La província de Nou Valls de les Astúries de Santillana o simplement província dels Nueves Valls va ser una entitat jurisdiccional i administrativa constituïda en 1581 per les valls d'Alfoz de Lloredo, Cabezón, Cabuérniga, Camargo, Cayón, Penagos, Piélagos, Reocín i Villaescusa, en Cantàbria (Espanya).

Història

Va ser constituïda immediatament despuix de recuperada la seua condició de realengo, despuix del llarc pleit de les Nou Valls, contra el duc del Infantado. Varen alçar a la seua costa una casa de juntes en Bárcena de la Pont, actual Pont Sant Miguel, i en 1630 varen conseguir que Felipe IV els concedira facultat de nomenar els seus propis alcaldes ordinaris en els concejos oberts, con exclusión de la jurisdicció del corregidor.

El ministre rei els va confirmar les ordenances generals de la província en 1645. Per disensions internes, varen tindre corregidor entre 1674 i 1678, periodo en que es va construir la presó de província junt a l'ermita de Sant Miguel, i la casa de juntes.

Les Nou Valls varen seguir mantenint celosament les seues llibertats, i inclús ampliant-les, durant la centuria següent, mentres la seua Casa de Juntes es convertia en la sèu a que es convocaven els diputats de moltes atres jurisdiccions de la regió, cada volta que sorgia un problema comú.

Precisament d'una d'estes convocatòries va sorgir la decisió que conseguiria, al fi, la constitució de la província de Cantàbria el 28 de juliol de 1778, data que actualment es commemora en el Dia de les Institucions de Cantàbria.

Vore també

Bibliografia