 de juliol.
  • Santiago Apòstol en Revilla el dia 25 de juliol.
  • Sant Pantaleón en el Bº El Churi en Escobedo el dia 27 de juliol. Va ser declarda Festa d'Interés Turístic Regional.
  • Sant Pedro en Cacicedo el dia 1 d'agost.
  • Sant Esteban en el Bº El Churi en Escobedo el 3 d'agost.

Nª Senyora de les Neus en el Bº El Churi en Escobedo el dia 5 d'agost.

  • Sant Roque en Herrera el 16 d'agost.
  • Els Sants Màrtirs en Cacicedo el 30 d'agost.
  • Sant Ramón en Herrera el 31 d'agost.
  • L'última fi de semana del més d'agost se celebra L'Ampar en la localitat de Maliaño.
  • La nostra Senyora de Solars en el barri de Camargo, se celebra el 8 de setembre.
  • Sant Miguel en el barri de Camargo, el 29 de setembre.

cal destacar també:

  • Festival d'estiu: Programa cultural d'actuacions musicals, dansa i teatre que se celebra en les nits del més d'agost des de fa més de vint anys.
  • Dia de la Bici: Ruta en bicicleta que recorre les 8 localitats del municipi.

El 2 de maig: Se celebra l'aniversari de l'alçament del 2 de maig protagonisat pel camargués Pedro Velarde.

Ciutats hermanadas

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]