Clima de Cantàbria
El clima de Cantàbria és similar al del restant de la Rebanc Cantàbric. Es caracterisa per una notable complexitat, derivada fonamentalment de la seua posició geogràfica en la frontera atlàntica de la península Ibèrica i d'una orografia abrupta i molt variada. L'interacció constant entre les masses d'aire humit procedents de l'oceà i el relleu montanyós dona lloc a una diversitat climàtica acusada inclús a escales molt locals.[1]
Este grau de variabilitat implica que qualsevol caracterisació global del clima regional resulta necessàriament incompleta o inexacta per a àmplies zones del territori càntabre. Les condicions meteorològiques poden diferir considerablement entre valls propenques o entre alvertents orientats en distintes direccions, lo que també llimita la precisió dels pronòstics meteorològics convencionals. La naturalea fragmentada del relleu, combinada en l'incidència directa de la circulació atmosfèrica atlàntica, convertix a Cantàbria en un territori especialment propens a l'heterogeneïtat climàtica.[2]
Característiques generals del clima en Cantàbria
[editar | editar còdic]
A grans traces, Cantàbria presenta un clima oceànic o atlàntic, similar al d'Europa Occidental, classificat com Cfb segons la classificació climàtica de Köppen. Es tracta d'un clima templat mesotermal, caracterisat per l'escassa amplitut tèrmica anual, l'absència d'una estació seca i la presència d'estius suaus, en els que la temperatura mija del més més càlit no supera els 22 °C, mentres que a lo manco quatre mesos presenten temperatures miges mínimes superiors a 10 °C.[2][1]
Este tipo de clima humit i templat és propi de les regions occidentals dels continents en latitut miges, com Europa Occidental, el suroest de Chile i el suroest d'Austràlia.[2]
La descripció anterior s'ajusta adequadament a la franja llitoral, especialment a zones com Santander, a on la temperatura mija del més més fret ronda els 9 °C, la del més més càlit se situa entorn als 20 °C, i la precipitació anual mija alcança aproximadament els 1200 l/m².[2]
No obstant, esta caracterisació resulta insuficient per a descriure el conjunt del territori càntabre, que mostra una gran diversitat regional. Esta variabilitat climàtica es manifesta en diferències marcades inclús entre valls pròximes o entre alvertents montanyosos, fent que qualsevol classificació general siga necessàriament imprecisa per a àmplies zones de l'interior. Regions com Liébana o Campoo-Les Valls presenten traces climàtiques clarament diferenciats respecte a la costa, en majors contrasts tèrmics i una distribució de les precipitacions distinta.[1]
Esta heterogeneïtat espacial convertix a Cantàbria en un territori meteorológicamente complex, a on les condicions locals poden variar considerablement i llimitar la fiabilitat dels pronòstics generalistes.
Les estacions en Cantàbria
[editar | editar còdic]Caracterisat per la seua marcada estacionalidad i contrasts abruptes, el clima càntabre varia notablement entre les zones llitorals i interiors, en hiverns inestables o anticiclònics, primaveres canviants, estius suaus i humits, i autumnes plujosos dominats per fronts atlàntics.
Hivern
[editar | editar còdic]El hivern en Cantàbria sol alternar entre dos tipos de comportament:
- Inestable: És temps dels fronts frets procedents del nort que cobrixen de neu les montanyes. El vent sur que sol precedir als fronts frets dona lloc a bruscs canvis de temps. L'irrupció del vent sur dona lloc a súbites elevació de la temperatura d'entre 7 i 10 °C en qüestió d'hores, passant de l'hivern a el “estiu” d'un dia a un atre.
- Estable: Entre borrasca i borrasca se sol produir temps anticiclònic en vents del nordest. Quan l'anticiclón de les Azores es fa persistent sobre la península ibèrica, bloqueja l'arribada de front de pluja, donant lloc a temps fret, sec i solejat que pot durar ent 15 i 45 dies.
Junt a la costa les temperatures miges hivernals ronden els 10 °C mentres en Potes estes se situen entorn als 8 °C i en Reinosa la temperatura mija hivernal és de 4 °C. En les comarques llitorals difícilment es baixa dels 0 °C pero en les valls de l'interior les temperatures mínimes descendixen fins a -6 °C i en les comarques meridionals el termómetro pot baixar fins als -10 °C en relativa freqüència.
Primavera
[editar | editar còdic]
La primavera en Cantàbria és un periodo de canvi en grans contrasts (sol, pluja, fret i calor en el mateix dia). El domini dels terrales d'hivern va cedint el pas als vents de procedència marítima, per això en esta época de l'any el clima se suavisa tant en temperatura com en vent i precipitació, donant lloc a una major duració del temps estable en vents del nordest, no sense alternar en episodis de temps casi hivernal que solen aparéixer en la mateixa brusquetat en que desapareixen, especialment en abril. En una mateixa jornada es pot passar calor, en temps solejat i vent del sur –ya molt càlit en esta época de l'any- i a les poques hores estar en fort vent, pluja o graniç i temperatures casi hivernals.
Per la rodalia del mar Cantàbrica, que encara conserva bona part de la fredor de l'hivern, es produïxen numeroses boires matinals costeres i en les desembocadures dels rius, que a voltes penetren en la franja llitoral formant espessos bancs. A mida que alvança la primavera són més freqüents les tormentes, sobretot en l'interior. Aixina mateix, al final de primavera són típiques les purnejos en el llitoral oriental.
El màxim pluviométrico de primavera ocorre a finals de març principis d'abril i és per un repunt en el pas de sistemes de baixes pressions que en esta ocasió circulen per latitut més altes, per lo que els vents del sur són més rars en esta época. Este màxim pluviométrico afecta principalment a la vertent nort de la mitat oriental de Cantàbria, en precipitacions en forma de pluja i també de neu (de la mateixa manera que en hivern, quan neva en primavera en les zones miges i altes, sol graniçar en la franja costera).
Estiu
[editar | editar còdic]._Monte_(Riotuerto),_Barrio_de_Idiopuerta.jpg){kind=link}
El estiu en Cantàbria és l'época més apacible i agradable de l'any (uns pocs dies de purneig i atres pocs dies de vergonya). En general, l'estiu càntabre és época d'oragets i de tormentes vespertines que en alguns dies de forta calor passen des de l'interior al llitoral, aliviant i refrescant l'ambient. El clima és molt suau, tant en temperatura com en vent i precipitació, caracterisant-se per una major duració del temps estable en vents del nordest, no sense alternar en episodis de temps fresc i humit generalment de curta duració, especialment en juny.
El periodo intermig entre final de primavera i començ de l'estiu està més dominat per vents de l'Oest, que a sovint produïxen purnejos per estancament de la nuvolositat anomenades en la regió morrinas. El terme està tan estés que inclús s'utilisa el verp i molt freqüentment se sent dir que està morrinando, en lloc de que està lloviznando.
És l'época menys plujosa de l'any, juliol i agost són mesos dominats pels vents del nordest que solen dur temps sec i apacible. Encara que també és el periodo de les tormentes de calor que es formen a primeres hores de la vesprada en la replanell Nort i són desplaçades cap al llitoral a final de la vesprada, quan l'oraget deixa de posar fre a la calor de l'interior.
Durant esta época de l'any la zona de Cantàbria més plujosa és la mitat oriental de La Marina. En la franja llitoral és rar passar de 30 °C, mentres que en les valls de la zona centre i sur, es poden alcançar els 36 °C.
En el llitoral, a l'estiu li costa molt entrar i ho fa molt tímit i dubitatiu, no és fins a mediats de juliol quan s'aprecia l'estiu en tot el seu esplendor, que se sol mostrar repentí, viu, escàs i intermitent per estes dates. Hi ha tres semanes bones que es poden colocar aproximadament en l'última de juliol, la segona o tercera d'agost (encara que este més és molt incert) i la primera de setembre.
Autumne
[editar | editar còdic]
El autumne en Cantàbria és época de pluges i de vents del sur, alternant-se desordenadamente semanes plujoses en atres seques. El màxim pluviométrico durant esta época de l'any se centra en novembre i és pel continu pas de sistemes de baixes pressions procedents de latitut més baixes i que circulen preferentment de suroest a noreste. Esta és una situació molt característica i be coneguda que comença en vents del sur i termina en vents del noroest. Este màxim pluviométrico afecta per igual a les vertents nort i sur de tota la cordillera Cantàbrica, en precipitacions en forma de pluja i neu (quan neva en les zones miges i altes, sol graniçar en la franja costera).
Durant esta estació el clima es manté suau al principi, tant en temperatura com en vent i precipitació, no sense alternar en episodis de temps fret, humit i ventoso, generalment d'una semana de duració i especialment al final de l'autumne. En esta época la zona més plujosa de Cantàbria és la mitat oriental.
L'autumne és época de fronts i de borrascas que poc abans d'aplegar provoquen una sensació de bonança tèrmica, passant bruscament a un temps desapacible fret, humit i ventoso. En octubre es produïxen les primeres gelades en les valls de l'interior i apareix la neu en els cims de les montanyes més altes.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Consultat el 2025-05-22.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Termopluviometría de Cantàbria durant el periodo 1981-2010 - Agència Estatal de Meteorologia - AEMET. Govern d'Espanya» (en és). www.aemet.es. doi:10.31978/281-12-014-0. Consultat el 2025-05-22.
- ↑ (2013).Agència Estatal de Meteorologia.Nota Tècnica(10)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clima de Cantabria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.